Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Models Organitzatius i Processos de Gestió

Codi: 45448 Crèdits: 10
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Direcció de Centres per a la Innovació Educativa OB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Carme Armengol Asparo
Correu electrònic:
carme.armengol@uab.cat

Equip docent

Aleix Barrera Corominas
Anna Díaz Vicario

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No s'han establert prerequisits per cursar aquesta assignatura


Objectius

Conèixer, comprendre i analitzar els diferents models organitzatius existents i adquirir els coneixements adequats per gestionar els recursos (espais i temps) de l'organització


Resultats d'aprenentatge

  1. CA12 (Competència) Dissenyar propostes que assegurin la gestió ètica de les organitzacions.
  2. CA13 (Competència) Plantejar models organitzatius i processos de gestió que fomentin l'equitat i promoguin la igualtat de gèneres.
  3. KA06 (Coneixement) Seleccionar el model d'organització i gestió que s'adapti millor a les necessitats d'una organització determinada.
  4. KA07 (Coneixement) Enumerar els fonaments i processos administratius i de gestió que regeixen un organització.
  5. KA08 (Coneixement) Reconèixer els processos de gestió que duu a terme una organització per identificar àrees de millora.
  6. SA12 (Habilitat) Suggerir accions per a garantir una gestió més eficaç i eficient de les organitzacions.
  7. SA13 (Habilitat) Proposar accions per a la transformació digital de les organitzacions.

Continguts

Models organitzatius i de gestió per a l'educació formal i no formal: enfocaments i orientacions de les organitzacions, models de qualitat, models emergents

Processos de gestió diferenciada d'institucions educatives: organització d'espais, organització de temps, organització de persones

Fonaments de la gestió eficaç i eficient

Models de gestió burocràtics versus centrats en el canvi i la millora permanent

El material digital

La gestió administrativa d’una organització educativa

La gestió econòmica d'una organització educativa


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Conferència 4 0,16 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Tipus: Supervisades      
Fòrum debats 5 0,2 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Resolució de casos, exercicis i problemes 120 4,8 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Tutories / Orientacions sobre com abordar l'estudi personal 5 0,2 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles i informes 60 2,4 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Resolució de casos, exercicis i problemes 46 1,84 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13

Aquest és un estudi semipresencial amb un alt percentatge de treball autònom i supervisat. Cada unitat te una durada de 3 setmanes, en aquest temps s’ha de participar en els fòrums de debat i resoldre les activitats que es plantegen.

Els informes que lliuren els estudiants i les estudiants, un per unitat, estan formats per diverses activitats definides pel professorat responsable de cada unitat. A l'inici de cada unitat es facilita una rúbrica amb els criteris d'avaluació i amb el percentatge del seu valor en l'avaluació total de la unitat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració i desenvolupament de les activitats d'aplicació 40 2 0,08 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Elaboració i desenvolupament de les activitats de desenvolupament 40 2 0,08 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Participació i Implicació en els fòrums plantejats i en les sessions de seguiment de les unitats 10 4 0,16 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13
Reflexió personal en relació als aprenentatges realitzats en l'assignatura i resolució d'activitats complementàries 10 2 0,08 CA12, CA13, KA06, KA07, KA08, SA12, SA13

A l'avaluació de l'assignatura es tindran en consideració els criteris següents: la qualitat de les activitats realitzades, la participació en els fòrums, els aprenentatges assolits, la vinculació de les respostes amb la pràctica professional i la seva pertinència amb les finalitats i els continguts del màster. A més, és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa.

Per poder passar a la presentació i avaluació del TFM cal obtenir una mitjana a cadascuna de les assignatures superior a 5 i haver aprovat més del 80 % de les unitats. Els treballs s'han de dipositar a l'aula moodle en el temps establert. La persona responsable de la unitat ha d'informar del resultat de la correcció en un període no superior als quinze dies posteriors al lliurament de la feina. En finalitzar les unitats, se'ls donarà l'oportunitat de recuperar, si cal, les activitats no superades a cada unitat.

La còpia o el plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la. Es considerarà que un treball o activitat està "copiat" quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està "plagiat" quan es presenta com a propi una part d'un text sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html. En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) en tasques de suport, com ara cerques bibliogràfiques o d'informació, correcció de textos o traduccions. L'estudiant ha d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La manca de transparència en l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considera una manca d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l'activitat, o sancions més grans en casos greus. Es podran fer validacions específiques per garantir l'autoria i l'adquisició de competències en cas de sospita de frau acadèmic.

Per aprovar aquesta assignatura, cal mostrar una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o llengües vehiculars que consten a la guia docent. A totes les activitats es tindrà en compte, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d’expressar-se amb fluïdesa i correcció i mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser tornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Cal lliurar les activitats d’aquesta assignatura en dos moments diferents. Les activitats de la unitat 5A es lliuraran com a màxim el 12/04/2026 a les 23.55 hora espanyola i les activitats de la unitat 5B es lliuraran com a màxim el 03/05/2026 a les 23.55 hora espanyola. En cas que la nota de les unitats resulti insuficient, el professorat responsable del mòduldeixarà un termini de 15 dies perquè es puguin refer les activitats que no arribin al nivell exigible.

Els i les estudiants que es vulguin acollir a l'avaluació única podran lliurar totes les activitats del mòdul el dia 14 de juny de 2026 i podran acollir-se al mateix sistema de recuperació que s'ha arbitrat per a l'avaluació continuada. 


Bibliografia

AA.VV. (2006). Gestión del tiempo. Deusto: Gestión 2000.

Aguirre, A. (2005). La cultura de las organizaciones. Santiago de Chile, Chile: Ariel.

Ahlström, K. G. y Jonsson, M. (1980). Flexible Grouping of Pupils and Team-work between Teachers. Acta universitatis Upsaliensis. Uppsala: Uppsala Studies in Education.

Albericio, J. J. (1991). Educaren la diversidad. Madrid: Bruño. AA.VV. (2005). Materiales y recursos en Internet. Málaga: Aljibe.

Antúnez, S. y Gairín, J. (1996). La organización escolar. Práctica y Fundamentos. Barcelona: Graó.

Aramburu, N. (2000). Principales perspectivas de estudio del aprendizaje organizativo. A: Un estudio del aprendizaje organizativo desde la perspectiva del cambio: Implicaciones estratégicas y organizativas [tesi doctoral]. Universidad de Deusto, San Sebastián. Disponible a: <http://www.gestiondelconocimiento.com/documentos2 /nekane/GCpers.PDF>.

Armengol, C. (Coord.) (2001). La cultura de la colaboración. Retos para una enseñanza de calidad. Madrid: La Muralla.

Armengol, C. (Coord.) (2002). El trabajo en equipo en los centros educativos. Barcelona: Praxis.

Armengol, C., Feixas, M.; Pallarès, R.M. (2003). Seguint el fil de l'organització. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB

Ausín, M. (2015). Ética pública para generar confianza. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 9, 30-38.

Badia, A. (2005). Aprender a colaborar con Internet en el aula. En C. Monereo (coord.). Internet y competencias básicas. Aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Graó.

Barrueco, A. (1985). Agrupación flexible en EGB. Salamanca: ICE Universidad de Salamanca.

Bauman, Z. (2007). Tiempos Líquidos. Vivir en una época de incertidumbres. Barcelona: Tusquets Editores

Bazarra, L., Casanova, O. y García, J. (2005). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.

Bernal agudo, J.L. (2006). Comprender nuestros centros educativos. Zaragoza: Mira.

Bolívar, A. (1999). Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: Síntesis.

Bolívar, A. (2000). El liderazgo compartido según P. Senge. Liderazgo y Organizaciones que aprenden. Deusto: Universidad de Deusto.

Bolman, L. Y Deal, T. (1995). Organizaciones y liderazgo. USA: Editorial adisson-wesley Iberoamericana.S.A.

Borrell, N. (1984). Agrupamiento de alumnos. Educar, 6, 145-158.

Burgos, A. (2010). ¿Cómo integrar la seguridad y salud en la educación? Elementos clave para enseñar prevención en los centros escolares. Profesorado. Revista de currícu- lum y formación del profesorado, 14(2), 273-301.

Cabero, J. (2001). Tecnología Educativa, Diseño y Utilización de Medios para la Enseñanza. Madrid: Paidós.

Cabrera De Romero, F.; Ferrebú, J.; Perozo, M.; Rodríguez De Hidalgo, L.; Wettel Salazar, L. (2000). Valores éticos y gestión educativa. Revista del Centro de Investigación de Ciencias Administrativas y Gerenciales, 1(1), 74-93.

Campos, F.; Valdés, R.; Ascorra, P. (2019). ¿Líder pedagógico o gerente de escuela? Evolución del rol del director de escuela en Chile. Calidad en la educación, 51, 53-84. DOI: dx.doi.org/10.31619/caledu.n51.685

Carda, R.M. y Larrosa, F. (2004). La organización del alumnado en el centro educativo. En La organización del centro educativo. Manual para maestros. Alicante: ECU.

Carnicero, P. (1995). Modelo de organización y funcionamiento de la Secretaría. A: Gairín, J.; Darder, P. (coord.). Estrategias e Instrumentos para la gestión Educativa. Barcelona: Praxis.

Carnicero, P. (2005). La comunicación y la gestión de la información en las instituciones educativas. Madrid: Cisspraxis.

Carnicero, P.; Pérez, J. A. (1996). Procedimientos, modelos y ejemplos de gestión administrativa. (II) El registro de documentos. (III) El oficio. A: Gairín, J.;  Darder,  P. (coord.). Estrategias e Instrumentos para la gestión Educativa. Barcelona: Praxis.

Castro, D. (2004). Luces y sombras en el discurso de Calidad en la Educación. Educadores para una nueva cultura. XIV AMCE. Santiago de Chile: publicaciones de la PUCC.

Castro, D. y Feixas, M. (2010). Curso iberoamericano de dirección, coordinación y gestión de programas e instituciones de alfabetización y educación para personas jóvenes y adul- tas. Módulo IV: Las Instituciones de Formación. Organización de estados Iberoamericanos. Madrid: OEI.

Cebrián de la Serna. M. (2006). Tecnologías de la información y comunicación para la for- mación de docentes. Madrid: Pirámide.

Chamarro, A., Longás, E., Longás, X. y Capell, M. (2009). Danys no intencionals a l'escola. Gestió de la seva prevenció. Barcelona: SAIP-Blanquerna Assistencial i de Serveis. Universitat Ramón Llull.

Cohen, M., J. G. March And J. P. Olsen (1972) A Garbage Can Model of Decision-making, Administrative Science Quarterly 17, 1-25

Colorado, S.; Gairín, J. (2017). La ética organizacional en los centros educativos. Análisis de concepciones y prácticas educativas. Perspectiva Educacional, 56(1), 127-146.

Coronel, J.M. y otros (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Ocho temas básicos. Sevilla: Repiso.

Covey, S. (2003). Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva: la revolución ética en la vida cotidiana y en la empresa. Buenos Aires: Paidós.

Creemers, B. (2008). The dynamics of educational effectiveness: a contribution to policy. practice and theory in contemporary schools. Nueva York: Oxon.

Cuadrado Muñoz, F. J. (2019). Evolución y sentido de la autonomía de los centros educativos. Avances en supervisión educativa, 31, 1-30. DOI: doi.org/10.23824/ase.v0i31.630

Cuban, L. (1988) The Managerial Imperative and the Practice of Leadership in Schools. Albany: State University of New York Press.

de la Orden, A. (1975). El agrupamiento de los alumnos. Estudio crítico. Madrid: CSIC.

Dimmock, C. (1999). Principals and school restructuring: conceptualising challenges as dilemmas, Journal of Educational Administration, 37(5), 441-462.

Dolan, S. L. et al. (2003). La gestión de los recursos humanos. Madrid: McGraw Hill.

Domènech, J. y Viñas, J. (1997). La organización del espacio y del tiempo en el centro educativo. Barcelona: Graó.

Egido, I. (2011). Los tiempos escolares en los sistemas educativos. Análisis de algunas re- formas recientes. Revista española de educación comparada, 18, 255-278. Disponible en: http://www.uned.es/reec/pdfs/18-2011/09_egido.pdf

Escudero, J.M. (1994). Seguimiento y evaluaciónde los proyectos de centro. II congreso Interuniversitario de Organización Escolar: Reforma educativa y Organización Escolar. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.

Feixas, M. (2002). El desenvolupament professional del professor universitari com a docent. Tesi doctoral inèdita. Departament de Pedagogia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona.

Feixas, M. (2011). Proyecto Docente, Concurso Profesora Titular de Universidad. Universitat Autònoma de Barcelona. Document inèdit.

Fernández Cruz, M. (1995). Ciclos en la vida profesional de los profesores. Revista de Educación, 306, 153-203.

Fernández Ríos, M.; Sánchez, J. (1997). Eficacia organizacional. Madrid: Díaz de Santos.

Fernandez Soto, P. (2005). Metodología de gestión de centros educativos: estructura. organización y planificación del trabajo en el centro educativo. Vigo: Ideas Propias.

Fernández, A. (2002). La vigencia del libro de texto en el siglo XXI, algunos indicios para el debate. Enciclopedia Virtual DIOE. Disponible en: http://peremarques.pangea.org/ evdioe.htm

Ferreres, V. (1992). Proyecto Docente de acceso a cátedra. Universidad Rovira y Virgili.

Fullan, M. G. (1990). Staff development, innovations, and institutional development. ASCD. Changing school culture though staff development. Virginia: ASCD Yearbook.

Gairín, J. (1992). La dinamización del centro escolar. Estrategias para la mejora de la calidad educativa. Actas del primer congreso internacional sobre dirección de centros educativos. Bilbao: ICE, Universidad de Deusto.

Gairín, J. (1994). Los planteamientos institucionales. El Proyecto de centro. En J. Gairín y P. Darder (coord.). Organización y gestión de centros educativos (pp. 99-117). Barcelona: Praxis.

Gairín, J. (1995). El Proyecto Educativo y el desarrollo del curriculum. Aula, 38, 19-23.

Gairín, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. Madrid: La Muralla.

Gairín, J. (1997a). El contexto interno. En J. Gairín y A. Ferrández (Coord.). Planificación y gestión de instituciones de formación (pp.81-127). Barcelona: Praxis.

Gairín, J. (1997b). La dirección en los procesos de aprendizaje colectivo. Alta Dirección, 191, 69-77.

Gairín, J. (2005). La descentralización educativa. ¿Una solución o un problema? Barcelona: Cisspraxis.

Gairín, J. (2020). L’autonomia dels centres educatius o l’autonomia institucional. Segona part. Revista d’Organització i Gestió Educativa, 51, 5-10.

Gairín, J. (Coord.), Castro, D., Díaz-Vicario, A., Martín, M., Moles, R.J., Rosales, M., Sans, J., y Sentinella, X. (2010). La seguridad integral en los centros de enseñanza obligatoria de Espanya. Informe final. Documento no publicado.

Gairín, J. y Castro, D. (2008). La organización del establecimiento educacional y el trabajo en equipo. Módulo del Master FIDE. Chile.

Gairín, J. y Castro. D. (2011). Safety in school: an integral approach. International Journal of Leadership in Education, 14(4), 457-474.

Gairín, J. y Castro. D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Madrid: Sintesis.

Gairín, J., Moles, R., Castro, D., Marin, M., Sans, J., Rosales, M., Sentinella, X., y Díaz-Vicario, A. (2011). La seguridad integral en los centros de enseñanza obligatoria en España. Seguridad y Medio Ambiente, 121, 2-14.

Gairín, J.; Antúnez, S. (1996). La organización escolar: práctica y fundamentos. Barcelona: Graó.

Gairín, J.; Antúnez, S. (ed.) (2008). Organizaciones educativas al servicio de la sociedad. X Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas. Madrid: Wolters Kluwer.

Gairín, J.; Rodríguez, D. (2011). Cambio y mejora en las organizaciones educativas. Educar 47, 31-50.

García, V., y Medina, R. (1986). Organización y gobierno de centros educativos. Madrid: Rialp.

Gómez Dacal, G. (1980). El centro educativo. Madrid: Escuela española.

González, M. T. (1989). Las organizaciones educativas y sus posibles enfoques. En Q. Martín Moreno (Coord.). Organizaciones educativas. Madrid: UNED.

Goodland, J.I. y Anderson, R.M. (1976). La enseñanza sin grados: organización y funcionamiento. Buenos Aires: El Ateneo.

Gordó, G. (2010). Centros educativos, ¿islas o nodos? Barcelona: Graó.

Gunther, K. (2005). El alfabetismo en la era de los nuevos medios de comunicación. Málaga: Ediciones Aljibe.

Hall, R. (1983). Organizaciones: estructura y procesos. Nueva York: Prentice Hall.

Handley, C., Wilson, A., Peterson, N., Brown, G. y Ptzaszynksi, J. (2007). Out of the Class- room & Into the Boardroom. Higher Ed Consortium, Microsoft. Disponible en: http://www.microsoft.com/presspass/events/educause/default.mspx

Handy, C. (2005). La organización por dentro. Barcleona: Gestión 2000.

Herrador, J.A. y Latorre, P.A. (2005). El centro escolar como ergo sistema saludable. Riesgos en relación con los recursos materiales y didácticos, espacios y equipamientos deportivos eneducación física. Revista Digital, Año 10, nº 82.Buenos Aires.

Huberman, M., Thompson, C. L. y Weiland, S. (2000). Perspectivas de la carrera del profesor. En B. J. Biddle et al., La enseñanza y los profesores I. La profesión de enseñar. Barcelona: Paidós.

Joice, B. (1990) (Ed.). Changing school culture through staff development. Virginia: ASCD Yearbook.

Lapassade, G. (1999). Grupos, organizaciones e instituciones. La transformación de la burocracia. Barcelona: Gedisa.

Lebrun, M. (2007). Des technologies pour enseigner et apprendre. Bruselas: De Boeck & Larcier.

Leithwood, K. A. (1990). The principal’s role in teacher development. En B. Joice (Ed.), Changing school culture through staff development. Virginia: ASCD Yearbook.

Leyden, D. (2005). Adequacy, accountability and the future of public education funding. Nueva York: Springer.

Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

López Yáñez, J. (2006). ¿A dónde va la teoría de la organización? Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 10(2) 1-28.

Martínez Navarro, F. (2011). Reflexiones sobre las éticas en la gestión pública. Administración & Desarrollo, 39(54), 85-98.

Martínez, R.D., Martin, E.I., Montero, Y.H. y Pedrosa, M. E. (2004). Colaboración guiada y ordenadores: alguno de sus efectos sobre logros en el aprendizaje. RELIEVE, 10(1), 61-79.

Martín-Moreno, Q. (2007). Organización y dirección de centros educativos innovadores: el centro educativo versátil.Madrid: McGraw-Hill.

Mckinsey Report (2007). How the world’s best-performing school systems come out on top. Disponible a: <www.mckinsey.com/.../best_performing_school.aspx>.

Meyer, J.W.; Rowan, B. (1983). The structure of educational organizations. En J.W. Meyer y W.R. Scott (Eds.), Organizational Environments: Ritual and Rationality, Thousand Oaks, Calif: Sage.

Mintzberg, H. (2012). La estructuración de las organizaciones. Barcelona: Ariel.

Moreno, I. (2004). La utilización de medios y recursos didácticos en el aula. Madrid: Departamento de Didáctica y Organización Escolar. Disponible en: http:// pendientedemigracion.ucm.es/info/doe/profe/isidro/merecur.pdf

Municio, P. (1996). Las estructuras organizativas. En J. Gairín et al., Manual de organización de instituciones educativas. Madrid: Escuela Española.

Muñoz-Repiso, M.; Murillo, F.J. (Coords.) (2003). Mejorar los procesos, mejorar los resultados en educación. Investigación europea sobre mejora de la eficacia escolar. Bilbao: Mensajero

Murillo, J. y Román, M. (2013). La distribución del tiempo de los directores y las directoras de escuelas de Educación Primaria en América Latina y su incidencia en el desempeño de los estudiantes. Revista de Educación, 361, 1-21. Disponible en: http:// www.revistaeducacion.mec.es/doi/361_138.pdf

Oja, S. N. (1989). Teachers: ages and stages of adult development. En M.L. Holly y C.S. McLaughlin (Eds.). Perspectives on Teacher Profession Development. London: Falmer Press.

Olias, B. (2001). La Nueva Gestión Pública. Madrid: Prentice Hall.

Oliver, C. (1995). Agrupar a los alumnos: ¿Ilusión o realidad? Revista Aula de Innovación Educativa, 35. Disponible en: http://www.grao.com/revistas/aula/035-cultura-artes-y-educacion--agrupamientos-flexibles/agrupar-a-los-alumnos-ilusion-o-realidad

Parcerisa, A. (1996). Instrumento para el Análisis de Materiales Curriculares Impresos. Disponible en: http://es.scribd.com/doc/90884024/Parcerisa-1996-Instrumento-para-el Analisis-de-Materiales-Curriculares-Impresos

Peiró, J Mª. (1984). Psicología de la Organización. Madrid: UNED.

Pol, E. y Morales, M. (1993). Organització i caracterització ambiental de l'escola. Guix. Elements d'Acció Educativa, 11-16.

Ramió, C. (1999). Teoría de la Organización y la Administración Pública. Madrid: Tecnos.

Ramos Alcázar, M.J. y Martínez López, F.J. (2010). El agrupamiento flexible: un marco organizativo como medio para la atención a la diversidad en la Educación Secundaria Obligatoria. Espiral. Cuadernos del Profesorado, 3(6), 65-72. Disponible en: http:// www.cepcuevasolula.es/espiral.

Riera, J.; Pagès, A.; Torralba, F.; Vilar, J.; Rosàs, M. (2018). Liderazgo ético de comunidades educativas en contextos de incertidumbre. Revista de Estudios y Experiencias en Educación, 2(1), 95-1’8. DOI: 10.21703/rexe.Especial2_2018951095.

Robbins, S. (1987). Comportamiento organizacional. Conceptos, controversias y aplicaciones. Madrid: Prentice Hall.

Rodríguez, D. (2002, 3ª ed.). Gestión Organizacional. Elementos para su estudio. Santiago de Chile: Ediciones de la Universidad Católica de Chile.

Rogers, C. (1992). Psicología social de la enseñanaza. Madrid: Visor/MEC.

Rué, J. (1989). El trabajo cooperativo por grupos. Cuadernos de Pedagogía, 170, 18-21.

Rué, J., Teixidor, M. (1991). Diversitat i agrupament d'alumnes. Barcelona: Institut de Ciéncies del'Educació de la Universitat Autónoma de Barcelona.

San Fabián, J.L. (1996). El centro escolar y la comunidad educativa: un juego de metáfo- ras. Revista de Educación, 309, 195-215.

Sandoval, M. (2008). La colaboración y la formación del profesorado como actores fundamentales para promover una educación sin exclusiones. Contextos Educativos, 11, 149-159.

Santamaría González, F. (Octubre 2005). Herramientas colaborativas para la enseñanza usando tecnologías web: weblogs, wikis, redes sociales y web 2.0. Disponible en: http://fernandosantamaria.com/descargas/herramientas_colaborativas2.pdf

Santos, M. A. (1993). Agrupamientos de alumnos. Sevilla: Diada.

Secretaria de Estado de Educación (2006). Modelo de Gestión de la Calidad para los Centros Educativos. Madrid: Secretaria de Estado de Educación.

Senlle, A. (2000). Calidad y Liderazgo. Barcelona: Gestión 2000.

Senlle, A. (2005). Calidad en los servicios educativos. Madrid: Díaz de Santos.

Shein, E. (1971). The individual, the organisation and the career: a conceptual scheme. Journal of Applied Behavioural Science, 7, 401-426.

Sikes, P. (1992). The live cycle of the teacher. En Ball, S. J. y Goodson, I.F. Teachers’ lives and careers. Philadelphia: Falmer Press.

Simith, L.L. (1974). La realidad de la escuela sin grados. Barcelona: Estrada.

Slavin, R E. (1983). Cooperative learning. New York: Longman.

Soler, M. (1995). Estrategias e instrumentos de gestión económica del centro. A: Gairín, J.; Darder, P. (coord.). Estrategias e instrumentos para la gestión educativa. Barcelona: Praxis.

Soler, M. (2003). El uso social de los edificios e instalaciones de los centros docentes públicos. 4490/2003. Barcelona: Praxis, Wolters Kluver.

Soler, M.; Cabanes, A. (1991). El Pressupost del Centre Educatiu. Barcelona: Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Super, D. E. (1962). Psicología de la vida profesional. Madrid: Rialp.

Tébar Cuesta, F. (2018). Autonomía de los centros educativos (intervención de la Inspección de Educación). Avances en supervisión educativa, 29, 1-26. DOI: doi.org/10.23824/ase.v0i29.617

Tilló, T. (1992). La seguretat als centres docents. Temps d’educació, 8.

Townsend, T.; Ávalos, B. (2007). International handbook of school effectiveness and improvement. Dordrecht: Springer.

Vera y Mur, J. M. (2006). Dirección y gestión de centros docentes: guía práctica para el trabajo diario del equipo directivo. Barcelona: Graó.

Vera, J.M. (2006). Dirección y gestión de centros docentes: guía práctica para el trabajo diario del equipo directivo. Barcelona: Graó.

Villa, A. (Dir.) (2000). Liderazgo y organizaciones que aprenden. Deusto: ICE-UD.

Viñas, J. (1996). Organización de los recursos funcionales. En J. Gairín y P. Darder (coord.). Organización y Gestión de Centros Educativos. Barcelona: Praxis.

Witziers, B. (1999).Coordination and control in education. En A.J. Wisscher (Ed.) Managing schools towards high performance. Linkgin school management theory to the school effectiveness knowledge base (97-134). Lisse: Swets and Zeitlinger.

Yates, A. (1970). Agrupamiento en educación. Buenos Aires: Paidós.

Zabala, A. (1990). Materiales curriculares. En T. Mauri et al. El Currículum en el centro educativo. Barcelona: ICE de la UB – Horsori.

Zabalza. M. A. (2002). La enseñanza universitaria. El escenario y sus protagonistas. Madrid: Nancea.

Zerilli, A. (1978). Fundamentos de organización y dirección general. Deusto: Bilbao.


Programari

No es requereix d'un programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre tarda