Estructura de la Comunicació
Codi: 104764 Crčdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503868 Comunicació de les Organitzacions | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Corominas Piulats
- Correu electrňnic:
- Maria.Corominas@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritŕria:
- catalŕ (cat)
- Grup íntegre en anglčs:
- No
- Grup íntegre en catalŕ:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Anna Garnatxe Masmitja
Prerequisits
És recomanable el seguiment de les informacions d'actualitat sobre el sistema de mitjans, principalment a Catalunya, Espanya i Europa.
Objectius
Introduir l'alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans en l'entorn occidental europeu, amb una atenció especial als casos espanyol i català, en què normalment desenvoluparà la seva activitat professional.
Així, es farà una primera aproximació a l'estudi dels actors econòmics, polítics i socials que conformen o contribueixen a la conformació d'aquests sistemes, sense deixar de banda l'anàlisi del model nord-americà, atesa la seva influència en el desenvolupament dels sistemes mediàtics europeus i llatinoamericans. D'altra banda, es posarà l'èmfasi en la incidència d'internet i la digitalització en el redisseny de l'estructura de la comunicació a escala local, estatal i internacional.
Eventualment, es poden incloure aspectes relatius a altres sistemes de mitjans si es produeix algun fet d'actualitat particularment rellevant.
Competčncies
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a l’elaboració de missatges.
- Demostrar un coneixement adequat del món contemporani en les dimensions social, econňmica, política i cultural.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicació de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents ŕmbits.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaç de planificar tasques a curt, mitjŕ i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ŕrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundŕria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sŕpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjŕ de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva ŕrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoració.
- Definir els conceptes bŕsics de la comunicació.
- Descriure l'estructura dels mitjans de comunicació i les seves dinŕmiques.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anŕlisis realitzades.
- Identificar els fonaments de les teories i de la histňria de la comunicació.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la comunicació.
- Planificar i executar treballs acadčmics en l'ŕmbit de la teoria, la histňria i l'estructura de la comunicació.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificació individual o grupal aplicada.
- Relacionar els sistemes de comunicació amb l'evolució cultural de la societat contemporŕnia.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
1. Delimitació conceptual i perspectives tòriques. Què és un sistema de mitjans? Tipologia i característiques. Sistemes mediàtics comparats.
2. Anàlisi d'actors que contribueixen a l'articulació dels sistemes de mitjans: Grups de comunicació, associacions empresarials, organismes de mesura d'audiències i empreses de telecomunicacions amb negocis a l'àmbit audiovisual. El paper de l'Estat i dels reguladors independents.
3. Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio i televisió). Panorama i característiques de l'oferta. Nous serveis i nous mitjans. Transformació dels models de consum i de negoci.
Metodologia
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç, en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb el grup complet es concretaran en classes magristrals a càrrec del professorat, que explicarà els continguts relatius als blocs temàtics apuntats i aclarirà els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagin de fer els/les estudiants.
Als seminaris es posaran en comú i es discutiran qüestions d¡actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans.
El calendari detallat amb el contingut de les diverses sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris | 17 | 0,68 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Teoria | 34 | 1,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluació | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Tutories | 5,5 | 0,22 | 2, 3, 5, 6, 11 |
| Tipus: Autňnomes | |||
| Estudi personal | 83 | 3,32 | 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11 |
Avaluació
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Una prova de seguiment, que representarà el 20% de la qualificació final. Per les seves característiques, aquesta prova no serà recuperable.
2. Un examen final, amb preguntes relatives a tot el temari. Equivaldrà al 50% de la qualificació final. Per aprovar l'assignatura, cal superar obligatòriament aquest examen. Si se suspèn l'examen, la nota final de l'assignatura serà la de l'examen final. Si no es fa l'examen, la qualificació final serà 'no avaluable'.
3. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que representaran el 30% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquests exercicis no seran recuperables.
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura (examen final més prova de seguiment i/o seminari). Per poder-se presentar a la recuperació de l'assignatura s'ha d'haver obtingut la nota mitjana de 3,5.
En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de l'assingatura serà la que s'obtingui en aquest examen.
Les dates de les activitats d'avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l'assignatura. La informació també es penjarà al Campus Virtual.
Estudiants a partir de segona matrícula
A partir de segona matrícula, l'estudiant pot optar a l'avaluació mitjançant prova de síntesi o examen final (amb opció a recuperació amb les mateixes condicions que en l'avaluació continuada), d'acord amb l'article 117.2 de la Normativa Acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, aplicable als estudis universitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393, de 29 d'octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol). La qualificació de l'asignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
S'entendrà que l'estudiant a partir de segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació va a l'examen final.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 50% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 10 |
| Prova de seguiment | 20% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10 |
| Seminari | 30% | 3,5 | 0,14 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
ALMIRON, Núria (2010): Journalism in crisis. Corporate Media and Financialization. Cresskill: Hampton Press.
BECERRA, Marrtín; MASTRINI, Guillermo (2009). Los dueños de la palabra. Acceso, estructura y concentración de los medios en la América Latina del siglo XXI. Buenos Aires: Prometeo.
CIVIL i SERRA, M.; LÓPEZ, B., eds. (2019): Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Col·lecció Lexikon Informes, 6: http://incom.uab.cat/informe
COMUNICACIÓ 21 http://comunicacio21.cat/
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2018): Informe 2017. L'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya. https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-07/Ac.72-2018_%20ANNEX%20Informe%20audiovisual%202017.pdf
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2017): Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-03/Acord_6_2017_llibre_blanc_0.pdf
FERNÁNDEZ ALONSO, Isabel (ed.) (2017): Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016). Los grupos multimedia españoles. Análisis y estretegias. Barcelona: Editorial UOC.
GUIMERÀ i ORTS, Josep Àngel (2014): Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en elprocés de reconstrucció nacional de Catalunya. Barcelona: Proa.
HALLIN, Daniel; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
HARDY, Jonathan (2008). Western Media Systems. Londres: Routledge.
HAVENS,Timothy; LOTZ, Amanda (2012): Understanding Media Industries. New York: Oxford University Press.
LAMUEDRA GRAVÁN, María (coord.) (2012): El futuro de la televisión pública. La necesaria alianza con la ciudadanía. Madrid: Editorial Popular.
MARTÍ, Josep Maria; MONCLÚS, Belén (coords.) (2014): Informe sobre la ràdio a Catalunya 2007-2011. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. (Disponible a: http://www.uab.cat/doc/radio)
MIGUEL DE BUSTOS, Juan Carlos; CASADO DEL RÍO, Miguel Ángel (coords.) (2012): Televisiones autonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad. Barcelona: GEDISA.
REIG, Ramón (2011). Los dueños del periodismo. Claves de la estructura mediática mundial y de España. Barcelona: Gedisa.
ZALLO, Ramón (2011): Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
ZALLO, Ramón (2016): Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa.