Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Convergència Digital i Polítiques de Comunicació

Codi: 42442 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Mitjans, Comunicació i Cultura OB 0

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Corominas Piulats
Correu electrònic:
maria.corominas@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits específics.


Objectius

General:

Estudiar l’evolució de les polítiques de la comunicació i de la cultura davant les transformacions tecnològiques i el creixement de l’oferta de les comunicacions.

 

Concrets:

Descriure i analitzar les polítiques (fonamentalment públiques) de comunicació i cultura en el context digital

Identificar les línies principals de transformació dels mitjans de comunicació, lligades a la convergència tecnològica, la convergència empresarial i la convergència multimèdia

 


Competències

  • Comprendre i conèixer, de manera detallada i fonamentada, els aspectes teòrics i pràctics del camp de la comunicació i la cultura.
  • Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Saber analitzar l'impacte de les estratègies dels grups mediàtics en els processos de comunicació social a fi de promoure noves formes de cultura i comunicació participatives
  • Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar polítiques culturals i de comunicació tant en l'àmbit local com en l?internacional, utilitzant les noves formes de comunicació social.
  • Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los

Resultats d'aprenentatge

  1. Assessorar les polítiques públiques de regulació dels sistemes de comunicació i cultura
  2. Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
  3. Definir els trets principals del dret d'accés en el nou entorn de les tecnologies digitals.
  4. Demostrar comprensió de les polítiques de l'evolució de les polítiques de la comunicació i la cultura en les últimes quatre dècades.
  5. Demostrar comprensió dels fonaments de l'economia política de la comunicació.
  6. Demostrar que es comprenen les teories dels estudis culturals aplicades a la comunicació.
  7. Desenvolupar habilitats per a la cooperació entre les indústries culturals i els mitjans de comunicació
  8. Dissenyar, planificar i dirigir accions de política de comunicació per resoldre els problemes plantejats als nous escenaris de la comunicació global
  9. Identificar les noves formes que ha d'adoptar el servei públic de comunicació en l'era digital
  10. Planificar accions de comunicació capaces d'influir en els processos de canvi social
  11. Planificar accions de política de comunicació adaptades al nou entorn de la comunicació digital
  12. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  13. Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los

Continguts

Anàlisi de les polítiques de comunicació i cultura davant la convergència digital, els nous sistemes de comunicació en línia i la globalització.

Estudi de l’evolució d’aquestes polítiques des de les ‘polítiques nacionals de comunicació’ fins als plantejaments de la Unió Europea, les polítiques de societat de la informació i la Convenció de la UNESCO sobre la diversitat cultural.

En el curs es posarà un èmfasi especial en l’estudi de la incidència de la convergència en l’àmbit audiovisual, en el servei públic i en els grans grups mediàtics.

Eixos temàtics:

  • Polítiques de comunicació i cultura. Aspectes teòrics (3 sessions)
  • Intel·ligència artificial, algoritmes i regulació (3 sessions)
  • Convergència digital i audiovisual. Estudi de casos (3 sessions)

Els referents geopolítics principals seran Europa i Amèrica Llatina, amb un èmfasi especial en les cultures d’àmbit reduït i els efectes que hi pot tenir la globalització.

Aquesta guia docent incorpora la perspectiva de gènere en els continguts i en el tractament. 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sessions teòriques i discussions a classe 30 1,2 2, 7, 9
Tipus: Supervisades      
Sessions de tutories i proves d'avaluació 15 0,6 1, 2, 7, 8, 10, 11, 13
Tipus: Autònomes      
Lectures, estudi personal i comentari escrit 105 4,2 1, 2, 3, 8, 9, 10, 11

El curs s'organitza en deu sessions setmanals de tres hores en què es combina l'exposició dels continguts teòrics del temari en classes magistrals amb discussions sobre les lectures.

Es demana participació activa dels estudiants en forma de presentació i comentari de les lectures.

El calendari detallat amb el contingut de les diverses sessions s'exposarà el dia de presentació del mòdul. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment del mòdul. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a les sessions teòriques i participació en les discussions a classe 10% 0 0 3, 5, 6, 7, 9
Examen final 45% 0 0 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13
Participació en, com a mínim, l'exposició a classe (en grup) d'una lectura 25% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 9
Realització d'un comentari escrit individual, relacionat amb els temes del mòdul 20% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 9

AVALUACIÓ

El mòdul consta de les activitats d’avaluació següents:

  1. Participació en, com a mínim, l’exposició (en grup) d’una lectura a classe. Representarà el 25% de la qualificació final.
  2. Realització d’un comentari (individual) escrit (2.500 paraules) sobre una qüestió d’actualitat relacionada amb els temes del mòdul. El comentari serà compartit amb el grup per moodle. Representarà el 20% de la qualificació final.
  3. Assistència i participació en les discussions a l’aula. Representarà el 10% de la qualificació final.
  4. Examen final sobre els continguts teòrics i les lectures. Representarà el 45% de la nota final.

RECUPERACIÓ

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

L'alumnat podrà recuperar el comentari escrit i/o l’examen final. 

Per a les persones que, d'acord amb aquests criteris, es presentin a les activitats de recuperació, la mitjana ponderada de l'avaluació es farà tenint en compte la nota d'aquesta activitat.

Ateses les seves característiques, s'exclouen de la recuperació l’assistència a classe i la presentació i discussió de textos a l'aula (activitats 1 i 3).

Les dates d’avaluació i de recuperació s’anunciaran el dia de presentació del mòdul. La informació també es penjarà al Campus Virtual.

NO AVALUABLE

Es considerarà no avaluable quan s'aportin menys del 85% de les evidències avaluables.

REVISIÓ ORDINÀRIA DE NOTES DE LES ACTIVITATS D'AVALUACIÓ

En cas de disconformitat amb la qualificació de les activitats avaluades, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària de les proves amb la professora responsable del mòdul. La data i l'horari de la revisió ordinària es faran públics al Campus Virtual.

REVISIÓ EXTRAORDINÀRIA DE LA QUALIFICACIÓ FINAL DEL MÒDUL

En cas de disconformitat amb la qualificació final del mòdul, l'alumnat tindrà dret a sol·licitar la revisió extraordinària. L'alumne/a haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals a partir de la publicació de la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació, que es lliurarà a Gestió acadèmica del Centre. La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovades per la Junta de Facultat del dia 5 de maig de 2016, publicades al web de la Facultat: http://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/revisio-extraordinaria-de-la-qualificacio-final-1345714263962.html

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquest mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. El professorat podrà usar eines de detecció de similituds o plagi i eines de detecció d’ús d’Intel·ligència Artificial generativa.

 

PLAGI: L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (com ara còpia, plagi, suplantació d’identitat) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.


Bibliografia

Acerbi, Alberto (2020) Cultural evolution in the digital age. Nueva York: Oxford University Press. Via UAB: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991000267569706709

Becerra, Martín; Mastrini, Guillermo (2017). La concentración infocomunicacional en América Latina (2000-2015). Bernal: Universidad Nacional de Quilmes.

Birkinbine, Benjamin J.; Gómez, Rodrigo & Wasko, Janet (2016) Global Media Giants. Nova York; Londres: Routledge https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991006535529706709

Bonet, Montse (coord.) (2016) El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona, Editorial UOC.

Bulck, Hilde van; Puppis, Manuel; Simpson, Seamus (eds.) (2016) European Media Policy for the Twenty First Century. assessing the past, setting the agendas for the future. Nueva York: Routledge. Via UAB https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1992312?lang=cat

Bulck, Hilde van den; Puppis, Manuel; Donders, Karen; Audenhove, Leo van (2019) The Palgrave Handbook of Media Policy Research. Nueva York: Palgrave Macmillan. Via UAB https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9783030160654

Bustamante, Enrique (coord.) (2017). Informe sobre el estado de la cultura en España. Igualdad y diversidad en la era digital [ICE 2017] Madrid: Observatorio de Cultura y Comunicación. Fundación Alternativas. http://www.fundacionalternativas.org/public/storage/publicaciones_archivos/6cd717bd9f96c0d102a67139fa3ea3ac.pdf

Chadwick, A. (2013-09-03). The Contemporary Contexts of Hybridity. In The Hybrid Media System: Politics and Power. : Oxford University Press, https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_oup_oso_oso_9780190696726_chapter_4

Corominas, Maria (2017). "La política audiovisual de la Unión Europea", a Fernández Alonso, Isabel (ed.) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera, Barcelona, Gedisa, p. 69-93 Via UAB https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991007184229706709

Cuilenburg, Jan van; Denis McQuail (2003). Media Policy Paradigm Shifts. Towards a New Communications Policy Paradigm. European Journal of Communication, vol. 18(2), p. 181-207

Donders, Karen; Pawels, Caroline; Loisen, Jan (eds.) (2014) The Palgrave Handbook of European Media Policy. Basingstoke: Palgrave Macmillan.Via UAB https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991000274139706709

Dragomir, Marius; Thompson, Mark (eds.) (2014): Maping Digital Media Global Findings. Digital Journalism. Making News, Breaking News. NewYork:  Open Society Foundations, July <http://www.opensocietyfoundations.org/sites/default/files/mapping-digital-media-overviews-20140828.pdf>

Dwyer, Tim (2010) Media Convergence.Maidenhead, Berks. : McGraw-Hill : Open University Press

European Audiovisual Observatory (2024) AI and the audiovisual sector: navigating the current legal landscape, Estrasburgo, EAO, https://rm.coe.int/iris-2024-3-ia-legal-landscape/1680b1e999

Flew, Terry; Iosifidis, Petros; Steemers,Jeanette (2016). Global media and national policies: The return of the state. Basingstoke: Palgrave Macmillan. Via UAB https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991010453708206709

Freedman, Des (2008) The Politics of Media Policy. Cambridge: Polity Press. 

Freedman, Des (2015) Paradigms of Media Power. Communication, Culture & Critique, 8, p.273-289

Grece, Christian (2021) Trends in the VOD market in EU28. Estrasburgo: European Audiovisual Observatory https://rm.coe.int/trends-in-the-vod-market-in-eu28-final-version/1680a1511a

Hirst, Martin (2019) Navigating social journalism: a handbook for media literacy and citizen journalism. Nueva York: Rougledge. Via UAB: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991009879069706709

Hunt, Robert; McKelvey, Fenwick (2019) Algorithmic Regulation in Media and Cultural Policy: A Framework to Evaluate Barriers to Accountability Journal of Information Policy, 2019, Vol. 9 (2019), p. 307-335 https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_crossref_primary_10_5325_jinfopoli_9_2019_0307

Iosifidis, Petros(2011). Global media and communication policy. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Jin, Dal Yong (2013).De-convergence of global media industries. Nova York-Londres:Routlegde. Via UAB: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010493720606709

Jin, Dal Yong (2021) Artificial Intelligence and Social Plattforms. Critical PerspectivesAbingdon, Oxon ; New York, NY : Routledge [ebook] https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9781000385717

Lazer, D.M. et al (2018, 9 mar) The science of fake news, Science vol. 359:6380, p.1094-1097

Mosco, V. (2017). Becoming digital : Toward a post-internet society.https://ebookcentral.proquest.com

Pickard Robert (2017) Essential Principles for Contemporary Media and Communication Policymaking Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism.

Russell, Stuart; Norvig, Peter (2021) Artificial Intelligence: a Modern Approach, Global Edition. Pearson Education, Limited. https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=6563568

Storsul, Tanja; Dagny Stuedahl (eds.) (2007). Ambivalence towards convergence: Digitalization and media change. Göteborg: Nordicom.

Shäfer, Mirko Tobias; van Es, Karin (2017) The Datafied Society. Studying Culture through Data Amsterdam: Amsterdam University Press.

Tresserras, Joan Manuel (2010).Polítiques de comunicació i cultura i construcció nacional. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Waisbord, Silvio (2013) Media policies and the blindspots of media globalization: insights from Latin America, Media, Culture & Society, 35(1), p.132-138


Programari

Ofimàtica


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 40 Espanyol primer quadrimestre tarda