Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 3 | 1 |
No n'hi ha.
PRESENTACIÓ
Aquesta matèria parteix del convenciment que la gestió cultural és un instrument idoni i privilegiat per a la transformació i cohesió social a la nostra societat. Els seus continguts giren entorn a aquest principi i el professor d’aquesta matèria desenvolupa la seva acció professional fora l’UAB, en contextos de diversitat i des de la gestió de projectes de naturalesa sociocultural i educativa. Les sessions es desenvolupen en tot moment combinant aspectes bàsics de naturalesa teòrica amb experiències i projectes reals i de base aplicada. D’aquesta forma, els processos d’aprenentatge es realitzen en paral·lel i combinant processos inductius i deductius. Tanmateix i al llarg de les sessions, es té previst convidar a professionals de la gestió cultural per tal d’aprofundir o ampliar els continguts de la matèria.
TEMARI
BLOC 1: Contextualització de la gestió cultural en un context de complexitat.
BLOC 2: La planificació com a element clau i transversal en la gestió cultural.
BLOC 3: Algunes variables pel diagnòstic de les organitzacions en el marc de la gestió cultural.
BLOC 4: El disseny, implementació i avaluació d’accions socioculturals en el marc de la gestió cultural.
BLOC 5 : Escenaris de la Gestió Cultural a Catalunya.
La metodologia combina els següents elements i espais:
Espais de classe magistral
Activitats pràctiques dirigides
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Supervisades | |||
Activitats supervisades (suport treball en equip, tutories) | 50 | 2 | 2, 4, 6, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats autònomes (estudi, lectura i preapració dels treballs) | 25 | 1 | 2, 4, 7, 8 |
El sistema d’avaluació es realitzarà a partir d’un treball individual relacionat amb el Bloc 1, un treball en grup relacionat amb el bloc 2, 3 i 4 i un treball de reflexió i autoavaluació relacionat amb l'assumpció dels continguts atorgats al llarg de l'assignatura.
Com a requisit indispensable per superar l'assignatura, cal haver realitzat i aprovat ambdues parts, amb una nota numèrica mínima de 5.
Treball individual
Correspon al bloc 1 del temari.
Durant el mes d’octubre es lliurarà un document amb les indicacions per a la realització d’aquest treball individual, juntament amb les orientacions sobre la bibliografia complementària per la seva elaboració.
Consistirà en un assaig i suposarà el 30 % de la nota final.
Treball en grup
Correspon als blocs 2, 3 i 4 del temari.
Durant el mes d’octubre es lliurarà un document amb les indicacions per a la realització d’aquest treball en grup, juntament amb les orientacions sobre experiències complementàries per la seva elaboració.
Es tracta del disseny i presentació a classe, d’un projecte cultural i suposa el 60% de la nota final, dividit en dos percentatges del 40 i 20 % corresponents a cadascun dels dos aspectes".
Tutories i participació a classe
Durant l’elaboració del treball en grup caldrà realitzar un mínim de dues tutories en grup (exposició de la temàtica i la idea inicial i defensa del projecte elaborat).
També, es considerarà positivament la participació activa i crítica a classe.
Suposa el 10% de la nota final.
Com a mecanismes de recuperació, i davant els següents supòsits, es preveuen dues possibilitats:
1) No haver aprovat el treball individual: realitzar-ne un de nou, a partir de les orientacions del professor i optant a una nota màxima de 5.
2) No haver aprovat el treball en grup: realitzar una prova escrita en la data establerta per la Facultat.
Així doncs, només es recuperable UN dels dos items principals -Treball individual o Treball en grup (Disseny)- del procés d'avaluació continuada.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acted’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
Previsió escenaris complexos
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Reflexió individual i Autoavaluació | 10% | 3 | 0,12 | 2 |
TREBALL EN GRUP (disseny i tutories) | 40% | 40 | 1,6 | 4, 8 |
TREBALL EN GRUP (preparació i defensa) | 20% | 10 | 0,4 | 5, 6, 7 |
TREBALL INDIVIDUAL | 30% | 22 | 0,88 | 1, 3, 8, 9 |
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1999). Manual de gestió de les organitzacions no lucratives. Barcelona: Staff Empresarial.
APPADURAI, A. (2007). El rechazo de las minorías: ensayo sobre la geografía de la furia. Barcelona: Tusquets.
ARIÑO, A. (2008). Estilos de aculturación y conciencia intercultural. A: García, j. i Lacomba, j. (eds.) La inmigración en la sociedad española. Una radiografia multidisciplinar, p. 245-266. Barcelona: Edicions Bellaterra.
ARAMENDI, J. (2004). Organizaciones socioeducativas y competencias profesionales. Universidad del País Vasco.
ALBERICH, T. (1998): Guía fácil de asociaciones. Manual de gestión parabla creación, desarrollo y dinamización de entidades sin ánimo de lucro. Madrid: Dykinson.
BAUMAN, Z. (2005). Vidas desperdiciadas: la modernidad y sus parias. Barcelona: Paidós.
BECK, U. (2007). Cómo los vecinos se convierten en judíos : la construcción política del extraño en una era de modernidad reflexiva. [en línia]. Papers : revista de sociologia. núm. 84. 2007. p. 47-66 http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n84p47.pdf
BENHABIB, Seyla (2006). Las Reivindicaciones de la cultura: igualdad y diversidad en la era global. Buenos Aires : Katz.
BOIX, T. (1990). Animación y gestión cultural. València: Grup dissabte.
CONNORS, T.D. (Ed.) (1998). Manual de les organitzacions no lucratives (Volum I). Barcelona: Edicions Pleniluni
DASSETTO, F. (2004). “Más allá de lo intercultural: los retos de la co-inclusión” [en línia]. Revista CIDOB d'afers internacionals. núm. 66-67.p. 99-111 <http://www.cidob.org/es/content/download/3156/33090/file/dassetto_cast.pdf> [Consulta: octubre 2008]
DELGADO, M. (2008). La identidad en acción. La cultura como factor discursivo de exclusión y de lucha [en línia]. Eikasia: revista de filosofía. núm. 17. p. 261-274 < http://www.revistadefilosofia.com/17-08.pdf >
DiMAGGIO, P. (1987). Managers of the Arts: Careers and Opinions of Senior Administrators of U.S. Art Museums, Symphony Orchestras. Redident Theatres, and Local Arts Agencies.Washington: Seven Locks Press.
DRUCKER, P. (2000). Organitzacions sense ànim de lucre. Gestió: teoria i pràctica. Barcelona: Edicions UOC-ECSA.
FANTOVA, F. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas. Madrid: Editorial CCS.
FERRANDEZ, A. (1987). “Cultura, Educación y Municipios”, a Gairín, J,; Antúnez, S. y Pérez Guede, A.: Temas actuales en educación. Barcelona: PPU.
FERRANDEZ, A. y Puente, J.M. (1990). Materiales AFFA. Madrid: Fondo de Promoción de Empleo.
FRANCH, J. Y MARTINELL, A. (1986). La animación de grupos de tiempo libre y vacaciones. Barcelona: Laia.
FROUFE, S. (1994). Construir la animación sociocultural. Salamanca: Amarú.
GAIRÍN, Joaquín (1994)."Dinámica organizativa". En GAIRÍN, Joaquín; DARDER, Pere. (coord.): Organización y gestión de centros educativos. Barcelona: Praxis.
GEERTZ, C. (2005). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.
HARGUINDÈGUY, J.-B. (2013). Análisis de políticas públicas. Madrid: Tecnos.
IBAR, M. (1992). Cómo organizar y gestionar una entidad de animación sociocultural. Madrid: Narcea.
LAAKSONEN, A. (2006). La cultura comprometida: los derechos y deberes culturales. Periférica: Revista para el análisis de la cultura y el territorio. núm. 7. 2006. p. 105- 119
MANITO, F. (coord.). Planificación estratégica de la cultura en España. Madrid: Fundación Autor, 2008.
MARTINELL, A. (1999). Los agentes culturales ante los nuevos retos de la gestión cultural. Revista Iberoamericana de Educación. 20, 201-215.
MARTUCCELLI, D. (2004). “Lo intercultural ante la prueba de la dinámica entre exclusión e integración social” [en línia]. Revista CIDOB d'afers internacionals. núm. 66-67. p. 53-68 http://www.cidob.org/es/content/download/3148/33066/file/martucelli_cast.pdf
MUNILLA, G. (Coord) (2000). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals. Barcelona: UOC.
NUTT, P. i BACKOFF, R.W. (1992). Strategic management of public ans third sector organizations. San Francisco: Jossey-Bass Publishers.
PAREKH, B. (2005). Repensando el multiculturalismo: diversidad cultural y teoría política. Tres Cantos: Istmo.
POSE PORTO, H. (2007). La cultura en las cuidades. Barcelona: Graó.
ROSELLÓ, D. (2007). Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.
TONO, J. (2007). Conceptos y experiencias de la Gestión Cultural. Secretaría General Técnica. Ministerio de Cultura.
ÚCAR, X. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Madrid: Diagrama.
UNESCO (2009). Informe Mundial de la UNESCO. Invertir en la diversidad cultural y en el diálogo intercultural. Informe Executiu, París.
UNESCO (2007). Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. UNESCOCAT – Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO. Barcelona: Angle Editorial.
VECIANA, J.Mª (1995). Función directiva. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
VERNIS, A. et al. (1997). La gestió de les organitzacions no lucratives. Treballant per las millora de les associacions. Barcelona: Proa-Columna.