Logo UAB
2019/2020

Aprenentatge i desenvolupament I

Codi: 102085 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària FB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Ibis Marlene Álvarez Valdivia
Correu electrònic:
IbisMarlene.Alvarez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Crista Weise
Marta Fuentes Agustí

Prerequisits

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament I, en tant que assignatura bàsica, no té prerequisits especials d’entrada. No obstant això, les competències i l’opció metodològica que és pren sí que requereixen una actitud activa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació en les activitats que es realitzen a l’aula, predisposició a canvis conceptuals, treball de lectura prèvia de les lectures bàsiques i complementàries i el treball col·laboratiu amb els  companys del petit grup.

 

Objectius

L’assignatura Aprenentatge i Desenvolupament (I) forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007).
Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 18 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió.Cada assignatura té una durada semestral i se situen als cursos segon, tercer i quart, respectivament.
Aprenentatge i Desenvolupament (I) és una assignatura bàsica de 6 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Aquesta assignatura s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri, conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de Pedagogia, Sociologia i Didàctiques específiques. En concret, té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament.

Competències

  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Comprendre els processos d'aprenentatge relatius al període 6-12 al context familiar, social i escolar.
  • Conèixer les característiques d'aquests estudiants, així com les característiques dels seus contextos motivacionals i socials.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dominar els coneixements necessaris per a comprendre el desenvolupament de la personalitat d'aquests estudiants i indentificar disfuncions.
  • Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuïr a la resolució pacífica de conflictes.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
  2. Comprendre les bases fonamentals de la perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament.
  3. Conèixer el desenvolupament de la personalitat de l'alumnat de primària, a partir de la formació de la identitat i de les diferències individuals.
  4. Conèixer els processos de desenvolupament de les normes i dels valors, així com del raonament moral. Entendre el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge.
  5. Dominar les competències comunicatives verbals i no verbals i les habilitats socials que permeten optimitzar el clima relacional d'aula i potenciar la funció docent i tutorial.
  6. Identificar els elements bàsics del desenvolupament cognitiu (atenció, memòria) en l'estadi evolutiu de l'alumnat de primària, com a característiques generals d'aquests estudiants.
  7. Identificar les diferents concepcions sobre el desenvolupament, i les seves implicacions sobre les pràctiques d'ensenyament.
  8. Integrar el desenvolupament cognitiu i socioemocional en una visió personal sobre l'alumne que permeti l'exercici de l'acció tutorial.
  9. Participació activa i constructiva a l'aula, tant en els activitats dirigides com en les de treball autònom.
  10. Prendre consciència de la importància de les interaccions entre iguals en el desenvolupament de l'empatia, les relacions socials i l'estatus dins del grup.
  11. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i als estils personals, tant individuals com de petit grup.
  12. Reconèixer la influència del desenvolupament de la identitat, especialment el gènere, i del raonament moral en el desenvolupament dels valors i les normes de l'aula i l'escola.
  13. identificar els elements bàsics del desenvolupament afectiu, social i moral (normes i valors, autoconcepte i autoestima i identitat i gènere), com a característiques generals dels estudiants de primària.

Continguts

1.     Bases biològiques, socials i culturals dels processos de desenvolupament
1.1. Les concepcions sobre el desenvolupament i la seva influència en l'orientació de l'acció educativa i en el plantejament de l'ensenyança. Diferents perspectives teòriques.
1.2. La perspectiva sociocultural i contextual del desenvolupament. Paper de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament.

2.    El desenvolupament psicomotor
2.1.  Desenvolupament , coordinació i regulació del moviment en l'edat escolar.
2.2.  Construcció de l'esquema corporal i evolució del gest gràfic.

3.    El desenvolupament cognitiu i linguistic
3.1. Desenvolupament del pensament: formació de conceptes i resolució de problemes.
3.2.  Desenvolupament del llenguatge

4.      El desenvolupament emocional i social en l'edat escolar
4.1. Regulació de les emocions i evolució del comportament social.
4.2. Construcció de la identitat personal i de gènere.  
4.3. Les interaccions entre iguals. Amistats i grups.

Metodologia

Activitat

Metodologia

Presencial en gran grup

Aproximació a l'estudi dels continguts bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants.

Seminari

 

Espais de treball en grup reduïts (grups de Seminari) supervisat pel professorat. Activitats adreçades a aprofundir en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup a través d'activitats diverses (discussió de lectures, resolució de casos, entre d'altres).

Treball autònom 

Lectures de textos, preparació i anàlisi de casos, activitats complementàries i tutories lliures: individuals i de grup.

 Treball supervisat

 Treballs individuals i de grup. Tutories obligatòries relacionades amb la realització de la minirecerca (treball en equip).

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial en gran grup 18 0,72 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 13
Seminaris 27 1,08 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Supervisades (tutories i avaluació) 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 2, 4, 7, 8, 10, 12

Avaluació

L'avaluació es considera l'eina per recollir tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Es promourà periòdicament la reflexió sobre la marxa de la matèria per tal de fer els ajustos que calguin. Pendent dels ajustaments que hi faci cada professor en relació al grup concret, es tendirà a avaluar:

  • Asistència i participació activa en les activitats a l'aula (condició necessària).
  • Es considera participació activa l’adequada preparació i el lliurament, en el format i termini previst, de les activitats de preparació prèvies als Seminaris (apunts i síntesis de lectures, etc.). Així mateix es valorarà la realització de preguntes, de dubtes i de les aportacions argumentades en les diferents activitats docents (conferències i seminaris).
  • Assistència i participació activa en les activitats docents (condició necessària)

Treball reflexiu, al voltant del contingut de l’assignatura (60% de la nota final):

Aquest producte d’aprenentatge ha d'oferir una idea de conjunt (no reproductiva) dels temes que integren el programa de l’assignatura i molt especialment de la seva utilitat per a la pràctica professional dels mestres de Primària.
El treball es realitzarà de manera sistemàtica, al llarg del curs (reflexó teòria aplicada a un cas). 
Es realitzaran tres avaluacions d'aquest tipus, al final dels blocs de continguts 2, 3 i 4. Els continguts del primer bloc s'avaluaran de manera transversal en els tres treballs.
El pes en l'avaluació final individual de cadascuna aquests treballs reflexius (TR) és el següent:

1er TR: 30%
2n TR: 35%
3er TR: 35%

En cas de no aprovar almenys dos Treballs Reflexius (TR) l'estudiant no podrà seguir l'avaluació contínua a través d'aquesta modalitat. Haurà de presentar-se a examen final per re-avaluar els continguts corresponents als TR  que no hagi aconseguit aprovar

L’estudiant disposarà d’un document amb indicacions concretes per al desenvolupament de cada un dels treballs.

2.      Treball cooperatiu: Mini-recerca   (40% de la nota final).

Aquesta experiènciad'aprenentatge ha de permetre estudiar en profunditat problemàtiques relatives al desenvolupament de la personalitat dels alumnes a l'escola, amb la finalitat de projectar la intervenció educativa per afavorir el desenvolupament dels processos psicològics i promoure l'ajustament dels comportaments dels escolars. Aquest treball es realitzarà en petits grups (aprox. 5 estudiants) i consisteix en el desenvolupament i
presentació de una "Mini recerca".

Els resultats d'aprenentatge a avaluar en aquesta activitat es distribueixen en les evidències següents:

1a. evidència: Anàlisi d'un article científic: 15%
2a. evidència: Presentació oral: 50%
3a. evidència: Presentació escrita (nota de premsa): 20%  
Evidència transversal: Competència de treball en equip: 15%

S'estableix com a requisit inicial presentar al docent una proposta del treball a realitzar. El portaveu de l'equip sol·licitarà una tutoria per a aquest propòsit, almenys 15 dies abans de la data programada per a la presentació oral. És imprescindible aprovar cadascuna de les avaluacions parcials durant la realització de la mini-recerca. No és possible recuperar aquest treball a final de curs. Si no s'aprova queda suspesa conseqüentment l'assignatura. Tot hi que es tracti d’un treball a desenvolupar en equip la qualificació final serà individual. El primer dia de curs el professorat facilitarà una guia específica que conté el procés a seguir per al desenvolupament del treball grupal.

En cas de suspendre alguna d'aquestes activitats d'avaluació continuada es podrà participar en una activitat complementària a mode de recuperació, amb els mateixos objectius i continguts que l'activitat suspesa, excepte en el cas de la Mini-recerca (treball cooperatiu en grup) que no és recuperable. Les recuperacions es realitzaran al final de l'assignatura, la data prevista al cronograma del curs 2019-20 és 08/02/20.

Criteris per a l'avaluació 

a) Cadascuna de les tres activitats constarà amb criteris particulars d’avaluació que s’especificaran prèvia a la seva realització.

b) Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants i d'acord amb la Normativa de Drets i Deures de la Universitat, cal que les seves activitats siguin versions originals elaborades per ells mateixos (NO PLAGIS) que demostrin la comprensió i reflexió realitzada respecte alscontinguts de la matèria. La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura.

    • Es considerarà que un treball, activitat o examenestà “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a
    • Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com apropi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)

c) Els terminis de lliurament de les activitats d'avaluació continuada s'han de respectar escrupolosament. Els resultats de cadascuna de les avaluacions s’hauran de publicar al campus en el termini màxim de 15 dies després de la seva realització, i s’haurà d’oferir una data de revisió dintre dels 10 dies següents a la seva publicació. Un cop lliurades les qualificacions de cadascuna de les activitats de l'avaluació continuada, es proporcionarà una valoració global que serveixi com a orientació i com a devolució del treball realitzat. A partir d'aquesta informació l'estudiant podrà dur a terme un exercici d'autoavaluació fent una comparativa entre la seva activitat i les pautes ofertes al document de valoració. Aquest exercici d'autoavaluació facilita la competència sobre el propi procés d'aprenentatge. A més, l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.

d) En totes les activitats es tindrà en compte  la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. En aquesta línia, cal que en tots els treballs es realitzi una correcta citació de les fonts consultades, seguint les normes de l'estil APA (American Psychological Association). Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa  si el professor considera que no compleix aquests requisits.

e) D’acord amb la normativa vigent, la programació de les proves d’avaluació no espodrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent.

f) Per aprovar l’assignatura cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent i un compromísètic amb els principis deontològics de la professió, és a dir, una actitud de respecte, on s’inclou la puntualitat, l’empatia o el respecte a la diversitati pluralitat d’idees, persones i situacions. Per tant, no s’acceptaran actituds xenòfobes, masclistes, homòfobes o discriminatòries en general.

g) Podran optar a una Matrícula d'Honor (MH) aquells estudiants que hagin obtingut una avaluació excel·lent en totes les avaluacions i que hagin participat de manera activa i sistemàtica en les activitats docents.En el cas que hi hagi més estudiants en les citades condicions que MH disponibles (un 5% del total de persones matriculades en l'assignatura), el/la professor/a decidirà a qui adjudicar aquesta qualificació en funció de la qualitat de les seves aportacions durant el curs.

Per aclarir dubtes consultar el document “Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació” aprovat per la COA a 28 de maig de 2015 (http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa en les activitats docents Condició necessària 0 0 5, 9
Treball de grup: Mini recerca amb seguiment 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Treballs reflexius (individual) 60% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

Berk, L. (2012). Child Development, 9/e. Sample Chapters. Disponible en http://www.pearsonhighered.com/showcase/berkcd9e/assets/pdf/Berk_0205149766_Ch5.pdf
Buckler , S. & Castle, P. (2014). Psychology for Teachers. SAGE Publications Ltd
Della, B. i Chistoph, V. (2009). Neurociencia y docentes: crónica de un encuentro. Cuadernos de Pedagogía, 386, 92-96.
García-Bacete, F., Sureda, I., & Monjas, Mª I. (2010). El rechazo entre iguales en la educación primaria: Una panorámica general. Anales de Psicología, 26 (1), 123-136.
Harris, P. L. (1992). Los niños y las emociones. Madrid: Alianza (Biblioteca Humanitats UAB)
Lacasa, P. (1989). Contexto y desarrollo cognitivo.  Entrevista a Bárbara Rogoff. Infancia y Aprendizaje, 45, 7-23.
Medina-Rivas, M. (2008). Psicomotricidad: un enfoque natural.  Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 62 (22,2), 175-198. [Artículo  en línea]. Disponible en http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=27414780012
Moll, L.C. (1990). La zona de desarrollo próximo de Vygotsky: Una reconsideración de sus implicaciones para la enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 13, 51-52.
Oliva, A. (1997). La controversia entre la herencia y ambiente. Aportaciones de la genética de la conducta.  Apuntes de Psicología, 51, 21-37.
Palacios, J., Coll, C. y Marchesi, A. (Comps.) (2001). Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Capítulo 25 (pp. 1-12). En J. Palacios, A. Marchesi y C. Coll (Compilación). Psicología Evolutiva I. Madrid: Alianza.
Papalia, D. E., Duskin, R. & Matorell, G. (2012). Desarrollo humano. México: McGraw-Hill Companus, Inc
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
Rodríguez Gómez, J. M. (2008). Los docentes ante las situaciones de violencia escolar. REIFOP, 11(3), 37-42. [Artículo en línea].  http://www.aufop.com/
Rostan, C.; Sidera, F. & Esteban, M. (2007). Les emocions dels nens/es en edat escolar. FEP.net. Revista digital de la facultat d'educació ipsicologia 4, 13-23.
Solaz, J. J. & Sanjosé- López, V. (2008). Conocimientos y procesos cognitivos en la resolución de problemas de ciencias: consecuencias para la enseñanza. Revista de Investigación en Educación, 1. [Artículo en línea]. Disponible en http://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/3361
Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R. & Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y Educación, 19 (1), 47-59.
Tey Teijón, A. & Cifre-Mas, J. (2011). El profesorado ante el reto del aprendizaje ético y el desarrollo de las competencias sociales y ciudadanas. El modelo adoptado en el programa: Barcelona, Aula de Ciutadania. Revista Educación, número extraordinario. 225-242. [Artículo en línea]. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_11.pdf
Torío- López, S., Peña-Calvo,  J. V, & Rodríguez- Menéndez, M.C. (2008). Estilos educativos parentales. Revisión bibliográfica y reformulación teórica. Teoría de la Educación,  20,  151-178.
Vielma, E. i Sala, M. L. (2000). Aportes de las teorías de Vygotsky, Piaget, Bandura y Bruner. Paralelismo en sus posiciones en relación con el desarrollo. Educere, 3 (9), 31-37.
Vosniadou, E. (2013). Razonamiento basado en modelos y el aprendizaje de conceptos científicos contra intuitivos [Model based reasoning and the learning of counter-intuitive science concepts]. Infancia y Aprendizaje, 36 (1), 5-33
Vygotsky, L. (1978). Interaction between learning and development. In M. Cole, V. John-Steiner, S. Scribner, & E. Souberman (Eds.). Mind and Society (pp. 79-91).Cambridge, MA: Harvard University Press.
Wells, G. (2004). El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje, 27 (2), 165-187.


Material àudiovisual

Center on the Developing Child (2012). InBrief: Executive Function: Skills for Life and Learning [video] https://developingchild.harvard.edu/resourcetag/executive-function/
Piaget. J. (Producer) (1977). Piaget on Piaget: the epistemology of Jean Piaget. [Motion picture]. New Haven: Yale University Media Design Studio
Punset, E. (2011). Programa Redes Redes 44. Antes y después de conocer el cerebro. http://www.rtve.es/television/20110227/redes-antes-despues-conocer-cerebro/412058.shtml
TV3. Programa Què, Qui, Com: Aprendre a escriure. http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=44334
Web_Barcelona, Aula de Ciutadania http://www.ub.edu/valors/bac/recursos_ACTIVITATS.html

 

Pàgines web de interès per a educadors:

http://www.xtec.cat
http://www.edu365.cat/
http://www.senderi.org/
http://tip.psychology.org/
http://www.xtec.es/eap/index.htm
http://portal.unesco.org/education/