Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 4 |
Estudis d'Anglès i Català | OB | 4 |
Estudis de Català i Espanyol | OB | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
Descriure la variació de la llengua catalana en els diferents territoris en què es parla.
- Estructuració del domini: dialectes i subdialectes.
- Propietats fòniques, morfològiques i sintàctiques dels grans dialectes.
- Anàlisi dialectal de textos orals i escrits.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aula invertida, classes magistrals, seminaris | 45 | 1,8 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 18, 20, 23, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Resolució d'exercicis / problemes / casos, tutories | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 18, 20, 23, 24 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de treballs individuals o en grup, estudi i treball personal | 75 | 3 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 18, 20, 23, 24 |
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (aula invertida, classes magistrals, seminaris), 30 a activitats supervisades (resolució d’exercicis/problemes/casos, tutories) i 75 a activitats autònomes (elaboració de treballs individuals/en equip, estudi i treball personal).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Lliurament d'exercicis i treballs | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Proves escrites | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries (10%).
- Lliurament d’exercicis i treballs (30%).
- Dues proves escrites (30% i 30%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l’assignatura és 5.
L'estudiant rebrà la consideració de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Avaluació única
L’avaluació única es basarà en evidències de tres tipus, que caldrà fer o lliurar el mateix dia:
- Resolució d'una pràctica (10%).
- Lliurament d’un treball (40%).
- Prova escrita (50%).
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Manuals de dialectologia catalana:
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca: Moll ("Tomir", 38).
Veny, Joan (1986 [19862]). Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana ("Biblioteca Universitària", 4).
Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d'Alacant / Universitat de València.
Diccionaris de la llengua catalana històrica i dialectal:
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [= DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. Accessible a: http://dcvb.iecat.net/
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [= DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa.
Obres geolingüístiques sobre el català:
Alcover, Antoni M. i Francesc de B. Moll (1929-1932): "La flexió verbal en els dialectes catalans". Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, II [1929], p. 73-184; III [1930], p. 73-168; IV [1931], p. 9-104; V [1932], p. 9-72. Accessible a: http://alcover.iec.cat/
Badia i Margarit, Antoni M., Lídia Pons i Griera i Joan Veny (1993). Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Bibliotecade Dialectologia i Sociolingüística", 2).
Veny, Joan (2007-2023). Petit Atles Lingüístic del Domini Català, IX vol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan i Lídia Pons (1998). Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística", 5).
Veny, Joan i Lídia Pons (2001-2018). Atles Lingüístic del Domini Català, IX vol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Obres normatives:
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19994]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000028.pdf
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62; Enciclopèdia Catalana. Accessible a: https://mdlc.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: <ahref="https://giec.iec.cat/inici">https://giec.iec.cat/inici
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://gbu.iec.cat/inici
Manuals de gramàtica històrica catalana:
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951, trad. 1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València:Tres i Quatre ("Biblioteca d’Estudis i Investigacions", 4).
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat ("Biblioteca Abat Oliba", 299).
Moll, Francesc de Borja (1952, trad. 1991, ed. corregida i anotada 2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Manuals d'història de la llengua catalana:
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història dela llengua. València: Tàndem.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana, vol. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, vol. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Altres obres de consulta:
Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (2007). La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya / Institut d’EstudisCatalans / Acció Cultural del País Valencià. Accessible a: http://www.ub.edu/slc/socio/situacioactualcatala.pdf
Beltran Calvo, Vicent i Carles Segura-Llopes (2017). Els parlars valencians. València: Universitat de València.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didàctica. Accessible a: http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/aprendre/arxius/com_6_mapes.pdf
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000087.pdf
Massanell i Messalles, Mar (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Massanell i Messalles, Mar (2025). La desintegració del català nord-occidental (o la norma com a inductora de canvis lingüístics). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pradilla i Cardona, Miquel Àngel (ed.) (1999). La llengua catalana al tombant del mil·lenni. Aproximació sociolingüística. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.
Cap d'específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |