Cultura Clàssica II
Codi: 100016 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502758 Humanitats | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cándida Ferrero Hernández
- Correu electrònic:
- Candida.Ferrero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Oscar Luis de la Cruz Palma
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
- Interpretar la cultura clàssica.
- Aplicar els coneixements adquirits, de caràcter històric, institucional, literari i cultural a l’anàlisi d’un text.
- Comentar fragments de textos dels principals gèneres literaris clàssics i indicar-ne les característiques principals.
- Identificar la presència de la tradició clàssica en la cultura europea.
Competències
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
- Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
- Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
- Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
- Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
- Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
- Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
- Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
- Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
- Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
- Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.
Continguts
TEMARI
I. La continuïtat de la literatura grega en la literatura llatina
II. L'èpica llatina o la legitimació del poder
III. La poesia hexamètrica llatina: entre la literatura política i la literatura científica
IV. La poesia lírica llatina
V. El gènere teatral llatí
VI. La faula, el conte i la novel·la llatina
Metodologia
L’assignatura és presencial. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs.
Per bé que no hi haurà control d’assistència a les classes, la considerem fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura.
L'estudi tèoric dels temes del Programa de l'assignatura anirà acompanyat de les activitats següents:
Unitat I: Cinefòrum, Cleòpatra de Mankiewicz.
Unitat II: Lectura de l'Eneida (obligatòriament els cants I-IV, VI, VIII i XII).
Unitat III: Lectura comparada d'una selecció de passatges d'obres d'Homer, Hesíode, Apol·loni de Rodes, Lucreci, Manili, Virgili i Ovidi (a determinar).
Unitat IV: Lectura d'una selecció de poemes de Catul, Properci i Horaci (a determinar).
Unitat V: Lectura opcional: una tragèdia de Sèneca (a determinar).
Unitat VI: Lectures opcionals: Dafnis i Cloe de Longus; el conte de Psique i Cupido d'Apuleu; i el Satíricon de Petroni.
Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment, però també s’haurà de lliurar per escrit, la seva extensió no podrà excedir més de 10 pàgines en cos de lletra de 12pp.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i tutories | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Exàmens | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball en grup i exposició oral | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball en equip i estudi | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació
AVALUACIÓ CONTINUADA
Percentatge de cada part:
40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 1, 2 i 3). Setmana 8.
40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 4, 5 i 6). Setmana 16.
20%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa. Setmanes 14 i 15.
NOTES MOLT IMPORTANTS
1. La presentació d’un sol exercici exclou la possibilitat de ser avaluat com a No Presentat/No avaluable (NP).
2. Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 4.
3. Només es podrà RECUPERAR un 40% del total de l’assignatura.
4. Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament el vistiplau del professor.
5. Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el periode de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant mèdic.
6. En determinades circumstàncies es podrà valorar si l’estudiant pot presentar-se a millorar la qualificació final. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professorat, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperaralguna de les parts suspeses (màxim 40%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llarg del curs.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
DOCÈNCIA VIRTUAL O HÍBRIDA
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició oral en grup sobre un tema determinat pel professor | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL
BEARD, M. (2016). SPQR: Una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crítica.
BAKER, P.; HELMRATH, J.; KALLENDORF, C. (2019). Beyond Reception. Renaissance Humanism and the Transformation of Classical Antiquity, Berlin-Boston: De Gruyter.
BRIGGS, W.; KALLENDORF, C. (coords.) (2007). A companion to the classical tradition, Malden (Massachusetts): Blackwell.
CODOÑER, C. (ed.) (1997). Géneros literarios latinos, Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones.
CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.
CURTIUS, E. R. (1978). Literatura europea y edad media latina, México: Fondo de Cultura Ecomómica. 2 vols.
FERRERO HERNÁNDEZ, C. (2006). Textos de literatura europea y tradición clásica, Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
GRIMAL, P. (2005). Historia de Roma, Barcelona: Paidós.
GRIMAL, P. (1999). La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona: Paidós.
HACQUARD, G. et al. (2000), Guía de la Roma Antigua, Madrid: Atenea.
HARDWICK, L.; STRAY, CH. (2011). A Companion to Classical Receptions, Malden (Massachusetts):John Wiley & Sons.
HIGHET, G. (1954). La tradición clásica, México: Fondo de Cultura Económica. 2 vols.
HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: Alianza.
JENKINS, R. (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica.
JENKINS, R. (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.
JERPHAGNON, L. (2007). Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.
JONES, P. (2013). Veni, uidi, uici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica.
VON ALBRECHT, M. (1997). Historia de la literatura romana, Barcelona: Herder. 2 vols
WALDE, Ch. (ed.) (2012). Brill’s New Pauly Supplements I - Volume 5: The Reception of Classical Literature, Leiden-Boston: Brill.
ZANKER, P. (1992). Augusto y el poder de las imágenes, Madrid: Alianza.
RECURSOS EN XARXA