Logo UAB
2019/2020

Arqueologia grega

Codi: 100734 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500241 Arqueologia OT 3 0
2500241 Arqueologia OT 4 0
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 0

Professor/a de contacte

Nom:
David Asensio Vilaro
Correu electrònic:
David.Asensio.Vilaro@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha cap

Objectius

Els objectius del quart curs són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. L’assignatura té com a continguts l’exposició dels trets bàsics de la investigació històrico-arqueològica aplicada a l’àmbit del període protohistòric en el context geogràfic dels territoris de població i cultura grega, tant en l’àrea grega originària (Grècia continental, illes de l’Egeu i costa occidental anatòlica) com en les zones d’implantació colonial (Mar Negre, Magna Grècia itàlica, sud de França i costa empordanesa). Es plantejaran les aportacions de les metodologies instrumentals i de les tècniques analítiques als debats historiogràfics que la disciplina ha abordat. S’estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes i territoris considerats. Els continguts inclouen les aportacions des dels diferents àmbits de procedència de la informació i les proves empíriques (bàsicament el registre arqueològic) des de les quals s’elaboren les hipòtesis.

Aquesta matèria nuclear està concebuda com a continuació i ampliació de la matèria bàsica HISTÒRIA.

 

Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:

1)    Analitzar les línies de recerca i pensament vigents en l’arqueologia protohistòrica grega, des dels seus orígens fins el moment actual

2)    Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia del Món Grec.

3)  Reflexionar sobre la vinculació de l’arqueologia protohistòrica del món grec amb d’altres disciplines (història antiga, antropologia, arqueometria...).

Competències

    Ciències de l'Antiguitat
  • Demostrar les habilitats bàsiques necessàries per a participar en una excavació arqueològica i tenir la capacitat d'interpretar-ne els resultats.
  • Dominar l’ús dels instruments específics per a l’anàlisi del món antic, fent especial atenció a les eines digitals.
  • Identificar i interpretar restes materials antigues per relacionar-les amb fets socials, polítics i econòmics de les societats mediterrànies de l’Antiguitat.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l’art antics.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització, i ús de la informació i documentació relatives a l’Antiguitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les tècniques i instruments de l’anàlisi arqueològica per a l’estudi de les restes materials antigues.
  2. Descriure les principals característiques dels jaciments arqueològics peninsulars de les èpoques preclàssica, grega i romana.
  3. Descriure les principals característiques tipològiques dels centres urbans de l’antiguitat grecoromana.
  4. Explicar el context en què s’inscriuen els processos històrics de l’antiguitat clàssica. 
  5. Identificar diferents tipus de ceràmica grecoromana i relacionar-los amb el seu context politicocultural.
  6. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  7. Interpretar les fonts materials i documentals.
  8. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  9. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  10. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.

Continguts

PROGRAMA

1.- Introducció. Història de la investigació. Estat actual de l'arqueologia de la Grècia antiga.

2.- Arqueologia de l'Edat Fosca (s. XII-VIII)

Període Submicènic i Protogeomètric (s. XII-X)

         Període Geomètric (s. IX-VIII)

Arquitectura domèstica

Arquitectura funerària

Aquitectura militar

Urbanisme

3.- Arqueologia del món grec històric: Época arcaïca, clàssica i hel·lenisme:

3.1.- Ciutat i camp en el món grec.

L'arqueologia del territori

Tipologies d’assentaments

         La 'chóra' i l'asty'. Les ciutats sense territori.

          Territoris polítics, sistemes d’integració política

3.2.- L'urbanisme, arquitectura, món funerari i cultural material.     

4.- Arqueologia del fenomen colonial grec.

4.1.- Introducció: abast espacial i temporal de les colonitzacions grega. Trets bàsics d’un fenomen determinant a la Protohistòria Mediterrània.

4.2.-  Els principals debats arqueològics a l’entorn de la colonització grega:  

4.2.1.- Origen i causes dels moviment migratori grec.

4.2.2.- Naturalesa dels establiments colonials.

         4.2.2.1- Apoikia i emporion: les dues modalitats clàssiques d’establiments grecs. Casos paradigmàtics de la Mediterrània central i occidental.

4.2.2.2- Dubtes sobre la validesa d’aquesta tipologia en època arcaica i evolució en època clàssica (estructura i dimensions dels nuclis urbans, implantació territorial: la chora, les colònies de les colònies).

4.3.- La relacions i impacte entre les comunitats indígenes, des de la perspectiva dels contingents colonials grecs.

Metodologia

 

1. Formació dirigida dins de l’aula

S’oferiran exposicions teòriques per introduir i analitzar els aspectes més rellevants de l’arqueologia protohistòrica del món grec. Aquests continguts es complementaran amb sessions de Power Point, imatges, quadres explicatius, documentals i webs interactius. També es plantejaran exercicis (lectures, comentaris, anàlisi d’exemples, etc.) i es proposaran alguns debats.

 

2. Visita arqueològica

En pretén complementar els continguts de l’assignatura amb la visita d’algun jaciment arqueològic de Catalunya que sigui significatiu pel que fa a les relacions i influències culturals entre les societats indígenes occidentals i els agents colonials i l’evolució de les interpretacions sobre aquesta qüestió.

 

3. Formació individual

Evidentment, l’estudiant haurà d’aprofundir i ampliar la matèria impartida fent ús de la bibliografia bàsica o recomanada per aclarir i ampliar els continguts del programa. Els dubtes o consultes els podrà adreçar al professorat en l’horari d’atenció al despatx o bé a través de l’espai virtual.

 

4. Treball Individual

Es proporcionaran un seguit d'articles. amb plantejaments divergents, que en primera instància caldrà llegir i tot seguit debatre a classe. Els resultats de la discussió entre tots s'haurà de posar per escrit, amb l'afegit de les aportacions i reflexions personals de cada alumne.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats a l'aula: - classe magistral - lectura d'articles especialitzats amb el subsegüent debat 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 7
Tipus: Supervisades      
Visita 10 0,4
Tipus: Autònomes      
treball individual 74 2,96 7, 8

Avaluació

1. Prova teòrica (80%) - 1 examen final. Sistema d'avaluació: S'avaluaran els conceptes impartits a classe a partir de dues preguntes tipus tema - d'anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre tres opcions.

2. Treball individual descrit en l'apartat anterior, sobre 'treball individual' (20%).

3. Condicions de Reavaluació. Nomès podrà fer la reavaluació qui s'hagi presentat a l'examen i hagi presentat tots els treballs individuals sol.licitats

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
prova escrita 80 % 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10
treball individual 20 % 17 0,68 6, 8, 9, 10

Bibliografia

Bibliografia general

Principals manuals:
BIERS, W.R. 1996, The Archaeology of Greece, 2ª ed., Ithaca-Londres, Cornell University Press.
BINTLIFF, J. 2012, The Complete Archaeology of Greece. From Hunter-Gatherers to the 20th Century A.D., Chichester, Wiley-Blackwell.
ÉTIENNE, R., MÜLLER, Chr. PROST, F. 2006, Archéologie historique de la Grèce antique, 2ª ed., París, Ellipses.
HÖLSCHER, T., 2010, L’Archeologia Classica. Un’introduzione, Roma, L’Erma di Bretschneider.
MEE, Chr., 2011, Greek Archaeology. A Thematic Approach, Chichester, Wiley-Blackwell.

Bibliografia específica

ADAM, J.P.(1982) L’architecture militaire grecque. Paris.
AKURGAL, E. (1970) Ancient Civilizations and Ruins of Turkey.
AKURGAL, E. (1983) Alt-Smyrna
ALCOCK, S.E. (1993) Graecia Capta: the landscapes of Roman Greece. London.
ALCOCK, S.E.; J.F.CHERRY (ed.)(2004) Side-by-side survey: comparative regional studies in the Mediterranean world. Oxbow. Oxford.
ALCOCK, S.E.; R.OSBOURNE, (eds.)(1994) Placing the Gods: Sanctuaries and Sacred Space in Ancient Greece. Oxford: Oxford University Press.
ALCOCK, S.E.; R.OSBOURNE, (eds.)(2007) Classical archaeology.
AMOURETTI, M.C.; RUZÉ, F. (1987) El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid.
AMYX, D.A.; LAWRENCE, P. (1996) Studies in Archaic Corinthian vase painting, American School of Classical Studies at Athens, Princeton, 1996
ANDRONICOS, M. (1984) Vergina: the royal tombs.
ARCHIBALD, Z.H. et al (2001) Hellenistic economies.
ARCHIBALD, Z.H. et al (2005) Making, moving and managing. The world of ancient economies 323-31 BC.
ARNAUD, P. (2005) Les routes de la navigation antique. Itinéraries en Méditerranée.
BARBER, R.N.L. (1987) The Cyclades in the Bronze Age, University of Iowa Press, Iowa.
BERNAL, M. (1993) Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica, Ed. Crítica, Barcelona.
BIERS, W.R. (1993) Art, artifacts and chronology in Classical archaeology.
BIERS, W.R. (1996) The archaeology of Greece: An introduction. Cornell.
BOARDMAN, J. (1985) The Parthenon and Its Sculptures. Austin: University of Texas Press
BOARDMAN, J. (1991) Athenian Black Figure Vases: A Handbook. London: Thames & Hudson, 1991
BOARDMAN, J. (1991) Greek Sculpture: The Archaic Period. A Handbook. Oxford: Oxford University Press
BOARDMAN, J. (1998) Early Greek Vase Painting: 11th-6th Centuries B.C. A Handbook. London: Thames & Hudson,
BOARDMAN, J.; GRIFFIN, J.; MURRAY, O. (1988) Historia Oxford del mundo clásico, Alianza Editorial, Madrid.
BOERSMA, J.S. (1970) Athenian Building Policy from 561/0 to 405/4 B.C. Groningen.
BOWKETT, L. et al (2001) Classical archaeology in the field:approaches.
BOYD, M.J. (2002) Middle Helladic and early Mycenaean mortuary practices in the southern and western Peloponnese, Archaeopress, Oxford,
BRADLEY, A.A.; NEVETT, L. (ed.)(2005) Ancient Greek houses and households. Philadelphia.
BURFORD, A. (1969) The Greek Temple Builders at Epidauros: A Social and Economic Study of Building the Asklepian Sanctuary during the 4th and Early 3rd Century B.C. Liverpool: Liverpool University Press.
CAHILL, N. (2001) Household and city organization at Olynthus. New Haven.
CAMP, J.M. (1992) The Athenian Agora: Excavations in the Heart of Ancient Athens. London: Thames & Hudson.
CAMP, J.M. (2004) The Archaeology of Athens. New Haven: Yale University Press.
CAMP, J.M.; W.B Dinsmoor, Jr., (1984) Ancient Athenian Building Methods (Princeton).
CARTER, J.C. (ed.)(2003) Crimean Chersonesos: City, Chora, Museum and Environs. Austin.
CARTLEDGE, P.; SPAWFORTH, A. (1989) Hellenistic and Roman Sparta: A tale of two cities.
CASTLEDEN, R. (2005) Mycenaeans, Routledge, Londres
CHTCHEGLOV, A. (1992) Polis et Chora. Cité et territoire dans le Pont-Euxin. Besançon
COHEN, G.M. (2006) The Hellenistic settlements in Syria, Red Sea Basin and North Africa.
COOK, B.F. (1987) Greek Inscriptions London
COOPER, F.A. (ed.), (1992-1996) The Temple of Apollo Bassitas I-IV (Princeton)
COTTERELL, L. (1970) El toro de Minos, Fondo de Cultura Económica, México
COTTERELL, A.(1986) Los orígenes de la civilización europea, Ed. Crítica, Barcelona,
COULSTON, J.J. (1977) Ancient Greek Architects at Work: Problems of Structure and Design. Ithaca: Cornell University Press.
COULSTON, W.D.E.; PALAGIA, O.; SHEAR, T.L. JR.; SHAPIRO, T.A.; FROST, F.J., (eds) (1994) The Archaeology of Athens and Attica under the Democracy. Proceedings of an International Conference Celebrating 2500 Years since the Birth of Democracy, Held at the American School of Classical Studies at Athens, December 4-6, 1992. Oxbow Monograph 37. Oxford: Oxbow Books..
CHADWICK, J. (1977) El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid
CHERRY, J. F.; DAVIS, J.L.; MANTZOURANI, E. (1991) Landscape archaeology as long-term history: northern Keos in the Cycladic Islands from earliest settlement until modern times, UCLA Institute of archaeology, Los Angeles
DARCQUE, P. (2005) L’Habitat mycénien: formes et fonctions de l’espace bâti en Grèce continentale à la fin du IIe millénaire avant J.-C, Ecole française d’Athènes, Atenes
DAVIS, J.L. et. Alii (1988), Sandy Pylos: an archaeological history from Nestor to Navarino, University of Texas Press, Austin.
DICKINSON, O. (2000) La Edad del Bronce Egea, Ed. Akal, Madrid
DOMINGUEZ MONEDERO, A.J. (1993) La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid,
DRIESSEN, J.; FARNOUX, A. (1991) La Crète mycénienne: actes de la table ronde internationale organisée par l’Ecole française d’Athènes, 26-28 mars, Ecolefrançaise d’Athènes, Atenes.
DRIESSEN, J.; MACDONALD, C. (1997) The Troubled island: Minoan Crete before and after the Santorini eruption, Université de Liège i University of Texas at Austin, Eupen,
DUCHÉNE, H. (1992) La stèle du Port. Etudes thasiennes 14. Paris.
DUCREY, P.; KNOEPFLER, D.; FLACHARD, S. (2004) Erétrie: Guide de la cité antique.
EMPEREUR, J.Y. (1998) Alexandria rediscovered.
ETIENNE, R. (2004) Athénes, espacies urbaines et histoire, des origens à la fin du IIIè s. Ap. J.C.
ETIENNE, R.; F.ETIENNE (1992) Discoveries: The search for ancient Greece, London.
FAUCOUNAU, J. (2001) Les Proto-Ioniens: histoire d’un peuple oublié, Ed. Harmattan, Paris, 2001
FINLEY, M.I. (1978) El mundo de Odiseo, Fondo de Cultura Económica,
GALLEGO, J.(ed.)(2003) El mundo rural en la Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid
GARLAND, R. (1985) The Greek Way of Death. Ithaca: Cornell University Press.
GARLAND, R. (1987) The Piraeus from the Fifth to the First Century B.C. London: Duckworth.
GONDICAS, D. (1988) Recherches sur la Crete Occidentale: de l’époque géometrique à la conquête romaine: inventaire des sources archéologiques et textuelles, position du problème, Hakkert ed. Ámsterdam
GRACE, V.R. (1961) Amphoras and the Ancient Wine Trade, Princeton
GRANDJEAN, Y.; SALVIAT, FR. (1999) Guide de Thasos. Paris.
GRAS, M.; TRÉZINY, H.; BROISE, H. (2004) Mégara Hyblaea 5. La ville archaïque.
GRECO, E. (1996) Archaeologia della Magna Grecia, Ed. Laterza, Roma, 1996
HABICHT, C. (1997) Athens from Alexander to Antony, Cambridge.
HAKULIN, L. (2004) Bronzeworking on late Minoan Crete: a diachronic study, Archaeopress, Oxford,
HAMILAKIS, Y. (2002) Labyrinth revisited: rethinking Minoan archaeology, Oxbow Books, Oxford,
HANSEN, M.H.; RAAFLAUB, K. (eds.)(1995) Studiesin the Ancient Greek Polis [Historia Einzelschriften 95], Stuttgart
HATZIFOTI, L., (2005) Minoan Crete, Toubis ed., Attiki,
HERZ, N.; WAELKENS, M. (eds.)(1988) Classical Marble: Geochemistry, Technology, Trade, Dordrecht
HOLLOWAY, R. (1991) The archaeology of ancient Sicily, London
HURWITT, J.M. (2004) The Acropolis in the Age of Pericles. Cambridge: Cambridge University Press,.
JAMES, P. (1993) Siglos de oscuridad. Desafío a la cronología tradicional del mundo antiguo, Ed. Crítica, Barcelona, 1993
JENKINS, I. (1994) The Parthenon Frieze, BM Press
JEPPESEN, K.; A.LUTTRELL (1986) The Maussolleion at Halikarnassos 2: The Written Sources and their Archaeological Background, Copenhagen
KARANTZALI, E.; Le Bronze ancien dans les Cyclades et en Crète: les relations entre les deux régions: influence de la Grèce continentale, B.A.R., Oxford, 1996
KORRES, M. (1995) From Pentelicon to the Parthenon: The Ancient Quarries and the Story of a Half-worked Column Capital of the First Marble Parthenon (Athens 1995).
KNIGGE, U. (1991) The Athenian Kerameikos, Athens 1991
KRYSZTOF, N. (2000) Defensible sites in Crete, c. 1200-800 B.C.: LM IIIB/IIIC through Early geometric, Université de Liège, University of Texas at Austin, Lieja, 2000
KURTZ, D.C.; BOARDMAN, J. (1971) Greek Burial Customs, Ithaca
LAWRENCE, A.W. (1979) Greek aims in fortification.
LONIS, R. (1994) La cite dans le monde grec, structures, fonctionnement, contradictions. Paris.
MAIRS, R. (2011) The arcaheology of the Hellenistic far est: a survey. Oxford.
C. C. Mattusch, Bronzeworkers in the Athenian Agora (Princeton 1982)
MARINATOS, N.; HAGG, R. (eds.)(1993) Greek sanctuaries. New approaches.
MARK, I.S. (1993) The Sanctuary of Athena Nike in Athens: Architectural Stages and Chronology [Hesperia Supplement 26] (Princeton 1993)
MIGEOTTE, L. (2002) L’economie des citées grecques.
MORRIS, I. (1992) Death-Ritual and Social Structure in Classical Antiquity. Cambridge 1992
MORRIS, I. (1994) Classical Greece: Ancient Histories and Modern Archaeologies. Cambridge: Cambridge University Press.
MORRISON, J.S.; COATES, J.F. (1986) The Athenian Trireme: The History and Reconstruction of an Ancient Greek Warship, Cambridge.
MOUNTJOY, P.A. (et alii) (1995) Mycenaean Athens, P. Aströms forlag, Jonsered, 1995
MURRAY, O. (1990) Sympotica: A Symposium on the Symposion. Oxford: Oxford University Press,, 1990
MUSSCHE, H.F. et aL (eds.)(1975) Thorikos and the Laurion in Archaic and Classical Times, Ghent.
MYLONAS, G.E. (1961) Eleusis and the Eleusinian Mysteries. Princeton: Princeton University Press.
NEVETT, L.C. (1999) House and society in the ancient Greek world, Cambridge
NIELS, J., (ed.)(1996) Worshipping Athena: Panathenaia and Parthenon. Madison: University of Wisconsin Press.
OAKLEY, J. (2005) Picturing death in Classical Athens.
OBER, J. (1985) Fortress Attica: Defense of the Athenian Land Frontier, 404-322 B.C. (Leiden 1985);
OSBORNE, R.G. (1987) Classical landscape with figures: the ancient Greek city and its countryside.
OSBORNE, R.G. (1988) La formación de Grecia, 1200-479 a.C., Ed. Crítica, Barcelona.
PARIENTE, A.; TOUCHAS, G. (eds.)(1998) Argos et l’Argolide, topographie et urbanisme.
PEDERSEN, P. (1992) The Maussolleion at Halikarnassos 3: The Maussolleion Terrace and Accessory Structures, Copenhagen.
PESANDO, F. (1989) La casa dei Greci.
PÓRTULAS, J. (2008) Introducció a la Ilíada. Homer entre la història i la llegenda, Editorial Alpha, Barcelona, 2008
RICHARDS, S. (2003) Near eastern archaeology, a reader.
RIDGWAY, D. (1997) El Alba de la Magna grecia: Pitecusa y las primeras colonias griegas de Occidente, Ed. Crítica, Barcelona
ROBERTSON, M. (1992) The Art of Vase Painting in Classical Athens. Cambridge: Cambridge University Press.
ROLDAN HERVÁS, J.M. (1998) Historia de la Grecia Antigua, Editorial Universidad de Salamanca, Salamanca
ROTROFF, S. (1992), The missing krater and the Hellenistic symposium: drinking in the Age of Alexander the. Great .... (Princeton: Princeton University Press, 1992
RUNNELS, C.; Greece before history: an archaeological companion and guide, Stanford University Press, Standford, 2001.
SHEAR, Jr., T.L. (1993) "The Persian Destruction of Athens: Evidence from Agora Deposits," Hesperia 62, 383-482.
SHIPLEY, G., (2000) The Greek world after Alexander, 323-30 BC. Routledge, London.
SNODGRASS, A.M. Arqueología de Grecia, Ed. Crítica, Barcelona, 1990
STEFFY, J.R. (1994) Wooden Ship Building and the Interpretation of Shipwrecks (College Station 1994);
SPARKES, B. (1991) Greek pottery. An introduction.
SPARKES, B. (1996) The Red and the Black: Studies in Greek pottery.
THOMPSON, H.A. (1959) The Stoa of Attalos II. Excavations in the Athenian Agora Picture Book 2. Princeton: American School of Classical Studies at Athens,.
TOMLINSON, R.A. (1976) Greek Sanctuaries (New York)
THORLEY, J. (1996) Athenian Democracy (London/New York)
TREUIL, R.; DARCQUE, P.; POURSAT, J-C.; TOUCHAIS, G. (1991) Las civilizaciones egeas del neolítico y de la edad del bronce, Ed. Labor, 1991
VALLET, G.; VILLARD, FR. (1983) Mégara Hyblaea 3. Guide des fouilles.
VAN ANDEL, T.J.; RUNELS, C. (1987) Beyond the Acropolis: a rural greek past.
VAN BREMEN, R.; J.M. CARBON, (ed.)(2010) Hellenistic Caria. Paris.
VAN WEES, H. (2004) Greek warfare, myths and realities.
VERMEULE, E. (1971) Grecia en la Edad del Bronce, Fondo de Cultura Económica, México, 1971
WALKER, A. (1977) Delphi, Athens
WHITLEY, J. (2001) The archaeology of ancient Greece, Cambridge University Press, Londres
WILLIAMS, C.K.; N. BROCKIDIS, (ed.)(2003) Corinth, the centenary 1896-1996. ASCS Athens.
WINTER, F. E. (1971) Greek Fortifications. Toronto
WYCHERLEY, R.E. (1978) The Stones of Athens, Princeton