Art egipci
Codi: 100575 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Josep de Rueda Roige
- Correu electrònic:
- FrancescJosep.DeRueda@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Heri Abruña Marti
- Annabel Villalonga Gordaliza
Prerequisits
No n'hi ha. És recomanable, però, tenir nocions d'anglès, francès i italià per tal de poder consultar la bibliografia especialitzada.
Objectius
L’ objectiu del present curs consisteix en fer una aproximació a l’art de l’Antic Egipte.
Acabat el curs, l’estudiant haurà de ser capaç de:
- Reconèixer, identificar i caracteritzar les obres d'art més importants.
- Situar-les correctament en el seu context històric-artístic.
- Dominar la terminologia i el vocabulari propis de l'assignatura.
- Interpretar la iconografia i el simbolisme de les obres.
Competències
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
Continguts
1. Introducció. Historiografia de l’art egipci. Aproximació al pensament mític i a la mentalitat egípcia. Concepció i lectura de la imatge egípcia. Característiques generals i simbolisme de l'art egipci. Perspectives de gènere i llur plasmació en l’art egipci. La figura de l’artista egipci.
2. El Predinàstic. La ceràmica i les altres produccions artístiques de les cultures de Nagada I i II. Els “Documents de la Unificació” (mànecs de ganivet, caps de maça i paletes) i altres produccions artístiques de la cultura de Nagada III. La pintura mural de la tomba 100 de Hieracòmpolis.
3. Època Tinita (dins. I-II). L’art durant el regnat de Narmer. Les principals estàtues i relleus del successors de Narmer. Les mastabes i els palaus d’Abidos. Les mastabes de Saqqara. Art privat.
4. Regne Antic (dins. III-VI). Els complexos funeraris de Djeser, Esnofru, Khufu, Khafre i Menkaure. Els temples solars. La Gran Esfinx. Programes escultòrics del complex funerari de Djeser i dels temples funeraris de Khafre i Menkaure. El Segon Estil del Regne Antic i el Primer Període Intermediari (din. VII- primera meitat din. XI). Els “caps de reserva” i l’art privat.
5. Regne Mig (segona meitat din. XI-din. XII). La capella de Montuhotep II. La capella blanca de Senusert I. L’estil tebà de preunificació de Montuhotep II. L’evolució de la imatge de Senusert I i la transició a l’estil “realista” de Senusert III. Amenemhat III: tradició i innovació artística. El Segon Període Intermediari (dins. XIII-XVII). Art privat.
6. Regne Nou I (din. XVIII: primera meitat). El temple funerari de Hatxepsut. L’arcaisme d’Ahmose i Amenhotep I. L’estil tutmòsida de Tutmosis I i II. L’evolució de les imatges de Hatxepsut i Tutmosis III. L’estil tutmòsida d’ Amenhotep II. Art privat.
7. Regne Nou II (din. XVIII: segona meitat). El temple de Luxor. La ciutat d’Amarna. La tomba de Tutankhamon. L’art de Tutmosis IV i els primers vestigis de la solarització reial. L’art d’Amenhotep III o l’alba de la solarització reial. L’art d’Amenhotep IV/Akhenaton o l’esplendor de la solarització reial. L’art de Tutankhamon i els seus successors o el crepuscle de la solarització reial. Art privat.
8. Regne Nou III (dins. XIX-XX). El temple d’Abidos. Els temples d’Abu Simbel. El temple de Medinet Habu. L’art ramèssida de Seti I, Ramsés II i Ramsés III. Art privat.
9. El primer mil·leni: Tercer Període Intermedi (dins. XXI-XXV), Baixa Època (dins. XXVI-XXX) i Època Ptolemaica.
Metodologia
Classes presencials a l'aula:
Sessions teòriques i pràctiques.
Exposició i discussió, si escau, de treballs elaborats per l'alumnat.
Eventuals conferències.
Tutories:
Orientació metodològica i bibliogràfica.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència a classes teòriques y pràctiques | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Orientació metodològica i bibliogràfica | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i preparació de les proves escrites | 80 | 3,2 | |
| Lectures | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12 |
Avaluació
Evidència 1: Prova escrita de la primera part del temari (4 punts, 40 % de la nota final).
Evidència 2: Prova escrita de la segona part del temari (4 punts, 40 % de la nota final).
Evidència 3: Qüestionari sobre una lectura obligatòria o la presentació en grup d’un determinat tema i lliurament del corresponent treball (a escollir pel professorat a inicis de curs) (2 punts, 20 % de la nota final).
Evidència 4 (opcional): Breu comentari sobre el visionat d’un documental o la lectura d’alguns articles recomanats a classe. La puntuació màxima d’aquesta evidència és 0.5 punts, a afegir a la qualificació final obtinguda per l’estudiant.
Informació important:
La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a les evidències 1, 2, 3, i, si s’escau, 4, tenint en compte, però, que a les evidències 1 i 2 és necessari obtenir una nota mínima de 2/4.
Si l’estudiant només s’ha presentat a alguns dels exercicis obligatoris (evidències 1, 2, 3) i els ha superat, obtindrà un “no avaluable” quan la suma global no arribi a l’aprovat o a una qualificació superior. En cas contrari, li constarà la nota que hagi tret. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Només té dret a una recuperació – a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat – l'alumnat suspès que s’hagi presentat a les tres evidències obligatòries(1, 2 i 3). El contingut d’aquesta recuperació serà explicat a començaments de curs per part del professorat. La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5.
El plagi total o parcial produït en algun dels exercicis serà automàticament qualificat com a suspens (zero) a la corresponent evidència. El plagi té lloc quan es copia una o més frases de fonts que no s’han identificat pas d’una manera adequada, presentant-les com si fossin originals del propi estudiant (això inclou la còpia de frases o paràgrafs extrets d’Internet sense haver-los modificat i oferir-los com a originals). El plagi és una seriosa ofensa. Els estudiants han d’aprendre a respectar la propietat intel·lectual dels altres, identificant adientment qualsevol font que utilitzin i, a la vegada, ésser responsables de l’originalitat i l’autenticitat dels textos que elaboren.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 | 40% | 1 | 0,04 | 2, 5, 8, 9 |
| Prova escrita 2 | 40% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12 |
| Qüestionari sobre una lectura obligatòria o la presentació en grup d'un determinat tema i lliurament del corresponent treball | 20% | 1 | 0,04 | 1, 8, 9 |
Bibliografia
General - Egiptologia
LLOYD, Alan (ed.), A Companion to Ancient Egypt, 2 volums, Chichester: Wiley – Blackwel, 2014 (ed. original: 2010).
REDFORD, Donald (ed.), The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, 3 volums, Oxford: Oxford University Press, 2001.
SCHULZ, Regina; SEIDEL, Matthias (eds.), Egipto. El mundo de los faraones. Colònia: Könemann, 2004 (ed. original alemanya: 2004, Königswinter: Tandem).
SHAW, Ian; NICHOLSON, Paul, Diccionario Akal del antiguo Egipto. Madrid: Akal, 2004 (ed. original anglesa: 1995, Londres: British Museum).
WILKINSON, Richard, Egyptology today, Cambridge: Cambridge University Press, 2008.
General - Art egipci
ALDRED, Cyril, Arte egipcio en el tiempo de los faraones 3100-320 a. de C, El mundo del arte 18, Barcelona: Destino, 1993 (ed. original anglesa: 1980, Londres: Thames & Hudson).
ALEGRE GARCÍA, Susana, Arte en el antiguo Egipto. Claves para su interpretación. Conca: Alderabán, 2013.
DAVIS, Whitney Vivian, The Canonical Tradition in Ancient Egyptian Art, Cambridge – Nova York – Port Chester – Melbourne – Sydney: Cambridge University Press, 1989.
DONADONI, Sergio, El arte egipcio, Fundamentos 160, Madrid: Istmo, 2001 (ed. original italiana: 1981, Torí: Unione Tipografica-Editrice Torinese).
ESTRADA LAZA, Fernando, Entender y amar el arte egipcio, Barcelona: Crítica, 2012.
FISCHER, Henry, L'écriture et l'art de l'Égypte ancienne, París: Presses Universitaires de France, 1986.
HARTWIG, Melinda (ed.), A Companion to Ancient Egyptian Art, Chichester: Wiley – Blackwell, 2015.
LALOUETTE, Claire, L'art figuratif dans l'Égypte pharaonique. Peintures et sculptures, Champs 326, París: Flammarion, 1996.
LECLANT, Jean (dir.), El mundo egipcio. Los faraones. 3 volums. Madrid: Aguilar, 1978-80 (ed. original francesa: 1978-80, París: Gallimard).
MANNICHE, Lise, El arte egipcio, Alianza forma 141, Madrid: Alianza, 1997 (ed. original francesa: 1994, París: Flammarion).
MICHALOWSKI, Kazimierz, El arte del antiguo Egipto, Madrid: Akal, 1991 (ed. original francesa: 1968, París: Éditions Lucien Mazenod).
MOLINERO POLO, Miguel Ángel; SOLA ANTEQUERA, Domingo (coords.), Arte y sociedad del Egipto antiguo. Ensayos 171. Madrid: Encuentro, 2000.
ROBINS, Gay, Proportion and Style in Ancient Egyptian Art, Londres: Thames & Hudson, 1994.
ROBINS, Gay, The Art of Ancient Egypt, Londres: British Museum, 2008 (ed. original: 1997).
SCHÄFER, Heinrich, Principles of Egyptian Art, Oxford: Griffith Institute, 1986 (ed. original alemanya: 1919, Leipzig: J. C. Hinrichs).
SMITH, William Stevenson, Arte y arquitectura del antiguo Egipto. Madrid: Cátedra, 2008 (ed. original anglesa: 1958, Harmondsworth: Penguin Books).
VALDESOGO MARTÍN, María Rosa, El arte egipcio. Cómo interpretar y comprender la obra plástica del antiguo Egipto. Madrid: Dilema, 2011.
WILKINSON, Richard, Magia y símbolo en el arte egipcio, Alianza forma 148, Madrid: Alianza, 2003 (ed. original anglesa: 1994, Londres: Thames & Hudson).
WILKINSON, Richard, Cómo leer el arte egipcio. Guía de jeroglíficos del antiguo Egipto, Barcelona: Crítica, 2004 (ed. original anglesa: 1992, Londres: Thames & Hudson).
ZIEGLER, Christiane; BOVOT, Jean-Luc, Art et archéologie. l'Égypte ancienne, París: École du Louvre – Réunion des musées nationaux –La Documentation française, 2001.
Específica - Art egipci
ARNOLD, Dieter, The Encyclopedia of Ancient Egyptian Architecture, Londres: I. B. Tauris, 2003 (ed. original alemanya: 1994, Zuric: Artemis & Winkler).
BAINES, John, Visual and Written Culture in Ancient Egypt. Oxford: Oxford University Press, 2007.
DODSON, Aidan; IKRAM, Salima, The Tomb in Ancient Egypt. Royal and Private Sepulchres from the Early Dynastic Period to the Romans. Londres: Thames & Hudson, 2008.
LURSON, Benoît, Lire l’image égyptienne. Les “Salles du Trésor” du Grand Temple d’Abou Simbel, París: Geuthner, 2001.
DAVIS, Whitney Vivian, Masking the Blow. The Scene of Representation in Late Prehistoric Egyptian Art. California Studies in the History of Art 30, Berkeley – Los Ángeles – Oxford: University of California Press, 1992.
EDWARDS, Iorwerth Eiddon Stephen, Las pirámides de Egipto, Barcelona: Crítica, 2003 (ed. original anglesa: 1961, Harmondsworth: Penguin Books).
HAWASS, Zawi (dir.), Tesoros de las pirámides, Barcelona: Librería Universitaria, 2003 (ed. original anglesa: 2003, Vercelli: White Star).
HAWASS, Zawi, The Lost Tombs of Thebes. Londres: Thames & Hudson, 2009.
HODEL-HOENES, Sigrid, Life and Death in Ancient Egypt. Scenes from Private Tombs in New Kingdom Thebes, Ithaca, N.Y.: Cornell University Press, 2000 (ed. original alemanya: 1991, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft).
LEHNER, Mark, Todo sobre las pirámides, Barcelona: Destino, 2003 (ed. original anglesa: 1997, Londres: Thames & Hudson).
MEKHITARIAN, Arpag, Egyptian Painting, Ginebra: Skira, 1978 (ed. original: 1954).
REEVES, Nicholas; WILKINSON, Richard, Todo sobreel Valle de los Reyes, Barcelona: Destino, 1999 (ed. original anglesa: 1996, Londres: Thames & Hudson).
RUSSMANN, Edna, Egyptian Sculpture: Cairo and Luxor. Londres: British Museum, 1989.
TEFNIN, Roland (ed.), La peinture égyptienne ancienne. Un monde de signes à préserver, Monumenta Aegyptiaca 7, Brussel·les: Fondation Égyptologique Reine Élisabeth, 1997.
VOLOKHINE, Youri, La frontalité dans l'iconographie de l'Égypte ancienne. Cahiers de la Société d’Égyptologie 6, Ginebra: Société d’Égyptologie, 2000.
WEEKS, Kent (dir.), El Valle de los Reyes. Las tumbas y los templos funerarios de Tebas, Barcelona: Librería Universitaria, 2002 (ed. original anglesa: 2001, Vercelli: White Star).
WILKINSON, Richard, Los templos del antiguo Egipto, Barcelona: Destino, 2002 (ed. original anglesa: 2000, Londres: Thames & Hudson).
WILKINSON, Richard, Todos los dioses del antiguo Egipto, Madrid: Oberon, 2003 (ed. original anglesa: 2003, Londres: Thames & Hudson).