Romànic hispànic
Codi: 100570 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 0 |
| 2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Manuel Antonio Castiñeiras Gonzalez
- Correu electrònic:
- Manuel.Castineiras@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
El català serà llegüa vehicular però qui vulgui pot fer els debats, exposicions i probes escrites en castellà.Prerequisits
S’ha de tenir un mínim coneixement d’anglès o francès per poder acomplir algunes de les activitats supervisades i autònomes.
Objectius
Contextualització:
L’assignatura és un optativa de tecer o quart curs destinada a complementar el que l’alumne ha après en la matèria Historia General de l’Art Medieval, de 24 ECTS), durant el segon i tercer curs de grau.
La docència de Romànic Hispànic permetrà a l’alumne aprofondir en l’evolució de l’art dins l’Espanya dels segles XI al XIII. Per una banda, l’ajudarà a aconseguir un coneixement geogràfic, polític i cultural de la diversitat dels regnes peninsulars. Per l’altra, li mostrarà els diversos fenòmens artístics-culturals característic de l’època, com ara l’eclosió de l’art del Camí de sant Jaume o de l’estil internacional anomenat “Art 1200”. A més, es donarà molta importància a la comprensió dels fenòmens artístics de la Península Ibèrica en relació amb el que passa en altres regions d'Europa, especialment, França.
Objectius:
1-Proporcionar a l’alumne un bon coneixement de les diverses manifestacions de l’art romànic dins l’àmbit peninsular, amb especial referència a la seva evolució cronològica, formal i tipològica.
2-Aconseguir que l’alumne assoleixi coneixements de les interrelacions entre art i context històric, polític i cultural de l’Espanya romànica, així com de les diverses funcions i continguts de l’obra d’art en aquest període.
Competències
- Història de l'Art
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa
- Coordinar equips de treball, desenvolupant habilitats de resolució de conflictes i presa de decisions
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
Continguts
Tema 1. L’estudi de l’art romànic hispànic: de la fascinació per l’Islam a la redescoberta del camí de Sant Jaume. –Prosopopeia, nació i espiritualitat. –Canonització i internacionalització del romànic hispànic. –Els reptes de l’actualitat
Tema 2. Entre tradició i innovació: la introducció del romànic als regnes peninsulars. – Unitat i disgregació política: El regne de Lleó. Sancho III el Mayor i els seus hereus. –Les transformacions eclesiàstiques: del ritu hispànic al ritu llatí. –L’arquitectura i el “tresor” de San Isidoro de León. Els ivoris i els manuscrits de Sant Millán de la Cogolla. -L’Aragó ”lombardista” i ecos del primer romànic a Occident.
Tema 3. El romànic ple I: l’art del Camí de Sant Jaume com argument (1075-1125). –La introducció de Cluny. –L’eclosió del Camí de Sant Jaume. –Una nova arquitectura. Tipologia i funció: l’església de peregrinació, plantes basilicals i cossos occidentals. –Reforma gregoriana i sorgiment de l’escultura monumental. Un esguard al món antic. La qüestió de Jaca i Frómista. L’era de les portades i l’art del Midi francès: Jaca, Loarre, León, Santiago de Compostel·la, Conques i Toulouse –Iter picturae sancti Iacobi? San Juan de la Peña, Bagüés, Perazancas, Mondoñedo. –Els scriptoria i les arts sumptuàries.
Tema 4. El romànic ple II: un nou context per a la transformació i expansió de les arts figuratives (1120-1150) . –El claustre de Silos I: una qüestió oberta –L’expansió de l’art aragonès i navarrès. L’arquivolta com a tema: Pamplona, Oloron, Uncastillo, Leire, Santa Maria de Carrión. La pintura pirenaica dins i fora de les seves fronteres: Roda d’Isàvena sota el bisbe Ramon: Roda; Taüll, el cercle de Pedret i la pintura sobre taula a Catalunya. La pintura romànica a Castella: Berlanga, Gormaz i Maderuelo. –San Justo de Segovia.
Tema 5. El tardorromànic i l’art 1200: a la recerca de nous paradigmes. -L’arquitectura com a forma simbòlica. -Les còpies del Sant Sepulcre: romànic i ordes militars. -Les esglésies cupulades del Duero: Zamora, Salamanca, Toro. –La irrupció del Císter i el seu impacte –L’era dels grans obradors: Carrión, Ávila i Borgonya; Aguilar de Campoo. El Segon Mestre de Silos. El Mestre Mateo. Oviedo. El Mestre de San Juan de la Peña, Aragó i Navarra –Pintura i miniatura 1200: Sigena i Arlanza. –Els escriptoris de Compostel·la, León i Castella.
Tema 6. La dona i les arts al Romànic: llinatge, patronatge i devoció. Les dones artistes.
Tema 7. El artista romànic. Formació, identitat i estatus.
Metodologia
L'assignatura es fonamenta en la classe magistral, que anirà acompanyada de les següents activitats formatives.
Classes teòriques
Exposició dels continguts teòrics fonamentals de la matèria per part del professor mitjançant materials audiovisuals (power point i visualització de vídeos), i amb referències a la bibliografia.
Sortides de camp i viatges d'estudi
Es duran a terme sortides de camp complementàries a les classes teòriques i es proposarà un viatge d'estudi (a Santo Domingo de Silos, Arlanza i Burgos).
Tutories de seguiment individual
Té per objecte veure l'evolució de l'alumne, orientar possibles interessos, i també respondre qualsevol dubte o necessitat respecte el treball individual.
Activitats complementàries
Recomanem l'assistència, sempre que sigui possible, a altres exposicions i conferències relacionades amb l'assignatura i recomanades pel professor.
Activitats supervisades
A partir d'unes lectures específiques l'alumne haurà de participar en un parell de seminaris (“El Pòrtic de la Glòria i el Mestre Mateo”/ “La dona y el romànic”), així com lliurar dos textos escrits sobre la lectura del material dels seminaris.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Dos seminaris | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17 |
| Lectura i altres | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 10, 12, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom i preparació de les proves escrites (seminaris i exam) | 50 | 2 | 6, 10, 13, 15, 16, 17 |
Avaluació
L'avaluació continuada consisteix en dos apartats:
1. Una prova escrita que conforma un 50% de la nota.
2. Lliurament de dos textos escrits a partir del material donat per la preparacio de dos seminaris. Cada text val un 20% de la nota, i com són dos sumen: 40%).
3. Es valorarà igualmente la participació activa en el debat oral dels dos seminaris (10% nota) (El Pòrtic de la Glòria i el Mestre Mateo/ La dona i el Romànic)
La qualificació final serà el resultat de la suma de la prova escrita (50%), dels treballs (40%) i de la participació oral en els seminaris (10%)
La revaluació està fixada de manera oficial per la Facultat, però només afectarà a efectes de la nota de l'examen.
Qui no hagi participat als seminaris ni entregat les activitats relacionades no pot aprovar l’assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit (temes 1-7) | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
| Lliurament de dos textos escrits a partir dels materiales donats per preparar els seminaris. | 40% | 0 | 0 | 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Participació oral en los dos seminarios (Pòrtic de la Glòria/La dona i les arts del Romànic) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18 |
Bibliografia
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Bango, Isidro, El arte románico, Madrid, 1989.
Bango,Isidro, El románico en España, Madrid, 1992.
Enciclopedia dell'Arte Medievale, Istituto della Enciclopedia Italiana, Roma (10 vols.).
Enciclopedia del Románico en España, Fundación Santa María la Real
Yarza, Joaquín, Arte y arquitectura en España, 500-1250, Madrid, 1985.
Yarza, Joaquín, Boto, Gerardo., Claustros románicos hispanos, Edilesa, Lleó, 2000.
Escultura
Castiñeiras, M., "Jaca, Toulouse, Conques y Roma: las huellas de los viajes de Diego Gelmírez en el arte románico compostelano", in F. López Alsina, H. Monteagudo, R. Yzquierdo Perrín (eds.), O Século de Xelmírez, Actas del Congreso Internacional, Santiago, 18-20 novembro 2010, Consello da Cultura Galega, Santiago de Compostela, 2013, pp. 245-298.
Durliat, Marcel., La sculpture romane de la route de Saint-Jacques, Mont-de-Marsan, 1990.
Focillon, Henry, La escultura románica: investigaciones sobre la historia de las formas, Madrid, 1987 (1-2).
Gaillard, George., Les débutsde la sculpture romane espagnole. León, Jaca, Compostella, París, 1938.
Porter, Arthur Kingsley., Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads, 10 vols., Boston, 1924.
Porter, Arthur Kingsley, Spanish Romanesque Sculpture, 2 vols, New York, 1929. (ed. esp. Barcelona, 1929).
Sánchez Ameijeiras, Rocío, Senra, José Luis (eds.), El tímpano románico. Imágenes, estructuras y audiencias, Xunta de Galicia, Santiago, 2003.
Pintura
Borrás, Gonzalo, García Guatas, Manuel, La pintura románica en Aragón, Zaragoza, 1978.
Castiñeiras, Manuel (ed.), Pintar fa mil anys. Els colors i l'ofici del pintor romànic, Bellaterra, 2014.
Castiñeiras, Manuel., “Apostillas al Iter picturae sancti Iacobi:las pinturas murales de San Martiño de Mondoñedo, el scriptorium compostelano y el tesorero Bernardo”, Compostellanum, LVI, 1-4, 2011, pp. 303-340
Cook, Walter. S, Gudiol Ricart, J., Pintura e imaginería románica, en Ars Hispaniae, VI, Madrid, 1950 (1980).
Fernández Somoza, Gloria, Pintura románica en el Poitou, Aragón y Cataluña. La itinerancia de un estilo, Nausícaä, Murcia, 2004.
Grau Lobo, Luis, Pintura románica en Castilla y León, Valladolid, 1996.
Guardia, Milagros, San Baudelio de Berlanga, una encrucijada, Memoria Artium, 10, Barcelona, 2011.
També les monografies de la Col·lecció Zodiaque publicades per l'abadia benedictina Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne). La majoria han estat traduïdes al castellà per l'editorial Encuentro en les col·leccions Serie Europa Románica i Rutas románicas.
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA
Catalunya
Cabestany i Fort, Joan F., Matas i Blanxart, Maria Teresa, Diccionari d'arquitectura romànica catalana, Barcelona, 2006.
El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180) eds. Manuel Castiñeiras, Jordi Camps, MNAC, Barcelona, 2008.
Aragó, Navarra, La Rioja
Bango, Isidro (dir,), LaEdad de un Reyno. Sancho el Mayor y sus herederos. El linaje que europeizó los reinos hispánicos, 2 vols., Pamplona, 2006.
Fernández-Ladrera, Clara, Martínez de Aguirre, Javier., Martínez Álava, Carlos. J., El arte románico en Navarra, Pamplona, 2002 (2004).
La cabecera la Catedral Calceatense y el Tardorrománico hispano, Joaquín Yarza, Isidro Bango, Francesca Español (eds.), Santo Domingo de la Calzada, 2000.
Martínez de Aguirre, Javier., “Arquitectura y soberanía: la Catedral de Jaca y otras empresas constructivas de Sancho Ramírez”, Anales de Historia del Arte, 2012, Volumen Extraordinario (2), 181-249
Martínez de Aguirre, Javier., “El Maestro del Claustro de la Catedral de Pamplona”, en Maestros del Románico en el Camino de Santiago, Aguilar de Campoo, 2010, 49-85
Martínez de Aguirre, Javier., “La Santa Cruz y el Santo Sepulcro: formas y espacios románicos”, en Monumentos singulares del Románico. Nuevas lecturas sobre formas y usos, Aguilar de Campoo, 2012, 217-242
Castella i Lleó
Boto Varela, Gerardo., “In Legionenssy regum ciminterio.La construcción del cuerpo occidental de San Isidoro de León y el amparo de los invitados a la cena del Señor”, en Monumentos singulares del Románico. Nuevas lecturas sobre formas y usos, Aguilar de Campoo, 2012, 93-135
Carrero Santamaría, Eduardo., “Iglesias y Capillas del Santo Sepulcro. Entre el lugar común historiográfico y la norma y práctica litúrgicas”, en Arte y Patrimonio de las Órdenes Militares de Jerusalén en España.: hacia un Estado de la Cuestión, ed. Amelia López-Yarto y Wifedro Rincón García, Zaragoza- Madrid, 2010, 321-334
Hernando Garrido, José Luis., Escultura tardorrománica en el monasterio de Santa María la Real en Aguilar de Campoo (Palencia), Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo (Palencia), 1995.
Lozano López, Esther., Un mundo de imágenes: la portada de Santo Domigo de Soria, Fudación Universitaria Española, Madrid, 2006
Ocón Alonso, Dulce, "Los ecos del último taller de Silos en el románico navarro-aragonés y la influencia bizantina en la escultura española en torno al año 1200", en el Románico en Silos. IX centenario de la consagración de la iglesia y el claustro, Silos, 1990, pp. 501-510.
Prado-Vilar, Francisco., "Saevum Fascinus. Estilo, genealogía y sacrificio en el arte románico español", Goya, 324, 2008, pp. 173-199
Prado-Vilar, Francisco., “Del Maestro de Orestes-Caín al Maestro del Sátiro: una conferencia sobre la belleza de la tragedia y la memoria del futuro”, Maestros del Románico en el Camino de Santiago, Aguilar de Campoo, 2010, p. 11-46
Senra, José Luís, “Las grandes instituciones cluniacenses hispanas bajo el reinado de Alfonso VI”, Anales de Historia del Arte, 2012, Volumen Extraordinario (2), 335-366
Galicia
Actas del Simposio Internacional sobre "O Pórtico da Gloria e a arte do seu tempo" (Santiago de Compostela 2-8 octubre de 1988), A Coruña, 1991.
Compostela y Europa. La historia de Diego Gelmírez, ed. Manuel Castiñeiras, Skira-Xunta de Galicia, Milán, 2010.
Carrero Santamaría, Eduardo, Las catedrales de Galicia durante la Edad Media. Claustros y entorno urbano, FundaciónPedro Barrié de la Maza, A Coruña, 2005.
Conant, Kenneth John, Arquitectura románica de la Catedral de Santiago de Compostela, COAG, Santiago, 1983 (1ª ed. Cambridge, Mass., 1926).
Pórtico de la Gloria
YARZA, Joaquín, Maestro Mateo. El Pórtico de la Gloria, Editorial: Alianza Editorial - Ediciones Cero Ocho., 1984.
MORALEJO, Serafín, “El 1 de abril de 1188. Marco histórico y contexto litúrgico en la obra del Pórtico de la Gloria”, en El Pórtico de la Gloria. Música, arte y pensamiento, Santiago de Compostela, 1988, 19-36.
MORALEJO, Serafín, “Le Porche de la Gloire de la cathédrale de Compostelle: problèmes de sources et d´interpretation”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 16, 1985, 92-116.
MORALEJO, Serafín, El Pórtico de la Gloria, FMR, Edición española, Ebrisa Franco María Ricci, 3/1993, N. 21, pp. 28-46.
CASTIÑEIRAS, Manuel, El Pórtico de la Gloria, Madrid : San Pablo, [1999]. ISBN 84-285-2155-7.
CASTIÑEIRAS, Manuel, “El Maestro Mateo o la unidad de las artes”, en Maestros del Románico en el Camino de Santiago, Aguilar de Campoo, 2010, 189-239
Nicolai, Bernd., Rheidt, Klaus., “Nuevas investigaciones sobre la construcción de la Catedral de Santiago de Compostela”, Ad Limina, 1, 2010, 53-79.
PRADO-VILAR, Francisco., “Stupor et mirabilia: el imaginario escatológico del Maesro Mateo en el Pórtico de la Gloria”, El Románico y sus mundos imaginarios, Aguilar de Campoo, 2014, 161-204.
Artista anònim
BARTOLOMÉ, Laura., “Itinerant versus pelegrí. El “periple” del Mestre del timpà de Cabestany”, Porticvm. Revista d’Estudis Medievals, 1 (2011), pp. 44-68.
MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier., “El Maestro del claustro de la catedral de Pamplona”, Maestros del Románico del Camino de Santiago, Aguilar de Campoo, 2010, pp. 49-85.
Moralejo, Serafín., “Artistas, patronos y público en el arte del Camino de Santiago”, Compostellanum XXX, 3-4-, 1985, 395-430
SÁNCHEZ, Carles., “El taller de San Miguel de Biota y la escultura en Aragón y Navarra en torno al año 1200”, Porticvm. Revista d’Estudis Medievals, 1 (2011), pp. 26-40.
Artista amb signatura
CASTIÑEIRAS, Manuel, “El Maestro Mateo o la unidad de las artes”, Maestros del Románico en el Camino de Santiago, HUERTA, P.L. (ed.), Aguilar de Campoo, 2010, pp. 187-239.
GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel, “Las huellas de Fruchel en Palencia y los capiteles de Aguilar de Campoo”, Goya, 43-45 (1961), pp. 158- 167.
LORÉS, Immaculada, “El escultor Arnau Cadell, constructor de claustros”, Románico: Revista de arte de amigos del románico, 20 (2015), pp. 114-122.
MALLET, Géraldien, “L’oeuvre de tombier de l’atelier dit de R. de Bia au début du xiiie siècle en Catalogne du Nord”, Les Cahiers de Saint- Michel de Cuxa, XLII (2011), pp. 51-58.
MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier, “El Maestro Esteban en Pamplona ¿Arquitecto y urbanista?, Ad Limina, vol. VI (2015), pp. 67-97.
Art medieval i gènere
MARTIN, Therese, Queen as King: Politics and Architectural Propaganda in Twelfth-Century Spain. Leiden and Boston: Brill, 2006.
MARTIN, Therese, “The Art of a Reigning Queen as Dynastic Propaganda in Twelfth-Century Spain.” Speculum 80 (2005): pp. 1134-1171.
MARTIN, Therese, Reassessing the Roles of Women as ‘Makers’ of Medieval Art and Architecture, Leiden and Boston: Brill, 2015.
ABENZA, Verónica, “In the name of the queen: female patron portraits and inscriptions in 11th Century Aragon and Navarre”, KEIL, W., et al. (Ed.), Zeinchentragende Artefakte im sakralen Raum. Zwischen Präsenz und UnSichtbarkeit, Berlin: De Gruyter, 2018, p. 285-308.
ABENZA, Verónica, “The Jaca ivories: towards a re-evaluation of 11th- century Female Patronage in the Kingdom of Aragon”, MCNEILL, J., et al. (Ed.), Romanesque Art. Patrons and Processes: design and instrumentality in the art and architecture of Romanesque Europe, 2018, p. 183-193.
Selecció de textos i websites:
Fuentes y documentos para la historia del arte. III. Arte medieval. II. Románico y gótico, ed. Joaquín Yarza et alii, Barcelona, 1982.
Moralejo, Abelardo, Torres, Casimiro, Feo, Julio (eds.), Liber sancti Iacobi “Codex Calixtinus”, Santiago, 1951.
Websites
- Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle, Eugène Viollet-le-Duc, 1856(http://fr.wikisource.org/wiki/Dictionnaire_raisonn%C3%A9_de_l%E2%80%99architecture_fran%C3%A7aise_du_XIe_au_XVIe_si%C3%A8cle)
- Visita virtual a la catedral de santiago (http://www.catedraldesantiago.es/visita/visitavirtualcatedral.htm?catpres) )
- Art Medieval (www.artmedieval.net)(Dani Latorre). Fotografies i descripcions d’edificis romànics de diferents regions d’Espanya, Portugal i Catalunya
- Amigosdel Románico (AdR) (www.amigosdelromanico.org): Inventari romànic, notícies i articles d’opinió
- Romànic Aragonés (Antonio García Omedes)(www.romanicoaragones.com)
- Romànic espanyol i del Sud de França. (Antonio García Omedes)(www.arquivoltas.com)
- La frontera del Duero (Antonio Tejedor de Miguel)(www.lafronteradelduero.com)..
- Web del castell de Loarre (Antonio García Omedes)(www.castillodeloarre.org)
www.claustro.com, Juan Antonio Olañeta, web amb catàleg de crismons i altres catàlegs iconogràfics, claustres i galeries porticades.