Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Teatrals | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap
L’objectiu general de l’assignatura és introduir l’alumnat sense coneixements o experiència previs en els conceptes i fonaments bàsics de l'escenificació i de la direcció d'actors que serveixin per a la investigació i la creació en l'àmbit de la pràctica teatral.
Aquest mòdul està destinat a aquell alumnat interessat a cursar la matèria que no disposi de coneixements o experiència prèvia.
La dinàmica del laboratori és teòricopractica. En una primera part, s’introduiran aspectes teòrics relacionats amb l’escenificació i la direcció d’actors que s’aniran aplicant de manera pràctica al treball concret d’un text dramàtic i a través d'exercicis en els quals l’alumnat exercirà el rol tant d'intèrpret com de director/a. A la segona part, l'alumnat s'iniciarà en la preparació d’un projecte de direcció d’actors, que serà posat a prova en petits grups en diverses sessions pràctiques amb actors professionals.
L’objectiu és proporcionar a l’alumnat referents relatius a tècniques i metodologies amb les quals realitzar investigacions teòriques i treballs pràctics en el camp dels processos creatius lligats a l’espectacle teatral. Sobre aquesta base, el mòdul desenvoluparà un laboratori de creació i direcció d’actors que posarà especial atenció en el treball actoral per a la definició de la posada en escena.
1. Nocions bàsiques de l’escenificació. Breu repàs de la figura del director d’escena. Escoles i tècniques d'interpretació. L’escenificació entesa com a convenció. La construcció del sentit de l’espectacle: instruments de significació. L’escenificació com a integració de llenguatges. La relació amb l'espectador.
2. Procés d'anàlisi del text. Conceptes bàsics de l’anàlisi del text dramàtic. Documentació i contextualització. Circumstàncies, situació, acció dramàtiques. Línia d'acció centrali tesi. Anàlisi i descomposició de l’acció: del general al particular. Aproximació a l’estudi del personatge en el text.
3. Passes cap a l’escenificació. Procediments: documentació i contextualització. Hipòtesi creativa: sentit i significat de la proposta. Ètica, tècnica i estètica. Llenguatge escènic: espai, llum, so, personatge i moviment com a elements constitutius del tempo-ritme i del sentit de l’escenificació.
4. Introducció al vocabulari de la direcció d’actors. Conceptes bàsics per a l’anàlisi de l’acció comunicativa elemental: circumstàncies, situació, estímul, afecte, objectiu, acció, psicofísica. Acció verbal, acció psicofísica, acció física. Elements d’anàlisi i construcció de l’acció: context, situació, esdeveniment, espai, temps, acció, objectius, conflictes.
5. L’intèrpret. Instruments expressius: la veu, el cos i la imatge. Plasticitat. Tempo-ritme.
Estètica de l’expressió actoral en relació a l’escenificació. La paraula, el gest i el moviment com a elements definidors de l’acció i de l’escenificació. L’expressió com a element constitutiu del sentit.
6. La direcció d'actors. Actors i directors: instruments comuns, objectius complementaris, procediments diferents. Procediments metodològics per dissenyar, plantejar i realitzar la direcció d’actors en artefactes escènics. La improvisació.
7. Experimentació pràctica. Del text a l’escena. Definició del projecte i preparació dela proposta escènica. Com el treball dels intèrprets altera el projecte i el sentit de l’escenificació: capacitat d’observació, discerniment i modificació del/ de la director/a d’escena.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i expositives, resolució d'exercicis; pràctiques a l'aula | 30 | 1,2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Aprenentage cooperatiu, individual i en grup | 60 | 2,4 | |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació d'exercicis, lectures associades, visionat de referents | 60 | 2,4 |
La metodologia que planteja aquest laboratori és teoricopràctica. Es tracta d’anar aplicant la teoria en la pràctica i d’incorporar les eines i els principals coneixements compartits.
El curs s’estructura de la manera següent:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació a classe | 30% | 0 | 0 | CA15, KA26, KA27, SA22, SA23 |
Presentacions a classe i lliurament d'informes i treballs | 40% | 0 | 0 | CA15, KA26, KA27, SA22, SA23 |
Tutories | 30% | 0 | 0 | CA15, KA26, KA27, SA22, SA23 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Avaluació continuada
A. Exercicis pràctics:
B. Es tindrà en compte:
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de [***cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat]. En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”
Bibliografia bàsica:
ABELLAN, Joan. La representació teatral. Monogràfics de Teatre. Institut del Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1983.
BOGART, Anne. La preparación del director. Siete ensayos sobre teatro y arte. Barcelona: Alba Editorial, 2008.
BROOK, Peter. El espacio vacío. Arte y técnica del teatro. Barcelona: Península, 1998.
CEBALLOS, Edgar. Principios de dirección escénica. México: Gaceta, 1992.
CHEJOV, Michael. Sobre la técnica de la actuación. Barcelona: Alba Editorial, 2011.
DEKOVEN, Lenore. Changing direction. A practical Approach to directing Actors in Film and Theatre. Ed. Routledge, 2006.
MELENDRES, Jaume. La direcció d’actors. Diccionari mínim. Barcelona: Institut del teatre, 2000.
MITCHELL Katie. L'ofici de dirigir. Barcelona: Institut del teatre, Angle. 2018.
SIMÓ, Ramon. L'art de l'escenificació. Cartes sobre la creació teatral. Barcelona: Institut del teatre, 2024.
STANISLAVSKY, Konstantin. El trabajo del actor sobre si mismo en el proceso creador de la vivencia. Barcelona: Alba Editorial, 2007.
Bibliografia complementària:
HOGHE, Raimund. Pina Bausch. Historias de teatro-danza. Ed. Ultramar, 1989.
RICHARDS, Thomas. Trabajar con Grotowsky sobre las acciones físicas. Barcelona: Alba Editorial, 2005.
SANCHEZ, A. José. Dramatúrgias de la imagen. Colección Monografías. Cuenca (La Mancha): Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla, 1994.
Teams
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |