Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Bioarqueologia

Codi: 106856 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Arqueologia OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Rihuete Herrada
Correu electrònic:
cristina.rihuete@uab.cat

Equip docent

Maria Saña Segui
Raquel Piqué Huerta
Laura Obea Gomez
Roger Alcantara Fors

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Haver cursat prèviament l'assignatura "Introducció a l'Arqueologia"


Objectius

L'assignatura forma part de la matèria "Mètodes i tècniques de camp i de laboratori" del grau d'Arqueologia.

Els 36 ECTS d'assignatures obligatòries vinculades a la matèria (Mètodes i tècniques de camp en arqueologia

prehistòrica, Mètodes i tècniques en arqueologia històrica, Anàlisi dels artefactes, Anàlisi i estudi dels

materials arqueològics, Bioarqueologia i Arqueologia quantitativa) tenen per objectiu la introducció als

coneixements bàsics de la metodologia i les tècniques de camp i laboratori en arqueologia.

L'assignatura Bioarqueologia dona un èmfasi especial als mètodes i tècniques d'anàlisi de restes

arqueozoològiques, arqueobotàniques i antropològiques. Es presenten els mètodes de descripció i anàlisi de

la variabilitat de les dades, s'introdueixen aspectes com la contrastació d'hipòtesis estadístiques, l'anàlisi de

relacions qualitatives i quantitatives. Els continguts d'aquesta matèria s'orienten a donar als alumnes els

instruments bàsics necessaris per poder treballar els materials arqueològics com a categoria de documents

històrics.

L'assignatura té un caràcter marcadament pràctic, es prima la docència a partir de la resolució de problemes i

les classes pràctiques en els laboratoris docents.


Resultats d'aprenentatge

  1. CM09 (Competència) Planificar el procés de treball en arqueologia, específicament en les activitats de processament de la informació de camp i d'anàlisi de laboratori, organitzant equips de treball i distribuint diferents tasques entre els integrants per a desenvolupar els objectius previstos.

Continguts

Bloc 1.- Arqueobotànica

- Natura i especificitat de les restes arqueobotàniques

- La formació dels conjunts arqueobotànics.

- Mètodes i tècniques de recuperació de les restes botàniques

- La determinació de les restes arqueobotàniques

- Carpologia: els recursos alimentaris. productes, processos de treball i consum

- Antracologia i dendrologia: la gestió dels recursos forestals

- Palinologia: el paisatge vegetal

 

Bloc 2.- Arqueozoologia

- Les anàlisis de fauna en el marc dels projectes d'investigació arqueològica. Objectius, tendències i conceptes claus

en arqueozoologia. La integració de la problemàtica arqueozoològica a la investigació arqueològica.

- La naturalesa del registre paleofaunistic. Les restes de micromamífers. Les restes de peixos. Les restes de mol·luscs.

Les restes d'aus. Altres categories de restes: amfibis, rèptils, insectes i àcars.

- La formació dels conjunts de restes de fauna: l'arqueotafonomia. La incorporació de les restes als jaciments

arqueològics: agents i condicions. Avaluació dels processos arqueotafonòmics.

- La recuperació de les restes de fauna: unitats i condicions. Representativitat dels conjunts faunístics: la problemàtica

del mostreig.

- La classificació anatòmica i taxonòmica de les restes de fauna. La col·lecció de referència. Els manuals. Problemàtica

entorn a la determinació d'espècies morfològicament properes. La biometria. L'ADN. Categories i unitats de

classificació utilitzades en arqueozoologia. Les bases de dades i mètodes de registre.

- Determinació de l'estructura de les poblacions animals sacrificades. L'estimació de l'edat. Les tècniques proposades:

desgast dentari i l'avaluació de l'estat de fusió de les epífisis. La radiografia. La determinació del sexe. Criteris

morfològics i criteris osteomètrics.

- Les modificacions antròpiques. Les traces vinculades al processament, distribució i consum dels recursos animals.

Identificació dels processos de treball a partir de l'anàlisi de les modificacions experimentades sobre les superfícies

òssies. Tècniques implicades en la preparació de l'aliment pel consum: identificació i caracterització a partir del anàlisis

de les termoalteracions. Anàlisis del patró de fracturació i la seva relació amb el processat i consum dels animals i

productes animals.

- L'anàlisi espacial de les restes de fauna. La fracturació, els remuntatges i les connexions anatòmiques.

- La quantificació i tractament estadístic. Representativitat de les mostres. El número de restes i el número mínim

d'individus. La freqüència de les parts de l'esquelet. L'estimació de la quantitat de biomassa potencialment

subministrada.

- La interpretació: el mode de gestió dels recursos animals. Tendències en Arqueozoologia.

 

Bloc 3.- Osteo-arqueologia humana (antropología física)

- Teixits ossis, normes anatòmiques, variabilitat i determinació osteològica.

- Ossos humans de l'esquelet axial

- Ossos humans de l'esquelet apendicular

- Les bases de l'anàlisi demogràfica (1): l'estimació de l'edat de mort.

- Les bases de l'anàlisi demogràfica (2): l'estimació del sexe.

- Excavació i registre de tombes: orientació, posició, seqüenciació i tafonomia funerària.

- Els ossos humans en la recerca de les pràctiques funeràries.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes pràctiques 50 2 CM09
Tipus: Supervisades      
Realització d'exercicis pautats d'aprenentatge a partir de les TIC 15 0,6 CM09
Tipus: Autònomes      
Redacció de treballs 80 3,2 CM09

L'assignatura és de caràcter pràctic, s'impartirà en els laboratoris docents del departament de Prehistòria.

S'articula al voltant de la realització d'exercicis pràctics a través dels quals s'aprendran els procediments de l'anàlisi de

les restes arqueobiològiques.

 

Distribució d'hores per mòdul:

-Arqueozoologia: 21 hores

- Arqueobotànica: 21 hores

- Osteoarqueologia humana: 12 hores

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmens 36% 2 0,08 CM09
Lliurament d'exercicis pràctics 64% 3 0,12 CM09

L'assistència a les classes pràctiques és obligatòria.

Per aprovar l'assignatura cal lliurar tots els treballs pràctics i fer totes les proves escrites dels tres blocs

temàtics de l'assignatura.

Per aprovar l'assignatura també és imprescindible aprovar tots tres blocs temàtics i la nota final serà

ponderada (40% arqueobotànica, 40% arqueozoologia, 20% osteoarqueologia humana).

El pes específic de les proves d'avaluació serà el següent:

• Arqueobotànica: entrega exercicis pràctics 24% (4 entregues, cadascuna representa 6%), prova final escrita

16%

• Arqueozoologia: entrega exercicis pràctics 20%, prova final escrita 20%

• Osteoarqueologia humana: entrega exercici pràctic 20%

Reavaluació:

L'alumant pot presentar-se a la reavaluació de cadascun dels blocs temàtics de l'assignatura sempre que

compleixin els següents requisits:

-Han d'haver-se presentat a totes les proves que consten en la guia docent de l'assignatura de l'any en curs

-Han de haver realitzat les pràctiques.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del

procediment i data de revisió de les qualificacions.

L'estudiant rebrà la qualificació de No Avaluable quan no hagi aprovat al menys un dels tres blocs i quan hagi

lliurat menys del 30% de les activitats d'avaluació.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la

qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés

disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diversesirregularitats en els actes d'avaluació

d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.


Bibliografia

Bloc 1.- Arqueobotànica

Manuals i obres generals

BERIHUETE-AZORIN, Marian; MARTIN SEIJO, Maria; LÓPEZ-BULTÓ, Oriol. PIQUÉ, Raquel (eds) 2022 The

missing woodland resources: archaeobotanical studies of the use of plant raw materials. Eelde: Barkhuis

Publishing. Series Advances in Archaeobotany

BUXÓ, R.; PIQUÉ , R. (dir.) 2003 La recogida de muestras en arqueobotánica: objetivos y propuestas

metodológicas. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 71 pp.

BUXÓ, Ramon.; PIQUÉ, Raquel. 2008.Arqueobotànica. Los usos de las plantas en la Península Ibèrica.

Barcelona: Ariel

HARDY, Karen. AND KUBIAK-MARTENS, Lucy (Eds) 2016. Wild Harvest: Plants inthe Hominin and

Pre-Agrarian Human Worlds. Oxbow Books

HASTORF Christine; POPPER (Eds) Current paleoethnobotany: analytical methods and cultural

interpretations of achaeological plant remains. Chicago, University Press: 72-85

LITYŃSKA-ZAJĄC, Maria 2018. A Man and a Plant: Archaeobotany. In: Pişkin, E., Marciniak, A., Bartkowiak,

M. (eds) Environmental Archaeology. Interdisciplinary Contributions to Archaeology. Springer, Cham.

https://doi.org/10.1007/978-3-319-75082-8_5

MARTÍN SEIJO, María; RICO REY, Aldara; TEIRA BRIÓN, Andrés, PICÓN PLATAS, GARCÍA GONZÁLEZ,

Israel Ignacio; ABAD VIDAL Emilio 2010. Guía de Arqueobotánica. Xunta de Galicia. Consellería de Cultura e

Turismo Dirección Xeral do Patrimonio Cultural. Guia_de_Arqueobotanica.pdf (cultura.gal)

PEARSALL, Deborah M. 2015. Paleoethnobotany. A handbook of procedures (3rd ed.). Walnut Creek, CA:

Left Coast Press.

SPENGLER, R. (2025), Nature's Greatest Success. How Plants Evolved to Exploit Humanity, University of California Press.

VAN ZEIST, W.; WASYLIKOWA, K. i BERHE, K.E. 1991 Progres in Old World Palaeoetnobotany. Rotterdam:

Balkema.

Carpologia

ANTOLÍN, Ferran 2016.: Local, intensive and diverse? Early farmers and plant economy in the North-East of

the Iberian Peninsula (5500-2300 cal BC). Barkhuis, Gröningen.

ALONSO, Natàlia. 1999 De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya

Occidental, Monographies d'Archéologie Meditérranéenne, 4, CNRS.

ALONSO, Natàlia. 2000 "Cultivos y producción agrícola en época ibérica", a III Reunión d'Economía Ibérica,

Saguntum, Saguntum, extra 3, Valencia, 2000, pp. 25-46.

ANDERSON P. (dir.), 1992 Préhistoire de l'Agriculture. Nouvelles Approches expérimentales et

ethnographiques, Monographie du CRA, nº6, p.321-339

BOJŇANSKÝ , V. i FARGAŠOVÁ, A. (2016), Atlas of Seeds and Fruits of Central and East-European Flora. The Carpathian Mountains,  Region,  Springer.

COLLEDGE, Sue., CONOLLY, J.W., SHENNAN, S.J. 2004. Archaeobotanical evidence for the spread of

farming in the East Mediterranean. Current Anthropology, 45 (4), 35-58. doi:10.1086/42208

HILLMAN, Gordon. 1981 "Reconstructing Crop Husbandry Practices from Charred Remains of Crops", a R.

Mercer (ed.), Farming Practice in British Prehistory, p.123-162.

HILLMAN, Gordon.C. 1984a "Interpretation of archaeological plant remains: the aplication of ethnographic

models from Turkey" a W. van Zeist - W.A. Casparie (ed.), Plants and Ancient Man. Studies in

Palaeoethnobotany, Rotterdam, p.1-41

JACOMET, Stéphanie. 2006. Identification of cereal remains from archaeological sites. (2nd edition, 2006)

IPNA, Universität Basel / Published by the IPAS, Basel University. Downloadfrom

http://pages.unibas.ch/arch/archbot/pdf/index.html

JONES, G.E.M. 1984 "Interpretation of archaeological plant remains: Ethnographic models from Greece",

aW.van Zeist i W.A. Casparie (ed.), Plants and Ancient Man.Studies in Palaeoethnobotany, Rotterdam,

p.43-61.

ZOHARY, D., HOPF, M. AND WEISS, E. 2012. Domestication of Plants in the Old World, 4th edition. Oxford:

Oxford University Press.

Fitòlits

PIPERNO, Dolores. 2006. Phytoliths: a comprehensive guide for archaeologists and paleoecologists. Lanham:

AltaMira Press.

PIPERNO,Dolores. 1988 Phytolith analysis. An archaeological and geological perspective. Academic Press.

San Diego.

Dendrocronologia

BEHRE, K.-E. i S. JACOMET 1991 "The Ecological Interpretation of Archaeobotanical Data" a: VAN ZEIST,

W.; K. WASYLIKOWA; K.-E. BEHRE Progress in Old World Palaeoethnobotany, Rotterdam, A.A. Balkema,

1991:81-108

BILLAMBOZ, A. 1996. "Tree-rings and pile dwellings in southwestern Germany: Following in the footsteps of

Bruno Huber". In Dean, J. S., Meko, D. M., and Swetnam, T. S. (eds.), Tree-Rings, Environment, and

Humanity: Proceedings of the International Conference, Tucson, 1994, Radiocarbon, Tucson, AZ, pp. 471-483.

DOMÍNGUEZ-DELMÁS, Marta 2020. Seeing the forest for the trees: new approaches and challenges for

dendroarchaeology in the 21st century. Dendrochronologia, 62, [125731].

https://doi.org/10.1016/j.dendro.2020.125731

Antracologia

CHABAL, Lucie. 1988 "Pourquoi et comment prélever les charbons de bois pour la période antique: les

méthodes utilisées sur le site de Lattes (Hérault)" Lattara 1:187-222

6

CHABAL, Lucie. 1992 "La représentativité paléo-écologique des charbons de bois archéologiques issus du

bois de feu" Les Charbons de Bois, les Anciens Écosystèmeset le rôle de l'Homme. Bulletin de la Société

Botanique de France, 139, Actualités Botaniques, 1992-2/3/4:213-236

DAMBLON Frederic. (ed.). 2013. Proceedings of the Fourth International Meeting of Anthracology. British

Archaeological Records International Series 2486: 1-251.

LUDEMANN, T. 2002. Anthracology and forest sites: the contribution of charcoal analysis to our knowledge of

natural forest vegetation in south-west Germany. In: Thièbault, S. (ed.). Charcoal analysis: methodological

approaches, palaeoecological results and wood uses. British Archaeological Reports International Series 1063:

209-217.

MARGUERIE, Dominic; HUNOT, J.-Y. 2007. Charcoal analysis and dendrology: data from archaeological sites

in north-western France. Journal of Archaeological Science 34: 1417-1433.

PIQUÉ, Raquel. 1999 Producción y uso del combustible vegetal: una evaluación arqueològica. Treballs

d'Etnoarqueologia 3, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid (1999)

THÉRY-PARISOT, Isabel; CHABAL, Lucie. & CHRZAVZEZ, J. 2010. Anthracology and taphonomy, from wood

gathering to charcoal analysis: a review of the taphonomic processes modifying charcoal assemblages, in

archaeological contexts. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 291: 142-153.

THIÉBAULT, Stéphanie. (Ed.). 2002. Charcoal analysis: methodological approaches, palaeoecological results

and wood uses. British Archaeological Reports International Series, 1063: 1-284.

Pol·len

DIMBLEDY, G.W. 1985 The palinology of archaeological sites. Academic Press, London.

Atles anatomia plantes

SCHWEINGRUBER, Fritz. H. 1978 Mikroskopische holzanatomie Zürcher A.G. Zug

SCHWEINGRUBER, Fritz. H. 1990 Anatomie europäischer Hölzer. Bern und Stuttgart

SCHWEINGRUBER, Fritz. H. 1996 Tree rings and environment dendroecology. Birmensdorf: Swiss Federal

Institute for Forest, Snow and Landscape Research- Berne: Haupt.

RECURSOS DIGITALS

http://www.wsl.ch/land/products/dendro/

http://seeds.eldoc.ub.rug.nl/

http://http//www.plantatlas.eu

https://ipna.unibas.ch/archbot/pdf/index.html

http://http//insidewood.lib.ncsu.edu

http://http//www.wodancharcoal.ie

BEKKER, R.M., CAPPERS, R. T.J AND NEEF, R. 2011. Digital Atlas of Economic Plants in Archaeology. The

Digital Atlas series

Revistes digitals:

Vegetation History and Archaeobotany. https://www.springer.com/journal/334/

 

Bloc 2. Arqueozoologia

TEMA 1. Les anàlisis de fauna en el marc dels projectes d'investigació arqueològica:

DAVIS, S.J.M. (1989). La arqueología de los animales, Barcelona, Ediciones Bellaterra S.A.

CHAIX, L., MÉNIEL, P.(2005). Manual de arqueozoología. Editorial Ariel, Barcelona.

ESTÉVEZ, J. (1991). "Cuestiones de fauna en arqueologia". Arqueologia, nuevas tendencias: 57-81, Madrid,

CSIC.

HESSE, B., WAPNISH, P. (1985). Animal bone Archaeology.From objectives to analysis. Manuals on

Archaeology, 5. Washington, Taraxacum.

PERES,TANYA M. (2010). Methodological Issues in Zooarchaeology, in: A.M. VanDerwarker and T.M. Peres

(eds.), Integrating Zooarchaeology and Paleoethnobotany:A Consideration of Issues, Methods, and Cases,

Springer Science,

REITZ, ELIZABETH J., I ELIZABETH S. WING. (2008). Zooarchaeology, 2nd edition. Cambridge University

Press, Cambridge, U.K.

TEMA 2. La naturalesa del registre paleofaunístic:

BAKER, ANNE S. (2009). Acari in archaeology. Exp Appl Acarol.,49:147-160.

BOUCHET, F. (1997). "La parasitologie: une discipline biologique au service de l'archéozoologie".

Anthropozoologica, nº 25-26: 61-64.

BRINKHUIZEN, D.C. & CLASON, A.T. (eds.) (1986). Fish & Archaeology. Oxford: BAR International Series

294.

GILBERT, B. M., L. D. MARTIN, H. G. SAVAGE (1985). Avian Osteology. Flagstaff: B. Miles Gilbert.

KENWARD, H., CARROTT, J. (2006). Insect species associations characterize past occupation sites. Journal

of Archaeological Science 33: 1452-1473.

SHAHACK-GROSS, R. (2010). Herbivorous livestock dung: Formation, taphonomy, methods for identification,

and archaeological implications, Journal of Archaeological Science, doi: 10.1016/j.jas.2010.09.019

STAHL, P.W. (1996). The recovery and interpretation of microvertebrate bone assemblages from

archaeological contexts. Journal of Archaeological Method and Theory 3:31-75.

WHEELER, A., JONES, A.K. (1989). Fishes. Cambridge University Press, Cambridge.

TEMA 3. La formació dels conjunts de restes de fauna: l'arqueotafonomia:

BLASCO, M.F. (1992). Tafonomia y Prehistoria. Métodos y procedimientos de investigación, Zaragoza,

Universidad de Zaragoza.

GISELA GRUPE (2007). Taphonomic and Diagenetic Processes,in: HENKE i TATTERSALL (Edt.): Handbook

of Paleoanthropology, Pages: 241-259, Springer, Berlin.

LYMAN, R. L. (1994). Vertebrate taphonomy. Cambridge University Press, Cambridge, U.K.

O'CONNOR, T. (Edt.) (2004). Biosphere to Lithosphere: New Studies in Vertebrate Taphonomy, Oxbow

Books.

8

TEMA 4. La recuperació de les restes de fauna: unitats i condicions:

CLASON, ANTJE TRIENTJE, AND WIETSKE PRUMMEL. 1977. Collecting, Sieving, and Archaeozoological

Research. Journal of Archaeological Science 4:171-175.

GORDON, ELIZABETH A. 1993. Screen Size and Differential Faunal Recovery: A Hawaiian Example. Journal

of Field Archaeology 20(4):453-460.

JAMES, S.R. (1997). Methodological issues concerning screen size recovery rates and their effects on

archaeofaunal interpretations. Journal of Archaeological Science 24:385-398.

TEMA 5. La determinació de les restes de fauna:

CANNON, D.Y. (1987). Marine Fish Osteology: a manual for archaeologists. Burnaby, BC: Simon Fraser

University

COHEN, A. & SERJEANTSON, D. (1996). A manual for the identification of bird bones from archaeological

sites. London:Birkbeck College.

HELMER, D. (1995). "Biometria i arqueozoologia a partir d'alguns exemples del Pròxim Orient", Cota Zero, 11:

51-60.

HILLSON, S. W. (1992). Mammal bones and teeth: an introductory guide to methods of identification. Institute

of Archaeology, University College London, London, U.K.

HILLSON, S. W.(2005). Teeth. Cambridge University Press, Cambridge.

TEMA 6. Determinació de l'estructura de les poblacions animals sacrificades:

GREENFIELD, HASKEL J.(2010) 'The Secondary Products Revolution:the past, the present and the future',

World Archaeology, 42: 1, 29 - 54.

HALSTEAD, P. 1998. Mortality models and milking: problems ofuniformitarism, optimality and equifinality

reconsidered. Anthropozoologica, 27: 3-20.

MULVILLE, J. i OUTRAM, A. (eds) 2005. The Zooarchaeology of Fats, Oils, Milk and Dairying (9th ICAZ

conference proceedings). Oxford: Oxbow.

ROWLEY-CONWY, PETER (2004). Age at Death: A Zooarchaeological Technique with Implications for

Anthropology, Agricultural economics and History. Journal of Interdisciplinary Studies in History and

Archaeology Vol. 1, No.1 (Summer 2004), pp. 51-59.

RUSCILLO, D. (Edt.) (2005). Recent advances in ageing and sexing animal bones, Oxbow Books, Oxford.

TEMA 7. Traces vinculades al processament, distribució i consum dels recursos animals:

SANDRINE COSTAMAGNO, FRANCINE DAVID (2009). Comparison of butchering and culinary practices of

different siberian reindeer herding groups. Archaeofauna 18: 9-25.

GIFFORD-GONZÁLEZ, D. 1993: Gaps in zooarchaeology analysis of butchery: Is gender an issue? In:

Hudson, J. (ed.): From Bones to Behavior: Ethnoarchaeological and Experimental Contributions to the

Interpretation of Faunal Remains: 181-199. Center for Archaeological Investigations, Southern Illinois

University at Carbondale, Carbondale.

GREENFIELD, H.J. (1999). The origins of metallurgy: distinguishing stone from metal cut-marks on bones from

archaeological sites. Journal of Archaeological Science 26, 797-808.

OUTRAM, A.K. 2001: "A new approach to identifying Bone Marrow and Grease exploitation: why the

"indeterminate" fragments should not be ignored". Journal of Archaeological Science 28: 401-410.

TEMA 8. La quantificació i tractamentestadístic:

DONALD K. GRAYSON & CAROL J. FREY (2004). Measuring Skeletal Part Representation in Archaeological

Faunas. Journal ofTaphonomy 2 (1): 27-42.

GRAYSON, DONALD K. (1979). On the Quantification of Vertebrate Archaeofaunas. In Advances in

Archaeological Method and Theory, vol. 2, edited by Michael B. Schiffer, pp. 199-237. Academic Press: New

York.

LYMAN, R.L. (2008). Quantitative paleozoology, Cambridge University Press, Cambridge

TEMA 9. La interpretació: el mode de gestió dels recursos animals:

MALTBY, M. (Edt.) (2005). Integrating Zooarchaeology, Oxbow Books, Oxford.

O'DAY,J., VAN NEER, W. (Edts.) (2003). Behaviour Behind Bones: The Zooarchaeology of Ritual, Religion,

Status and Identity, David Brown Book Company.

ROWLEY-CONWY, P. (Edt.) (2000). Animal Bones, HumanSocieties, Oxbow Books, Oxford.

USEFUL WEBSITES

Virtual comparative specimens:

http://vzap.iri.isu.edu/ViewPage.aspx?id=230

http://hbs.bishopmuseum.org/frc/types.html

Zooarch e-mail list:

http://www.jiscmail.ac.uk/lists/ZOOARCH.html

Zooarchaeological organizations:

Archeozoo - http://www.archeozoo.org/en

International Council for ArchaeoZoology http://www.alexandriaarchive.org/icaz/

Bone Commons (ICAZ) - http://www.alexandriaarchive.org/bonecommons/

Sites to buy skeletons and casts:

http://www.animalskeletons.net/

http://www.skullsite.co.uk/lists.htm

http://theevolutionstore.com/

ArchNet: Faunal Resources (Links related to identification of animal remains):

http://archnet.asu.edu/topical/Selected_Topics/Faunal%20&%20Zooarchaeology.php

Bioarchaeological References:

http://www.utep.edu/leb/baref/biblio.htm

Computerised Bone Templates (presents an approach to the computerized recording of graphical

zooarchaeological data using digital image templates and graphic software packages):

http://www.archaeographica.com

10

http://www.archaeographica.com

ICAZ Animal Palaeopathology Working Group:

http://www.apwg.supanet.com/

Zooarchaeology Information and Resources:

http://www.zooarch.com

 

Bloc 3.- Osteoarqueologia humana

a. Osteologia humana, antropologia física, tafonomia i paleopatologia

ALQAHTANI, Sakher Haber, HECTOR, Mark y LIVERSIDGE, Helen M. (2010), "Brief communication: the

London Atlas of Human Tooth Development and Eruption", American Journal of Physical Antrhopology, 142:

481-490.

ARSUAGA, Juan Luis (2023), Nuestro cuerpo. Siete millones de años de evolución. Destino-Planeta,

Barcelona.

BAXARIAS, Joaquín; HERRERÍN, Jesús (2008), The handbook atlas of paleopathology. Pórtico, Zaragoza.

BOTELLA, Miguel C.; ALEMÁN, Inmaculada; JIMÉNEZ, Silvia A.(1999), Los huesos humanos. Manipulación y

alteraciones. Ed. Bellaterra, Barcelona.

BUIKSTRA, Jane E. (ed.) (2019), Ortner's identification of paleopathological conditions in human skeletal

remains, Smithsonian Institution, Washington. Academic Press-Elservier

https://doi.org/10.1016/C2011-0-06880-1

BUIKSTRA, Jane E.; UBELAKER, D.H.(eds) (1994), Standards for data collection from human skeletal

remains. Proceedings of a Seminar at the Field Museum of Natural History organized by Jonathan Haas,

Arkansas Archaeological Survey Research Serie nº 44, Indianapolis.

BYERS, Steven N.; JUÁREZ; Chelsey A. (2025), Forensic Anthropology. Laboratory Manual. 5a edició, Routledge, New York.

CAMPILLO, Domènec; SUBIRÁ, Mª Eulàlia (2004), Antropología física para arqueólogos. Ariel, Barcelona.

KLALES, Alexandra R. (2020), Sex estimation of the human skeleton. History, methods and emerging

techinques. Academic Press, Nueva York. https://doi.org/10.1016/C2017-0-03550-4

KRENZER, Udo (2006), Compendio de métodos antropológico forenses para la reconstrucción del perfil

osteo-giológico. CAFCA, Guatemala.

https://www.ziviler-friedensdienst.org/de/publikation/compendio-de-metodos-antropologico-forenses-para-la-reconstruccion-del-perfil-osteo-biologico

IRISH, Joel D.; SCOTT, Richard S. (eds.) (2016), A Companion to Dental Anthropology. Wiley Blackwell,

Londres.

MIKŠÍK, Ivan; MORVAN; Marine; BRŮEK, Jaroslav (2023), "Peptide analysis of tooth enamel - A sex

estimation tool for archaeological, anthropological, or forensic research", Journal of Separation Science

https://doi.org/10.1002/jssc.202300183

NIKITA, Efthymia. (2017), Osteoarchaeology. A Guide to the Macroscopic Study of Human Skeletal Remains.

Elsevier, Londres.

POKINES, James T.; SYMES, Steven A. (eds.) (2014), Manual of Forensic Taphonomy. CRC Press, Boca

Raton.

SCHAEFER, Maureen; BLACK, Sue; SCHEUER, Louise (2009), Juvenile osteology. A laboratory and field

manual. Academic Press, Londres.

TERMCAT (1993), Diccionari d'anatomia, Colecció Diccionaris terminològics, Fundació Barcelona, Barcelona.

UBELAKER, Douglas H. (1984), Human skeletal remains. Excavation, analysis, interpretation, edición

revisada, Smithsonian Institution, Washington. (trad. castellà: Enterramientos humanos.Excavación, análisis,

interpretación. Munibe, supl. 24, Sociedad de Ciencias Aranzadi, Donostia, 2003).

WALDRON, Timothy (2009), Palaeopathology. Cambridge University Press, Cambridge.

WHITE, Timothy D.; BLACK, Michael, T.; FOLKENS, Pieter A. (2011), Human Osteology, 3a edició, Academic

Press, New York.

b. Aplicacions bioarqueològiques

Monogràfic de la revista ARKEOGAZTE "Huesos, tierra, memoria", nº 10, 2020 -

https://arkeogazte.org/monografico-huesos-tierra-memoria/

DELGADO DARIAS, Teresa (2009), La historia en los dientes. Una aproximación a la Prehistoria de Gran

Canaria desde la Antropología Dental. Cabildo de Gran Canaria, Col. Cuadernos de Patrimonio Histórico nº 8,

Las Palmas.

De MIGUEL IBÁÑEZ, Patxuka (2024), “Paleopatologías de la maternidad y la primera infancia”, en Bibiana Agustí y Tona Majó (eds.), XVI Congreso Nacional e Internacional de Paloepatología, pp. 23-34.

ETXEBERRIA, Frnacisco (ed.) (2020), Las exhumaciones de la Guerra Civil y de la dictadura franquista.

Estado actual y recomendaciones de futuro. Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y

Memoria Democrática.

https://www.mpr.gob.es/servicios/publicaciones/Documents/Exhumaciones_Guerra_Civil_accesible_BAJA.pdf

GELLER, Pamela (2021), Theorizing bioarcheology, Springer Cham.

KATZENBERG, M. Anne; GRAUER, Anne L. (eds.) (2019), Biological Anthropology of the Human Skeleton. 3a

edició, Wiley-Blackwell.

KLAUS, Haagen D; HARVEY, Amanda R.; COHEN, Mark Nathan (2017), Bones of complexity.

Bioarchaeological case studies of social organization and skeletal biology. University Press of Florida,

Gainesville.

KNÜSEL, Christopher J; ROBB, John (2016), “Funerary taphonomy: An overview of goals and methods”, Journal of Archaeological Science: Reports, 10: 655-673; https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2016.05.031

KRAUSE, Johannes; TRAPPE, Thomas (2019), El viaje de nuestros genes, Debate, Madrid.

KURIN, Danielle Shawn (2022), The bioarchaeology of disaster. How catastrophes change our skeletons.

Routledge, Londres.

LEWIS, Mary E. (2007), The Bioarchaeology of Children. Perspectives from biological and forensic

anthropology. Cambrdige University Press, Cambridge.

MARTIN, Debra L.; HARROD, Ryan P.; PÉREZ, Ventura R. (2013), Bioarchaeoogy. An integrated approach to

working with human remains. Manuals in Archaeological Method, Theory and Technique, Springer, Nova York.

MAYS, Simon (2010), The archaeology of human bones. 2a edició, Routledge, Nueva York.

OLIART, Camila y RIHUETE, Cristina (2024), “Mujeres gestantes, fetos  y neonatos en tumbas prehistóricas de la Edad del Bronce argàrica”, en Bibiana Agustí y Tona Majó (eds.), XVI Congreso Nacional e Internacional de Paloepatología, pp. 47-54.

ROBERTS, Charlotte A. (2009), Human remains in archaeology: a handbook. Council for British Archaeology,

col. Practical Handbooks in Archaeology, nº 19, York.

SCHRADER, Sarah A.; BUZON, Michele R. (2017), "Everyday life after the collapse: a bioarchaeological

examination of entheseal change and accidental injury in Postcolonial Nubia", Bioarchaeology International, 1

(1-2): 19-34; https://doi.org/10.5744/bi.2017.1000

STODDER, Anne Lucy Wiener; PALKOVICH, Ann (eds.) (2012), The bioarchaeology of individuals. University

Press of Florida, Gainesville.

TIESLER, Vera (2022) (ed.), The Routledge Handbook of Mesoamerican Bioarchaeology. Routledge, Londres.

ZUCKERMAN, Molly K.; CRANDALLB, John (2019), "Reconsidering sex and gender in relation to health and

diseasein bioarchaeology", Journal of Anthropological Archaeology, 54: 161-171;

https://doi.org/10.1016/j.jaa.2019.04.001

c. Recursos electrònics

TERMCAT Diccionari d’anatomia

https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/182

The London Atlas of Human Tooth Development – aplicació en línia per a l’estimació de l’edat dental segons protocol d’AlQahtani et al 2010.

http://www.ibossolutions.com/qmul/v3/

Explorador d’anatomia humana Inner Body amb secció específica sobre el sistema esquelètic

http://www.innerbody.com/image/skelfov.html

The University of Texas: osteologia i anatomia primatològica comparada; inclou vistes 3D i moviment

http://eskeletons.org/boneviewer/nid/12537/region/skull/bone/cranium

Estimació del sexe a partir de marcadors múltiples - Software MorphoPASSE

https://www.morphopasse.com/

Exercicis d’Osteologia Humana

http://www.free-anatomy-quiz.com/skeletalsystem.html

Jocs d’Osteologia Humana Whack-a-Bone

http://www.anatomyarcade.com/games/WAB/WAB.html

Osteoware, Smithsonian Institution (2011): software lliue per el registre digital de restes humanes (protocol dels Standards de Buikstra & Ubelaker – inclou manual)

http://osteoware.si.edu/

Skeleton Keys (Jeffrey H. Schwartz)

http://global.oup.com/us/companion.websites/9780195188592/student/

Museum of London Archaeological Archive – Centre for Human Bioarchaeology –Osteological Research Database

https://www.museumoflondon.org.uk/collections/other-collection-databases-and-libraries/centre-human-bioarchaeology/osteological-database

L’ètica en les restes osteoarqueològiques – Jornada al Museu d’Arqueologia de Catalunya (8 de noviembre de 2024)  https://loom.ly/6odx9LE

Mòmies guanches en 3D – El Museo Canario – Mòmia nº 20

Mòmia nº 20 - https://sketchfab.com/3d-models/momia-no-20-b11be945cc3249b7bd47fda342b111ea

Momia nº 5 - https://sketchfab.com/3d-models/momia-no-5-c1a2c18f95644038865f830093f7b28d

Detecció del consum de drogues en teixits prehistòrics (Guerra et al. 2023)

https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/evidencies-directes-del-consum-de-drogues-en-cabells-prehistorics-de-la-cova-des-carritx-1345469002000.html?noticiaid=1345888837844

https://theconversation.com/como-detectamos-el-uso-de-drogas-miles-de-anos-despues-de-su-consumo-204314

"Com es troben? Antropòlegs i forenses en la cerca de desapareguts", taula rodona amb Francisco Etxebarria i Francisco Ferrándiz, Palau Robert (Barcelona, 18 de gener de 2023)

https://www.youtube.com/watch?v=ztwX3zdRO9Y&ab_channel=departamentjusticia

Desenterrando la represión de género: análisis de la violencia ejercida sobre las mujeres. Conferencia de Laura Muñoz Encinar (Palma de Mallorca, 20 de noviembre de 2021)

https://www.youtube.com/watch?v=gNp1C5Emfm8

Museu Virtual de la Guerra Civil Espanyola

https://www.vscw.ca/es/node


Programari

Estàndard: processador de texts, fulls de càlcul, presentacions, editor d'imatges i PDF.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 11 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 12 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt