Geografia de la ciutat contemporània
Codi: 100081 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 3 | 1 |
| 2501002 Geografia i Ordenació del Territori | OT | 4 | 0 |
| 2502758 Humanitats | OT | 3 | 0 |
| 2502758 Humanitats | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Abel Albet Mas
- Correu electrònic:
- Abel.Albet@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Es requereix el compromís d’assistir de manera regular a les sessions presencials de classe i de participar-hi activament. En cas que les circumstàncies obliguin a virtualitzar una part o la totalitat de l'assignatura, es requerirà el compromís de seguir de manera habitual les sessions de classe i de participar-hi activament a través dels canals telemàtics que s'indiquin.
Per poder seguir l’assignatura és molt recomanable poder llegir textos en català, castellà, anglès, francès i italià.
Objectius
Proposta acadèmica, científica, política i ètica:
L’assignatura constitueix una introducció a l’estudi de la ciutat contemporània com a centre neuràlgic de les dinàmiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de la societat actual, cada vegada més urbanitzada. Des de la visió de les ciències socials i humanes, s’exposa el procés mundial d’urbanització i les problemàtiques que planteja. Es ressalten els moments més significatius en la història recent de les transformacions urbanes amb l’explicació de casos concrets, amb particular atenció al cas de Barcelona. S’analitzen les diferents concepcions de la ciutat en el pensament social i les principals tendències de l’urbanisme a Europa i Nordamèrica així com, més somerament, al món dit “subdesenvolupat”. S’aborda la relació entre ciutat i cultura des de diversos àmbits: la nova realitat social multicultural, el paper de la cultura en la requalificació urbana i la relació entre ciutat, literatura i cinema.
Es busca aprendre a:
- llegir els canvis que s’estan produint en la ciutat, entesa com a una realitat heretada en constant procés de construcció;
- entendre la ciutat com el resultat de l’actuació de diferents agents socials, cadascún d’ells perseguint diferents interessos polítics, socials i econòmics, enmarcats en contextos culturals canviants segons les dinàmiques de cada moment històric;
- interpretar les diverses dimensions de la realitat urbana en el nou escenari de la globalització, que potencia el paper de les ciutats com a gestores de l’economia mundial a la vegada que accentua les seves problemàtiques socials i culturals internes;
- construir una mirada crítica sobre el fet urbà, entesa com: un compromís ètic i un posicionament polític davant les injustícies, desequilibris i desigualtats que es donen a la ciutat contemporània; una implicació social en la transformació de la ciutat, en tant que ciutadans i en tant que científics; una capacitat de generar un discurs crític i propi davant la realitat urbana, i davant els discursos externs i dominants.
- referir aquest bagatge conceptual i pràctic a la realitat urbana més inmediata, és a dir, la Barcelona metropolitana.
Competències
- Geografia i Ordenació del Territori
- Analitzar i interpretar problemes urbanístics.
- Dominar el coneixement teòric necessari per plantejar problemes geogràfics de manera integrada i combinar un enfocament generalista amb una anàlisi especialitzada.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Humanitats
- Interpretar la diversitat social i cultural.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i comparar dades geogràfiques rellevants.
- Descriure les principals característiques de la ciutat contemporània en general i de les regions metropolitanes en especial.
- Descriure les principals característiques de la ciutat contemporània en general i de les regions metropolitanes en especial.
- Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
- Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris
- Participar en debats geogràfics respectant les opinions dels altres participants.
- Plantejar problemes relacionats amb la ciutat contemporània.
- Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
Continguts
Programa (molt) orientatiu
Estructura i configuració de l’espai urbà
· La ciutat: una reflexió sobre el fenomen urbà contemporani. La ciutat en el pensament social. La ciutat, producte social. Els agents socials urbans. L’acceleració urbana del món contemporani
La ciutat del segle XIX: reforma social i orígens de l’urbanisme modern
· Europa: industrialització i urbanització; l’emergència de les grans ciutats. La qüestió social urbana i els orígens de l’urbanisme modern. Utopies urbanes. La ciutat jardí. Ciutat i modernitat. Ciutat i literatura
La ciutat del segle XX: entre el suburbi i el ghetto
· De la ciutat-fàbrica a la metròpoli terciària. Les transformacions urbanes a Europa. El moviment racionalista i la urbanística reformista. L’experiència nordamericana: la creació de la ciutat suburbana. Ciutat i cinema
La ciutat postmoderna: cultura, representació, diferència
· La revolució informacional i el capitalisme tardà: el renovat protagonisme de les ciutats i la seva lògica productiva i locacional. Globalització i formació d’un sistema mundial de ciutats. Ciutats grans, grans ciutats, ciutats globals. La creixent complexitat de l’espai urbà postindustrial: de la ciutat compacta a la urbanització dispersa. La cultura urbanística actual i les polítiques de renovació urbana. Arquitectura i forma urbana. Ciutat i especulació immobiliària. Competència i competitivitat entre ciutats. La ciutat als països dits “subdesenvolupats”. Ciutat i música.
Els escenaris de la ciutat contemporània
· La polarització social urbana. La ciutat dual. Els espais de la ciutat dual: àrees de sobrecentralitat; perifèries degradades; ghettos ètnics; gentrificació elitista; comunitats tancades. La ciutat espectacle: oci, cultura, consum. Ciutats en venda, màrketing urbà (museus, turisme, centres comercials). La ciutat hiperreal; la ciutat disneyficada; la ciutat tematisada. La memòria de la ciutat. La ciutat sostenible: la crisi ambiental. Espai públic i ciutadania. Hibridesa i multiculturalisme. La ciutat rebel. Ciutat i graffiti
Pràctiques de construcció i de destrucció, d'ús i de resistència a la ciutat neoliberal
· Comunitat i convivència: les relacions socials a la ciutat. Els espais de la diferència, de la divisió i de l’exclusió. Les polítiques a/de l’espai urbà. Capital i cultura: gentrificant la ciutat. Relats urbans: la identitat i la subjectivitat a la ciutat; integració social urbana. Construint els territoris urbans: cultures urbanes i estratègies espacials. Habitatge i especulació. Moviments socials urbans: ciutadania i participació. Ús i resistència als/dels espais públics de la ciutat neoliberal. Infraestructures, transports, mobilitat. Planificació urbanística, plans estratègics, projectes urbans
Barcelona
El programa definitiu i efectivament vàlid de l'assignatura es repartirà durant la primera sessió de classe del curs.
Metodologia
Estructura del curs
Les classes són “teòriques” (exposició per part del professor) i “pràctiques” (lectures, visualització de pel·lícules, debats en fòrum, realització de pràctiques, etc.).
Al Moodle de la UAB s’hi localitza documentació i informació imprescindible per al desenvolupament de l’assignatura, tant pel que fa als aspectes organitzatius de l’assignatura com en relació als continguts temàtics de la mateixa. És important que hi tingueu accés sovint.
Eventuals estratègies d’ensenyament-aprenentatge desenvolupades pel professor:
- docència en classes magistrals;
- organització de les sessions de fòrum i debat;
- impartició de sessions de pràctiques;
- proposta i guiatge en lectures obligatòries;
- tutories dels treballs;
- desenvolupament de casos;
- eventualment, participació de conferenciants externs;
- eventualment, sortides de camp i visites a exposicions;
Activitats que, previsiblement, realitzaran els/les alumnes:
- assistència ineludible a les sessions de classe;
- participació necessària en les sessions de fòrum i debat;
- participació necessària en les sessions de pràctiques;
- assistència a les eventuals sortides de camp i les visites a exposicions;
- desenvolupament d’un assaig breu (escrit, individual, tutoritzat pel professor) sobre una temàtica urbana;
- preparació i presentació pública (oral, en grup, tutoritzat pel professor) d’un fòrum de debat sobre una temàtica urbana;
- realització d’una prova escrita i/o oral.
En cas que les circumstàncies obliguin a virtualitzar una part o la totalitat de l'assignatura, s'intentarà adequar aquesta estructura de curs a les possibilitats que permetin els canals telemàtics.
Per imposició, la guia docent d'aquesta assignatura inclou la fórmula d'esmentar unes "competències", "hores", "activitats formatives" i "resultats d'aprenentage", tot i que no s'adiu amb els criteris dels professors.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 50 | 2 | 3, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes pràctiques | 10 | 0,4 | 1, 3, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats autònomes | 40 | 1,6 | 1, 7 |
Avaluació
Avaluació i recuperació
Avaluació de les classes teòriques:
- Assaig creatiu breu d’iniciació a la recerca. Treball escrit individual. [L’avaluació valorarà l’expressió adequada, la coherència en el desenvolupament, el maneig de bibliografia, l’originalitat, etc.].
- Prova individual. [L’avaluació valorarà l’assimilació de coneixements, la capacitat d’anàlisi, de síntesi i d’interpretació].
Avaluació de les classes pràctiques:
- Fòrum de debat temàtic a partir de les lectures proposades. Treball col·lectiu (oral i escrit) dirigit per dos/dues o tres ponents seguint el calendari establert en la primera sessió de classe. Un cop presentada la seva ponència, els/les ponents tindran una setmana per entregar-la en format escrit o gràfic (improrrogable). [L’avaluació valorarà la preparació –incloent tutories amb el professor-, la realització i la presentació oral –en grup- del fòrum de debat, l’expressió oral correcta i adequada, el maneig de bibliografía, la feina en equip, la presentació gràfica dels resultats].
- Resum escrit de cadascuna de les lectures obligatòries i participació a classe. Treball individual. Cal entregar un mínim de resums. [L’avaluació valorarà la capacitat de síntesi i de captació-abstracció de les idees principals; es valorarà, de manera especial, la presència, l’actitud, la participació i les aportacions en els debats de classe fets a partir de les lectures].
- Participació a classe.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Per poder ser avaluat/da cal haver entregat-presentat totes les parts avaluables, assistir a un mínim del 75% de les sessions de classe i haver participat activament en les sessions de fòrum-debat. La no presentació d’alguna de les parts avaluables comportarà un «No avaluable» com nota final. Per poder recuperar alguna part suspesa cal haver-se presentat a totes les parts avaluables. Només són recuperables l’assaig creatiu i la prova individual. En la recuperació la nota màxima global serà un 5. La recuperació no servirà, en cap cas, per «millorar nota».
Segons la normativa de la Facultat de Filosofia i Lletres i de la UAB, «la còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l’activitat. Es considera “còpia” la reproducció, total o parcial, del treball d’un/a altre/a company/a. “Plagi” és el fet de presentar com a propi tot o part d’un text d’un/a autor/a, sense citar les fonts». Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi) no seran recuperables.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Els criteris d’avaluació definitius i efectivament vàlids es donaran a conèixer durant la primera sessió de classe del curs.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig creatiu breu d'iniciació a la recerca | 30% | 20 | 0,8 | 1, 3, 4, 7 |
| Fòrum de debat a partir de les lectures proposades | 15% | 5 | 0,2 | 2, 5, 6, 7 |
| Prova individual | 40% | 5 | 0,2 | 7 |
| Resum escrit de cadascuna de les lectures proposades i participació a classe | 15% | 20 | 0,8 | 2, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Algunes pistes bibliogràfiques generals:
ALBET, Abel i Núria BENACH (eds.) (2018). Gentrification as a global strategy. Neil Smith and beyond. Londres: Routledge.
AMENDOLA, Giandomenico (1997). La città postmoderna. Magie e paure della metropoli contemporanea. Roma: Gius. Laterza [trad. cast.: La ciudad postmoderna. Madrid: Celeste, 2000].
ANDREU, Marc (2016). Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana. Barcelona: L'Avenç.
ARICÓ, Giuseppe; José A. MANSILLA i Marco Luca STANCHIERI (coords.) (2015). Mierda de ciudad. Una rearticulación crítica del urbanismo neoliberal desde las ciencias sociales. Barcelona: Pol·len.
BELIL, Mireia; Jordi BORJA i Marcelo CORTI (eds.) (2012). Ciudades, una ecuación imposible. Barcelona: Icaria.
BENACH, Núria (ed.) (2017). William Bunge. Las expediciones geográficas urbanas. Barcelona: Icaria.
BENACH, Núria i Abel ALBET (eds.) (2019). David Harvey. La lógica geográfica del capitalismo. Barcelona: Icaria
BORJA, Jordi (2003). La ciudad conquistada. Madrid: Alianza.
BORJA, Jordi (2010). Llums i ombres de l'urbanisme de Barcelona. Barcelona: Empúries.
BORJA, Jordi; Fernando CARRIÓN i Marcelo CORTI (eds.) (2017). Ciudades resistentes, ciudades posibles. Barcelona: Editorial UOC.
BRANDÃO, Pedro (2011). La imagen de la ciudad. Estrategias de identidad y comunicación. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
BRANDIS, Dolores (ed.) (2016). Estudios de geografía urbana en tiempos de crisis. Madrid: Biblioteca Nueva.
BUNGE, William (2011). Fitzgerald. Geography of a revolution. Athens: University of Georgia Press
BYRNE, David (2001). Understanding the urban. Basingstoke: Palgrave.
CANAL, Ramon (ed.) (2013). Ciudades y pueblos que puedan durar. Políticas locales para una nueva época. Barcelona: Icaria.
CAPEL, Horacio (2013). La morfología de las ciudades III. Agentes urbanos y mercado inmobiliario. Barcelona: Serbal.
CAZ, Rosario del; Pablo GIGOSOS i Manuel SARAVIA (2002). La ciudad y los derechos humanos. Una modesta proposición sobre derechos humanos y práctica urbanística. Madrid: Talasa.
Cercanías. Una radiografía diferente de nuestras ciudades. Madrid: Diagonal / lamarea, 2015.
Col·lectiu Punt 6 (2019). Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida. Barcelona: Virus.
Consejo Nocturno (2018). Un habitar más fuerte que la metrópoli. Logroño: Pepitas de Calabaza.
CRUZ, Manuel (2013). Escritos sobre la ciudad (y alrededores). Madrid: Catarata.
CUCÓ, Josepa (ed.) (2013). Metamorfosis urbanas. Ciudades españolas en la dinámica global. Barcelona: Icaria.
DEAR, Michael J. (2000). The postmodern urban condition. Oxford: Blackwell.
DI BIAGI, Paola (dir.) (2002). I classici dell'urbanistica moderna. Roma: Donzelli [trad. cast.: Clásicos del urbanismo moderno. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes, 2014].
DONAT, Carles, Sergio PORCEL i Ricard GOMÀ (eds.) (2018). «Gentrificació i dret a la ciutat», Papers IERMB, 60 [monogràfic].
El Atlas de las Metrópolis. València: Fundación Mondiplo, 2014.
ESTAL, David; Ramon MARRADES i Chema SEGOVIA (2014). La ciutat construïda. Del pla urbanístic al procés urbà. València: Fundació Nexe.
ESTEBAN, Juli (2018). Urbanismo. Una inmersión rápida. Barcelona: Tibidabo Ediciones.
FELICE, Massimo di (2012). Paisajes posurbanos. El fin de la experiencia urbana y las formas comunicativas del habitar. Córdoba: Ediciones del Copista/Universidad Nacional de Córdoba.
FERNÁNDEZ DURÁN, Ramón (s.d.). Un planeta de metrópolis (en crisis). Explosión urbana y del transporte motorizado, gracias al petróleo. Màlaga: Zambra.
FERREIRA, Alvaro; João RUA i Regina Célia DE MATTOS (eds.) (2015). Desafios da metropolização do espaço. Rio de Janeiro: Consequência.
FRASER, Benjamin (2019). Visible cities, global comics: Urban images and spatial form. Jackson: University Press of Mississippi.
GARCÉS, Marina (2018). Ciutat Princesa. Barcelona: Galaxia Guntenberg.
GARCÍA GÓMEZ, Francisco i Gonzalo M. PAVÉS (coords.). (2014). Ciudades de cine. Madrid: Cátedra.
GARCÍA HERRERA, Luz Marina i Fernando SABATÉ BEL (eds.) (2015). Neil Smith. Gentrificación urbana y desarrollo desigual. Barcelona: Icaria.
GARCIA RAMON, Maria Dolors; Anna ORTIZ i Maria PRATS (eds.) (2014). Espacios públicos, género y diversidad. Geografías para unas ciudades inclusivas. Barcelona: Icaria.
GARCÍA VÁZQUEZ, Carlos (2004). Ciudad hojaldre. Visiones urbanas del siglo XXI. Barcelona: Gustavo Gili.
GARCÍA VÁZQUEZ, Carlos (2016). Teorías e historia de la ciudad contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili.
GEDDES, Patrick (1915). Cities in Evolution. [trad.cast.: Ciudades en evolución. Oviedo: KRK Ediciones, 2009]
GIGOSOS, Pablo i Manuel SARAVIA (2010). Urbanismo para náufragos. Recomendaciones sobre planeamiento y diseño urbano. Tahíche: Fundación César Manrique.
HARVEY, David (2012). Rebel Cities. Londres: Verso [trad. cast.: Ciudades rebeldes. Del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Madrid: Akal, 2013].
HÉNAFF, Marcel (2014). La ville qui vient. París: Éditions de L'Herne. [trad.cast.: La ciudad que viene. Santiago de Chile: LOM, 2014.
HERCE, Manuel (2013). El negocio del territorio. Evolución y perspectivas de la ciudad moderna. Madrid: Alianza.
HOWARD, Ebenezer ([2018]). Ciudades jardín del mañana. Madrid: Círculo de Bellas Artes.
HUBBARD, Phil (2006). City. Londres: Routledge.
ILLAS, Edgar (2012). Thinking Barcelona. Ideologies of a global city. Liverpool: Liverpool University Press [trad. cat.: Pensar Barcelona. Ideologies d’una ciutat global. Muntanyola: Apostroph, 2019].
JACOBS, Jane (1961). The death and life of great American cities. Nova York: Random House. [trad. cast.: Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing, 2011].
JUNQUÉ, Marta i Kate SHEA (eds.). (2018). Ciutats sense por. Guia del moviment municipalista global. Barcelona: Icaria.
KOCH, Regan i Alan LATHAM (eds.) (2017). Key thinkers on cities. Londres: Sage.
LASHUA, Brett; Karl SPRACKLEN i Stephen WAGG (eds.) (2014). Sounds and the city. Popular music, place, and globalization. Londres: Palgrave.
LEFEBVRE, Henri (1968). Le droit à la ville. París: Anthropos [trad. cast.: El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing, 2017].
LEFEBVRE, Henri ([2018]). Vers une architecture de la jouissance. [trad. cast.: Hacia una arquitectura del placer. Madrid: Centro deInvestigaciones Sociológicas, 2018].
LIPPOLIS, Leonardo (2009). Viaggio al termine della città. Milà: Elèuthera [trad.cast.: Viaje al final de la ciudad. La metrópolis y las artes en el otoño postmoderno (1972/2011). Madrid: Enclave de Libros, 2015].
LOIS, Rubén Camilo (coord.) (2012). Los espacios urbanos. El estudio geográfico de la ciudad y la urbanización. Madrid: Biblioteca Nueva.
LÓPEZ BARCELÓ, Ester (2017). La conquista de las ciudades. Las confluencias que hicieron posibles los Ayuntamientos del Cambio. Barcelona: Icaria.
LÓPEZ DE LUCIO, Ramón (1993). Ciudad y urbanismo a finales de siglo XX. València: Universitat de València.
MADDEN, David i Peter MARCUSE (2016). In defense of housing. The politics of housing. Londres: Verso. [trad. cast.: En defensa de la vivienda. Madrid: Capitán Swing; 2018].
MASSEY, Doreen; John ALLEN i Steve PILE (eds.) (1999). City worlds. Londres: Routledge.
MAYER, Margit; Catharina THÖRN i Håkan THÖRN (eds.) (2016). Urban uprisings. Challenging neoliberal urbanism in Europe. Londres: Palgrave.
MERRIFIELD, Andy (2002). Metromarxism. A Marxist tale of the city. Nova York: Routledge.
MERRIFIELD, Andy (2014). The new urban question. Londres: Pluto Press [trad. cast.: La nueva cuestión urbana. Iruñea: Katakrak, 2019].
MONTANER, Josep Maria; Fernando ÁLVAREZ; Zaida MUXÍ i Roser CASANOVAS (eds.) (2013). Reader modelo Barcelona 1973-2013. Barcelona: Comanegra.
MONTANER, Josep Maria i Zaida MUXÍ (2011). Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos. Barcelona: Gustavo Gili.
NANCY, Jean-Luc (2011). La ville au loin. París: La Phocide [trad.cast.: La ciudad a lo lejos. Buenos Aires: Manantial, 2013].
NEL·LO, Oriol (2015). La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana. Madrid: Díaz & Pons.
NEL·LO, Oriol i Renata MELE (eds.) (2016). Cities in the 21st Century. Nueva York: Routledge.
Observatorio Metropolitano de Madrid (ed.) (2013). Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis. Madrid: Traficantes de Sueños.
Observatorio Metropolitano de Madrid (ed.) (2015). El mercado contra la ciudad. Globalización, gentrificación y políticas urbanas. Madrid: Traficantes de Sueños.
OYÓN, José Luis (2017). La ciudad en el joven Reclus 1830-1871. Hacia la fusiónnaturaleza-ciudad. Barcelona: Ediciones del Viaducto.
PARKER, Simon (2004). Urban theory and the urban experience. Encountering the city. Londres: Routledge.
PICAZO, Sergi (ed.) (2018). Ciutats. Dossier Crític. Barcelona: Crític / Pol·len Edicions.
RAMONET, Ignacio (coord.) (2005). La ciudad inquieta. El urbanismo contemporáneo entre la realidad y el deseo. Madrid: Fundación Santander Central Hispano.
REMY, Jean i Liliane VOYÉ (1992). La ville: vers une nouvelle définition? París: L’Harmattan. [trad. cast.: La ciudad ¿hacia una nueva definición? Gasteiz: Bassarai, 2006].
RODRÍGUEZ ALONSO, Raquel i Mario ESPINOZA PINO (2017). De la especulación al derecho a la vivienda. Más allá de las contradicciones del modelo inmobiliario español. Madrid: Traficantes de Sueños.
RODWIN, L. i R.M. HOLLISTER (eds.) (1984). Cities of the mind. Images and themes of the city in the social sciences. Nova York: Plenum Press.
ROSS, Kristin (2018). El surgimiento del espacio social. Rimbaud y la Comuna de París. Madrid:Akal. [títol original: The emergence of social space. Rimbaud and the Paris Commune. Minneapolis: The University of Minnesota Press, 1988].
RUGGIERO, Vincenzo (2001). Movements in the city. Conflict in the European metropolis. Harlow: Prentice Hall.
SEABROOK, Jeremy (2007). Cities. Londres: Pluto Press [trad. cat.: Ciutats. Barcelona: Intermón Oxfam; 2008]
SECCHI, Bernardo (2013). La città dei ricchi e la città dei poveri. Bari: Laterza. [trad.cast.: La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2015].
SEIXAS, João (2013). A cidade na encruzilhada. Repensar a cidade e a sua política. Porto: Afrontamento [trad. cast.: La ciudad en la encrucijada. València: Tirant lo Blanch, 2015].
SENDRA, Pablo i Richard SENNETT (2020). Designing disorder.Experiments and disruptions in the city. Londres: Verso.
SENNETT, Richard (2008). The public realm. BMW Stiftung Herbert Quandt [trad.cat.: L'espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. Barcelona: Arcàdia, 2014].
SENNETT, Richard (2018). Building and Dwelling. Ethics for the City. Londres: Allen Lane. [trad. cast.: Construir i habitar. Ètica per a la ciutat. Barcelona: Arcàdia; 2019].
SEVILLA, Álvaro (ed.) (2017). Neil Brenner. Teoría urbana crítica y políticas de escala. Barcelona: Icaria
SINCLAIR, Ian (2006). London: City of disappearances. Londres: Hamish Hamilton. [trad.cast.: La ciudad de las desapariciones. Barcelona: Alpha Decay, 2015].
SMITH, Neil (1996). The new urban frontier. Gentrification and the revanchist city. Londres: Routledge [trad. cast.: La nueva frontera urbana. Ciudad revanchista y gentrificación. Madrid: Traficantes de sueños, 2012].
SOJA, Edward (2000). Postmetropolis. Critical studies of cities and regions. Oxford: Blackwell [trad. cast.: Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones. Madrid: Traficantes de Sueños; 2008].
SOJA, Edward (2010). Seeking spatial justice. Minneapolis: University of Minnesota Press [trad. cast.: En busca de la justicia espacial. València: Tirant Humanidades, 2014].
SOLANA, Miguel (coord.) (2016). Espacios globales y lugares próximos. Barcelona: Icaria.
SORANDO, Daniel i Álvaro ARDURA (2016). First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades. Madrid: Los Libros de la Catarata.
SORKIN, Michael (ed.) (1992). Variations on a theme park. Nova York: Farrar, Straus and Giroux. [trad. cast.: Variaciones sobre un parque temático. La nueva ciudad americana y el fin del espacio público. Barcelona: Gustavo Gili, 2004].
SORRIBES, Josep (dir.) (2012). La ciudad. Economía, espacio, sociedad y medio ambiente. València: Tirant Humanidades.
STAVRIDES, Stavros (2010). Towards the city of thresholds. Trento: professionaldreamers [trad.cast.: Hacia la ciudad de umbrales. Madrid: Akal, 2016].
STEIN, Samuel (2019). Capital city. Gentrification and the real estate state. Londres: Verso.
STORPER, Michael (2013). Keys to the city. How economics, institutions, social interaction, and politics shape development. Princeton: Princeton University Press.
SUBIRATS, Joan; Ángela GARCÍA BERNARDOS (eds.) (2015). Innovación y políticas urbanas en España. Experiencias significativas en las grandes ciudades. Barcelona: Icaria.
SUDJIC, Deyan (2016). The language of cities. Londres: Allen Lane [trad. cast.: El lenguaje de las ciudades. Barcelona: Ariel, 2017].
TELLO, Rosa (ed.) (2016). Jean-Pierre Garnier. Un sociólogo urbano a contracorriente. Barcelona: Icaria.
TONKIS, Fran (2005). Space, the city and social theory. Social relations and urban forms. Cambridge: Polity Press.
TORRES, Marco (1996). Geografie della città. Venècia: Cafoscarina.
TORRES, Marco (1999). Luoghi magnetici. Spazi pubblici nella città moderna e contemporanea. Milà: FrancoAngeli.
VASUDEVAN, Alexander (2017). The autonomous city. A history of urban squatting. Londres: Verso.
VENTURINI, Federico; Emet DEGIRMENCI i Inés MORALES (eds.) (2019). Social ecology and the right to the city. Towards ecological and democratic cities. Chicago: The University of Chicago Press.
VOLLMER, Lisa (2018). Strategien gegen Gentrifizierung. Stuttgart: Schmetterling Verlag [trad. cast.: Estrategias contra la gentrificación. Por una ciudad desde abajo. Iruñea: Katakrak, 2019].
Worldwatch Institute (2016). La situación del mundo 2016. Ciudades sostenibles. Del sueño a la acción. Barcelona: Icaria.
ZIBECHI, Raúl (2011). Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas. Màlaga: Zambra.
ZIMMERMANN, Clemens (1996). La época de las metrópolis. Urbanismo y desarrollo en la gran ciudad. Madrid: Siglo XXI, 2012.
ZUKIN, Sharon (1991). Landscapes of power. From Detroit to Disney World. Berkeley: University of California Press.
CALVINO, Italo (1972). Le città invisibili. Torí: Einaudi [trad. cat. Les ciutats invisibles. Barcelona: Empúries, 1985].
La bibliografia definitiva i efectivament vàlida es donarà a conèixer durant la primera sessió de classe del curs.
Per a cada tema del programa el professor facilitarà una bibliografia específica.