Logo UAB

Prąctica Clķnica Assistencial II

Codi: 106720 Crčdits: 3
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Medicina OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Beatriz Molinuevo Alonso
Correu electrņnic:
beatriz.molinuevo@uab.cat

Equip docent

Javier Flor Escriche
Ana Maria Altaba Barcelo
Joan Juvanteny Gorgals
Francisco Lopez Exposito
Maria Isabel Gonzalez Saavedra
Constanza Denisse Daigre Blanco
Clara Alavedra Celada
Amada Aguyé Batista
Silvia Guell Parnau
Victoria Cendros Camara
Judit Llussa Arboix
Anastasiya Ivanova Serokhvostova
Miriam Gaspa Carrera
Maria Asuncion Wilke Trinxant
Miguel Angel Sarlat Ribas
Maria Antonia Llauger Rossello
Maria de las Nieves Barragan Brun
Maria del Mar Gili Riu
Victor Miguel Lopez Lifante
Guillem Fluxa Terrasa
Jose Miguel Llovet Lombarte
Montserrat Bare Mańas
Miriam Mulero Collantes
Maria Luz Bravo Vicien
Cristina Cabistań Arbiol
Raquel Gayarre Aguado
Maria Isabel Moreno Hernandez
Mercedes Roura Olivan
Alba Martinez Escude
Sara Nieves Maurel Ibańez
Nuria Martķnez Sįnchez
Pascual Roig Cabo
Immaculada Serra Morera
Esther Limon Ramirez
Jose Manuel Escudero Ibańez
Roser Ros Barnadas
Maria Josefa Perez Lucena
David Perez Morales
Miquel Cirera Perich
Carmen Exposito Martinez
Pablo Andres Hidalgo Valls
Marta Pallas Ellacuria
Jose Manuel Cruz Domenech
Elisabeth Navarro Fontanellas
Maria Mercedes Jimenez Gonzalez
Laura Diaz Gete
Merce Gimenez Renom
Monica Rebollar Gil
Arancha Gonzįlez Osuna
Anna Estafanell Celma
David Lacasta Tintorer
Yolanda Pardo Cladellas
Yoseba Canovas Zaldua
Anna Besa Beringes
Cristina Lleal Barriga
Ana Domenech Borras
Francesc Xavier Cos Claramunt
Jordi Ingla Mas
Lluis Cuixart Costa
Nuria Piquer Farres
Albert Xicola Botifoll

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És necessari que l'alumnat hagi superat l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial I del Grau de Medicina. A més, l'alumnat haurà adquirit un nivell de coneixements bàsics sobre:

  • L'estructura, l'organització i els recursos de l'atenció primària i els diferents components de l'Equip d'Atenció Primària (EAP).
  • El personal que integra l'EAP, els seus perfils, les seves funcions i les relacions interprofessionals.

L'alumnat adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i el secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials i dels materials audiovisuals. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.


Objectius

L'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II s'imparteix a segon curs del Grau de Medicina i forma part de la Matèria Pràctica Clínica amb l'objectiu d'apropar a l'alumnat a la pràctica clínica des del primer any de carrera. L'experiència viscuda a l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial I ha permès a l'alumnat conèixer el funcionament d'un Centre d'Atenció Primària i tenir un primer contacte amb persones usuàries del sistema de salut.

Atès que l'exercici de la Medicina es basa en una relació interpersonal que es dur a terme dins d’un context comunitari amb l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II es pretén que l'alumnat comenci a copsar la importància de les conductes, els estats psicològics, les creences, les expectatives, els desitjos, les actituds de les persones i la comunitat en la que habiten en els seus processos de salut-malaltia, així com de la rellevància de les habilitats comunicatives del personal sanitari en la relació amb pacients i familiars i amb altres professionals.

De manera més específica, l'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II té com a objectius: 1) millorar la integració dels elements de la comunicació verbal i no verbal per a la comprensió de l'activitat assistencial;  2) aprofundir en l'atenció centrada en el/la pacient i l'aplicació del model biopsicosocial; 3) conèixer i facilitar els ressorts de la motivació de pacients pel canvi de conductes mitjançant el model de l'entrevista motivacional; 4) transmetre la importància de mesurar, registrar i sistematitzar la informació que rebem tant de l’anamnesi com de l’exploració física (fase exploratòria de l’entrevista)  5) reconèixer, en la seva comunitat, els determinants socials i els actius en salut  que poden influir en el procés salut-malaltia.

L'assoliment de les competències de l'assignatura permetrà a l'alumnat començar la seva formació en habilitats interpersonals i comunicatives que es relacionen amb l'obtenció de major informació i més acurada, la millora del nivell de satisfacció de pacients i de professionals sanitaris, un major nivell de precisió diagnòstica, el disseny d'un pla terapèutic adaptat a les característiques dels/de les pacients i una major probabilitat de compliment terapèutic entre altres. Ampliarà la visió de la salut com a objectiu individual i determinat per l’assistència sanitària cap a una visió de salut com a objectiu col·lectiu a dins d’una comunitat determinat també per les seves estructures i relacions entre les persones.


Competčncies

  • Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
  • Demostrar que coneix les organitzacions nacionals i internacionals de salut i els entorns i condicionants dels diferents sistemes de salut.
  • Desenvolupar la prąctica professional amb respecte a l'autonomia del pacient, a les seves creences i cultura, amb respecte a altres professionals de la salut, demostrant habilitats de treball en equip.
  • Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen al malalt i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • Establir una bona comunicació interpersonal que capaciti per dirigir-se amb eficičncia i empatia als pacients, als familiars, acompanyants, metges i altres professionals sanitaris.
  • Mantenir i actualitzar la seva competčncia professional, prestant una importąncia especial a l'aprenentatge autņnom de nous coneixements i tčcniques i a la motivació per la qualitat.
  • Recončixer el rol de la complexitat, la incertesa i la probabilitat en la presa de decisions de la prąctica mčdica.
  • Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
  • Valorar crķticament i utilitzar les fonts d'informació clķnica i biomčdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació cientķfica i sanitąria.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les limitacions que hi ha en la interpretació de la conducta mitjanēant la comunicació no verbal.
  2. Aplicar els elements essencials de la biočtica (drets del pacient, obligacions del metge).
  3. Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
  4. Cončixer els elements bąsics de la comunicació de resultats de la recerca clķnica.
  5. Descriure el procés de comunicació i el seu efecte sobre la relació professional-pacient.
  6. Detectar emocions a través de la comunicació no verbal en un context de relació professional sanitari-pacient.
  7. Detectar formes de relació entre la conducta verbal i la no verbal en un context de relació sanitari-pacient.
  8. Diferenciar els riscs de població amb els riscs individuals.
  9. Distingir els diversos components de la comunicació no verbal en un context de relació professional sanitari-pacient.
  10. Explicar els elements a tenir en compte per valorar el paper del pacient en la presa de decisions respecte a la seva salut i respecte a l'assistčncia mčdica que rep als CAP.
  11. Identificar els diferents professionals de l'equip assistencial, aixķ com els perfils i les funcions que tenen i les relacions entre ells.
  12. Identificar els elements bąsics de l'entrevista metge-pacient en un entorn propi d'alta accessibilitat i presčncia, amb atenció longitudinal.
  13. Identificar l'estructura, l'organització i els recursos de l'atenció primąria i els diferents components de l'EAP.
  14. Mantenir i actualitzar la seva competčncia professional, prestant una importąncia especial a l'aprenentatge autņnom de nous coneixements i tčcniques i a la motivació per la qualitat.
  15. Qüestionar un model simple per explicar l'estat de salut/malaltia de les persones.
  16. Tenir capacitat de treballar en un context internacional.

Continguts

  • Seminari especialitzat (SESP) 1. La teva salut es al teu codi postal. La persona i la seva comunitat Cóm influeix en el procés salut-malaltia?
  • Seminari 2. El model biopsicosocial i l'entrevista centrada en el/la pacient en la pràctica assistencial
  • Seminari 3. Elements de negociació i l'entrevista motivacional en la consulta. El principi d'autonomia
  • Seminari 4. Exploració física integrada a l'entrevista clínica.
  • Seminari 5. Projectes comunitaris com abordatge de determinats problemes de salut.
  • Pràctica de laboratori (PLAB) 1. La comunicació no verbal: concepte, característiques i components.
  • PLAB 2. L'expressió i detecció d'emocions a través de la comunicació no verbal. Funcions de la comunicació no verbal en la pràctica assistencial.
  • PLAB 3. La comunicació no verbal en les diverses etapes de l’entrevista clínica. Factors d'influència en la interpretació de la comunicació no verbal.
  • PLAB 4. La comunicació no verbal en diversos contextos de relació assistencial: visita presencial, telemedicina i visita domiciliària.

Activitats formatives i Metodologia

Tķtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
PRĄCTIQUES CLĶNIQUES ASSISTENCIALS (PCA) 14 0,56 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
PRĄCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) 9 0,36 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 14, 16
SEMINARIS ESPECIALITZATS (SESP) 10 0,4 2, 3, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16
Tipus: Autņnomes      
ELABORACIÓ DE TREBALL (GRUPAL) 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14
ESTUDI PERSONAL 26 1,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15
INFORMES D'INTERČS (PROTOCOLS D'OBSERVACIÓ) 3 0,12 1, 3, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 16

L'assignatura Pràctica Clínica Assistencial II és una assignatura bidepartamental.

El Departament de Medicina s'encarrega de la docència vinculada als:

  • 5 seminaris (SESP) que tenen lloc a la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (UDCMB). Cada seminari dura 2 hores i es realitza en grups d'aproximadament 20 alumnes.

Al primer seminari, dins de cada grup de pràctiques es crearan equips de treball formats per aproximadament 5 persones que treballaran un cas pràctic relacionat amb les practiques als Centres d’Atenció Primària (CAPs). Els equips de treball es mantindran a les diverses activitats docents vinculades als SESP i a les PLAB. Una persona de cada equip exercirà el rol interlocutor/a i serà l'encarregada de fer els lliuraments de treballs i de mantenir la comunicació amb el professorat.

El cas es presentarà oralment en el cinquè seminari (veure Apartat Avaluació).

Els membres de l'equip de professorat responsables d'aquesta part són: Raquel Gayarre Aguado i Esther Limón Ramírez.

El Departament de Psiquiatria i Medicina Legal s'encarrega de la docència vinculada a les:

  • 4 sessions de pràctiques de laboratori (PLAB) que tenen lloc a la UDCMB en grups d'aproximadament 20 alumnes (les sessions 1 i 4 tenen una durada d'1 hora i mitja i les sessions 2 i 3 de 3 hores).

 La professora responsable és Beatriz Molinuevo Alonso.

 L'alumnat realitza 3 estàncies (Pràctica Clínica Assistencial; PCA) en un Centre d'Atenció Primària d'una durada total de 14 hores (1-2 alumnes per preceptor/a) vinculades als coneixements i competències adquirits als SESP i PLAB.

Les dues primeres visites tenen una durada de 5 hores i la tercera de 4 hores. 

Els membres de l'equip de professorat responsables d'aquesta part són: Raquel Gayarre Aguado, Esther Limón Ramírez i Beatriz Molinuevo Alonso.

La sol·licitud de CAP es realitzarà des de SIGMA@: https://sia.uab.es/Matrícula i expedient/Inscripció al treball de Fi d'Estudis/Pràctiques

Les dades de contacte per a peticions justificades de canvis i les incidències són:

  • Coordinació general: Beatriz.Molinuevo@uab.cat
  • Coordinació de seminaris (SESP): Raquel.Gayarre@uab.cat i Esther.Limon@uab.cat (Dep. Medicina)
  • Coordinació pràctiques (PLAB): Beatriz.Molinuevo@uab.cat (Dep. Psiquiatria i Medicina Legal)
  • Incidències CAP: pca.medicina@uab.cat

A l'assignatura PCA II els canvis només estan permesos si les causes estan justificades. En cas de no poder assistir a  un seminari (SESP) o pràctica (PLAB) en el dia assignat, s'haurà de sol·licitar i justificar mitjançant el formulari específic habilitat i amb un temps de previsió adequat. No és precisa fer un intercanvi amb altra persona.

No s'acceptaran peticions que arribin per altres vies. No s'acceptaran peticions de canvis de dia relacionats amb proves d'avaluació d'assignatures d'altres cursos que no es demanin amb un mínim de 10 dies d'antelació. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquč els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Tķtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistčncia i participació activa a SESP, PAUL i CAPs 19% 1 0,04 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 16
Avaluació escrita mitjanēant proves objectives (ķtems d'elecció mśltiple) 50% 2 0,08 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15
Elaboració de treball grupal i defensa oral 31% 2 0,08 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 16

REQUISITS PER SUPERAR L'ASSIGNATURA:

  1. Assistència mínima a quatre seminaris (SESP) programats a la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (UDCMB, Bellaterra).
  2. Assistència mínima a tres sessions de pràctiques de laboratori (PLAB) programades a la UDCMB (Bellaterra).
  3. Realització de les tres estades (pràctica clínica assistencial, PCA) en un Centre d'Atenció Primària (CAP) amb qualificació d'apte.
  4. Lliurament en grup de tres protocols d'observació (un per cada visita PCA).
  5. Participació en un treball grupal i en la defensa oral.
  6. Tenir una nota igual o superior a 5 a l'examen.

AVALUACIÓ

L'avaluació continuada de l'assignatura Pràctica clínica assistencial II es farà a partir de:

a) Assistència i participació activa als seminaris i a les sessions pràctiques:

L'assistència als cinc seminaris (SESP) generarà una nota de 10. La no assistència a algú dels quatre primers seminaris  generarà una nota de 0. La absència a algú dels seminaris encara que estigui justificada descompta en la puntuació per assistència.

L’assistència al cinquè seminari és obligatòria (s’exposa el treball grupal i s’avalua).

L'assistència a les quatres sessions pràctiques de laboratori (PLAB) generarà una nota de 10. L'assistència a tres de les quatre pràctiques generarà un nota de 0. La absència a alguna deles pràctiques encara que estigui justificada descompta en la puntuació per assistència.

Durant cada visita al CAP, cada estudiant disposarà d'un protocol d'observació específic per tal d'entrenar les competències proposades pel professorat a les sessions prèvies de SESP i PLAB i poder recollir observacions que li resultaran d'utilitat per a posteriorment treballar en grups petits (equips de treball fixes de 5 persones establerts dins de cada grup de pràctiques). La persona interlocutora de cada equip haurà de lliurar a través del Campus Virtual cada protocol treballat en grup (un total de tres) dins del calendari de lliuraments previst al començament de l'assignatura al segon semestre. Aquests protocols són matèria de treball durant les PLAB. L'alumnat disposarà d'un guió i rúbriques d'avaluació al campus virtual. Cada protocol grupal lliurat en el termini establert (sessió corresponent de pràctiques) generarà una nota segons una escala de quatre categories (A = 0,3 punts, B = 0,2 punts, C = 0,1 punts, D= 0 punts). En el cas que un protocol no sigui apte, el professorat requerirà al grup repetir-lo i indicarà la qualificació màxima que es podrà obtenir en una segona revisió. Els membres de cada equip de treball tindran la mateixa qualificació. L’alumnat posar consultar la retroalimentació sobre el treball i les  a través de l’eina Qualificacions del Campus Virtual.

El professorat pot requerir que l'alumnat expliqui a l’aula els casos observats i descrits als protocols individuals.

Aquesta part té un pes del 19% a la nota final de l'assignatura que quedaria repartida de la següent manera:

  • Seminaris: 5%
  • Pràctiques: 5%
  • Protocols d’observació: 9% (cada protocol pesa un 3%)

 b) Examen:

L'examen és una prova de preguntes d'elecció múltiple amb cinc opcions de resposta (una única resposta vàlida). S’aplicarà una correcció per descomptar els encerts a l’atzar [Puntuació corregida= (encerts-(errors/4))] que serà transformada en una nota que pot variar entre 0 i 10.

La data d'examen serà la data programada segons el calendari oficial de la Facultat de Medicina.

La matèria a avaluar correspon a tots els continguts teòrics i pràctics de l'assignatura. El L’alumnat disposarà de material d’estudi al Campus Virtual, que s’haurà de completar amb el llibre de referència de l'assignatura (Introducció i capítols de l'1 al 7; veure apartat Bibliografia específica) i amb lectures que s’indicaran a determinades sessions.

L'examen es considera superat amb una nota de 5 o superior.

Després de cada examen, l'alumnat disposarà d'un període de 24 hores per enviar, a través d’un formulari específic que s’habilitarà al Campus Virtual, comentaris o reclamacions sobre les preguntes, els quals seran analitzats per part del professorat. L'alumnat pot consultar la seva nota provisional a través de l'eina Qualificacions del Campus Virtual. La revisió de l'avaluació es realitzarà de manera individual sota petició de tutoria amb la coordinació de l'assignatura.

Aquesta part té un pes del 50% a la nota final de l'assignatura.

c) Elaboració de treball en grup i defensa oral d’un cas clínic i el seu abordatge comunitari.

L'alumnat haurà de realitzar un treball en grup relacionat amb els seminaris (SESP) realitzats a la UDCMB i les estàncies al CAP (PCA).

Per a realitzar aquesta activitat, que comença a partir del primer seminari,es treballarà segons els equips formats en la sessió esmentada.

L'alumnat disposarà d'un guió i rúbrica d'avaluació al Campus Virtual. Els membres decada equip de treball tindran la mateixa qualificació. El treball serà lliurat a l'espai indicat del Campus Virtual i, posteriorment, serà exposat en grup el dia del seminari 5.

Aquesta part té un pes del 31% a la nota final de l'assignatura.

RECUPERACIÓ

L'alumnat que no hagi superat l'examen (nota 5), o no s'hagi presentat, es podrà presentar a una prova de recuperació, sempre i quan s'hagin assolit els cinc primers requisits per superar l'assignatura.

Es pot presentar a un examen de recuperació l’alumnat que compleixi alguna de les següents condicions:  

  • No haver superat l’examen final (nota mínima 5).
  • No haver-se presentat a l’examen final.
  • Voler millorar nota. En aquest cas s'haurà d'avisar al/la coordinador/a de l'assignatura a travès d’un formulari que s’habilitarà amb la convocatòria). En aquest cas, la nota definitiva serà sempre l'obtinguda tenint en compte el darrer examen.

La data d'examen serà la data programada segons el calendari oficial de la Facultat de Medicina.

 NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA

Nota final = (Assistència als cinc SESP * 0,05) + (Assistència a les quatre PLAB * 0,05) + (Protocols d'observació * 0,03 per cada protocol) + (nota Examen * 0,50) + (nota Treball en grup * 0,31).

 Aquesta fórmula només s'aplicarà en el cas que s'hagin complert els requisits per assolir l'assignatura.

 La nota final de l'alumnat que no hagi superat l'examen després de la prova de recuperació, serà:

1)   En el cas que la nota resultant després d'aplicar la fórmula per calcular la Nota final sigui ≤ 4,7, es posarà aquella nota.

2)   En el cas quela nota resultant després d'aplicar la fórmula per calcular la Nota Final sigui > 4,7, la nota finalserà 4,7.

 S'assignarà la qualificació de "no avaluable" a l'alumnat que no acompleixi algun dels requisits següents:

1)      Assistència mínima a quatre SESP

2)      Assistència mínima a tres PLAB

3)      Realització de les tres estades (PCA) en un CAP amb qualificació d'apte.

4)      Lliurament grupal de tres protocols d'observació.

5)      Realització d'un treball grupal i participació en la defensa oral.

6)      Realització de la prova d'elecció múltiple.

La revisió de l'avaluació es realitzarà de manera individual sota petició de tutoria a la coordinació general de l’assignatura.

Es considerarà com a "No Avaluable" l'alumnat que no realitzi les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica, exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única. 

IA, ús restringit: “Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant
haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.”

 


Bibliografia

Bibliografia específica

*Serveixen les dues edicions.

Bibliografia de consulta

  • American Psychological Association (2013). Guidelines for the Practice of Telepsychology. American Psychologist, 68 (9), 791–800. doi: 10.1037/a0035001
  • Borrel, F. (2002). Exploración física orientada a los problemas. Atención Primaria, 30, 32-45.
  • Borrell, F. (2019). Práctica clínica centrada en el paciente. Triacastela.
  • Borrell, F. (2024). Quaderns d'apunts d'entrevista clínica. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària (http://gestor.camfic.cat//uploads/ITEM_18930.pdf)
  • Borrell, F. & Bosch, J. M. (2014). Entrevista clínica y relación asistencial. La atención centrada en la persona. En M. Zurro y JF Cano. Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. Elsevier. (https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_proquest_ebookcentralchapters_1767358_94_61)
  • Bosch, J. M. & Campíñez, M. (2015). Comunicar para modificar conductas, promover la salud y aumentar la adherencia terapéutica. En R. Ruiz Moral (coord.), Comunicación clínica: Principios y habilidades para la práctica. Médica Panamericana.
  • Bosch, J. M., Campíñez, M., &  Caber, M. (2011). Entrevista clínica y comunicación asistencial. En M. Zurro y G. Jodar (coord.), Atención Familiar y Salud Comunitaria. Conceptos y materiales para docentes y estudiantes. Elsevier. (https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_proquest_ebookcentralchapters_1767358_94_61). 
  • Clèries, X. (2006). La comunicación: una competencia esencial para los profesionales de la salud. Masson.
  • Hernández-Aguado I., Santaolaya, M., & Campos, P. (2012). Las desigualdades sociales en salud y la atención primaria. Gaceta Sanitaria, 26, 6-13. https://doi:10.1016/j.gaceta.2011.09.036
  • Knapp, M. L. (1992). La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. Paidós.
  • Knapp, M. L., Hall, J. A., & Horgan, T. G. (2021). Nonverbal communication in human interaction (9 ed.). Kendall Kunt Publising Company.
  • Manusov, V. & Patterson, M. L. (2006). The SAGE Handbook of Nonverbal Communication. Sage Publications.
  • Muñoz-Seco, E. (2020). Las consultas por teléfono han llegado para quedarse (AMF 2020). Actualización En Medicina de Familia. (https://amf-semfyc.com/es/web/articulo/las-consultas-por-telefono-han-llegado-para-quedarse)
  • Muñoz-Seco, E. (2020). No todo es clínica. La entrevista telefónica. AMF, 16(11), 659–667. (https://www.researchgate.net/publication/348163329_La_entrevista_telefonica_No_todo_es_clinica)
  • Patterson, M. L. (2010). Més que paraules. El poder de la comunicació no verbal. Aresta/UOC. (https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001467819706709)
  • Schrager, S. (2020). Managing a telephone encounter: Five tips for effective communication. Family Practice Management, 27(3), 1.
  • Silverman, J., Kurtz, S., & Draper, J. (2013). Skills for communicating with patients (3 ed.). Radcliffe Publishing.
  • Sobrino, C., Hernán, M., & Cofiño, R. (2018) ¿De qué hablamos cuando hablamos de «salud comunitaria»? Gaceta Sanitaria, 32 (1), 5-12. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.07.005.
  • The Royal Australian College of General Practitioners (2014). Implementation guidelines for video consultations in general practice. A telehealth initiative. Melbourne. (https://www.racgp.org.au/FSDEDEV/media/documents/Running%20a%20practice/Technology/Video%20consultations/Implementation-guidelines-for-video-consultations-in-general-practice.pdf) 

Programari

No cal programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaē. Per accedir a la informació, caldrą introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Prąctiques de laboratori 101 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 102 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 103 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 104 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 105 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 106 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 107 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 108 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 109 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 110 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 111 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 112 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 113 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 114 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 115 Catalą segon quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 116 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 117 Catalą segon quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 118 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 101 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 102 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 103 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 104 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 105 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 106 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 107 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 108 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 109 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 110 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 111 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 112 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 113 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 114 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 115 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 116 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 117 Catalą segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 118 Catalą segon quadrimestre tarda