Lírica grega
Codi: 100398 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500243 Estudis Clàssics | OB | 3 | 2 |
| 2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Varias García
- Correu electrònic:
- Carlos.Varias@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
És imprescindible haver aprovat l’assignatura Poesia Èpica Grega Arcaica, corresponent al segon semestre del 2on curs.
Objectius
L’assignatura s’inclou dins la matèria Llengua i Literatura Clàssiques, i és concebuda en continuïtat i com a complement de l’assignatura Poesia Èpica Grega Arcaica, que ha estat cursada en el segon quadrimestre del segon curs.
Descripció de l’assignatura (segons el Pla d’Estudis): Serà traduïda i comentada una selecció de poesia lírica grega de l’anomenada època arcaica (segles VII, VI i primeries del V aC), amb atenció especial als poetes elegíacs i iàmbics; hom farà una introducció a la poesia monòdica lèsbia, a Anacreont i a la poesia coral. Els estudiants hauran de llegir en traducció una antologia de la lírica grega.
Objectius formatius: El treball a les classes presencials, les lectures complementàries recomanades i, si s’escau, els seminaris i tutories tenen per finalitat que l’estudiant, en acabar el semestre, adquireixi els objectius següents:
1/ Tenir els coneixements teòrics i tècnics que li permetin la comprensió d’un text de poesia lírica grega, especialment d'un poeta elegíac i d'un iambògraf.
2/ Traduir un text líric grec (especialment elegíac i iàmbic) de 15 a 20 versos en una hora i mitja.
3/ Fer un comentari exegètic i mètric d’un text de poesia grega (especialment elegíaca i iàmbica) partint de les qüestions proposades pel professor.
4/ Situar un text líric grec dins el seu context històric i literari.
Competències
- Estudis Clàssics
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Identificar el fet literari clàssic i la seva transmissió.
- Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers, aplicant el mètode filològic.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Identificar el fet literari clàssic i la seva transmissió.
- Interpretar textos llatins i grecs, escrits en prosa i en vers, aplicant el mètode filològic.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos grecs de dificultat progressiva.
- Comentar un aspecte puntual d'un passatge d'interpretació dubtosa.
- Contextualitzar en el seu marc cultural el gènere corresponent, la seva gènesi i la seva evolució.
- Demostrar el coneixement de les tècniques filològiques aplicades als textos antics.
- Elaborar un comentari gramatical, mètric i de realia d'un text grec del gènere corresponent.
- Elaborar un comentari sobre l'establiment del text crític i dels detalls de l'aparell crític.
- Identificar els principals temes del gènere corresponent.
Continguts
1. Introducció a la poesia lírica grega arcaica. L’època arcaica de Grècia (segles VII i VI aC.): canvis econòmics, socials i polítics.- Els gèneres de la poesia lírica arcaica. Mètrica i llenguatge.- Els continguts de la lírica grega.- La difusió i la transmissió dels textos.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, Historia de la literatura griega, cap. IV.C: “La lírica temprana.1. Sus orígenes y géneros”, pp. 131-134; 2/ F. R. Adrados en J. López Férez (ed.), Historia de la literatura griega, cap. V.1: “Lírica griega. Introducción general”, pp. 106-116.
2. El iambe. Trets generals. Poetes iàmbics: Arquíloc, Semònides, Hipònax.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, cap. IV.C.2: “El yambo”, pp. 134-142; 2/ F. R. Adrados, cap. V.2-3: “Elegía y yambo. Generalidades” i “Arquíloco”, pp. 117-132; cap. V.6-7: “Semónides” i “Hiponacte”, pp.136-144.
Traducció i comentari:
Arquíloc, F 1-5; 13; 19; 30-31; 105; 114 West.
Semònides, F 1; 7 West.
Hipònax, F 32; 34; 36; 39 West.
3. L’elegia. Trets generals. Poetes elegíacs: Cal·lí, Tirteu, Mimnerm, Soló i Xenòfanes.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, cap. IV.C.3-4: “La elegía” i “Solón”, pp. 142-153; 2/F. R. Adrados, cap. V.4-5: “Calino” i “Tirteo”, pp. 132-136; cap. V.8-9: “Solón” i “Mimnermo”, pp. 144-154.
Traducció i comentari:
Cal·lí, F 1 Gentili-Prato.
Tirteu, F 6-7; 8 Gentili-Prato.
Mimnerm, F 5; 7-8 Gentili-Prato.
Soló, F 1-3; 30 Gentili-Prato.
Xenòfanes, F 1-2 Gentili-Prato.
4. Els corpora elegíacs. Teognis i la Col·lecció Teognídia.- L’epigrama.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, cap.IV.G.1-2: “Teognis” i “El epigrama y el escolio”, pp. 195-201; 2/ F. R. Adrados, cap. V.10-11: “Teognis y la Colección Teognidea” i “Epigrama”, pp. 155-167.
Traducció i comentari:
Teognis 1-38, 53-68, 133-142, 1135-1150 West
5. La monòdia lèsbia. Alceu i el seu cercle polític.- Safo i el seu cercle de dones.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, cap. IV.C.5: “El canto lesbio” p. 153-174; 2/ F. R. Adrados, cap. VII: “Monodia”, pp. 185-200.
6. Introducció a la lírica coral i Anacreont. Alcmà i els cors femenins espartans.- La renovació de la lírica coral: Estesícor.- Íbic de Règion.- La poesia monòdica i convival d’Anacreont.- L’esplendor de la lírica coral: Simònides, Baquílides, Píndar.- Dones poetes: Corinna, Mirtis, Telesil·la, Praxil·la.
Lectures obligatòries: 1/ A. Lesky, cap. IV.C.6: “El canto coral”, pp. 174-180; cap. IV.G.3-5:“Anacreonte”, “Lírica de la madre patria” i “Lírica coral”, pp. 201-235; 2/ F. R. Adrados, cap. VI: “Lírica arcaica coral”, pp. 168-184; cap. VII.4-5: “Anacreonte” i “Escolios”, pp. 200-205; 3/ E. Suárez de la Torre en J. A. López Férez (ed.), Historia de la literatura griega, cap. VIII: “Lírica coral”, pp. 206-242.
Metodologia
Les classes presencials seran eminentment pràctiques. El professor dedicarà temps a:
1. Llegir, traduir i comentar la selecció de textos proposada.
2. Proporcionar als estudiants mecanismes que els permetin augmentar progressivament el volum de text traduït.
3. Corregir els textos traduïts diàriament pels estudiants, individualment o en grup.
4. Comentar el contingut lingüístic, literari i sociocultural dels textos traduïts, amb èmfasi singular als aspectes relatius a la seva tradició posterior.
5. Explicar continguts que ajudin a contextualitzar el text.
L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el text proposat per a la traducció i el comentari.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Control de la lectura obligatòria | 1,5 | 0,06 | |
| Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura | 9 | 0,36 | 3, 6 |
| Exàmens parcials de traducció | 4,5 | 0,18 | 4 |
| Realització d'exercicis de traducció i comentari | 30 | 1,2 | 1, 2 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Consulta i lectura de bibliografia complementària | 15,5 | 0,62 | 3, 4, 7 |
| Traduccions supervisades | 10 | 0,4 | |
| Tutories programades (x 3) | 4,5 | 0,18 | 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'una antologia de la lírica grega | 15 | 0,6 | 7 |
| Realització d'exercicis i traduccions | 60 | 2,4 | 1, 6 |
Avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura es farà prenent com a referència les activitats d’avaluació que consten en el quadre inferior.
És molt important que l’estudiant tingui en compte que l’avaluació també contempla l’assistència regular a classe i la realització i valoració dels exercicis, traduccions i qüestions diverses proposades a classe en els terminis establerts pel professor, per tal de demostrar la comprensió i aplicació dels continguts explicats pel professor (20%).
Aquell estudiant que hagi presentat dues de les activitats d'avaluació, una d'elles un dels tres exàmens de textos, no podrà renunciar a ser avaluat; en altres paraules, no tindrà un "No avaluable" com a qualificació final.
És requisit imprescindible treure una nota mínima de 4 en cadascuna de les activitats d'avaluació per fer la mitjana ponderada de totes les notes que conformen la qualificació final, mitjana que ha d'arribar a 5 per aprovar l'assignatura. A la recuperació, només es podran presentar els estudiants que tinguin suspès algun examen o el control de lectura amb una nota inferior a 4, o bé no hagin arribat a 5 en la mitjana ponderada. Només es podrà recuperar, com a màxim, la nota de dos exàmens de textos o la d'un examen de text i el control de lectura. La nota màxima final de qualsevol examen de recuperació serà 5.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Control de lectura del llibre: E. Suárez de la Torre, Antología de la lírica griega arcaica | 10% | 0 | 0 | 3, 7 |
| Examen de traducció amb diccionari i comentari mètric i literari de textos no traduïts a classe (1er parcial) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Examen de traducció amb diccionari i comentari mètric i literari de textos no traduïts a classe (2on parcial) | 25% | 0 | 0 | 1, 3, 6 |
| Examen de traducció sense diccionari i comentari literari i sociocultural de textos traduïts a classe | 20% | 0 | 0 | 5, 7 |
| Resolució d'exercicis del treball diari a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica:
A. Lesky, Historia de la literatura griega, Madrid: Gredos 1969.
J. A. López Férez (ed.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra 1988.
Edicions de textos grecs:
- The Cambridge Companion to Greek Lyric (recurs electrònic).
- F. R. Adrados, Líricos griegos. Elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos VII-V a. C.), Madrid 2010.
- B. Gentili; C. Prato, Poetae elegiaci. Testimonia et fragmenta. Pars I, Leipzig 1988.
- M. L. West, Delectus ex Iambis et Elegis Graecis, Oxford 1980.
- M. L. West, Iambi et Elegi Graeci ante Alexandrum Cantati, I-II, Oxford 1972.
- D. L. Page, Lyrica graeca selecta, Oxford 1968.
Traduccions de textos grecs:
- F. R. Adrados, Lírica griega arcaica: poemas corales y monódicos, 700-300 a. C., Madrid 1980.
- M. Balasch, Lírica grega arcaica, Igualada 1963.
- M. Balasch, Píndar. Epinicis. Odes triomfals de l’olimpisme clàssic. Obra completa, Barcelona 1987
- A. Bernabé; H. Rodríguez Somolinos, Poetisas griegas, Madrid 1994.
- J. Ferraté, Líricos griegos arcaicos, Barcelona 1968.
- C. García Gual, Antología de la poesía lírica griega (siglos VII-IV a. C.), Madrid 1983.
- E. Suárez de la Torre, Antología de la lírica griega arcaica, Madrid 2002 [lectura obligatòria].
- E. Suárez de la Torre, Píndaro. Obra completa, Madrid 1988.
- E. Suárez de la Torre, Yambógrafos griegos,Madrid 2002.
- E. Suárez de la Torre, Elegíacos griegos, Madrid 2012.
Diccionaris:
- A. Bailly, Dictionnaire Grec-Français, Paris 196326.
- H. G. Liddell; R. Scott; H. S. Jones, A Greek-English Lexicon, Oxford 1996 (with a revised supplement).
Breu bibliografia complementària:
- Lustrum 31-36 (1989-1994): repertoris bibliogràfics crítics dels autors lírics grecs.
- F. R. Adrados, Orígenes de la lírica griega, Madrid 1976.
- F. R. Adrados, El mundo de la lírica griega antigua, Madrid 1981.
- F. R. Adrados, Sociedad, amor y poesía en la Grecia antigua, Madrid 1995.
- M. Brioso; A. Villarrubia (eds.), Consideraciones en torno al amor en la literatura de la Grecia antigua, Sevilla 2000.
- Margalida Capellà i Soler, Poetes gregues antigues, Barcelona 2004.
- F. J. Cuartero, “El simposi com a àmbit literari”, en Homenatge a Josep Alsina. Actes del Xè Simposi de la Secció Catalna de la SEEC (Tarragona, 28 a 30 de novembre de 1990), vol. I, Tarragona 1992, pp. 121-145.
- H. Fränkel, Poesía y Filosofía de la Grecia Arcaica. Una historia de la épica, la lírica y la prosa griegas hasta la mitad del siglo quinto, Madrid 1993 [trad. de l'original alemany].
- B. Gentili, Poesía y público en la Grecia antigua, Barcelona 1996.
- F. J. Gómez Espelosín, “La lírica arcaica como fuente histórica: condicionantes y perspectivas”, Estudios Clásicos 94 (1988), pp. 7-22.
- A. Guzmán Guerra, Manual de métrica griega, Madrid 1997.
- C. Miralles, “El yambo”, Estudios Clásicos 90 (1986), pp. 11-25.
- C. Miralles, “La lírica griega arcaica”, en Actas del VII Congreso Español de Estudios Clásicos (Madrid, 20-24 de abril de 1987), vol. II, Madrid 1989, pp. 17-42.
- C. O. Pavese, Tradizioni e generi poetici della Grecia arcaica, Roma 1972.
- J. Pòrtulas, “Poetas míticos de Grecia”, en Actas del X Congreso Español de Estudios Clásicos (Alcalá de Henares, 21-25 de septiembre de 1999), vol. I, Madrid 2002, pp. 289-312.
- E. Suárez de la Torre, “Religión griega y lírica arcaica”, en Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos (Madrid, 23 al 28 de septiembre de 1991), vol. II, Madrid 1994, pp. 33-79.
- M. L. West, Studies in Greek Elegy and Iambus, Berlín-New York 1974.
- M. L. West, Greek Metre, Oxford 1982.