Dialectologia Catalana
Codi: 100682 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500247 Llengua i literatura catalanes | OB | 3 | 2 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mar Massanell Messalles
- Correu electrònic:
- Mar.Massanell@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap.
Objectius
Descriure la variació de la llengua catalana en els diferents territoris en què es parla.
Competències
- Llengua i literatura catalanes
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis de Català i Espanyol
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis d'Anglès i Català
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
- Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
- Construir un text oral amb correcció gramatical i lèxica.
- Conèixer l'evolució històrica de l'ús de la llengua catalana.
- Conèixer les diferències lingüístiques entre les diverses varietats dialectals de la llengua.
- Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’'anàlisi crítica
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’anàlisi crítica.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Ser capaç de situar els textos orals i escrits catalans en el temps i en l'espai.
Continguts
1. Introducció.
1.1. Conceptes bàsics.
1.2. El domini lingüístic català.
1.3. La divisió dialectal del català.
1.4. L'Atles Lingüístic del Domini Català i el Petit Atles Lingüístic del Domini Català.
2. Descripció dels dialectes catalans.
2.1. Català occidental.
2.1.1. Català nord-occidental.
2.1.2. Català valencià.
2.2. Català oriental.
2.2.1. Català central.
2.2.2. Català septentrional o rossellonès.
2.2.3. Català balear.
2.2.4. Català alguerès.
2.3. Comparació interdialectal.
Metodologia
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis) i 102 d'activitats autònomes (lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi).
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi | 102 | 4,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Preguntes de resposta breu (30%).
- Resolució d'exercicis pràctics (30%).
- Tests (40%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys del 66,6% de l'assignatura, rebrà la consideració de "no avaluable". Per optar a la reavaluació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys del 66,6% de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. L'estudiant que compleixi aquestes condicions podrà ser reavaluat almenys del 50% de les activitats de l'avaluació continuada. La qualificació màxima de la reavaluació és 5.
En cas que es detectin irregularitats com el plagi o la còpia en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat serà 0. Si les irregularitats afecten diverses activitats d'avaluació, llavors la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Preguntes de resposta breu | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Resolució d'exercicis pràctics | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tests | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Manuals de dialectologia catalana:
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca: Moll ("Tomir", 38).
Veny, Joan (1986 [19862]). Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana ("Biblioteca Universitària", 4).
Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d'Alacant / Universitat de València.
Diccionaris de la llengua catalana històrica i dialectal:
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [= DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. Accessible a: http://dcvb.iecat.net/
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [= DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa.
Obres geolingüístiques sobre el català:
Alcover, Antoni M. i Francesc de B. Moll (1929-1932): "La flexió verbal en els dialectes catalans". Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, II [1929], p. 73-184; III [1930], p. 73-168; IV [1931], p. 9-104; V [1932], p. 9-72. Accessible a: http://alcover.iec.cat/
Badia i Margarit, Antoni M., Lídia Pons i Griera i Joan Veny (1993). Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Bibliotecade Dialectologia i Sociolingüística", 2).
Veny, Joan (2007-2017). Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. 1-6. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan i Lídia Pons (1998). Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística", 5).
Veny, Joan i Lídia Pons (2001-2018). Atles Lingüístic del Domini Català, IX vol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Obres normatives:
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19994]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000028.pdf
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62; Enciclopèdia Catalana. Accessible a: https://mdlc.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/
Manuals de gramàtica històrica catalana:
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951, trad. 1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València:Tres i Quatre ("Biblioteca d’Estudis i Investigacions", 4).
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat ("Biblioteca Abat Oliba", 299).
Moll, Francesc de Borja (1952, trad. 1991, ed. corregida i anotada 2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Manuals d'història de la llengua catalana:
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana, vol. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, vol. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Altres obres de consulta:
Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (2007). La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya / Institut d’EstudisCatalans / Acció Cultural del País Valencià. Accessible a: http://www.ub.edu/slc/socio/situacioactualcatala.pdf
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didàctica. Accessible a: http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/aprendre/arxius/com_6_mapes.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000087.pdf
Massanell i Messalles, Mar (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pradilla i Cardona, Miquel Àngel (ed.) (1999). La llengua catalana al tombant del mil·lenni. Aproximació sociolingüística. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.