Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | FB | 2 | 1 |
L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu amb els companys del petit grup.
L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007).
Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 18 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió.Cada assignatura té una durada semestral i se situen als cursos segon, tercer i quart, respectivament.
Aprenentatge i Desenvolupament (I) és una assignatura bàsica de 6 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Aquesta assignatura s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri, conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de Pedagogia, Sociologia i Didàctiques específiques. En concret, té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament.
1. Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament
1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança. Diferents perspectives teòriques.
1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament. Paper de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament.
2. El desenvolupament psicomotor
2.1. Desenvolupament , coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.
2.2. Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.
3. El desenvolupament cognitiu i linguistic
3.1. Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.
3.2. Desenvolupament del llenguatge
4. El desenvolupament emocional i social en l'edat escolar
4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.
4.2. Construcció de la identitat personal i de gènere.
4.3. Les interaccions entre iguals. Amistats i grups.
Activitat |
Metodologia |
Presencial en gran grup |
Aproximació a l'estudi dels continguts bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants. |
Seminari
|
Espais de treball en grup reduïts (grups de Seminari) supervisat pel professorat. Activitats adreçades a aprofundir en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup a través d'activitats diverses (discussió de lectures, resolució de casos, entre d'altres). |
Treball autònom |
Lectures de textos, preparació i anàlisi de casos, activitats complementàries i tutories lliures: individuals i de grup. |
Treball supervisat |
Treballs individuals i de grup. Tutories obligatòries relacionades amb la realització de la minirecerca (treball en equip). |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 18 | 0,72 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 13 |
Seminaris | 27 | 1,08 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisades (tutories i avaluació) | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 2, 4, 7, 8, 10, 12 |
L'avaluació es considera l'eina per recollir tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Es promourà periòdicament la reflexió sobre la marxa de la matèria per tal de fer els ajustos que calguin. Pendent dels ajustaments que hi faci cada professor en relació al grup concret, es tendirà a avaluar:
Treball reflexiu, al voltant del contingut de l’assignatura (60% de la nota final):
Aquest producte d’aprenentatge ha d'oferir una idea de conjunt (no reproductiva) dels temes que integren el programa de l’assignatura i molt especialment de la seva utilitat per a la pràctica professional dels mestres de Primària.
El treball es realitzarà de manera sistemàtica, al llarg del curs (reflexó teòria aplicada a un cas).
Es realitzaran tres avaluacions d'aquest tipus, al final dels blocs de continguts 2, 3 i 4. Els continguts del primer bloc s'avaluaran de manera transversal en els tres treballs.
El pes en l'avaluació final individual de cadascuna aquests treballs reflexius (TR) és el següent:
1er TR: 30%
2n TR: 35%
3er TR: 35%
En cas de no aprovar almenys dos Treballs Reflexius (TR) l'estudiant no podrà seguir l'avaluació contínua a través d'aquesta modalitat. Haurà de presentar-se a examen final per re-avaluar els continguts corresponents als TR que no hagi aconseguit aprovar
L’estudiant disposarà d’un document amb indicacions concretes per al desenvolupament de cada un dels treballs.
2. Treball cooperatiu: Mini-recerca (40% de la nota final).
Aquesta experiènciad'aprenentatge ha de permetre estudiar en profunditat problemàtiques relatives al desenvolupament de la personalitat dels alumnes a l'escola, amb la finalitat de projectar la intervenció educativa per afavorir el desenvolupament dels processos psicològics i promoure l'ajustament dels comportaments dels escolars. Aquest treball es realitzarà en petits grups (aprox. 5 estudiants) i consisteix en el desenvolupament i
presentació de una "Mini recerca".
Els resultats d'aprenentatge a avaluar en aquesta activitat es distribueixen en les evidències següents:
1a. evidència: Anàlisi d'un article científic: 15%
2a. evidència: Presentació oral: 50%
3a. evidència: Presentació escrita (nota de premsa): 20%
Evidència transversal: Competència de treball en equip: 15%
S'estableix com a requisit inicial presentar al docent una proposta del treball a realitzar. El portaveu de l'equip sol·licitarà una tutoria per a aquest propòsit, almenys 15 dies abans de la data programada per a la presentació oral. És imprescindible aprovar cadascuna de les avaluacions parcials durant la realització de la mini-recerca. No és possible recuperar aquest treball a final de curs. Si no s'aprova queda suspesa conseqüentment l'assignatura. Tot hi que es tracti d’un treball a desenvolupar en equip la qualificació final serà individual. El primer dia de curs el professorat facilitarà una guia específica que conté el procés a seguir per al desenvolupament del treball grupal.
En cas de suspendre alguna d'aquestes activitats d'avaluació continuada es podrà participar en una activitat complementària a mode de recuperació, amb els mateixos objectius i continguts que l'activitat suspesa, excepte en el cas de la Mini-recerca (treball cooperatiu en grup) que no és recuperable. Les recuperacions es realitzaran al final de l'assignatura, la data prevista al cronograma del curs 2019-20 és 08/02/20.
Criteris per a l'avaluació
a) Cadascuna de les tres activitats constarà amb criteris particulars d’avaluació que s’especificaran prèvia a la seva realització.
b) Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants i d'acord amb la Normativa de Drets i Deures de la Universitat, cal que les seves activitats siguin versions originals elaborades per ells mateixos (NO PLAGIS) que demostrin la comprensió i reflexió realitzada respecte alscontinguts de la matèria. La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura.
c) Els terminis de lliurament de les activitats d'avaluació continuada s'han de respectar escrupolosament. Els resultats de cadascuna de les avaluacions s’hauran de publicar al campus en el termini màxim de 15 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la seva publicació. Un cop lliurades les qualificacions de cadascuna de les activitats de l'avaluació continuada, es proporcionarà una valoració global que serveixi com a orientació i com a devolució del treball realitzat. A partir d'aquesta informació l'estudiant podrà dur a terme un exercici d'autoavaluació fent una comparativa entre la seva activitat i les pautes ofertes al document de valoració. Aquest exercici d'autoavaluació facilita la competència sobre el propi procés d'aprenentatge. A més, l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.
d) En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. En aquesta línia, cal que en tots els treballs es realitzi una correcta citació de les fonts consultades, seguint les normes de l'estil APA (American Psychological Association). Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.
e) D’acord amb la normativa vigent, la programació de les proves d’avaluació no espodrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent.
f) Per aprovar l’assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent i un compromísètic amb els principis deontològics de la professió, és a dir, una actitud de respecte, on s’inclou la puntualitat, l’empatia o el respecte a la diversitati pluralitat d’idees, persones i situacions. Per tant, no s’acceptaran actituds xenòfobes, masclistes, homòfobes o discriminatòries en general.
g) Podran optar a una Matrícula d'Honor (MH) aquells estudiants que hagin obtingut una avaluació excel·lent en totes les avaluacions i que hagin participat de manera activa i sistemàtica en les activitats docents.En el cas que hi hagi més estudiants en les citades condicions que MH disponibles (un 5% del total de persones matriculades en l'assignatura), el/la professor/a decidirà a qui adjudicar aquesta qualificació en funció de la qualitat de les seves aportacions durant el curs.
Per aclarir dubtes consultar el document “Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació” aprovat per la COA a 28 de maig de 2015 (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa en les activitats docents | Condició necessària | 0 | 0 | 5, 9 |
Treball de grup: Mini recerca amb seguiment | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Treballs reflexius (individual) | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
Berk, L. (2012). Child Development, 9/e. Sample Chapters. Disponible en http://www.pearsonhighered.com/showcase/berkcd9e/assets/pdf/Berk_0205149766_Ch5.pdf
Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd
Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96.
García-Bacete, F., Sureda, I., & Monjas, Mª I. (2010). El rechazo entre iguales en la educación primaria: Una panorámica general. Anales de Psicología, 26 (1), 123-136.
Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
Lacasa, P. (1989). Contexto y desarrollo cognitivo. Entrevista a Bárbara Rogoff. Infancia y Aprendizaje, 45, 7-23.
Medina-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo en línea]. Disponible en http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52.
Oliva, A. (1997). La controversia entre la herencia y ambiente. Aportaciones de la genética de la conducta. Apuntes de Psicología, 51, 21-37.
Palacios, J., Coll, C. y Marchesi, A. (Comps.) (2001). Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Capítulo 25 (pp. 1-12). En J. Palacios, A. Marchesi y C. Coll (Compilación). Psicología Evolutiva I. Madrid: Alianza.
Papalia, D. E., Duskin, R. & Matorell, G. (2012). Desarrollo humano. México: McGraw-Hill Companus, Inc
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. [Artículo en línea]. http://www.aufop.com/
Rostan, C.; Sidera, F. & Esteban, M. (2007). Les emocions dels nens/es en edat escolar. FEP.net. Revista digital de la facultat d'educació ipsicologia 4, 13-23.
Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista de Investigación en Educación, 1. [Artículo en línea]. Disponible en http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
Tey Teijón, A. & Cifre-Mas, J. (2011). El profesorado ante el reto del aprendizaje ético y el desarrollo de las competencias sociales y ciudadanas. El modelo adoptado en el programa: Barcelona, Aula de Ciutadania. Revista Educación, número extraordinario. 225-242. [Artículo en línea]. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_11.pdf
Torío- López, S., Peña-Calvo, J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación, 20, 151-178.
Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37.
Vosniadou, E. (2013). Razonamiento basado en modelos y el aprendizaje de conceptos científicos contra intuitivos [Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts]. Infancia y Aprendizaje, 36 (1), 5-33
Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. In M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2004). El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje, 27 (2), 165-187.
Material àudiovisual
Center on the Developing Child (2012). InBrief: Executive Function: Skills for Life and Learning [video] https://developingchild.harvard.edu/resourcetag/executive-function/
Piaget. J. (Producer) (1977). Piaget on Piaget: the epistemology of Jean Piaget. [Motion picture]. New Haven: Yale University Media Design Studio
Punset, E. (2011). Programa Redes Redes 44. Antes y después de conocer el cerebro. http://www.rtve.es/television/20110227/redes-antes-despues-conocer-cerebro/412058.shtml
TV3. Programa Què, Qui, Com: Aprendre a escriure. http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=44334
Web_Barcelona, Aula de Ciutadania http://www.ub.edu/valors/bac/recursos_ACTIVITATS.html
Pàgines web de interès per a educadors:
http://www.xtec.cat
http://www.edu365.cat/
http://www.senderi.org/
http://tip.psychology.org/
http://www.xtec.es/eap/index.htm
http://portal.unesco.org/education/