Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Humanitats i Patrimoni Digitals | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No es requereixen prerequisits específics per cursar aquesta assignatura.
És recomanable que l’estudiantat tingui formació o interès en l’àmbit de les Humanitats, les Ciències Socials, la comunicació o l’educació. També pot ser d’utilitat per a perfils provinents de l’àmbit tecnològic que vulguin explorar l’ús crític i situat de les tecnologies digitals en la difusió i l’ensenyament del patrimoni cultural.
Es pressuposa familiaritat amb l’ús general d’ordinadors i eines ofimàtiques, així com capacitat per llegir textos acadèmics en català, castellà i anglès. El curs no requereix coneixements tècnics avançats, però sí interès per comprendre i analitzar els processos de comunicació i aprenentatge en entorns digitals des d’una mirada inclusiva, crítica i educativa.
Aquesta assignatura té com a objectiu principal explorar com es comuniquen i es dissenyen experiències d’aprenentatge relacionades amb el patrimoni cultural en entorns digitals, des d’una perspectiva crítica, inclusiva i centrada en els diferents perfils d’usuaris.
Es parteix de la idea que els recursos educatius i comunicatius digitals no són neutres ni universals, i que cal adaptar-los a les necessitats, interessos i contextos dels públics als quals s’adrecen. Així mateix, es posa èmfasi en la capacitat de l’educació patrimonial per generar pensament crític, participació activa i transformació social, especialment en espais digitals on les narratives visuals, textuals i interactives poden reproduir o qüestionar desigualtats.
Els objectius específics de l’assignatura són:
Reflexionar sobre el patrimoni cultural com a construcció social i analitzar les funcions i dilemes de l’educació patrimonial.
Conèixer i analitzar diferents perfils d’usuaris i públics en relació amb l’edat, els interessos, les capacitats i els contextos socioculturals.
Valorar els processos comunicatius en el disseny i ús de recursos digitals aplicats al patrimoni i la memòria.
Explorar metodologies d’aprenentatge que afavoreixin la personalització, l’accessibilitat i la participació.
Fomentar una mirada crítica davant els continguts digitals, especialment en l’ús d’imatges, narratives i relats històrics o patrimonials.
Dissenyar propostes educatives digitals orientades a públics diversos, amb intenció transformadora, rigor pedagògic i sensibilitat comunicativa.
Bloc 1. Educació patrimonial: finalitats, públics i dilemes
Concepte de patrimoni cultural: tangible, intangible i digital.
Educació patrimonial: objectius, funcions i transformació social.
Patrimoni com a construcció cultural i social. Relació amb la memòria, la identitat i els drets culturals.
Els públics de la mediació patrimonial: usuaris actius, públics potencials, no públics i col·lectius invisibilitzats.
Introducció al Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA).
Debat sobre a qui va adreçada la comunicació en patrimoni: anàlisi de casos des de la perspectiva de gènere, inclusió i diversitat.
Bloc 2. Aprenentatge i experiència: fonaments i pràctiques educatives
Bases psicològiques de l’aprenentatge: desenvolupament cognitiu, motivació, emoció i identitat.
Models pedagògics: constructivisme, educació activa i socioconstructivisme (Piaget, Vygotsky, Reggio Emilia...).
Intel·ligències múltiples (Gardner) i representacions socials (Moscovici).
El cicle d’aprenentatge i la seva aplicació a contextos patrimonials i museístics.
Estratègies de planificació: unitats didàctiques, seqüenciació, competències i resultats d’aprenentatge.
Públics per edats i contextos: infància, adolescència, adults i públics especials.
Bloc 3. Comunicació crítica i narrativa en entorns digitals
El patrimoni com a relat: llenguatge, discurs i storytellingdigital.
Comunicació multimodal: imatge, veu, gest, escenificació i performance (reenactment, arts escèniques).
Anàlisi crítica d’imatges i narratives visuals des de la perspectiva de gènere.
Procés i estratègies per a la creació de recursos educatius i comunicatius digitals.
Casos d’estudi: projectes transformadors com Pastwomen i altres iniciatives participatives.
Bloc 4. Avaluació, impacte i responsabilitat comunicativa
Criteris d’avaluació de propostes educatives i comunicatives: claredat, rellevància, inclusió i ètica.
Avaluació de l’aprenentatge i l’èxit comunicatiu en entorns digitals.
Impacte social dels projectes en la ciutadania: educació per a la ciutadania, cohesió social i sostenibilitat.
Comunicació i cultura digital amb mirada crítica: riscos, estereotips, exclusions i oportunitats.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions teòriques, debats, anàlisi de casos i tallers | 36 | 1,44 | CA07, KA07, KA08, KA09, SA09, SA38 |
Tipus: Supervisades | |||
Disseny i seguiment d'un projecte educatiu o comunicatiu | 50 | 2 | CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura crítica, recerca documental i redacció del treball final | 64 | 2,56 | KA07, KA08, SA09, SA10, SA11 |
L’assignatura combina diferents metodologies actives, reflexives i crítiques per tal d’afavorir l’anàlisi i la creació de recursos educatius i comunicatius digitals en l’àmbit del patrimoni. L’enfocament de l’assignatura és participatiu, situat i centrat en l’experiència de l’alumnat, fomentant l’aplicació pràctica del coneixement i la mirada ètica i inclusiva en els processos de disseny.
S’hi combinen:
Sessionsteòriques participatives, amb reflexió col·lectiva, debats, i contextualització conceptual.
Anàlisi crítica de casos i de recursos reals, amb especial atenció a la diversitat de públics, a la representació de gènere, i a l’impacte comunicatiu.
Aprenentatge basat en problemes i per projectes, a través de la creació d’una proposta educativa o comunicativa digital.
Tallers pràctics i seminaris, centrats en l’ús de narratives, imatges, llenguatge inclusiu i eines digitals.
Tutories i seguiment personalitzat de l’evolució del projecte.
Treball autònom supervisat, incloent lectura de textos, anàlisi de recursos i redacció del treball final.
Es reservaran 15 minuts d’una sessió, dins del calendari establert pel centre, per a la realització de les enquestes d’avaluació del professorat i de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi crítica d'un recurs educatiu o comunicatiu existent | 45% | 0 | 0 | CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA38 |
Participació activa i reflexiva a les sessions | 10% | 0 | 0 | CA07, SA09 |
Treball final (Disseny d'una proposta educativa o comunicativa pròpia) | 45% | 0 | 0 | CA06, CA07, KA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38 |
L’avaluació de l’assignatura es fonamenta en el seguiment continuat dels processos d’aprenentatge, la participació activa a les sessions i l’elaboració d’un treball final. Es proposa un sistema diversificat i flexible, que permet a l’alumnat personalitzar el seu recorregut d’aprenentatge, escollint entre l’anàlisi crítica i la creació de propostes educatives pròpies.
L’avaluació es divideix en tres components:
Participació activa i reflexiva a les sessions (10 %)
Es valorarà l’assistència, la participació en debats i activitats proposades per cada professora, així com la capacitat d’aportar reflexions crítiques i col·laboratives.
Anàlisi crítica d’un recurs educatiu o comunicatiu digital existent (45%), L’estudiant haurà d’analitzar un recurs real, educatiu o comunicatiu digital, existent, utilitzant indicadors específics de qualitat pedagògica, inclusiva i comunicativa. Aquesta activitat serveix d’andamiatge per al treball final, ja que permet identificar criteris aplicables a la pròpia proposta. Es farà feedback col·lectiu i/o personalitzat a partir de l’anàlisi presentada.
Disseny d’una proposta educativa o comunicativa pròpia (45%), adreçada a un públic específic i basada en els continguts treballats durant el curs.
El treball s’haurà de presentar oralment durant la darrera sessió de l’assignatura.
Obres de referència general i marc teòric
Barbeito Thonon, C., Massip i Sabater, M., Bartolomé, S., González-Monfort, N., & Santisteban, A. (2020). Decàleg de criteris de justícia global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de ciències socials. Bellaterra : GREDICS-Escola de Cultura de Pau,.
Council of Europe (2018). ReferenceFrameworkofCompetences for DemocraticCulture (Volumes 1‑3). Strasbourg.
Delgado-Algarra, E. J. & Cuenca-López, J. M. (2020). Handbook of Research on Citizenship and HeritageEducation. IGI Global.
Fontal Merillas, O. (2003/2013). La educación patrimonial: teoría, práctica y personas. Ed. Trea.
González-Monfort, N. (2019). La educación patrimonial, una cuestión de futuro. Reflexiones sobre el valor del patrimonio para seguir avanzando hacia una ciudadanía crítica. El Futuro Del Pasado, 10(10), 123–144. https://doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.004
Jorba Bisbal, J., & Sanmarti, N. (1994). La luz y las sombras.
Pujol, R.M. (2003). Secuenciación y organización del proceso de aprendizaje. Didáctica de las ciencias en la educación primaria. Madrid: Síntesis (pp.223-264)
Didàctica del patrimoni
González Monfort, N. (2007). L’ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural. Ed. Bellaterra.
Masriera Esquerra, C. (2008).Presentación del patrimonio arqueológico: ruinas versus reconstrucciones. ¿Qué entiende más el público?Iber: Didáctica de las ciencias sociales, 57, 39–51.
Santacana Mestre & Llonch Molina (2012). Manual de didàctica de l’objecte en el museu. Ed. Trea.
Santacana Mestre & Martín Pinyol (2010). Manual de museografia interactiva. Ed. Trea.
Urgell Plaza, F. (2014). Manual d’estudis de públic de museus. Ed. Trea.
Perspectives i casos de mediació, comunitat i digitalització
González Marcén, P. & Masriera Esquerra, C. (2021).Un proyecto europeo digitaliza la memoria de la arqueología experimental para su conservación. PH: Revista del IAPH, 103, 17–19.
González-Sanz, M. (2019). Mobile learning, realidad aumentada y geolocalización. La ciudad y el patrimonio como ejes transversales de la educación. https://ddd.uab.cat/record/305814
Pastor Pérez, A. & Ruiz Martínez, A. (2016). Nuevas metodologías para comprender las interacciones entre el público y el patrimonio arqueológico urbano. (Disponible a repositoriscatalans en accés obert.)
Manuel Arias et al. (2022). Perspectives on Digital Archaeology: from data production to use.
👩🎓 Gènere, inclusió i intel·ligència crítica
Prados Torreira, L. & López Ruiz, C. (2023). Arqueología del género: escala de análisis y metodología. Ed. UAM/Museo Arqueològic Nacional.
No es requereix cap programari concret
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEMm) Seminaris (màster) | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |