Botànica
Codi: 107526 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Biologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Merce Galbany Casals
- Correu electrònic:
- merce.galbany@uab.cat
Equip docent
- Maria Elena Ruiz Molero
- Moisès Guardiola Bufí
- Laia Guardia Valle
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials. Facilitarà el seguiment de l’assignatura tenir coneixements bàsics d’evolució, biologia de la reproducció, i diversitat morfològica i funcional de plantes i fongs. A més, serà d’utilitat tenir una bona base de geografia global i a escala ibèrica i coneixements dels períodes geològics.
Objectius
Aquesta assignatura aborda l'estudi de la diversitat vegetal en sentit ampli i, de manera sintètica, també la diversitat de fongs.
Per un costat, es treballarà perquè l’estudiant sigui capaç de construir un esquema filogenètic on situar els diversos elements d’aquesta biodiversitat vegetal i fúngica. Aquest treball estarà estretament relacionat amb aspectes de sistemàtica i d’evolució vegetal, com també amb l’estudi de les tècniques i coneixements que permeten classificar els éssers vius (morfologia, anatomia, indicadors moleculars, aspectes biogeogràfics, etc.).
Per un altre, es donarà èmfasi als principals processos biològics (cicles vitals, reproducció, dispersió, etc.), evolutius (relacions filogenètiques, tendències evolutives, coevolució, etc.), ecològics (factors limitants, hàbitats, adaptacions al medi, etc.) i aplicacions per part de l'espècie humana (indústria, gestió del territori, etc.) dels principals grups estudiats.
Aquesta assignatura es complementarà amb la d’Anàlisi i cartografia de la vegetació, i és fonamental per cursar les assignatures optatives d’Ecologia, evolució i diversitat de les criptògames, Biologia i diversitat de les fanerògames, i Botànica aplicada.
Resultats d'aprenentatge
- CM12 (Competència) Avaluar els patrons i dinàmiques temporals i espacials que s'observen en la vegetació, relacionant-ho amb els factors ambientals i valorant l'impacte mediambiental de l'actuació antròpica.
- CM13 (Competència) Actuar d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el procés de gestió i conservació de comunitats vegetals.
- KM20 (Coneixement) Descriure el desenvolupament, el creixement i els cicles biològics dels vegetals i fongs, així com la seva diversitat i evolució.
- KM21 (Coneixement) Identificar espècies vegetals i fúngiques, aplicant les tècniques actuals de classificació dels éssers vius.
- SM16 (Habilitat) Aplicar tècniques cartogràfiques (sistemes d'informació geogràfica i teledetecció) que permeten analitzar i gestionar, espacialment i temporalment, la vegetació.
- SM17 (Habilitat) Obtenir espècies i materials de vegetals i fongs per fer-ne posteriorment l'anàlisi al laboratori.
- SM18 (Habilitat) Dur a terme informes sobre l'anàlisi de la vegetació de comunitats naturals i presentar-los per escrit i oralment.
- SM19 (Habilitat) Analitzar l'origen, l'evolució i la diversitat dels vegetals i fongs.
Continguts
- Macroevolució i filogènia d’organismes vegetals i fongs
Conceptes fonamentals per entendre l'origen i l'evolució dels principals grups (llinatges evolutius) de fongs i organismes fotoautòtrofs. Es donarà importància als processos d’endosimbiosi que van originar les principals línies filogenètiques i la diversitat vegetal a nivells basals de l'arbre de la vida.
Es donaran les bases per a la interpretació dels sistemes de classificació i definició dels taxons sota una òptica fonamentalment evolutiva, així com dels processos macroevolutius que han tingut lloc.
- Característiques, diversitat i sistemàtica dels principals grups vegetals i de fongs
Es veuran les característiques biològiques (morfologia, reproducció i ecologia) i alguns exemples dels principals llinatges evolutius: cianobacteris, fongs, algues i molt especialment plantes terrestres (briòfits, criptògames vasculars, gimnospermes i angiospermes).
Se seguirà un criteri d'organització filogenètic d'acord amb les propostes més actuals de classificació. Es farà èmfasi en els caràcters derivats compartits (sinapomorfies) i en les relacions genealògiques (de parentiu).
- Característiques funcionals
A partir del marc filogenètic, s'aniran destacant les diferents fites adquirides al llarg del procés evolutiu per part dels fongs i els organismes vegetals, entre d'altres: origen del cloroplast, aparició de l'embrió, adquisició del teixit vascular, origen i evolució dela llavor i el gra de pol·len i l'evolució de la flor i el fruit. Es farà especial esment als processos de coevolució i diversificació. També es tractaran altres aspectes funcionals com ara la importància de les algues en els ecosistemes marins i continentals, o el paper ecològic dels fongs o les simbiosis fúngiques en els ecosistemes terrestres.
Els temes es presenten segons aquest esquema:
- Introducció
- La classificació dels éssers vius
- Taxonomia, sistemàtica i filogènia
- Nivells d’organització morfològica
- Reproducció i cicles
- Fongs ameboides – Mucoromicots
- Fongs Ascomicots
- Fongs Basidiomicots
- Líquens i micorizes
- Origen i evolució del cloroplast
- Bacteris fotosintètics
- Heteroconts
- Rodòfits
- Cloròfits i Estreptòfits basals
- Introducció a les plantes terrestres. Briòfits
- Introducció a les plantes vasculars
- Criptògames vasculars
- Introducció als Espermatofitins
- Gimnospermes
- Introducció a les Angiospermes
- Diversitat d’Angiospermes
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 27 | 1,08 | KM20, KM21, SM19 |
| Pràctiques de laboratori | 12 | 0,48 | KM20, KM21, SM17 |
| Seminaris | 4 | 0,16 | KM20, KM21, SM17 |
| Sortides de camp | 10 | 0,4 | CM12, CM13, KM21, SM16, SM17, SM18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració d'un treball autònom avaluable | 50 | 2 | CM13, KM21, SM17 |
| Estudi | 44 | 1,76 | KM20, KM21, SM19 |
Aquesta assignatura presenta una forta component pràctica, de laboratori i de camp, ja que considerem aquesta com una part indissociable del coneixement botànic teòric. Per això l’alumnat haurà de ser responsables de mantenir al dia els coneixements adquirits durant les sessions teòriques, pràctiques i seminaris.
- Activitats dirigides:
- Classes teòriques:
Es presentarà la diversitat, ecologia, cicles vitals i classificació de plantes, fongs i altres grups fotoautòtrofs en sessions magistrals expositives, cadascuna de 50 minuts. El material docent corresponent a cada tema de teoria estarà disponible per l’alumnat al campus virtual.
- Seminaris:
Una part dels continguts d’aquesta assignatura serà impartida a través de dos seminaris de dues hores cadascun. En aquestes sessions s’establirà una connexió entre la teoria i les pràctiques i el treball autònom avaluable. Es desenvoluparan els coneixements i les habilitats per a la identificació de plantes a través de l’ús de claus dicotòmiques i el reconeixement de caràcters diagnòstics. S’aprofundirà especialment en l’estudi de la morfologia i diversitat de flors i fruits.
- Pràctiques de laboratori:
Consisteixen en sis sessions on s’estudiaran mostres dels diferents grups d’organismes tractats a les classes teòriques amb el guiatge i suport del professorat i els equips i eines necessàries. La documentació necessària per cada pràctica estarà disponible per l’alumnat al campus virtual.
- Sortides de camp:
Es realitzaran tres sortides de camp a indrets amb característiques climàtiques, geològiques i d’impacte humà diferents, factors que determinen una flora i vegetació particular. En cada sortida el professorat farà una introducció a la diversitat florística i a aspectes generals de l’ecologia de les comunitats vegetals, de les adaptacions al medi, i de l’impacte humà. Amb el suport del professorat, l’alumnat aprendrà a reconèixer les principals espècies vegetals de cada zona i es familiaritzarà amb la morfologia vegetal. La documentació necessària per cada pràctica estarà disponible per l’alumnat al campus virtual.
- Activitats autònomes:
- Estudi
La superació de l’assignatura requereix la dedicació de nombroses hores d’estudi autònom, ja que gran part dels continguts tenen una component memorística i s’avaluen a través d’exàmens.
- Elaboració d’un treball autònom avaluable
L’alumnat haurà d’elaborar i presentar un treball de manera autònoma, que consistirà principalment en la identificació i descripció morfològica de plantes seguint la metodologia i terminologia treballada a les pràctiques de laboratori, sortides de camp i seminaris. Aquest treball formarà part de l’avaluació de l’assignatura.
En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de pràctiques | 25% | 1 | 0,04 | CM12, CM13, KM20, KM21, SM16, SM17, SM18 |
| Exàmens teòrics | 55% | 2 | 0,08 | KM20, KM21, SM19 |
| Treball autònom avaluable | 20% | 0 | 0 | CM13, KM21, SM17 |
L'avaluació consisteix en una part teòrica i en una part pràctica. Per superar l'assignatura, la nota de la part teòrica ha de ser igual o superior a 5 i la nota de la part pràctica ha de ser igual o superior a 5.
I. Part teòrica: 55%
Examen escrit primer parcial: 27,5%
Examen escrit segon parcial: 27,5%
És necessari obtenir una nota igual o superior a 5 en cada un dels parcials per poder ser avaluat/da de l'assignatura. L’alumnat que no hagi superat els parcials es podrà presentar a un examen de recuperació de la part corresponent al parcial o parcials no superat(s). Per al còmput de la mitjana de la part teòrica, la nota obtinguda en l'examen de recuperació substituirà la nota original corresponent al parcial que s'ha de recuperar.
II. Part pràctica: 45%
Examen de pràctiques: 25%
Treball autònom avaluable: 20%
L'examen pràctic consistirà en la identificació de fongs i organismes vegetals dels grups estudiats en les pràctiques de laboratori i en les sortides de camp, i en el reconeixement i descripció d'estructures morfològiques i aspectes funcionals.
L’alumnat haurà d'elaborar un treball avaluable de manera autònoma, seguint les instruccions del professorat al llarg de curs, i lliurar-lo en la data que s'indiqui.
És necessari obtenir una nota igual o superior a 4 en l'examen pràctic i en el treball autònom poder ser avaluat/da de l'assignatura. Només hi haurà recuperació de l'examen pràctic.
L'assistència a pràctiques, tant de laboratori com de camp, és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan la seva absència sigui superior al 20% de les sessions programades.
---
AVALUACIÓ ÚNICA:
Per l’alumnat que ho hagi sol·licitat d’acord amb la normativa, l’avaluació única d’aquesta assignatura consisteix en:
-Una única prova de síntesi en la que s’avaluaran els continguts de tot el programa de teoria i seminaris de l'assignatura. La prova constarà de preguntes de tipus test. La nota obtinguda en aquesta prova de síntesi suposarà el 55% de la nota final de l’assignatura i és necessari obtenir una nota igual o superior a 5 per aprovar l’assignatura. La prova d’avaluació única es farà coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova de teoria de l’avaluació continuada (data de l’examen segon parcial) i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
-L’avaluació de les activitats de pràctiques seguirà el mateix procés de l’avaluació continuada. La nota obtinguda en el bloc de pràctiques suposarà el 45 % de la nota final de l’assignatura. L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única farà l’examen de pràctiques coincidint amb la mateixa data fixada en calendari per a la darrera prova de teoria de l’avaluació continuada (data de l’examen segon parcial). L'examen pràctic tindràun pes d’un 25% de la nota final i consistirà igualment en la identificació de fongs i organismes vegetals dels grups estudiats en les pràctiques de laboratori i en les sortides de camp, i en el reconeixement i descripció d'estructures morfològiques i aspectes funcionals. L’elaboració del treball es farà de la mateixa manera i caldrà lliurar-lo en la mateixa data que s’estableixi per l’avaluació continuada o bé en la data fixada en calendari per a la darrera prova de teoria de l’avaluació continuada (data de l’examen segon parcial), segons s’acordi amb l’alumnat durant el curs. El treball tindrà un pes d’un 20% en la nota final de l’assignatura. Igual que en l’avaluació continuada, és necessari obtenir una nota igual o superior a 4 en l'examen pràctic i en el treball per poder ser avaluat/da de l'assignatura. La mitjana d’aquestes dues notes haurà de ser igual o superior a 5 per poder ser avaluat/da de l’assignatura. Només hi haurà recuperació de l’examen pràctic, en la data que sigui acordada.
L'assistència a pràctiques, tant de laboratori com de camp, és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan la seva absència sigui superior al 20% de les sessions programades.
---
L’alumnat obtindrà una qualificació de “No avaluable” quan les activitats d’avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Bibliografia
Teoria:
Bresinsky, A. et al. 2013. Strasburger’s Plant Sciences (Including Prokaryotes and Fungi). Springer. Berlin.[Recurs electrònic disponible a la UAB]
Evert, R. & Eichhorn, S. 2013. Raven Biology of plants. 8th ed. W.H. Freeman & Company. New York.
Izco, J. et al. 2004. Botánica. McGraw-Hill-Interamericana. Madrid.
Lee, R. E. 2008. Phycology. 4th ed. Cambridge University Press. Cambridge. UK.
Llimona, X. et al. 1985. Història Natural dels Països Catalans, vol. 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Masalles, R. M. et al. 1988. Història Natural dels Països Catalans, vol. 6: Plantes superiors. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Mauseth, J. D. 2017. Botany. An Introduction to Plant Biology. 6th ed. Multimedia enhanced edition. Jones & Bartlett Learning. Burlington.
Nabors, M. W. 2006. Introducción a la Botánica. Pearson Addison Wesley Educación. Madrid. [Recurs electrònic disponible a la UAB]
Pràctiques:
Aguilella, A. & Puche, F. 2004. Diccionari de Botànica. Universitat de València. València.
Bolòs, O. de & Vigo, J. 1984-2001. Vols. I-IV. Flora dels Països Catalans. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O. et al. 2005. Flora Manual dels Països Catalans. 3a edició revisada i ampliada. Pòrtic. Barcelona.
Bonnier G. & De Layens, G. 1990. Claves para la determinación de plantas vasculares. Omega. Barcelona.
Cambra, J. et al. 1989. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.
Castroviejo, S. et al. (eds.). 1986-present. Flora iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. CSIC. Madrid. http://www.floraiberica.es
Font Quer, P. 2009. Diccionario de Botánica. 4a ed. Península. Barcelona.
Font Quer, P. 2015. Iniciació a la Botànica, 3a ed. revisada i actualitzada per Vallès, J. i Vigo, J. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
Gerhardt, E. et al. 2000. Hongos de España y de Europa. Omega. Barcelona.
Llistosella, J. & Sánchez-Cuixart, A. 2004. L’herbari. Arbres, arbusts i lianes. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
Llistosella, J. & Sánchez-Cuixart, A. 2008. L’herbari: Mates, herbes i falgueres. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
Llistosella, J. & Sánchez-Cuixart, A. 2015. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
Llistosella, J. & Sánchez-Cuixart, A. 2020. Guia il·lustrada per a conèixer els arbusts i les lianes. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
Llistosella, J. & Bernal, M. 2022. Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
López González, G. 2001. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Tomos I y II. Ed. Mundi-Prensa. [Recurs electrònic disponible a la UAB]
Recasens, J. 2000. Botànica agrícola. Plantes útils i males herbes. Universitat de Lleida. [Recurs electrònic disponible a la UAB]
Wirth, V. et al. 2004. Guía de campo de líquenes, musgos y hepáticas. Omega. Barcelona.
Adreces web:
Flora catalana.net. La flora del nostre entorn: http://www.floracatalana.net/
Herbari virtual del Mediterrani occidental: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html
Programari
No hi ha programari específic en aquesta assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PCAM) Pràctiques de camp | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 112 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 113 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 114 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 115 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 115 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 11 | Català | primer quadrimestre | tarda |