Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
No n'hi ha.
En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
UNITAT 1: INTRODUCCIÓ.
1.1. Geografia i cronologia.
1.2. Què són els clàssics? Què és la tradició?
1.3. Quins són els clàssics la transmissió dels quals estudiarem?
· LECTURA OBLIGATÒRIA: Ítalo Calvino (2009), Por qué leer a los clásicos, Madrid: Siruela.
UNITAT 2: EL LLIBRE, EL MERCAT EDITORIAL I LES BIBLIOTEQUES A L'ANTIGUITAT.
2.1. Suports d'escriptura i disciplines.
2.2. Evolució de el llibre.
2.3. El mercat editorial:
2.3.1. Escriptors i agents editorials.
2.3.2. El públic receptor.
2.4. Arxius i biblioteques.
· LECTURA OBLIGATÒRIA: Selecció de textos clàssics.
UNITAT 3: EL PROCÉS DE TRANSMISSIÓ DES DE L'EDAT MITJANA FINS ELS NOSTRES DIES.
3.1. El procés de transmissió dels textos: on, com i per què.
3.2. Scriptoria medievals.
3.3. Renaixement carolingi.
3.4. Renaixement del segle XII.
3.5. Humanisme.
3.6. El desenvolupament de la impremta.
3.7. Dibuix i fotografia.
3.8. L'era digital.
· CINEFORUM: Eichinger, B. (productor) i Annaud, J-J. (Director) (1986), El nom de la rosa, Alemanya: Coproducció Alemanya de l'Oest (RFA) -França-Itàlia; Constantin Film / ZDF / Cristaldifilm / Radiotelevisione Italiana / Les Films Ariane / France 3 Cinéma.
UNITAT 4: LA LLEGENDA D’ALEXANDRE.
4.1. Vida d'Alexandre.
4.2. Mitificació d'Alexandre.
4.4. Fonts clàssiques.
4.5. Transmissió i recreació del personatge: primer heroi èpic d'occident.
4.6. Alexandre a l'actualitat.
· CINEFORUM: Borman, M., Kilik J., Smith I., Schuely, T., Stone, O. (productors)i Stone,O. (director) (2004), Alexandre el Gran, Estats Units: Warner Bros Pictures / Intermèdia Films.
UNITAT 5: LA REBEL·LIÓ D’ESPÀRTAC.
5.1. Successos històrics.
5.2. Testimonis clàssics de l'episodi.
5.3. Significació de l'episodi al llarg de la història.
5.4. Espàrtac en l'actualitat.
· LECTURA OBLIGATÒRIA: Fast, H. (2003), Espartaco, Barcelona: Edhasa. Primera edició: 1951.
L’assignatura és presencial. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs.
Hi haurà diferents seminaris on es comentaran lectures i pel.lícules relacionades amb els continguts treballats a classe.
Per bé que no hi haurà control d’assistència a les classes, la considerem fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11 |
Comentari i discussió de lectures i pel·lícules | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 8, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball en grup i exposició oral | 31,5 | 1,26 | 2, 5, 7, 8, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i treball personal | 35 | 1,4 | 2, 4, 7, 8, 9 |
Lectures complementàries | 11 | 0,44 | 2, 8, 11 |
Lectures obligatòries | 25 | 1 | 2, 8, 11 |
Visionat de pel·lícules | 4 | 0,16 | 3, 11 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Percentatge de cada part:
40%: Prova escrita amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 1, 2 i 3 ). Setmana 8.
40%: Prova escrita amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 4 i 5). Setmana 16.
20%: Exposició oral sobre un tema determinat pel professor i treballat en equip. Setmanes 14 i 15.
NOTES MOLT IMPORTANTS
PLAGI
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició oral sobre un tema determinat pel professor i treballat en equip | 20% | 4,5 | 0,18 | 5, 7, 8, 9 |
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
BIBLIOGRAFIA GENERAL
AGHION, I. ET AL. (1997). Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad, Madrid: Alianza.
BEARD, M. (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica.
BEARD, M. (2016). SPQR: Una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crítica.
CALVINO, I. (2009). Por qué leer a los clásicos, Madrid: Siruela.
CHRISTOL, M. (1991). De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Madrid: Akal.
CODOÑER, C. (ed.) (1997). Géneros literarios latinos, Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones.
CODOÑER, C. (ed.), (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.
CURTIUS, E. R. (1978). Literatura europea y edad media latina, México: Fondo de Cultura Económica. 2 vols.
FAST, H. (2003) [19511]. Espartaco, Barcelona: Edhasa.
GRIMAL, P. (2008). Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions de 1984.
GRIMAL, P. (2005). Historia de Roma, Barcelona: Paidós.
GRIMAL, P. (1999) La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona: Paidós,
HACQUARD, G. ET AL. (2000). Guía de la Roma Antigua, Madrid: Atenea.
HIGHET, G. (1954). La tradición clásica, México: Fondo de Cultura Económica. 2 vols.
HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: Alianza.
JENKINS, R. (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica.
JENKINS, R. (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.
JERPHAGNON, L. (2007). Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.
JONES, P. (2013). Veni, uidi, uici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica.
LANE FOX, R. (2007). Alejandro Magno. Conquistador del mundo (Maite Solana, trad.). Barcelona: El Acantilado.
LANE FOX, R. (2007). El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.
ORDINE, N. (2017). Clàssics per a la vida, Barcelona: Quaderns Crema.
PALMER, L.R. (1984). Introducción al latín, Barcelona: Planeta.
REYNOLDS D. L. – WILSON, N. G. (1986). Copistas y filólogos, Madrid: Gredos.
RUZÉ, F. (2000). El mundo griego antiguo: de los palacios cretenses a la conquista romana, Madrid: Akal.
VALENTÍ FIOL, E. (1979). Sintaxi llatina. Reelaboració de P. L. Cano. Versió cat. de J. Medina, Barcelona: Curial.
VON ALBRECHT, M. (1997). Historia de la literatura romana, Barcelona: Herder. 2 vols.
RECURSOS EN XARXA