Titulación | Tipo | Curso |
---|---|---|
Advanced Studies in Catalan Language and Literature | OB | 1 |
Puede consultar esta información al final del documento.
No hay prerrequisitos.
El módulo se dedicará a ofrecer una orientación general sobre las técnicas y los conocimientos fundamentales para la edición y corrección de textos catalanes de épocas diferentes. Estos contenidos se ofrecerán a cargo de Lluís Cifuentes (edición de textos medievales, bloque 1) y de Víctor Martínez-Gil (edición de textos contemporáneos y corrección de textos, bloque 2).
Bloque 1. Edición de textos medievales (Lluís Cifuentes)
1. Lectura y edición de textos medievales: paleografía.
2. Comprensión del continente: codicología.
3. Utilidad y comprensión de los complementos.
4. Archivos y bibliotecas medievales.
Bloque 2. Edición de textos contemporáneos y corrección de textos (Víctor Martínez-Gil)
1. Principios generales y terminología.
2. Modelos de edición.
3. Filología de autor.
4. Crítica textual y literaria.
5. Criterios de corrección de textos.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Asistencia a clase y debates | 50 | 2 | CA01, KA01, KA02, KA03, SA04, CA01 |
Tipo: Supervisadas | |||
Tutorización y asesoramiento | 70 | 2,8 | CA01, KA01, KA02, KA03, SA03, SA04, CA01 |
Tipo: Autónomas | |||
Estudio y redacción de trabajos | 120 | 4,8 | CA01, CA02, CA03, KA01, SA01, SA02, SA03, SA04, CA01 |
- Clases expositivas (actividades dirigidas)
- Realización de actividades prácticas (actividades supervisadas)
- Participación en actividades complementarias (actividades supervisadas)
- Debates (actividades dirigidas)
- Elaboración de trabajos (actividades autónomas)
- Presentación oral de trabajos (actividades supervisadas)
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Exposición oral | 25 % | 2 | 0,08 | CA03, KA02, KA03, SA04 |
Prueba escrita | 25 % | 3 | 0,12 | CA03, KA01, KA02, KA03 |
Redacción y entrega de trabajos | 50 % | 5 | 0,2 | CA01, CA02, CA03, KA01, KA03, SA01, SA02, SA03, SA04 |
Evaluación
Redacción y entrega de trabajo bloque 1: 25% de la nota final
Prueba escrita sobre contenido de bloque 1: 25% de la nota final
Redacción y entrega de trabajo bloque 2: 25% de la nota final
Exposición oral sobre filología de autor y corrección de textos: 25% de la nota final
EVALUACIÓN ÚNICA
El/la estudiante recibirá la calificación de “No evaluable” siempre que no haya entregado más del 30 % de las actividades de evaluación.
Se aplicará el mismo sistema de recuperación que para la evaluación continuada.
Bloque 1
M. Josepa ARNALL I JUAN, El llibre manuscrit, Barcelona, Universitat de Barcelona / Eumo, 2002.
Pere BOHIGAS I BALAGUER, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial / Publ. Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 10), 1985.
Franca BRAMBILLA AGENO, L’edizione critica dei testi volgari, Pàdua, Antenore, 1984 [muy completo].
Albert DEROLEZ, The Palaeography of Gothic Manuscript Books:From the Twelfth to the Early Sixteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 2006 (2a ed.).
Víctor MARTÍNEZ-GIL (coord.), L’edició de textos: història i mètode, Barcelona, EDIUOC / Pòrtic, 2002.
Agustín MILLARES CARLO [con la col. de José Manuel RUIZ ASENCIO], Tratado de paleografía española, Madrid, Espasa-Calpe,1983 (3a ed.), 2 vol.
Laureà PAGAROLAS I SABATÉ, “Tipología documental y posibilidades de aprovechamiento histórico de los libros notariales catalanes”, dins Aragón en la Edad Media. Perspectivas actuales sobrelas fuentes notariales de la Edad Media. Sesiones de trabajo. Seminario de Historia Medieval, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 2004, pp. 47-82
Ángel RIESCO TERRERO, Introducción a la paleografía y la diplomática general, Madrid, Síntesis, 1999.
Elisa RUIZ GARCÍA, Manual de codicología, Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez / Pirámide, 1988 [2a ed.: Introducción a la codicología, 2002].
Traces: base de datos bibliográfica://traces.uab.cat/
Enlaces web:
Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni (Generalitat de Catalunya). <https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/>
Portal de archivos españoles (PARES). <http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html>
Arxiu de la Corona d’Aragó [Arxiu Reial de Barcelona]. <http://www.culturaydeporte.gob.es/archivos-aca/ca/portada.htmlhttp://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/>
Biblioteca de Catalunya: fons i col·leccions. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions>
M. Josepa ARNALL, Diccionari del llibre manuscrit. <https://www.ub.edu/ubterm/obra/llibre-manuscrit/>
Vicenç BELTRÁN, Gemma AVENOZA, Lourdes SORIANO et al., Bibliografia de Textos Catalans Antics (BITECA). <https://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/biteca_ca.html>
Lluís CIFUENTES y Antònia CARRÉ, Sciència.cat: la ciència en la cultura catalana a l’Edat Mitjana i el Renaixement. <https://www.sciencia.cat> [útil página de enlaces y bases de datos]
Lluís CIFUENTES y Carmel FERRAGUD, MedCat: Corpus Medicorum Catalanorum. <https://medcat.sciencia.cat/ca/recursos> [recursos pera archivos y documentos medievales y modernos]
Adriano CAPELLI, Dizionario di abbreviature latine ed italiane, Milà, Ulrico Hoepli, 1973 (6a ed.). <http://hist.msu.ru/departments/8823/projects/Cappelli/index.php?sphrase_id=119691>
Eulàlia DURAN y Maria TOLDRÀ, Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM). <https://mcem.iec.cat>
Bloque 2
1. Manuales y repertorios críticos
Alberto BLECUA, Manual de crítica textual, Madrid, Castalia, 1988.
Gianfranco CONTINI, Breviario di ecdotica, Turín, Einaudi, 1992 (1ª ed. 1986).
Gianfranco CONTINI, Varianti e altra linguistica, Turín, Einaudi, 1970.
Philip GASKELL, A New Introduction to Bibliography, Oxford, 1974 (1ª ed. 1972).
Almuth GRÉSILLON, Éléments de critique génétique. Lire les manuscrits, París, Puf, 1994.
Dante ISELLA, Le carte mescolate. Esperienze di filologia d’autore, Padua, Liviana, 1987.
Paola ITALIA & Giulia RABONI, Che cos'è la filologia d'autore, Roma, Carocci, 2010.
Roger LAUFER, Introduction à la textologie. Vérification, établissement, édition des textes, París, Larousse, 1972.
Vicent MARTINES, L’edició filològica de textos, Valencia, Universitat de València, 1999.
Víctor MARTÍNEZ-GIL (coord.), Models i criteris de l’edició de textos, Barcelona, Ediuoc, 2013.
Miguel Ángel PÉREZ PRIEGO, La edición de textos, Madrid, Síntesis, 1997.
Pasquale STOPPELLI (ed.), Filologia dei testi a stampa, Bolonya, il Mulino, 1987.
Alfredo STUSSI, Introduzione agli studi di filologia italiana, Bolonia, il Mulino, 1994.
Alfredo STUSSI (ed.), Fondamenti di critica testuale, Bolonia, il Mulino, 1998.
Joan R. VENY-MESQUIDA, Criticar el text. Per a una metodologia de l'aparat crític d'autor, Lleida, Aula Màrius Torres / Pagès Editors, 2015.
2. Métodos y problemas de edición de textos catalanes contemporáneos
Jaume AULET, "Uns quants epistolaris publicats recentment: comentari i reflexió", Els Marges, núm. 57 (diciembre 1996), pp. 83-95.
José María BLECUA, Sobre el rigor poético en España y otros ensayos, Barcelona, Ariel, 1977.
Pere FARRÉS et al., "Per a una edició de les obres completes de Jacint Verdaguer", Anuari Verdaguer, núm. 2 (1987), pp. 187-203.
Tomàs GARCÉS, "El rigor poètic de Josep Carner", dins Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits, Barcelona, Selecta, 1972, pp. 185-209.
Víctor MARTÍNEZ-GIL, "Algunes consideracions sobre l’edició de textos pre-fabrians", Els Marges, núm. 50 (junio 1994), p. 41-63.
Víctor MARTÍNEZ-GIL, "Correctors i escriptors en la literatura catalana: el concepte de coautoria lingüística", Llengua & Literatura, núm. 8 (1997), pp. 189-218.
Marcel ORTÍN, "Criteris i límits de l’ortografiació en l’edició filològica (amb exemples de la prosa de Josep Carner anteriors a les Normes de 1913)", Anuari Verdaguer, núm. 16 (2008), pp. 399-419.
Marcel ORTÍN, "Sobre el text crític de La creació d'Eva i altres contes", Els Marges, núm. 123 (invierno 2021), pp. 10-53.
Ramon PINYOL I TORRENTS, "L’edició de textos vuitcentistes. Les edicions impreses", Anuari Verdaguer, núm. 16 (2008), pp. 385-398.
August RAFANELL, "Les reedicions de la 'Biblioteca Catalana' (1919-1922)", Estudis Romànics, vol. XXXIX (2017), pp. 107-136.
Albert ROSSICH, "Criteris d’edició (Textos clàssics de l’Edat Moderna)", en Albert Rossich & Pep Valsalobre (eds.), Poesia catalana del barroc. Antologia, Bellcaire d’Emporda, Edicions Vitel·la, 2006, pp. 25-36.
David SERRANO,"Edició i recepció de K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella", Els Marges, núm. 61 (septiembre 1998), pp. 89-99.
Joan R. VENY-MESQUIDA, "La revisió de la pròpia obra en els escriptors contemporanis: notes per a una tipologia de motius", Estudis Romànics, vol. XXVI (2004), pp. 155-181.
Joan R. VENY-MESQUIDA, "Variants d'autor: una tipologia de tipologies", en AAVV, Som per mirar (II). Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014, pp. 25-56.
3. Escritura e historia del libro
Svend DAHL, Historia del libro, Madrid, Alianza Universidad, 1992.
Hipólito ESCOLAR, Historia universal del libro, Madrid, 1993.
Joan FUSTER, L’aventura del llibre català, Barcelona, Empúries, 1992 (1ª ed. 1972).
Ignace J. GELB, Historia dela escritura,Madrid, Alianza Universidad, 1976.
Miquel JOSEPH i MAYOL, Com es fa un llibre. Diccionari de les arts gràfiques, Barcelona, Pòrtic, 1991.
Manuel LLANAS, El llibre i l’edició a Catalunya: apunts i esbossos, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2001.
Manuel LLANAS, Sis segles d’edició a Catalunya, Lleida, Pagès Editors / Eumo Editorial, 2007.
Albert MANENT, Escriptors i editors del nou-cents, Barcelona, Curial, 1984.
Jesús TUSON, L'escriptura, Barcelona, Empúries, 1996.
Irene VALLEJO, El infinito en un junco, Madrid, Siruela, 2019.
4. Otras obras de referencia para la edición y corrección de textos
Josep BARGALLÓ VALLS, Manual de mètrica i versificació catalanes, Barcelona, Empúries, 1991.
Josep Anton CASTELLANOS, "L’ortoèpia segons Fabra", Els Marges, núm. 42 (junio 1990), pp. 83-91.
Vicentde MELCHOR, "L’ortoèpia tradicional i la pronunciació de les <-r> finals", Els Marges, núm. 58 (septiembre 1997), pp. 100-107.
<pclass="Default">Josep M. MESTRE; Joan COSTA; Mireia OLIVA & Ricard FITÉ, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos, Vic, Eumo editorial, 1995.
Salvador OLIVA, Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980. O también: Introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema, 1986.
Josep M. PUJOL & Joan SOLÀ, Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, Barcelona, Columna, 1995.
Albert ROSSICH, "Una qüestió d'història de la llengua a l'edat moderna: el reconeixement dela vocal neutra", en Pep Balsalobre & Joan Gratacós (eds.), La llengua catalana al segle XVIII, Barcelona, Quaderns Crema, 1995, pp. 119-200.
Mila SEGARRA, Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries, 1985.
Alfons SERRA i BALDÓ & Rossend LLATAS, Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació, Barcelona, Barcino, 1981 (1ª ed. 1932).
Joan SOLÀ, Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística, Barcelona, Edicions 62, 1977.
Joan R. VENY-MESQUIDA, Primera lliçó sobre mètrica catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2024.
5. Enlaces web (edición de textos):
Càtedra Màrius Torres. <http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/index.php>
Institut des textes & manuscrits modernes (ITEM). <http://www.item.ens.fr/>
Digital variants. <http://www.digitalvariants.org/>
Madame Bovary. <http://www.bovary.fr/>
Ninguno
La información proporcionada es provisional hasta el 30 de noviembre de 2025. A partir de esta fecha, podrá consultar el idioma de cada grupo a través de este enlace. Para acceder a la información, será necesario introducir el CÓDIGO de la asignatura
Nombre | Grupo | Idioma | Semestre | Turno |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoría (máster) | 1 | Catalán | primer cuatrimestre | tarde |