Titulaciķ | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500149 Matemātiques | OB | 2 | 2 |
Els requisits acadèmics previs els trobarem en les assignatures Fonaments de les Matemàtiques i Àlgebra Lineal, de primer curs.
L'habilitat adquirida en les manipulacions algebraiques, i la familiaritat amb les operacions en contextos aritmètics o de grups de permutacions, es continuaran desenvolupant, tot passant a un nivell d'abstracció més elevat, d'altra banda molt comú en Matemàtiques. També seran importants les referències als espais vectorials com a model d'estructura algebraica i als vostres coneixements de manipulació matrius, que seran una font important d'exemples.
Els objectius d'aquesta assignatura són de dos tipus: assolir
formació en àlgebra bàsica i assolir coneixements i destreses
per a manipular objectes abstractes.
El curs presenta tres tipus d'estructures que l'alumne ja ha manipulat, com a mínim, a nivell d'exemples: Grups, Anells i Cossos. Iniciarem l'estudi de cadascuna de les estructures seguirem un esquema similar: definir l'estructura, la subestructura, els morfismes o aplicacions que conserven l'estructura, estructura quocient i Teoremes d'isomorfisme. Per cadascuna anirem una mica més enllà mirant de desenvolupar o d'indicar algun resultat interesant i particular de la teoría. En el cas dels grups seria el tema de l'acció d'un grup sobre un conjunt i els Teoremes de Sylow, en el cas dels anells seria la teoria de la divisibilitat, els cossos de fraccions i la caracterització dels dominis de factorització única. En el cas dels cossos finits el resultat principal seria el teorema d'existència i unicitat.
Les estructures algebraiques són interessants perquè permeten abstreure propietats importants i ens ajuden a saber manipular exemples que poden ser de natura molt diferent. Així una part important del curs, i molts dels problemes es dedicaran a l'introducció i manipulació d'exemples.
Entre els objectius de caire formatiu destaquem els següents:
entendre i utilitzar correctament el llenguatge i el raonament matemàtic, en general, i algebraic, en particular. Ser capaç de fer petites demostracions, desenvolupar el sentit
crític davant les afirmacions matemàtiques,
desenvolupar actituds combatives i la creativitat davant els problemes i, finalment, apendre a aplicar els conceptes i resultats abstractes en exemples concrets. Presentar un raonament o un problema en públic i desenvolupar agilitat per respondre qüestions matemàtiques en una conversa.
El desenvolupament sistemàtic del punt de vista abstracte en àlgebra comença a finals del segle XIX, inicis del segle XX i té a Emmy Noether com a precursora molt descada. Els treballs de David Hilbert van portar Emmy Noether del mon dels càlculs inacabables de la teoría d'invariants a les demostracions etèries i plenes d'abstracció. És coneguda l'anècdota (explicada per Max Noether, pare l'Emmy Noether, el 1914) que, en Paul Gordan (en aquest moment un dels algebristes més reputats) quan va llegir les demostracions de David Hilbert (1888), va exclamar: Das ist keine Mathematik, das ist Theologie! (Això no son matemàtiques. Això és teologia!). El que volem amb aquest curs es que realment us sembli matemàtiques i no teologia, i que us engresqueu amb aquesta manera particular de pensar les coses.
L'assignatura està organitzada en quatre grans blocs, essencialment corresponents als diferents tipus d'estructura que volem estudiar:
I. Teoria de Grups.
II. Anells commutatius
III. Factorització.
IV. Cossos finits.
Si la situació amb la pandèmia del Covid-19 no permet desenvolupar les cllasses amb normalitat, i necessitem retallar el temari el primer candidat als retalls seria el tema IV. Tot el que volem fer de cossos finits també es fa a Teoria de Galois, tot i que aquí agafariem un punt de vista més computacional. Evitar fer algunes demostracions del tema III també ens permetria estalviar temps.
Aquesta assignatura té tres hores setmanals de teoria, per a les quals, encara que no disposarem d'un conjunt d'apunts previs, cal destacar que hi ha una varietat interessant de referències bibliogràfiques que es poden tenir en compte per entendre el que s'ha explicat a classe i, si s'escau, ampliar coneixements.
Al llarg del curs es farà una hora setmanal de classe de problemes. Els conceptes introduïts a classe de teoria, els enunciats dels teoremes, les seves demostracions i les aplicacions són imprescindibles quan ens posem a pensar problemes, ja que a vegades les tècniques seran semblants. Els dubtes que sorgeixin es poden preguntar durant la classe o utilitzant els seminaris i les hores de consulta dels professors. Les llistes de problemes seran exhaustives i no s'acabaran a classe, de manera que els estudiants hauran d'acabar-les pel seu compte.
També es faran algunes sessions de seminari, on els alumnes elaboraran i presentaran problemes de l'assignatura, amb la supervisió del professorat. D'algun dells lliuraments de problemes es faran entrevistes personalitzades amb el professor.
A més, l'assignatura disposa d'una pàgina al campus virtual on anirem penjant les llistes de problemes, material addicional i qualsevol informació relacionada amb l'assignatura.
El temps previst a la taula és aproximat i, evidentment, cada estudiant l'haurà d'adaptar a la seva situació. En qualsevol cas, tenint en compte que a més aquesta assignatura compta 9 crèdits, és a dir el 30% dels crèdits d'un semestre estàndard, cal pensar com aconsellable una dedicació aproximada de 12-14 hores setmanals, incloent les classes presencials.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de problemes | 16 | 0,64 | |
Classes de teoria | 43 | 1,72 | |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris | 14 | 0,56 | |
Tipus: Autōnomes | |||
Estudi personal i preparaciķ dels seminaris | 145 | 5,8 |
Un 10% de la nota correspon al lliurament de problemes durant el curs. La qualificació obtinguda sobre 10 com la mitjana aritmètica dels lliuraments serà (LP).
Es realitzarà una prova escrita, a mitjans de semestre, per avaluar les capacitats teòriques i pràctiques de l'assignatura. La data de la prova la fixarà la coordinació del grau. La nota sobre 10 (P1) d'aquesta prova correspondrà a un 30% de la nota total.
En alguns dels seminaris es lliuraran exercicis fets a l'aula. Seran exercicis curts per avaluar aspectes pràctics dels seminaris realitzats. La nota (S) sobre 10 dels seminaris, calculada com la mitjana aritmètica de les mitjanes dels seminaris, comptarà un 10% de la nota del curs.
Un 50% de la nota (P2) correspon a l'obtinguda a l'examen final. En aquest examen s'avaluaran els coneixements teòrics i pràctics de l'assignatura.
Obtenim així la nota N=0.10·LP+0.10·S + 0.30·P1 + 0.50·P2. L'assignatura quedarà aprovada, doncs, si la nota N és igual o superior a 5.
Les matrícules d'honor s'atorgaran (llevat de casos excepcionals) en funció del valor de la nota N.
Hi haurà un examen de recuperació corresponent a l'examen final. Només els estudiants amb nota N<5 i que s'hagin presentat als exàmens que donen lloc a les notes P1 i P2 podran presentar-se a a aquest examen. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es calcularà com com MAX(N;0.10·LP +0.10·S+ 0.30.P1 + 0.50·R), on R denota la nota de l'examen de recuperació.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats d'avaluaciķ continuada | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Examen | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Existeixen algunes monografies que cobreixen els continguts de l'assignatura. Recomanem, en aquest sentit, les referències [3],[4], [5],[6] i [7]. Aquesta darrera és recomanable sobretot pel tractament que fa de la teoria de grups (que està una mica renovat a [6]). Per la part d'anells, la referència [5] és també recomanable ja que, a més, conté referències històriques i notes sobre aplicacions a altres contextos. Pel tractament dels cossos finits seguirem, essencialment, [1]. La referència [4] és un bon pont entre l'assignatura "Fonaments de Matemàtiques" de primer curs i aquesta, amb nombrosos exemples que il.lustren els conceptes abstractes.
El text [3] cobreix el material de l'assignatura i temes més avançats. La referència [2] inclou una col·lecció de problemes resolts.
[1] R. Antoine, R. Camps, J. Moncasi. Introducció a l'àlgebra abstracta. Manuals de la UAB, Servei de Publicacions de la UAB, no. 46, Bellaterra, 2007.
[2] F. Cedó, V. Gisin, Àlgebra bàsica, Manuals de la UAB, Servei de Publicacions de la UAB, no. 21, Bellaterra, 2007.
[3] P.M. Cohn. Algebra. Vols. 1 i 2, John Wiley and Sons, 1989.
[4] J. Dorronsoro, E. Hernández, Números, grupos y anillos, Addison- Wesley, 1996
[5] F. Delgado, C. Fuertes, S. Xambó, Introducción al álgebra: anillos, factorización y teoria de cuerpos, Universidad de Valladolid, 1998.
[6] J.B. Fraleigh. A First course in abstract algebra. Addison-Wesley, 1982.
[7] T. W. Hungeford, Algebra, Springer-Verlag, 1974