Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
Tot i que no existeixen prerequisits específics per aquesta assignatura, és recomanable per l'alumnat repassar els coneixements sobre la matèria que ha assolit al llarg de la seva carrera acadèmica.
Qualsevol altra assignatura relacionada directa o indirectament amb el temari a desenvolupar pot servir a l'alumnat per obtenir un grau excel·lent de comprensió i aprenentatge.
L'objectiu principal de l'assignatura és conèixer i comprendre les realitats històriques de la Prehistòria i l'Antiguitat, abordant l'anàlisi de les seves característiques bàsiques en matèria social, econòmica i cultural. Per aconseguir-ho, serà important que l'alumnat es familiaritzi amb les fonts directes disponibles (registre arqueològic i documental) i amb els mètodes de recerca que defineixen l'estudi prehistòric i del món antic. Alhora, aquests mètodes hauran de posar-se en relació directa amb les interpretacions històriques que al llarg del temps s'han produït a dins la historiografia, i les relacions d'aquestes explicacions amb el context cultural de cada època.
S'ha de tenir en compte, però, que els continguts docents agrupats sota l'epígraf genèric de Prehistòria i Història Antiga no es poden considerar com un temari de caràcter hermètic. Els avanços constants en totes dues disciplines posen de manifest una evolució constant, que canvia, com també ho fan les teories interpretatives d'alguns fenòmens històrics o l'aplicació de certes tècniques arqueològiques. Així, doncs, cal partir del fet que el coneixement sobre la Prehistòria o sobre l'Antiguitat està en construcció constant, i l'alumnat ha de percebre, doncs, la seva formació com un compendi de coneixements pràctics, no tancats, que li puguin permetre entendre els avanços i el context de les noves interpretacions dels processos socio-històrics.
Malgrat aquesta naturalesa, però, tant la Prehistòria com la Història Antiga tenen un destacat corpus d'interpretacions que configuren l'explicació del món del qual venim tal i com el coneixem. Cal, doncs, partir d'aquestes interpretacions per tal que l'alumnat pugui conèixer quines han estat les fites principals d'aquestes disciplines a l'hora d'explicar el seu àmbit d'estudi, i si s'escau, ajudar l'alumnat a posar totes aquestes interpretacions en dubte.
D'aquesta forma, l'objectiu prioritari és el de formar persones amb esperit crític, que tinguin el coneixement bàsic, però sobre tot, que coneguin tant la metodologia com les principals obres i teories de referència per tal que puguin ser objecte d'anàlisi, reflexió i fins i tot, puguin ser posades en dubte, raonadament i amb arguments, per part dels futurs graduats.
BLOC 1. – Les mirades sobre la prehistòria i el món antic. Com els processos històrics han influït en els estudis sobre el passat prehistòric i antic
BLOC 2 – Mètodes per la recerca prehistòrica i del món antic
BLOC 3.- Arqueologia dels orígens: que ens fa humans? Tecnologia i humanització
BLOC 4. -La humanitat moderna. Simbolisme i colonització
BLOC 5.- La complexitat social: la fi del mon caçador-recol·lector i l'origen de la domesticació de plantes i animals.
BLOC 6. – L’aparició de les institucions polítiques. Els orígens dels estats antics: Mesopotàmia i Egipte
BLOC 7. –Sorgiment de les institucions polítiques representatives: la pólis.
BLOC 8.- Apogeu i decadència de les institucions representatives: la república i l’imperi a Roma
Es tracta d'una assignatura principalment teòrica, les sessions consistiran en la presentació del temari combinada amb la lectura i comentari a classe d'articles, capítols de monografies, visites a museus i d’altres activitats pràctiques a l'aula.
Les explicacions de les diferents sessions aniran acompanyades de material docent que l'estudiant podrà trobar en el Campus Virtual de l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals | 40 | 1,6 | 1 |
Seminaris | 5 | 0,2 | 1, 3, 8 |
Sessions Pràctiques | 5 | 0,2 | 5, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 15 | 0,6 | 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Comentaris, Treballs i Lectures avaluables | 80 | 3,2 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10 |
L'avaluació serà continuada. Per l'avaluació de l'assignatura es tindrà en compte:
La presentació per escrit dels resultats de les pràctiques realitzades a l'aula
la participació en els seminaris de debat a l'aula.
La participació en les proves de control
Exàmens parcials
Es valorarà tant la continuïtat en la qualitat de la feina feta, com la excel·lència i la millora progressiva.
Aquell alumne que no hagi estat avaluat de, com a mínim, un 30% de les activitats avaluables que s'aniran realitzant durant el curs constarà com a No Avaluable i no es podrà presentar a la prova final de l’assignatura.
Al final de la avaluació ordinària, els alumnes que no hagin superat l'assignatura tindran l'opció de recuperar-la mitjançant un examen que contempli la totalitat del temari de l'assignatura. Els tractament d'eventuals casos particulars haurà de ser discutit directament amb els docents.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació de treballs relatius a les pràctiques al llarg del curs, que seran analitzats directament pel professor en un procés davaluació contínua. | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Proves escrites parcials i/o finals | 70% | 2 | 0,08 | 2, 9 |
Agustí, Jordi; Anton, Mauricio 2011: La gran migración. La evolución humana más allá de África. Editorial Crítica
Antela Bernárdez, Borja 2009: Pèricles no hi és, Barcelona: Editorial UOC.
Arsuaga, José Luis, Martínez, Ignacio., 2001: La especie elegida: La larga marcha de la evolución humana. Editorial Destino
Aurenche, Olivier, Kozlowski, Stefan Karol 2003: El Origen del neolítico en el Próximo Oriente: el paraíso perdido. Editorial Ariel
Binford, Lewis .R., 1983: En busca del pasado. Descifrando el registro arqueológico.
Ehrenberg Margaret, 1989: Women in Prehistory. University of Oklahoma Press
Gómez Espelosín, Francisco Javier 2001: Historia de Grecia antigua, Madrid: Akal.
Harding, Anthony. 2003. Las sociedades europeas de la Edad del Bronce. Barcelona. Ariel
Kuhrt, A. 2017: El oriente Próximo en la Antigüedad, 2 vols., Barcelona: Crítica.
Liverani, Mario 2006: Uruk: la primera Ciudad, Barcelona: Bellaterra.
Nicolet, Claude 1982: Roma y la conquista del mundo Mediterráneo, Barcelona: Labor.
Oller Guzmán, Joan 2011: Breu història de l’antiga Roma, Barcelona: Editorial UOC.
Reinchholf, Joseph, 2009:La invención de la agricultura. Editorial Crítica
Tattersall Ian. 2015. El mundo desde sus inicios hasta 4000 a.c.. Fondo de Cultura Económica