Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Comunicació i Aprenentatge. Experiències d?Ús de la Tecnologia

Codi: 45509 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Humanitats i Patrimoni Digitals OB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Clara Masriera Esquerra
Correu electrònic:
clara.masriera@uab.cat

Equip docent

Cristina Mercader Juan
Myriam Gonzalez Sanz

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No es requereixen prerequisits específics per cursar aquesta assignatura. 

És recomanable que l’estudiantat tingui formació o interès en l’àmbit de les Humanitats, les Ciències Socials, la comunicació o l’educació. També pot ser d’utilitat per a perfils provinents de l’àmbit tecnològic que vulguin explorar l’ús crític i situat de les tecnologies digitals en la difusió i l’ensenyament del patrimoni cultural. 

Es pressuposa familiaritat amb l’ús general d’ordinadors i eines ofimàtiques, així com capacitat per llegir textos acadèmics en català, castellà i anglès. El curs no requereix coneixements tècnics avançats, però sí interès per comprendre i analitzar els processos de comunicació i aprenentatge en entorns digitals des d’una mirada inclusiva, crítica i educativa. 


Objectius

Aquesta assignatura té com a objectiu principal explorar com es comuniquen i es dissenyen experiències d’aprenentatge relacionades amb el patrimoni cultural en entorns digitals, des d’una perspectiva crítica, inclusiva i centrada en els diferents perfils d’usuaris. 

Es parteix de la idea que els recursos educatius i comunicatius digitals no són neutres ni universals, i que cal adaptar-los a les necessitats, interessos i contextos dels públics als quals s’adrecen. Així mateix, es posa èmfasi en la capacitat de l’educació patrimonial per generar pensament crític, participació activa i transformació social, especialment en espais digitals on les narratives visuals, textuals i interactives poden reproduir o qüestionar desigualtats. 

Els objectius específics de l’assignatura són: 

  • Reflexionar sobre el patrimoni cultural com a construcció social i analitzar les funcions i dilemes de l’educació patrimonial. 

  • Conèixer i analitzar diferents perfils d’usuaris i públics en relació amb l’edat, els interessos, les capacitats i els contextos socioculturals. 

  • Valorar els processos comunicatius en el disseny i ús de recursos digitals aplicats al patrimoni i la memòria. 

  • Explorar metodologies d’aprenentatge que afavoreixin la personalització, l’accessibilitat i la participació. 

  • Fomentar una mirada crítica davant els continguts digitals, especialment en l’ús d’imatges, narratives i relats històrics o patrimonials. 

  • Dissenyar propostes educatives digitals orientades a públics diversos, amb intenció transformadora, rigor pedagògic i sensibilitat comunicativa. 


Resultats d'aprenentatge

  1. CA06 (Competència) Generar estratègies que minimitzin l'efecte de l'accés desigual a la tecnologia.
  2. CA06 (Competència) Generar estratègies que minimitzin l'efecte de l'accés desigual a la tecnologia.
  3. CA07 (Competència) Integrar aspectes relacionats amb la teoria educativa i la tecnologia informàtica per tal de comunicar de manera efectiva temes culturals a diversos tipus de públic.
  4. CA07 (Competència) Integrar aspectes relacionats amb la teoria educativa i la tecnologia informàtica per tal de comunicar de manera efectiva temes culturals a diversos tipus de públic.
  5. KA07 (Coneixement) Reconèixer els aspectes educatius i d'aprenentatge necessaris per a la divulgació i comunicació de continguts humanístics i culturals.
  6. KA08 (Coneixement) Identificar les estratègies comunicatives que ha d'incorporar un projecte digital per adaptar-se a les necessitats del públic al qual s'adreça.
  7. KA09 (Coneixement) Identificar diferents tipus de públic potencial a qui adreçar un projecte digital específic en matèria cultural i humanística.
  8. SA09 (Habilitat) Analitzar qualitativament i quantitativament els aspectes comunicatius i didàctics de projectes digitals en matèria cultural.
  9. SA10 (Habilitat) Aplicar principis basats en les principals teories pedagògiques en el disseny de projectes digitals en matèria cultural i humanística.
  10. SA11 (Habilitat) Identificar les propietats pedagògiques dels projectes digitals en matèria cultural i humanística.
  11. SA38 (Habilitat) Analitzar els efectes dels estereotips de gènere en la difusió de productes digitals en matèria cultural i humanística.

Continguts

Bloc 1. Educació patrimonial: finalitats, públics i dilemes 

  • Concepte de patrimoni cultural: tangible, intangible i digital. 

  • Educació patrimonial: objectius, funcions i transformació social. 

  • Patrimoni com a construcció cultural i social. Relació amb la memòria, la identitat i els drets culturals. 

  • Els públics de la mediació patrimonial: usuaris actius, públics potencials, no públics i col·lectius invisibilitzats. 

  • Introducció al Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA). 

  • Debat sobre a qui va adreçada la comunicació en patrimoni: anàlisi de casos des de la perspectiva de gènere, inclusió i diversitat. 

Bloc 2. Aprenentatge i experiència: fonaments i pràctiques educatives 

  • Bases psicològiques de l’aprenentatge: desenvolupament cognitiu, motivació, emoció i identitat. 

  • Models pedagògics: constructivisme, educació activa i socioconstructivisme (Piaget, Vygotsky, Reggio Emilia...). 

  • Intel·ligències múltiples (Gardner) i representacions socials (Moscovici). 

  • El cicle d’aprenentatge i la seva aplicació a contextos patrimonials i museístics. 

  • Estratègies de planificació: unitats didàctiques, seqüenciació, competències i resultats d’aprenentatge. 

  • Públics per edats i contextos: infància, adolescència, adults i públics especials. 

Bloc 3. Comunicació crítica i narrativa en entorns digitals 

  • El patrimoni com a relat: llenguatge, discurs i storytellingdigital. 

  • Comunicació multimodal: imatge, veu, gest, escenificació i performance (reenactment, arts escèniques). 

  • Anàlisi crítica d’imatges i narratives visuals des de la perspectiva de gènere. 

  • Procés i estratègies per a la creació de recursos educatius i comunicatius digitals. 

  • Casos d’estudi: projectes transformadors com Pastwomen i altres iniciatives participatives. 

Bloc 4. Avaluació, impacte i responsabilitat comunicativa 

  • Criteris d’avaluació de propostes educatives i comunicatives: claredat, rellevància, inclusió i ètica. 

  • Avaluació de l’aprenentatge i l’èxit comunicatiu en entorns digitals. 

  • Impacte social dels projectes en la ciutadania: educació per a la ciutadania, cohesió social i sostenibilitat. 

  • Comunicació i cultura digital amb mirada crítica: riscos, estereotips, exclusions i oportunitats. 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions teòriques, debats, anàlisi de casos i tallers 36 1,44 CA07, KA07, KA08, KA09, SA09, SA38
Tipus: Supervisades      
Disseny i seguiment d'un projecte educatiu o comunicatiu 50 2 CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38
Tipus: Autònomes      
Lectura crítica, recerca documental i redacció del treball final 64 2,56 KA07, KA08, SA09, SA10, SA11

L’assignatura combina diferents metodologies actives, reflexives i crítiques per tal d’afavorir l’anàlisi i la creació de recursos educatius i comunicatius digitals en l’àmbit del patrimoni. L’enfocament de l’assignatura és participatiu, situat i centrat en l’experiència de l’alumnat, fomentant l’aplicació pràctica del coneixement i la mirada ètica i inclusiva en els processos de disseny. 

S’hi combinen: 

  • Sessionsteòriques participatives, amb reflexió col·lectiva, debats, i contextualització conceptual. 

  • Anàlisi crítica de casos i de recursos reals, amb especial atenció a la diversitat de públics, a la representació de gènere, i a l’impacte comunicatiu. 

  • Aprenentatge basat en problemes i per projectes, a través de la creació d’una proposta educativa o comunicativa digital. 

  • Tallers pràctics i seminaris, centrats en l’ús de narratives, imatges, llenguatge inclusiu i eines digitals. 

  • Tutories i seguiment personalitzat de l’evolució del projecte. 

  • Treball autònom supervisat, incloent lectura de textos, anàlisi de recursos i redacció del treball final. 

Es reservaran 15 minuts d’una sessió, dins del calendari establert pel centre, per a la realització de les enquestes d’avaluació del professorat i de l’assignatura. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi crítica d'un recurs educatiu o comunicatiu existent 45% 0 0 CA06, CA07, KA08, KA09, SA10, SA38
Participació activa i reflexiva a les sessions 10% 0 0 CA07, SA09
Treball final (Disseny d'una proposta educativa o comunicativa pròpia) 45% 0 0 CA06, CA07, KA07, KA08, KA09, SA10, SA11, SA38

L’avaluació de l’assignatura es fonamenta en el seguiment continuat dels processos d’aprenentatge, la participació activa a les sessions i l’elaboració d’un treball final. Es proposa un sistema diversificat i flexible, que permet a l’alumnat personalitzar el seu recorregut d’aprenentatge, escollint entre l’anàlisi crítica i la creació de propostes educatives pròpies. 

L’avaluació es divideix en tres components: 

  • Participació activa i reflexiva a les sessions (10 %) 
     Es valorarà l’assistència, la participació en debats i activitats proposades per cada professora, així com la capacitat d’aportar reflexions crítiques i col·laboratives. 

  • Anàlisi crítica d’un recurs educatiu o comunicatiu digital existent (45%), L’estudiant haurà d’analitzar un recurs real, educatiu o comunicatiu digital, existent, utilitzant indicadors específics de qualitat pedagògica, inclusiva i comunicativa. Aquesta activitat serveix d’andamiatge per al treball final, ja que permet identificar criteris aplicables a la pròpia proposta. Es farà feedback col·lectiu i/o personalitzat a partir de l’anàlisi presentada. 

  • Disseny d’una proposta educativa o comunicativa pròpia (45%), adreçada a un públic específic i basada en els continguts treballats durant el curs. 
     El treball s’haurà de presentar oralment durant la darrera sessió de l’assignatura. 


Bibliografia

Obres de referència general i marc teòric 

  • Barbeito Thonon, C., Massip i Sabater, M., Bartolomé, S., González-Monfort, N., & Santisteban, A. (2020). Decàleg de criteris de justícia global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de ciències socials. Bellaterra : GREDICS-Escola de Cultura de Pau,. 

  • Council of Europe (2018). ReferenceFrameworkofCompetences for DemocraticCulture (Volumes 1‑3). Strasbourg. 

  • Delgado-Algarra, E. J. & Cuenca-López, J. M. (2020). Handbook of Research on Citizenship and HeritageEducation. IGI Global. 

  • Fontal Merillas, O. (2003/2013). La educación patrimonial: teoría, práctica y personas. Ed. Trea. 

  • González-Monfort, N. (2019). La educación patrimonial, una cuestión de futuro. Reflexiones sobre el valor del patrimonio para seguir avanzando hacia una ciudadanía crítica. El Futuro Del Pasado, 10(10), 123–144. https://doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.004 

  • Jorba Bisbal, J., & Sanmarti, N. (1994). La luz y las sombras. 

  • Pujol, R.M. (2003). Secuenciación y organización del proceso de aprendizaje. Didáctica de las ciencias en la educación primaria. Madrid: Síntesis (pp.223-264) 

Didàctica del patrimoni 

  • González Monfort, N. (2007). L’ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural. Ed. Bellaterra. 

  • Masriera Esquerra, C. (2008).Presentación del patrimonio arqueológico: ruinas versus reconstrucciones. ¿Qué entiende más el público?Iber: Didáctica de las ciencias sociales, 57, 39–51. 

  • Santacana Mestre & Llonch Molina (2012). Manual de didàctica de l’objecte en el museu. Ed. Trea. 

  • Santacana Mestre & Martín Pinyol (2010). Manual de museografia interactiva. Ed. Trea. 

  • Urgell Plaza, F. (2014). Manual d’estudis de públic de museus. Ed. Trea. 

Perspectives i casos de mediació, comunitat i digitalització 

  • González Marcén, P. & Masriera Esquerra, C. (2021).Un proyecto europeo digitaliza la memoria de la arqueología experimental para su conservación. PH: Revista del IAPH, 103, 17–19. 

  • González-Sanz, M. (2019). Mobile learning, realidad aumentada y geolocalización. La ciudad y el patrimonio como ejes transversales de la educación. https://ddd.uab.cat/record/305814 

  • Pastor Pérez, A. & Ruiz Martínez, A. (2016). Nuevas metodologías para comprender las interacciones entre el público y el patrimonio arqueológico urbano. (Disponible a repositoriscatalans en accés obert.) 

  • Lucia Sokol, O., & Servera, J. (2025). Digitalización 3D en patrimonio industrial: retosmetodológicos en el marco de una propuesta participativa. Treballs d’arqueologia, 27, 263-287. https://doi.org/10.5565/rev/tda.161 

  • Manuel Arias et al. (2022). Perspectives on Digital Archaeology: from data production to use.  

👩‍🎓 Gènere, inclusió i intel·ligència crítica 

  • Prados Torreira, L. & López Ruiz, C. (2023). Arqueología del género: escala de análisis y metodología. Ed. UAM/Museo Arqueològic Nacional.  

 


Programari

No es requereix cap programari concret


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEMm) Seminaris (màster) 1 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda