Logo UAB
2019/2020

Civilització de Roma

Codi: 100410 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500243 Estudis Clàssics OB 3 2
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 3 0
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 4 0

Professor/a de contacte

Nom:
Oscar Luis de la Cruz Palma
Correu electrònic:
Oscar.DeLaCruz@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Sebastià Giralt Soler

Prerequisits

Aquesta guia docent ha estat coordinada amb els professors d'Història Antiga del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. 

Objectius

Aquesta assignatura pretén acostar els estudiants al coneixement dels principals processos històrics i fites culturals de les civilitzacions del món antic, sense oblidar mai l’orientació filològica, que és la principal la base de la metodologia, per la qual cosa hom acudirà a les fonts originals, presentades en versió bilingüe, per documentar els processos estudiats.

L’assignatura Civilització de Roma estudia la civilització romana en un sentit ampli. A més de qüestions històriques, abordem al llarg dels períodes estudiats altres àmbits de la civilització romana, com ara la literatura, el pensament, la vida privada, l’art, la religió, la política, etc. Els continguts s’analitzen a partir de textos històrics o literaris d’autors grecs i romans, així com d’inscripcions o altres restes arqueològiques, que esdevenen la base per al desenvolupament de l’assignatura.

Competències

    Estudis Clàssics
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Sintetitzar el debat actual sobre el lloc de la tradició clàssica a Occident.
    Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar i valorar les principals fites històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.
  • Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Sintetitzar el debat actual sobre el lloc de la tradició clàssica a Occident.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  2. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  3. Demostrar habilitat comunicativa en la transmissió d'uns coneixements especialitzats.
  4. Demostrar habilitat en l’ús de la bibliografia principal de referència en l’àmbit de la civilització i el pensament antic.
  5. Descriure amb precisió un aspecte monogràfic rellevant del món antic.
  6. Examinar un aspecte monogràfic d'un passatge literari i connectar-lo amb els realia.
  7. Expressar de manera efectiva, oralment i per escrit, el raonament crític entorn del pensament o el món clàssics.
  8. Expressar-se de manera clara, cohesionada i coherent, oralment o per escrit.
  9. Identificar i valorar els grans assoliments històrics i culturals del món clàssic.
  10. Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l’'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  11. Reconèixer i posar en pràctica les següents habilitats per al treball en equip: compromís amb el mateix, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  12. Sintetitzar i comunicar un aspecte substancial de la cultura i el pensament grecs o romans.
  13. Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.

Continguts

Introducció
- Principals etapes de la Història de Roma
- Principals escoles de pensament a Roma
La societat
Sistemes i institucions polítiques a Roma
La justícia i el dret
La religió romana. Culte privat.  El cristianisme primitiu.
La família
El sexe
L’oci
Les ciències

 

Metodologia

Les activitats teòriques i exercicis elaborats per part de l'estudiant es desenvoluparan de la manera següent:

  • 2 proves escrites
  • 1 treball de curs (per a la redacció del qual els professors oferiran indicacions a l'inici del curs) i exposició a classe: s'espera una entrega prèvia (sense nota).
  • 1 control de lectura: a determinar a l'inici del curs.

L'assistència a classe és obligatòria.

Es preveu que durant el curs es pugui organitzar una visita a Tàrraco, Bàrcino o Bètulo.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions del professor 39 1,56 6, 13
Exàmens 3 0,12 3, 6, 7, 8, 12, 13
Seminaris i pràctiques dirigides pel professor 12 0,48 2, 3, 4, 6, 10
Tipus: Supervisades      
Exercicis pautats d’'aprenentatge 4,5 0,18 2, 13
Treball tutoritzat individual o amb grup / Comentari de textos 9 0,36 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 13
Tutories 7,5 0,3 2, 4
Tipus: Autònomes      
Estudi personal 25 1 6, 7, 12, 13
Lectures complementàries. Redacció de treballs. Preparació de pràctiques, comentaris. Recerca bibliogràfica 21 0,84 2, 3, 4, 6, 7, 8, 12, 13

Avaluació

 2 proves: 3 punts cadascuna.

1 treball de curs: 2 punts [treball escrit: 1,5 + 0,5 exposició a classe]: s'espera una entrega prèvia (sense nota).

1 punt: control de lectura: a determinar.

1 punt: assistència a classe.

Totes les proves són obligatòries.

 

Es preveu que durant el curs es pugui organitzar una visita a Tàrraco, Bàrcino o Bètulo.

 

Recuperació

Es podran presentar a la recuperació els estudiants que hagin realitzat les proves parcials. No es podrà aprovar l'assignatura si no es presenta el treball del curs. 

Els estudiants que no hagin assolit un 3 del total de la nota, no tenen opció a la recuperació.

La nota màxima a la qual opta l'exercici de recuperació és un 5 (aprovat).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a classe 10 0 0 3, 4, 6, 8, 10, 11
Control de lectura 10 5 0,2 12, 13
Exposició del treball escrit 5 1 0,04 3, 5, 7, 8, 9, 12, 13
Proves escrites 60 3 0,12 3, 8, 12, 13
Treball de curs escrit 15 20 0,8 1, 2, 4, 6, 7, 10, 11

Bibliografia

La bibliografia següent és orientativa i durant el curs els professors indicaran altres referències bibliogràfiques.

ALFÖLDY, G., Nueva Historia social de Roma, Sevilla, 2012.

BROWN, P. et alii, Historia de la vida privada. Vol. 1: Del Imperio romano al año mil. Madrid, 2003.

GOUREVICH, D. - RAEPSAET-CHARLIER, M.-Th., La femme dans la Rome antique, París, Hachette, 2001.

GRIMAL, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona, 1999.

GRIMAL, P., Historia de Roma. Barcelona-Buenos Aires-México, 2010. 

GUILLÉN, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, vol. I. La vida privada; vol. 2. La vida pública; vol.3. Religión y ejército; vol. 4. Constitución y desarrollo de la sociedad, Salamanca, 1977-.

HACQUARD, H. et al., Guía de la Roma antigua, Madrid, 2000.

MARTINO, F. de, Storia della costituzione romana, 6 vols., Nàpols, 1951-1967.

PAOLI, U.E., Urbs. La vida en la Roma antigua, Barcelona, 1964.

PUCCINI-DELBEY, G., La vie sexuelle à Rome, París 2010.

ROBERT, J. N., Eros Romano.Sexo y moral en la Roma Antigua, Madrid 1999.

VILLALBA I VARNEDA, P., Roma a través dels historiadors clàssics, Bellaterra, 1996.

VILLALBA I VARNEDA, P., Roma a través dels seus textos. Introduccióalpensament clàssic, Bellaterra, 1994.