Psicologia Social del Món Contemporani
Codi: 102601 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2502443 Psicologia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Luz María Martínez Martínez
- Correu electrònic:
- LuzMaria.Martinez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Margot Pujal Llombart
- Joan Pujol Tarrés
- Beatriz Pérez Pérez
- Martín Mora Martínez
- Maria Olivella Quintana
Prerequisits
Es recomana haver cursat prèviament les assignatures “La dimensió social de la persona” i “Influència social i grups”.
Aquesta assignatura, juntament amb la de “Dimensió social de la persona” de primer i la de “Influencia social i grups” de segon, són la base que us prepara per a cursar la menció en Anàlisi i Intervenció Psicosocial i per a obtenir els coneixements necessaris sobre la dimensió psicosocial de la persona que és present a totes les mencions de psicologia.
Objectius
La complexitat i diversitat del món contemporani necessita de perspectives teòriques i eines metodològiques dins de la psicologia que puguin analitzar els fenomens socials i que tinguin en compte alhora la igualtat de drets i la diversitat social, per tal de poder elaborar propostes d'anàlisi i d'intervenció concretes que portin a la inclusió social.
En aquesta assignatura es parteix d'una perspectiva interseccional per tal de donar compte de la construcció i el govern de la identitat i la subjectivitat en el món contemporani, des d'una perspectiva crítica que permeti identificar i analitzar els diferents eixos de desigualtat social que condueixen, d'una banda, a la precarització de la qualitat de vida tant de les persones construides com a l'altre, el desviat, l'anormal, etc., i de l'altra, als conflictes relacionals i socials entre persones que ocupen posicions socio-centrades i persones que ocupen posicions perifèriques.
A partir d'aquestes premisses s'estableixen els següents objectius per l'assignatura:
- Analitzar les problemàtiques del nostre entorn social des de la perspectiva psicosocial, a partir de la revisió de casos pràctics.
- Aplicar críticament les eines de la psicologia social per tal d'afrontar aquestes problemàtiques.
- Desenvolupar una perspectiva interseccional que tingui en compte els diferents eixos de desigualtat social (gènere, classe, ètnia, sexualitat, edat, accés al coneixent i la tecnología, precarització,...).
- Reconèixer la transversalitat del sistema sexe/gènere en la producció de desigualtats socials.
- Identificar elsefectes de desigualtat social en els àmbits de salut, sexualitat, cura, violència, interculturalitat, precarietat i accés a la tecnologia.
- Desenvolupar una perspectiva transversal i transdisciplinar en l'anàlisi dels fenòmens psicosocials contemporanis.
Competències
- Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
- Comunicar-se eficaçment, fent ús dels mitjans apropiats (orals, escrits o audiovisuals), tenint en compte la diversitat i tots aquells elements que puguin facilitar o dificultar la comunicació.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Escoltar activament per poder obtenir i sintetitzar la informació pertinent i comprendre el contingut.
- Fer revisions sistemàtiques a partir de la consulta de les diferents fonts documentals en psicologia per a recollir, ordenar i classificar dades i materials de recerca.
- Reconèixer i apreciar les valoracions externes sobre la pròpia actuació.
- Reconèixer la dimensió social de l'ésser humà, considerant els factors històrics i socioculturals que intervenen en la configuració psicològica humana.
- Treballar en equip.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i comparar conceptes i processos psicosocials que mostren la dimensió social del comportament individual de la persona.
- Aplicar conceptes i identificar processos psicosocials en l'anàlisi del comportament de la persona en relació amb la seva pertinença a categories socials i al seu context social.
- Aplicar conceptes i identificar processos psicosocials en l'anàlisi dels elements que faciliten i obstaculitzen la comunicació social.
- Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Documentar conceptes i processos psicosocials mitjançant la recerca d'exemples en la vida quotidiana.
- Exposar públicament l'anàlisi i els resultats de recerques psicosocials.
- Expressar preguntes i respostes sobre conceptes i processos psicosocials explicats en classe.
- Identificar les principals tècniques de recerca d'informació en fonts documentals de la psicologia social.
- Reconèixer i apreciar les valoracions externes sobre la pròpia actuació.
- Treballar en equip.
- Utilitzar la informació recollida i classificada amb les tècniques anteriors per a reproduir experiències clàssiques de la recerca psicosocial.
- Utilitzar les tècniques de recerca d'informació en fonts documentals de la psicologia social per a produir diferents tipus d'informes o monografies científiques.
Continguts
PART I: EL GOVERN DE LA DIVERSITAT EN EL MÓN CONTEMPORANI.
Viure en la diversitat: tecnologies, gèneres, cultures
Sessió 1: Efectes de la tecnologia en la constitució del subjecte.
Sessió 2: La diversitat sexual i afectiva.
Sessió 3: La diversitat cultural.
PART II: EL GOVERN DE LA IDENTITAT I LA (DES)IGUALTAT EN EL MÓN CONTEMPORANI: EL SISTEMA SEXE/GÈNERE.
Sistema cultural sexe/gènere interseccional i mirada psicològica
Sessió 4: Sistema Sexe/gènere, desigualtat i identitat.
Sessió 5: Sistema Sexe/gènere: violència, models socials històrics i polítiques per a la igualtat.
Sessió 6: Sistema Sexe/Gènere, salut i psicologia incloent.
PART III: EL GOVERN DE LA CIUTADANIA I LA PROTECCIÓ SOCIAL EN EL MÓN CONTEMPORANI.
Crisi de la cultura de la cura i precarització
Sessió 7: Problemàtiques psicosocials del món contemporani: la crisi de la cura.
Sessió 8: El concepte de la cura: debats, dicotomies, nivells i dimensions destacables en la seva definició.
Sessió 9: Cap a la cura social: qüestions ètiques i una altra definició del subjecte de la ciutadania.
Metodologia
L’assignatura s’imparteix en grups grans i en grups petits.
Les classes en grups grans són classes magistrals (tipus conferència), mentre que els seminaris en grups petits es tracta de classes sobre casos pràctics on predominarà el treball en grup.
Les classes en grups grans es faran en sessions d’1 hora i mitja, una vegada a la setmana, durant 9 setmanes (13,5 hores en total).
Les classes en grups petits es faran en sessions de 2 hores, una vegada a la setmana, durant 12 setmanes (24 hores en total).
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Anàlisi de casos pràctics (seminaris en grup petit) | 24 | 0,96 | 6, 7, 8 |
| Classes teòriques | 13,5 | 0,54 | 1, 2, 3, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 10 | 0,4 | 4 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració treballs en grup | 25 | 1 | 1, 4, 8, 10, 11 |
| Elaboració treballs individuals | 12 | 0,48 | 1, 4, 5 |
| Estudi | 22 | 0,88 | 1, 2, 4, 5 |
| Lectura i anàlisi de text | 27 | 1,08 | 4, 5 |
| Recerca de documentació | 14,5 | 0,58 | 9, 12, 13 |
Avaluació
Per a superar l’assignatura cal obtenir una nota global igual o superior a 5, com a resultat del càlcul de les notes obtingudes en les quatre evidències d’aprenentatge (suma de notes proporcionals al valor percentual indicat per a cada evidència d’aprenentatge), tenint en compte que la EV4 serà considerada en la mitjana amb una puntuació de 0 quan el seu valor sigui inferior a 4 punts. Assolir una nota mitjana global inferior a 5 punts significarà que l'assignatura no ha estat superada.
Es considerarà “No avaluable” quan una persona presenti menys de 2 evidències d’aprenentatge, sinó s’indicarà la nota que resulti del còmput proporcional del nº d’evidències d’aprenentatge presentades.
Pot optar a recuperació l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat 3 o 4 evidències i hagi obtingut una nota final inferior a 5 punts i major o igual a 3,5 punts. A la prova es podran recuperar les evidències de rendiment insuficient en un format anàleg al presentat durant el procés d'avaluació continuada. La nota total màxima que es pot aconseguir una vegada realitzada la recuperació és un 5.
Plagi o còpia: si es detecta en alguna de les entregues (treballs sobre casos pràctics o proves escrites) plagi o còpia, l’avaluació d’aquell treball serà 0, i si té lloc més d’una vegada, l’assignatura serà suspesa.
| Codi evidència | Denominació i lliurament | Pes | Format (oral, escrit o ambdós) | Autoria (individual, col·lectiva o ambdues) | Via (presencial, virtual o ambdues) |
| EV1 | CAS PRÀCTIC 1, lliurament SETMANA 5 | 25% | AMBDÓS | COL·LECTIVA | AMBDUES |
| EV2 | CAS PRÀCTIC 2, lliurament SETMANA 8/9 | 25% | AMBDÓS | COL·LECTIVA | AMBDUES |
| EV3 | CAS PRÀCTIC 3, lliurament SETMANA 14 | 25% | AMBDÓS | COL·LECTIVA | AMBDUES |
| EV4 | PROVA TIPUS TEST, SETMANA 18 | 25% | ESCRIT | INDIVIDUAL | PRESENCIAL |
Enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Informe grupal cas pràctic 1 | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 9, 11, 13 |
| Informe grupal cas pràctic 2 | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Informe grupal cas pràctic 3 | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
| Prova escrita individual tipus test | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Bibliografia
Lectures bloc temàtic "el govern de la diversitat en el món contemporani"
Agamben, Giorgio (2011) ¿Qué es un dispositivo? Sociológica (México), 26 (73), 249-264.
Fairbanks, Daniel J. (2015) Everyone Is African: How Science Explodes the Myth of Race. Amherst, New York: Prometheus Books.
García Dauder, Dau (2015) Psicología Social de Género. Proyecto docente. Madrid: Dykinson.
Montenegro Martínez, Marisela; Pujol Tarrés, Joan; & Vargas-Monroy, Liliana (2015) Miradas, formas de hacer y relaciones en la constitución de una investigación crítica. Universitas Psychologica, 14(5), 1833-1852.
Reverter-Bañón, Sonia (2016) Reflexión crítica frente al neurosexismo. Pensamiento. Revista de Investigación e Información Filosófica, 72(273), 959-979.
Lectures bloc temàtic "el govern de la identitat i la (des)igualtat en el món contemporani: el sistema sexe/gènere"
Butler, Judith (2001). Sujetos de sexo/género/deseo. En: El género en disputa. México.Ed Paidós. 33-58.
Climent, Mª Teresa y Carmona, Marta (Coords.) (2018) Transpsiquiatría. Abordajes queer en salud mental. Ed: Asociación Española de Neuropsiquiatría. AEN Digital.
Fausto Sterling, Anne (2006) "Duelo a los dualismos" y "Sistemas de género: Hacia una teoría de la sexualidad humana". En: Cuerpos sexuados. Barcelona: Ed. Melusina. 15-46. 279-304.
FerrerPérez, Victoria (2017) Feminismo y Psicología social. Madrid: Editorial Grupo 5.
Pujal, Margot i Garcia Dauder, Silvia (2010) Desigualtats de gènere en temps "d'igualtat": mirades des de dins i fora de la psicología. Hacia una psicología más igualitaria i transdisciplinar. Quaderns de Psicología. Vol 12, 2. Monografía.
Pujal, Margot; Calatayud, Marina y Amigot, Patricia (En prensa): Subjetividad, desigualdad y malestares de género: una relectura del DSM-V. Revista Internacional de Sociología.
Textos clàssics:
Rubin, Gayle (1986) El tráfico de mujeres. Notas sobre la "economía política" del sexo. Nueva Antropología, Vol. 8, 30. 95-145. 1975.
Scott, Joan W. (1996) "El género. Una categoría útil para el análisis histórico". En Lamas, Marta (comp) El género. La construcción cultural de ladiferencia sexual (pp. 265-302).Mexico: PUEG.
Wittig, Monique (2004) "El pensamiento heterosexual". En El pensamiento heterosexual y otros ensayos (pp.45-57). Barcelona: Egalés, 1980.
Lectures bloc temàtic "el govern de la ciutadania i la protecció social en el món contemporani"
Carrasco, Cristina; Borderías, Cristina y Torns, Teresa (2011) “Introducción. El trabajo de cuidados: antecedentes históricos y debates actuales”. En Cristina Carrasco, Cristina Borderías y Teresa Tornsa (Eds) El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas (13-96). Madrid: Catarata.
Daly, Mary; Lewis, Jane (2000) The concept of social care and the analysis of contemporary welfare states. British Journal of Sociology, Nº 51: 281-298.
Dones i treball, Grupo (2003) Malabaristas de la vida. Mujeres, tiempos y trabajos. Barcelona: Icaria.
Gómez, Lucía; Martínez, Luz Mª; Jodar, Francisco (2006) Psicologia, identidade e política nas tecnologias de governo neoliberais. Psicologia & Sociedade,18, 1, 7-14.
Hoschild, Arlie Russell (2001) “Las cadenas mundiales de afecto y asistencia y la plusvalía emocional”, en Anthony Giddens y Will Hutton (eds) En el límite: la vida en el capitalismo global. Barcelona: Tusquets.
Molinier, Pascale; Legarreta, Matxalen (2016) Subjetividad y materialidad del cuidado: ética, trabajo y proyecto político. Papeles del CEIC, vol. 2016/1, UPV/EHU.
Pérez Orozco, Amaia; López Gil, Silvia (2011). “El análisis de las cadenas: ¿reproducción de un régimen de cuidados injusto?” En Desigualdades a flor de piel: cadenas globales de cuidados. Madrid: ONU Mujeres.
Thomas, Carol (1993) De-constructing concepts of care. Sociology, 27(4), 649-669.
Llibres complementaris del temari:
Bauman, Zygmunt (2001) Laposmodernidad y sus descontentos. Madrid: Akal.
Beck, Ulrich; Beck-Gernsheim, Elisabeth (2003) La individualización. Barcelona: Paidós, 2003.
Elias, Norbert (1987) El proceso de la civilización. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Ehrenberg, Alain (2000) La fatiga de ser uno mismo. Buenos Aires: Nueva Visión.
Esping-Andersen, Gosta (1993) Los tres mundos del estado del bienestar. Valencia: Alfons el Magnànim.
Foucault, Michel (1976/1995). Historia de la Sexualidad.1. La voluntadde saber. Madrid: Siglo XXI.
Lash, Christopher (1999) La cultura del narcisismo.Santiago de Chile: Andrés Bello.
Lipovetsky, Gilles (1995) La era del vacío. Barcelona: Anagrama.
Sennet, Richard (2000). La corrosión del carácter. Barcelona: Península.