Comentari lingüístic de textos
Codi: 100689 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500247 Llengua i literatura catalanes | OT | 3 | 0 |
| 2500247 Llengua i literatura catalanes | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Villalba Nicolás
- Correu electrònic:
- Xavier.Villalba@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’assignatura té com a objectiu capacitar els alumnes per a l'anàlisi lingüística dels diferents tipus de textos (o discursos). Es farà atenció especial a les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques dels textos.
Competències
- Llengua i literatura catalanes
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les propietats lingüístiques de textos de diferents gèneres i registres, i d'àmbits socials i geogràfics diferents.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
- Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
- Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Valorar els diferents registres d'ús de la llengua.
Continguts
|
1. Introducció: La gramaticalitat i la coherència textual. Tipus de textos. 2. Fenòmens que incideixen en la coherència textual. 2.1. La cohesió lèxica. Relacions lèxiques d’implicació. Les relacions associatives. 2.2. La dixi i la referencialitat. L’establiment de les relacions anafòriques entre sintagmes nominals. La pronominalització. L’anàfora el·líptica. 2.3. L’expressió de la modalitat declarativa, interrogativa, exclamativa i imperativa. 2.4. L’estructura informativa. Dislocació, focalització, operadors perifèrics. 2.5. L’expressió de la localització temporal. La ‘consecutio temporum’. La funció dels adjunts temporals i aspectuals. 2.6. Els connectors textuals: connectors intraoracionals i connectors interoracionals.
|
Metodologia
|
Les activitats d’aprenentatge es distribueixen de la manera següent:
1) Activitats dirigides (35%): classes teòriques, seminaris de discussió de textos i pràctiques d’aula.
2) Activitats supervisades (10%): presentació pública de treballs.
3) Activitats autònomes (50%): lectura de textos, redacció de treballs i estudi.
|
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| classes teòriques | 34 | 1,36 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
| pràctiques d'aula | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
| seminaris de discussió de textos | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Presentació pública de treballs | 15 | 0,6 | 1, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos, redacció de treballs i estudi. | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
Activitats d'avaluació
1. un treball (40%),
2. presentacions, exercicis i discussions a l’aula (10%) i
3. una prova escrita (50%).
Revisió
En enviar les qualificacions finals abans d'incorporar-les als expedients de l'estudiant, el professor proporcionarà una notificació per escrit d'una data i d'una hora per revisar les activitats d'avaluació. Els estudiants han d'organitzar la revisió d'acord amb el professor.
Activitats evaluables suspeses/no presentades
Els estudiants poden tornar a fer un 50% de les activitats d'avaluació suspeses o no presentades, sempre que hagin fet un mínim d'un 66,6% (dos terços) de la nota final i que tinguin una nota mitjana ponderada d'almenys un 3,5. La qualificació màxima de la reavaluació és un 5.
El professor informarà els estudiants per escrit del procediment de reavaluació quan publiqui les qualificacions finals provisionals. El professor podrà establir una activitat d'avaluació per a cada activitat supesa o no presentada o una única activitat per cobrir totes aquestes activitats.
Classificació com a "no avaluable"
En el cas de les activitats d'avaluació, si un estudiant ha realitzat només un 25% o menys de la nota final de l'assignatura, rebrà un "No avaluable" en el seu expedient.
Mala praxi enactivitats d'avaluació
Els estudiants que es comportin de manera inadequada (plagi, còpia, suplantació, etc.) en una activitat d'avaluació rebran un "0" a l'activitat en qüestió. En cas de mala praxi en més d'una activitat d'avaluació, l'estudiant rebrà una qualificació final de "0" en l'assignatura.
L'alumnat no podrà tornar a presentar les activitats d'avaluació en què hagi tingut una conducta inadequada. Es considera que el plagi significa presentar la totalitat o part de l'obra d'un autor, ja sigui publicada en format imprès o digital, com a pròpia, és a dir, sense esmentar-la. Es considera que la còpia vol dir reproduir tot o una part substancial del treball d'un altre estudiant. En els casos de còpia en què és impossible determinar quin dels dos alumnes ha copiat el treball de l'altre, tots dos seran sancionats.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentacions, exercicis i discussions a l'aula | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Prova escrita | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Bassols, M. & A M Torrent. 1996. Models textuals: teoria i pràctica. Vic: Eumo.
Bassols, M. 2001. Les claus de la pragmática. Vic: Eumo.
Cuenca, M. J. 1998. Text i gramàtica: sintaxi textual. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística(13). 42–52.
Cuenca, M. J. 2000. Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat. Caplletra. Revista Internacional de Filologia(29). 105–120.
Cuenca, M. J. 2010. Díctics espacials i gramàtica en narracions orals. Estudis Romànics. 101–123.
Cuenca, M. J. 2006, La connexió i els connectors. Perspectiva oracional i textual, Vic: Eumo.
Espinal, M. T. (coord.) et al. 2002, Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel.
Maingueneau, D. i V. Salvador 1995, Elements de lingüística per al discurs literari, València: Tàndem.
Payrató, L. I J. M. Cots eds. 2011, The Pragmatics of Catalan, Berlin: De Gruyter.
Pérez Saldanya, Manuel. 2000. Notes per a una estilística dels temps verbals. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 29. 83–104.Rigau, G. 1981, Gramàtica del discurs, Bellaterra: Publicacions de la UAB.
Salvador, Vicent. 2000. L’estil nominalitzat. Caplletra. Revista Internacional de Filología(29). 69–82.
Solà, J., M. R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya. eds. 2008, Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries.
Vallduví, E. 1991, “Text i cohesió”, Com, suplement núm. 8, p. 32-36.
Vallduví, E. 2008. L’oració com a unitat informativa. Dins Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya. eds., Gramàtica del Català Contemporani, II, vol. 2, 1223–1279. Barcelona: Empúries.