2019/2020
Literatura grega clàssica i hel·lenística
Codi: 100415 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500243 Estudis Clàssics | OB | 3 | 1 |
| 2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 3 | 0 |
| 2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joan Pagés Cebrián
- Correu electrònic:
- Joan.Pages.Cebrian@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
- Aquesta assignatura es concep com una iniciació a la història de la literatura grega de les èpoques clàssica i hel·lenística. No es requereixen coneixements previs d’aquesta matèria per poder cursar-la però, tanmateix, és recomanable que els estudiants hagin cursat anteriorment l’assignatura “Literatura grega arcaica i clàssica”.
- És molt convenient que els estudiants tinguin coneixements avançats de grec clàssic per poder fer lectures i comentaris de textos escrits en aquesta llengua.
- Convé també que els estudiants tinguin un nivell bàsic d’anglès i de francès, atès que es podran fer lectures i activitats extretes de bibliografia en aquestes llengües.
Objectius
- Aquesta assignatura forma part de la matèria “Literatura” del tercer curs del grau en Estudis Clàssics i es planteja com una assignatura de Formació Bàsica. S'inclou també en el pla d'estudis dels Graus Filològics Combinats com una assignatura Optativa de tercer o quart curs.
- Els seus continguts cerquen oferir una aproximació a l’estudi dels darrers períodes de la literatura grega, tot definint-ne els conceptes i els límits temàtics i cronològics, per tal que els alumnes puguin reconèixer i analitzar les obres i els autors que en formen part.
- Pel que fa als continguts, aquesta assignatura forma una unitat temàtica amb l’assignatura “Literatura grega arcaica i clàssica”, programada per al segon curs del grau en Estudis Clàssics.
Competències
- Estudis Clàssics
- Explicar un text literari, aplicant els propis coneixements literaris, mètrics i estilístics.
- Identificar el fet literari clàssic i la seva transmissió.
- Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers, aplicant el mètode filològic.
- Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Explicar un text literari, aplicant els propis coneixements literaris, mètrics i estilístics.
- Identificar el fet literari clàssic i la seva transmissió.
- Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers, aplicant el mètode filològic.
- Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els fenòmens literaris en els textos de lectura obligatòria i la seva recepció en les literatures occidentals.
- Demostrar que es coneixen els principals manuals de literatura i les seves diferents orientacions.
- Elaborar un comentari literari d'un text grec o llatí (segons correspongui) des del punt de vista formal i de contingut, identificant motius literaris, figures d'estil, retòriques i, si escau, formes mètriques.
- Examinar un aspecte monogràfic d'un passatge literari i connectar-lo amb els realia.
- Explicar, oralment o per escrit, temes, gèneres literaris, períodes, autors i obres, i la seva pervivència.
- Llegir i traduir correctament textos clàssics en grec de dificultat progressiva.
- Llegir i traduir correctament textos en grec/llatí (segons correspongui) de dificultat progressiva.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l’'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Reconèixer i posar en pràctica les següents habilitats per al treball en equip: compromís amb el mateix, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques.
- Utilitzar les diferents aplicacions informàtiques per al tractament de textos en grec clàssic.
Continguts
Els continguts d’aquesta assignatura comprenen, d’una banda, l’aproximació teòrica als principals autors, obres i gèneres literaris grecs de les èpoques clàssica i hel·lenística i, de l’altra, la realització de comentaris de text i de traduccions per tal de poder assimilar i aplicar els coneixements teòrics adquirits. Al final del curs i sempre que el cronograma ho permeti, es dedicaran dues sessions a la literatura grega d'època imperial.
Els temes que es tractaran són aquests:
I. La comèdia grega
I.1. L’origen de la comèdia: principals teories
I.2. L’estructura de la Comèdia Antiga
I.3. La Comèdia Antiga: política i societat
I.4. Els primers còmics
I.5. Aristòfanes: temàtica i evolució del seu teatre
I.6. Menandre i la Comèdia Nova
II. La historiografia dels segles V i IV aC.
II.1. Tucídides i la seva concepció de la Història
II.2. Xenofont: obres filosòfiques, històriques, biogràfiques i tècniques
II.3. El pamflet polític: el “Vell Oligarc”
II.4. La monografia històrica
II.5. Èfor i Teopomp
II.6. Els Hellenica d’Oxirrinc
III. Sofística i oratòria
III.1. Orígens de l’oratòria: el discurs preretòric
III.2. El moviment sofístic: Protàgoras, Gòrgias, Pròdic i Hípias
III.3. Els gèneres oratoris
III.4. L'estructura i el llenguatge del discurs
III.5. Els logògrafs: Antifont, Lísias i Isòcrates
III.6. L’oratòria política: Demòstenes i Èsquines
IV. La literatura científica i tècnica
IV.1. Els orígens de la sistematització científica
IV.2. Matemàtica, astronomia i botànica
IV.3. Els orígens de la medicina empírica
IV.4. L’escola mèdica de Cos: base filosòfica i mètode racional
IV.5. El Corpus Hippocraticum
V. La filosofia dels segles V i IV aC.: Plató i Aristòtil
V.1. El diàleg com a gènere literari
V.2. L’evolució del pensament platònic
V.3. La dialèctica i la poètica platòniques
V.4. Ètica i utopia en Plató
V.5. Plató i l’Acadèmia
V.6. Aristòtil i el Corpus Aristotelicum
V.7. Filosofia i política
V.8. Aristòtil i el Perípat
VI. La poesia hel·lenística
VI.1. El període hel·lenístic
VI.2. Les característiques de la poesia hel·lenística
VI.3. Els generes literaris: l’epil·li, l’elegia i l’epigrama
VI.4. Cal·límac: himnes, Aitia i iambes
VI.5. Apol·loni de Rodes i la renovació de l’èpica
VI.6. Teòcrit i l’idili bucòlic
VI.7. La poesia didàctica: Arat i Nicandre
VI.8. Licòfron,el poeta obscur
VI.9. Herodas i el mim
VI.10. Poetesses hel·lenístiques
VII. La prosa hel·lenística
VII.1. La filosofia hel·lenística
a. L’Acadèmia i el Perípat
b. L’estoicisme: Zenó
c. Els cínics
d. Els esceptics
e. Epicur
VII.2. La historiografia hel·lenística
a. Els historiadors d’Alexandre
b. Polibi
c. Diodor
VII.3. Gramàtica i filologia
VII.4. Els inicis de la geografia
VII.5. La literatura judeo-hel·lenística
VIII. La literatura d’època imperial
VIII.1. La poesia grega d’època imperial: l’epigrama, els himnes i la renovació de l’èpica
VIII.2. La prosa grega d’època imperial: Dionís d’Halicarnàs, Llucià de Samòsata i Plutarc
VIII.3. Els gèneres marginals: la novel·la i la faula
Metodologia
- La metodologia docent d’aquesta assignatura consistirà en combinar les explicacions teòriques de cadascun dels temes amb la lectura i el comentari d'una selecció de textos, originals o en traducció, que serveixin per il·lustrar els diferents gèneres literaris i autors tractats.
- A principi del curs es lliurarà un dossier amb una selecció de textos que, d’una banda, seran comentats a classe i, de l’altra, serviran per al treball individual o en grup dels alumnes. Al llarg del curs se’n podran afegir altres de complementaris, en funció de les necessitats i els interessos dels estudiants.
- Pel que fa a la lectura de Les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes, se’n farà una avaluació mitjançant la realització d’una prova de lectura que demostri que l’estudiant ha llegit l’obra, n’ha comprès els continguts i és capaç de situar-la en el seu context de producció, així com de valorar-ne la seva importància en el nostre llegat cultural.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició de temes d'acord amb la programació de l'assignatura | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 5, 10, 11 |
| Presentació oral o escrita de comentaris de text i traduccions | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis puntuables | 7 | 0,28 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 10 |
| Lectura orientada de Les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes | 24 | 0,96 | 1, 3, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Interpretació dels autors, de les obres i dels gèneres literaris tractats | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
| Realització d'exàmens parcials | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 |
| Realització de comentaris de text i traduccions | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
Avaluació
La qualificació final de l’assignatura serà la mitjana entre:
- Prova de lectura sobre les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes (20%)
- 1r examen parcial (35%)
- 2n examen parcial (35%)
- Presentació oral d'un comentari de text i una traducció d'un dels autors inclosos en el temari de l'assignatura (10%).
És important que l’estudiant tingui en compte que l’avaluació també contempla l’assistència regular a classe i la realització i el lliurament de les activitats proposades a classe en els terminis establerts.
Es considerarà “No avaluable” l’alumne que no hagi realitzat cap de les proves escrites.
Reavaluació:
- L'estudiant tindrà dret a presentar-se a la reavaluació si prèviament ha fet totes les activitats d'avaluació.
- A la reavaluació, l’estudiant podrà recuperar només la nota corresponent a un dels dos exàmens parcials realitzats al llarg del curs (35%).
- No es contempla la reavaluació per pujar nota.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentari de text i traducció a classe | 10% | 0,5 | 0,02 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Lectura de Les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5 |
| Primer examen parcial | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
| Segon examen parcial | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
Bibliografia
Manuals bàsics
Adrados, F.R. (1983). Fiesta, comedia y tragedia. Madrid 1983.
Alsina Clota, J. (1967). Literatura griega. Contenido, problemas y métodos. Barcelona: Ariel.
Bakker, E.J.(ed.) (2010). A Companion to the Ancient Greek Language. Chichester, U.K. ; Malden, MA : Wiley-Blackwell.
Bugh, G.R. (2006). The Cambridge Companion to the Hellenistic World. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
Cambiano, G.; Canfora, L.; Lanza, D. (eds.) (1994). Lo spazio letterario della Grecia Antica, I-III. Roma: Sallerno editrice.
Cassio, A.C. (ed.) (2008). Storia delle lingue letterarie greche. Firenze: Le Monier Università.
Colvin, St. (1999). Dialect in Aristophanes and the Politics of Language in Ancient Greek Literature. Oxford: Clarendon Press.
Della Corte, F. et al. (1972). Introduzione allo studio della cultura classica. I: Letteratura. Milano: Marzorati editore.
Easterling. P.E.; Knox, B.M.W. (eds.). The Cambridge History of Classical Literature. I: Greek Literature. Cambridge.: Cambridge University Press.
García Gual, C. (1972). Los Orígenes de la novela. Madrid : Istmo.
--- (2002). Apología de la novela histórica y otros ensayos. Barcelona : Península
Gill, M.L.; Pellegrin, P. (2006). A Companion to Ancient Philosophy.Malden: Blackwell.
Gray, V.J. (2010). Xenophon. Oxford ; New York : Oxford University Press
Grethlein, J. (2010). The Greeks and their Past: Poetry, Oratory and History in the fifth Century bCE. Cambridge ; New York : Cambridge University Press.
Lesky, A. (1968). Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos.
López Eire, A. (1994). Los orígenes de la oratoria y la historiografía en la Grecia clásica.Zaragoza : Universidad de Zaragoza, Departamento de Ciencias de la Antigüedad.
López Férez, J.A. (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra.
Luri Medrano, G. (1998). El Proceso de Sócrates : Sócrates y la transposición del socratismo. Madrid : Trotta, cop.
McDonald, M.; Walton, J.M. (eds.). The Cambridge Companion to Greek and Roman Theatre. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
Molinari, C. (ed.) (1994). Il teatro greco nell'età di Pericle. Bologna: Il mulino.
Momigliano, A. (1984). La historiografía griega. Barcelona : Crítica, cop.
Reverman, M. (2014). The Cambridge Companion to Greek Comedy. Cambridge; New York: Cambridge University Press.
Romilly, J. (2008). L'Invention de l'histoire politique chez Thucydide. Paris : Rue d'Ulm.
Saïd, S.; Trédé, M.; Le Boulluec, A. (2012). Histoire de la littérature grecque. París: PUF.
Susemihl, F. (1965). Geschichte der Griechischen Literatur in der Alexandrinerzeit, vol I-II. Hildesheim: Georg Olms.
Whitmarsh, T. (2007). The Cambridge companion to the Greek and Roman novel.Cambridge ; New York : Cambridge University Press.