Història i Civilització d’Egipte
Codi: 104209 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Cervelló Autuori
- Correu electrònic:
- Josep.Cervello@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Josep Cervelló Autuori
- Marc Orriols Llonch
- Jose Lull Garcia
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
1) Comprendre els processos històrics que van tenir lloc a la vall del Nil des de la neolitització (VI mil·lenni) fins a l'Època Romana, prenent en consideració tant les dinàmiques internes com els contextos internacionals.
2) Conèixer els aspectes més importants de la civilització egípcia: societat i economia, religió i espiritualitat, gènere i identitat, llengua i escriptura, urbanisme i arquitectura, cultura material i cultura visual, "ciències" i tècniques.
3) Conèixer i saber interpretar les principals fonts escrites (en traducció), arqueològiques i iconogràfiques de l'antic Egipte.
Competències
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments per a l’anàlisi històrica.
- Comprendre i interpretar l’evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l’Imperi romà d’Occident- a partir de l’anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l’arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Reconèixer l’impacte d’alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les qüestions clau que permetin abordar l’estudi dels fenòmens històrics des d’una perspectiva de gènere.
- Dominar la lectura de textos històrics escrits en suports diversos.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Explicar els principals fets històrics de l'Egipte antic i del món grecoromà.
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar els textos històrics amb els seus contextos arqueològics.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
Continguts
TEMA 1 Introducció a l’Egiptologia
Història i historiografia de l’Egiptologia
Periodització i cronologia
Medi natural: geografia i geologia
Estudi de cas: El Nil
TEMA 2 Origen de l’Estat a la Vall del Nil
Neolitització
Aparició i consolidació de l’Estat: del Predinàstic al Dinàstic
TEMA 3 Aparició de l’escriptura a la Vall del Nil
Les escriptures egípcies
El sistema jeroglífic
Les primeres evidències d’escriptura a la vall del Nil: documents i problemàtica
TEMA 4 El III mil·lenni
El Regne Antic o l’Edat de les Piràmides
Memfis i la necròpolis memfita
Aspectes polítics i religiosos
Aspectes socials i econòmics
Estudi de cas: Com es van construir les piràmides?
Estudi de cas: Els Textos de les Piràmides
TEMA 5 El II mil·lenni (I)
El Regne Mitjà
Aspectes polítics i literaris
Aspectes socials i econòmics
Egipte i Núbia: Kerma
Egipte i Orient: els hicses
TEMA 6 El II mil·lenni (II)
El Regne Nou o l’Imperi egipci (I)
Aspectes polítics, militars i diplomàtics
Aspectes socials i econòmics
Estudi decas: Hatshepsut
Estudi de cas: Tebes: la ciutat, els temples, la necròpolis
TEMA 7 El II mil·lenni (III)
El Regne Nou o l’Imperi egipci (II)
L’Època d’Amarna: política i religió
La cultura ramèssida
Aspectes socials i econòmics
Estudi de cas: La batalla de Qadesh
Estudi de cas: Vagues i desmantellament de tombes reials
TEMA 8 Els Pobles del Mar
La crisi del 1200 a la Mediterrània oriental
Egipte i els Pobles del Mar
La qüestió líbica
TEMA 9 El I mil·lenni (I)
La Baixa Època: egipcis, libis, etíops, assiris i perses
El Regne de Kush
Aspectes socials i econòmics
Estudi de cas: Egipte i la Bíblia
TEMA 10 El I mil·lenni (II)
Alexandre i Egipte
L’Egipte Ptolemaic
Aspectes polítics i econòmics
Aspectes culturals
Estudi de cas: Alexandria
Estudi de cas: Els temples ptolemaics
TEMA 11 La religió egípcia
Les cosmogonies
El panteó
El problema de la mitologia egípcia
El món funerari
La doctrina de la reialesa faraònica
Temples i rituals
Estudi de cas: el mite d’Osiris
Estudi de cas: el Llibre de la Sortida al Dia o Llibre dels Morts
TEMA 12 Gènere i identitat a l’antic Egipte
Egiptologia i estudis de gènere
L’home i la dona: els rols de gènere
Naixement, infantesa, vida adulta, vellesa i mort
La sexualitat
TEMA 13 Art, arquitectura i urbanisme a Egipte
Art egipci
Arquitectura i urbanisme civil i militar: ciutats i fortaleses
Arquitectura funerària: tombes reials i privades
Vies de comunicació
TEMA 14 “Ciències” i tècniques a l’antic Egipte
La medicina
L’astronomia i el còmput del temps
La numeració i les matemàtiques
La geografia i la cartografia
Estudi de cas: el cel egipci
Metodologia
L'assignatura comportarà tres tipus d'activitats formatives:
1) Activitats dirigides: classes teòriques i pràctiques (estudis de cas).
2) Activitats supervisades: debats, qüestions, discussions i intercanvis d'opinions a classe, que podran ser proposats pels professors o bé resultat d'inquietuds o intervencions d'estudiants.
3) Activitats autònomes: lectures, estudi de fonts, treballs (vegeu Avaluació) i preparació per a l'examen final.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes pràctiques (estudis de cas) | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Debats a classe | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treballs (comentari de fonts i resum de lectura: vegeu Avaluació) i preparació d'examen | 68 | 2,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació
L’avaluació consistirà en tres proves:
1) Comentari de fonts primàries: font textual (en traducció) i font arqueològica o iconogràfica sobre una mateixa problemàtica per relacionar: 25%.
2) Resum bibliogràfic d’una de les 4 lectures obligatòries: 25%.
3) Examen final: 50%.
Les activitats 1 i 2 es lliuraran en format doc o pdf i s’hauran d’ajustar al següents paràmetres d’edició: Tipus de lletra Times New Roman 12 pt; interlineat senzill; marges per defecte; nom complet i NIU a dalt a la dreta.
Els estudiants hauran de fer quatre lectures obligatòries al llarg del semestre. Per a la realització de l’activitat 2 n’hauran de triar una, però totes quatre entraran a examen.
Per aprovar l'assignatura cal aprovar l'examen final. La nota mínima perquè l'examen final es consideri aprovat és un 5.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de fonts primàries | 25% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Examen final | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Resum de lectura obligatòria | 25% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Agut, D.; Moreno García, J.C. 2016. L'Égypte des pharaons. De Narmer à Dioclétien. 3150 av.J.-C.-284 apr.J.-C. Mondes Anciens. París: Belin.
Baines, J.; Málek, J. 1980. Atlas of Ancient Egypt. Oxford: Phaidon (trad. esp. 2000. Atlas cultural de Egipto. Dioses, templos y faraones. Barcelona: Folio).
Bard, K.A. 2015. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt. Oxford: Wiley-Blackwell.
Cervelló Autuori, J. 20151, 20162. Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Publicacions UAB.
Kemp, B.J. 19891; 20052. Ancient Egypt. Anatomy of a Civilization. Londres-Nova York: Routledge (trad. esp. de la 1ª ed. 1992. Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica).
Lloyd, A.B. (ed.) 2010. A Companion to Ancient Egypt. 2 vols. Oxford: Wiley-Blackwell.
Moreno García, J.C. 2004. Egipto en el Imperio Antiguo (2650-2150 antes de Cristo). Barcelona: Edicions Bellaterra.
Parra, J.M. (ed.) 2009. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.
Shaw, I. (ed.) 2000. The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford: Oxford University Press (trad. esp. 2007. Historia del antiguo Egipto. Madrid: La Esfera de los Libros).
Hölbl, G. 2001. A History of the Ptolemaic Empire. Londres-Nova York: Routledge (ed. orig. 1994. Geschichte des Ptolemäerreiches. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft).