Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cursar el primer curs del grau d'Estudis de Gènere i nocions bàsiques de drets humans. La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
En aquesta assignatura es proporciona a l'alumnat conceptes jurídics fonamentals en relació als drets de les dones i de les persones LGTBI. Es tracta de facilitar un coneixement jurídic bàsic que permeti comprendre l'estructura jurídica de les polítiques públiques de gènere i dels drets de les dones.
1. El concepte de dret. Dret, moral i justícia i les seves diferències i connexions.
2. Dret i Estat. Estat liberal, Estat social de Dret, estat neoliberal. Funcions del Dret.
3. Les fonts del Dret. Dret internacional i europeu, Dret constitucional, Dret autonòmic, Dret local. Legislació, jurisprudència i costums.
4. Estructura i tipologia de drets: drets fonamentals i drets humans; generacions de drets; drets polítics, civils, drets econòmics i socials.
5. Nocions de la igualtat: igualtat formal, igualtat real, igualtat d'oportunitats, igualtat efectiva. Concepte de discriminació/subordinació. Discriminació directa i indirecta.
6. Tècniques del Dret Antidiscriminatori: accions positives, transversalitat de gènere i interseccionalitat.
7. Legislació espanyola d’igualtat de dones i homes. Llei espanyola 3/2007.
8. Legislació catalana d’igualtat de dones i homes.
9. Drets LGTBI i persones trans: Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia
10. Legislació pro Igualtat de tracte i no discriminació: Ley 15/2022, de 12 de julio, integral para la igualdad de trato y la no discriminación; Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes práctiques | 25 | 1 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
Classes teòriques | 25 | 1 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM02 |
Tutories | 13 | 0,52 | |
Tipus: Autònomes | |||
Treball en grup | 10 | 0,4 | KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
Treball individual | 35 | 1,4 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
El curs tindrà classes teòriques i pràctiques amb lectures i treballs obligatoris. El treball de l'alumnat serà en grup i també es completa amb un treball individual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50 | 2 | 0,08 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
Treball a classe i en grup | 10 | 20 | 0,8 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
Treballs individuals | 40 | 20 | 0,8 | KM01, KM02, KM05, KM73, SM01, SM02, SM62 |
La nota de l'avaluació contínua inclourà:
a) Primera prova avaluable (25%)
b) Segona prova avaluable (25%)
c) Examen final (50%)
Per fer mitjana i aprovar l'assignatura s'ha d'aprovar l'examen amb un 5. Per sota d'aquesta nota d'examen caldrà anar a reavaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, amb independència del procés es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin en els actes d'avaluació diverses irregularitats d'una mateixa assignatura, la qualificació d'aquesta assignatura serà 0.
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.
En cas d’avaluació única, el càlcul de la nota es correspon amb a nota final de l'examen, que consta de tres proves: primera activitat (25%) + segona activitat (25%) + examen final (50%).
S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que perl’avaluació continuada.
Únicament es realitzarà reavaluació de la part relativa a l'examen final. Per l'alumnat d'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada (examen final).
La nota màxima en la reavaluació no podrà ser superior a 6.
Ús restringit de la IA: per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació i la correcció de textos en les activitats d’aula. L'estudiantat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Añón Roig, María José, et al. (2020). Teoría del Derecho (3.ª ed.). Tirant lo Blanch.
Añón Roig, María José. (2021). Transformaciones en el derecho antidiscriminatorio: avances frente a la subordinación. Revista Electrónica del Instituto de Investigaciones Jurídicas y Sociales Ambrosio Lucas Gioja, (26), 29–54.
Barrère Unzueta, María Ángeles. (2018). Filosofías del Derecho antidiscriminatorio: ¿qué Derecho y qué discriminación? Una visión contra-hegemónica del Derecho antidiscriminatorio. Anuario de Filosofía del Derecho, (34), 11–42. https://doi.org/10.53054/afd.vi34.2326
Barrère Unzueta, María Ángeles. (2010). La interseccionalidad como desafío al mainstreaming de género en las políticas públicas. Revista Vasca de Administración Pública, (87), 225–252.
Bodelón González, Encarna. (2010). Las leyes de igualdad de género en España y Europa: ¿hacia una nueva ciudadanía? Anuario de Filosofía del Derecho, (26), 85–106.
Gelambí Torrell, Mónica. (2023). Com hem vingut organitzant les polítiques d’igualtat de gènere. L’estructura. L’impuls. La coordinació. La transversalitat. En Mirar enrere per mirar endavant: Eines municipals per a una política pública feminista (pp. 11–36).
Igareda González, Noelia. (2024). El derecho a la igualdad versus la libertad de expresión en la manosfera. Derechoy Género, (1), 56–79. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2390
Martínez de Pisón Cavero, José María. (2004). Las generaciones de derechos humanos. En Jerónimo Betegón Carrillo, Francisco Javier Laporta San Miguel, Luis Prieto Sanchís & Juan Ramón de Páramo Argüelles (Coords.), Constitución y derechos fundamentales (pp. 409–436). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Mestre i Mestre, Ruth María. (2016). La protección de los derechos sociales por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, (33), 113–132. https://doi.org/10.7203/cefd.33.8249
MacKinnon, Catharine A. (1995). Hacia una teoría feminista del Estado. Ediciones Cátedra.
Mestre i Mestre, Ruth María. (2006). La caixa de Pandora: introducció a la teoria feminista del dret. Tirant lo Blanch.
Navas Navarro, Susana (Dir.). (2012). Iguales y diferentes ante el derecho privado. Tirant lo Blanch.
Nicolás, Gemma, & Bodelón González, Encarna (Comps.). (s.f.). Género y dominación. Críticas feministas del derecho y el poder (pp. 95–116). Anthropos.
Oliveras Jané, Neus. (2022). Les polítiques de gènere de la Generalitat de Catalunya i la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes. Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, (36), 19–63.
Pateman, Carole. (1995). El contrato sexual. Anthropos.
Pitch, Tamar. (2003). Un derecho para dos: la construcción jurídica del género, sexo y sexualidad. Trotta.
Rodríguez Palop, María Eugenia. (2018). La multiplicación de derechos y la visión generacional. Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global, (142), 31–41.
Cap
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |