Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | FB | 1 |
Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 |
Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 |
Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
L'objectiu de l'assignatura Història social de la llengua catalana és que l'alumnat obtingui una visió clara de les diverses etapes de la història de la llengua i dels factors externs que n'han condicionat l'evolució interna en els diversos territoris del domini lingüístic català. Aquesta assignatura, inclosa en la matèria Llengua, és obligatòria per a l'alumnat del Grau de Filologia Catalana: estudis de literatura i lingüística, i optativa per al dels graus combinats de Anglès-Català i Català-Espanyol.
1. Introducció
2. Constitució, modificació i consolidació del domini lingüístic català
3. Scripta i koiné
4. Repressió i normalització
5. Marc jurídic de la llengua catalana
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 2, 6, 9, 11, 13, 15, 20, 22, 23, 24, 25, 28, 30 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25,5 | 1,02 | 1, 2, 6, 9, 11, 13, 15, 20, 22, 23, 24, 25, 28 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 1, 9, 11, 15, 22, 24, 28, 29 |
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà de les modificacions que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament d'exercicis i treballs | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Participació activa a classe / conferències / activitats complementàries | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Prova escrita | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Avaluació contínua
L’avaluació contínua es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa a classe / conferències / activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'exercicis i treballs (40%). Data: 9 d'abril de 2026.
- Prova escrita (50%). Data: 1 de juny de 2026.
Avaluació única
L'avaluació única comprèn aquestes activitats, que es lliuraran l'1 de juny de 2026:
- Activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'exercicis i treballs (40%).
- Prova escrita (50%).
Per aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.
Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. En l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Alcover, Antoni M; Moll, Francesc de B. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear, 10 vols. Palma: Moll.
Badia i Margarit, Antoni M. (1981). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua". Barcelona: IEC.
Badia i Margarit, Antoni M. (2004). Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Balsalobre, Pep; Gratacós, Joan (1995). La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema.
Bruguera, Jordi (1985 [1986]2). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
Calafat, Rosa (2010). Torcebraç entre dues cultures. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (https://www.universliterari.com/es/libro/torcebrac-entre-dues-cultures_AFV0280002).
Casals Martorell, Daniel (2020). “Política i planificació lingüístiques durant la Segona República (1931-1939). Els cursos presencials no universitaris de català organitzats i promoguts per la Generalitat de Catalunya”, Revista de Llengua i Dret, núm. 74, p. 58-74.
Casals i Martorell, Daniel (2023). “El contenido y el método de enseñanza del catalán en los libros de texto a finales del siglo XIX. A propósito de Lo primer llibre dels noys (1898), de Francesc Flos y Calcat”, Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, núm. 17, p. 925–950.
Casals, Daniel (2024): El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [ed.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 67).
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [ed.] (2018): L’extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 65).
Casals, Daniel; Nogué, Neus (ed.) (2016): Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 63).
CICA. Corpus informatitzat del català antic. http://www.cica.cat/
Colón, Germà (1976). El léxico catalán en la Romania. Madrid: Gredos.
Coromines, Joan (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols. Barcelona: Edicions 62 i Caixa de Pensions "La Caixa".
Coromines, Joan (1989). Lleures i converses d'un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Fabra, Pompeu (2005-2013). Obres completes. A cura de Jordi Mir i Joan Solà. Barcelona: ECSA, Edicions 62; València: Edicions 3i4; Palma, Mallorca: Moll.
Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (1993 [1997]2). Panorama d'història de la llengua. València: Tàndem.
Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (2011). Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC.
Marcet, Pere (1987). Història de la llengua catalana. I i II. Barcelona: Teide.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martí i Castell, Joan; Moran, Josep (1986). Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
Moll, Francesc de B. (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Moran, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: PAM.
Moran, Josep; Rabella, Joan A. (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria (1993). Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Nadal, Josep Maria; Prats, Modest (1982 [1996]2). Història de la llengua catalana I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria; Prats, Modest (1996). Història de la llengua catalana II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Segarra, Mila (1985). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
Segarra, Mila (1985). Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Solà, Joan (1977): Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62.
Solà, Joan (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Veny, Joan; Massanell i Messalles, Mar (2015). Dialectologia catalana. Aproximació als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
Programari per processar textos, elaborar presentacions digitals y enregistrar vídeos.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |