Logo UAB
2019/2020

Prehistòria i Història Antiga

Codi: 100013 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Raquel Piqué Huerta
Correu electrònic:
Raquel.Pique@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Cesar Sierra Martin

Prerequisits

Tot i que no existeixen prerequisits específics per aquesta assignatura, és recomanable per l'alumnat repassar els coneixements sobre la matèria que ha assolit al llarg de la seva carrera acadèmica.

Qualsevol altra assignatura relacionada directa o indirectament amb el temari a desenvolupar pot servir a l'alumnat per obtenir un grau excel·lent de comprensió i aprenentatge.

Objectius

L'objectiu principal de l'assignatura és conèixer i comprendre les realitats històriques de la Prehistòria i l'Antiguitat, abordant l'anàlisi de les seves característiques bàsiques en matèria social, econòmica i cultural. Per aconseguir-ho, serà important que l'alumnat es familiaritzi amb les fonts directes disponibles (registre arqueològic i documental) i amb els mètodes de recerca que defineixen l'estudi prehistòric i del món antic. Alhora, aquests mètodes hauran de posar-se en relació directa amb les interpretacions històriques que al llarg del temps s'han produït a dins la historiografia, i les relacions d'aquestes explicacions amb el context cultural de cada època.

S'ha de tenir en compte, però, que els continguts docents agrupats sota l'epígraf genèric de Prehistòria i Història Antiga no es poden considerar com un temari de caràcter hermètic. Els avanços constants en totes dues disciplines posen de manifest una evolució constant, que canvia, com també ho fan les teories interpretatives d'alguns fenòmens històrics o l'aplicació de certes tècniques arqueològiques. Així, doncs, cal partir del fet que el coneixement sobre la Prehistòria o sobre l'Antiguitat està en construcció constant, i l'alumnat ha de percebre, doncs, la seva formació com un compendi de coneixements pràctics, no tancats, que li puguin permetre entendre els avanços i el context de les noves interpretacions dels processos socio-històrics.

Malgrat aquesta naturalesa, però, tant la Prehistòria com la Història Antiga tenen un destacat corpus d'interpretacions que configuren l'explicació del món del qual venim tal i com el coneixem. Cal, doncs, partir d'aquestes interpretacions per tal que l'alumnat pugui conèixer quines han estat les fites principals d'aquestes disciplines a l'hora d'explicar el seu àmbit d'estudi, i si s'escau, ajudar l'alumnat a posar totes aquestes interpretacions en dubte.

D'aquesta forma, l'objectiu prioritari és el de formar persones amb esperit crític, que tinguin el coneixement bàsic, però sobre tot, que coneguin tant la metodologia com les principals obres i teories de referència per tal que puguin ser objecte d'anàlisi, reflexió i fins i tot, puguin ser posades en dubte, raonadament i amb arguments, per part dels futurs graduats.

Competències

  • Analitzar críticament la cultura de l’actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
  2. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  3. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  4. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  5. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  6. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  7. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
  8. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  9. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  10. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  11. Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.

Continguts

BLOC 1. – Les mirades sobre la prehistòria i el món antic. Com els processos històrics han influït en els estudis sobre el passat prehistòric i antic

BLOC 2 – Mètodes per la recerca prehistòrica i del món antic

BLOC 3.- Arqueologia dels orígens: que ens fa humans? Tecnologia i humanització

BLOC 4. -La humanitat moderna. Simbolisme i colonització

BLOC 5.- La complexitat social: la fi del mon caçador-recol·lector i l'origen de la domesticació de plantes i animals.

BLOC 6. – L’aparició de les institucions polítiques. Els orígens dels estats antics: Mesopotàmia i Egipte

BLOC 7. –Sorgiment de les institucions polítiques representatives: la pólis.

BLOC 8.- Apogeu i decadència de les institucions representatives: la república i l’imperi a Roma

Metodologia

 Es tracta d'una assignatura principalment teòrica, les sessions consistiran en la presentació del temari combinada amb la lectura i comentari a classe d'articles, capítols de monografies, visites a museus i d’altres activitats pràctiques a l'aula. 

 Les explicacions de les diferents sessions aniran acompanyades de material docent que l'estudiant podrà trobar en el Campus Virtual de l'assignatura.

 

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Magistrals 40 1,6 1
Seminaris 5 0,2 1, 3, 8
Sessions Pràctiques 5 0,2 5, 10
Tipus: Supervisades      
Tutoria 15 0,6 5
Tipus: Autònomes      
Comentaris, Treballs i Lectures avaluables 80 3,2 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10

Avaluació

 

L'avaluació serà continuada. Per l'avaluació de l'assignatura es tindrà en compte:
La presentació per escrit dels resultats de les pràctiques realitzades a l'aula
la participació en els seminaris de debat a l'aula.
La participació en les proves de control
Exàmens parcials

Es valorarà tant la continuïtat en la qualitat de la feina feta, com la excel·lència i la millora progressiva.

Aquell alumne que no hagi estat avaluat de, com a mínim, un 30% de les activitats avaluables que s'aniran realitzant durant el curs constarà com a No Avaluable i no es podrà presentar a la prova final de l’assignatura.

Al final de la avaluació ordinària, els alumnes que no hagin superat l'assignatura tindran l'opció de recuperar-la mitjançant un examen que contempli la totalitat del temari de l'assignatura. Els tractament d'eventuals casos particulars haurà de ser discutit directament amb els docents.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentació de treballs relatius a les pràctiques al llarg del curs, que seran analitzats directament pel professor en un procés d’avaluació contínua. 30% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Proves escrites parcials i/o finals 70% 2 0,08 2, 9

Bibliografia

 

 

Agustí, Jordi; Anton, Mauricio 2011: La gran migración. La evolución humana más allá de África. Editorial Crítica

Antela Bernárdez, Borja 2009: Pèricles no hi és, Barcelona: Editorial UOC.

Arsuaga, José Luis, Martínez, Ignacio., 2001: La especie elegida: La larga marcha de la evolución humana. Editorial Destino

Aurenche, Olivier, Kozlowski, Stefan Karol 2003: El Origen del neolítico en el Próximo Oriente: el paraíso perdido. Editorial Ariel

Binford, Lewis .R., 1983: En busca del pasado. Descifrando el registro arqueológico.

Ehrenberg Margaret, 1989: Women in Prehistory. University of Oklahoma Press

Gómez Espelosín, Francisco Javier 2001: Historia de Grecia antigua, Madrid: Akal.

Harding, Anthony. 2003. Las sociedades europeas de la Edad del Bronce. Barcelona. Ariel

Kuhrt, A. 2017: El oriente Próximo en la Antigüedad, 2 vols., Barcelona: Crítica.

Liverani, Mario 2006: Uruk: la primera Ciudad, Barcelona: Bellaterra.

Nicolet, Claude 1982: Roma y la conquista del mundo Mediterráneo, Barcelona: Labor.

Oller Guzmán, Joan 2011: Breu història de l’antiga Roma, Barcelona: Editorial UOC.

Reinchholf, Joseph, 2009:La invención de la agricultura. Editorial Crítica

Tattersall Ian. 2015. El mundo desde sus inicios hasta 4000 a.c.. Fondo de Cultura Económica