Logo UAB

Disseny de Projectes STEM per a l'Aula de Primària

Codi: 105055 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació Primària OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Digna Couso Lagaron
Correu electrònic:
digna.couso@uab.cat

Equip docent

Elia Tena Gallego

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Es recomana tenir aprovades les assignatures de ciències i matemàtiques del Grau en Educació Primària.

En concret:

  • Matemàtiques per Mestres
  • Aprenentatge de les Matemàtiques i Currículum
  • Ensenyament i aprenentatge del Coneixement del Medi Natural, Social, i Cultural
  • Didàctica de les Ciències
  • Gestió i Innovació a l'Aula de Matemàtiques

Objectius

El plantejament de l'assignatura dins el pla d'estudis d'educació primària pretén introduir i aprofundir en les eines pel disseny i avaluació de seqüències d'ensenyament i aprenentatge, projectes, racons i sortides de l'àmbit matemàtic i/o científic-tecnològic (STEM).

A l'assignatura s'utilitzen les idees científiques i matemàtiques (el que anomenem continguts de la ciència i la matemàtica escolar) i de didàctica de les ciències i les matemàtiques (com ara la idea de pràctica científica i matemàtica, el paper del llenguatge, la importància de la contextualització, etc.) apreses a les assignatures obligatòries de ciències i matemàtiques del grau per tal de dissenyar i planificar de forma eficient tant la implementació com l'avaluació d'activitats, projectes i/o seqüències d'ensenyament i aprenentatge competencials i de l'àmbit STEM per l'aula de primària.

Des d'una visió de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències i les matemàtiques com a pràctica científica i matemàtica escolar, es pretén planificar i avaluar activitats que integren el fer, pensar i parlar ciències i matemàtiques a l'aula, es a dir, que promouen la indagació científica i la resolució de problemes matemàtics, la modelització i la comunicació i/o argumentació de les ciències i les matemàtiques en l'alumnat, tot reflexionant sobre la naturalesa de l'activitat científica i matemàtica que reflecteixen aquestes activitats.

Des d'una visió de l'aprenentatge com a progressió de coneixement i competència al llarg de l'escolartizació, el disseny i seqüenciació dels aprenentatges es plantejaa nivell de conversa, sessió, unitat didàctica, curs i etapa escolar, utilitzant les idees de cicle d'aprenentatge i progressió d'aprenentatge per guiar l'acció docent.

Des del punt de vista de l'avaluació com a regulació dels aprenentatges, l'avaluació es planteja com integrada en el procés d'ensenyament i aprenentatge, on el foment de la metacognició i autoregulació en l'alumnat es considera essencial i es fomenta mitjançant l'ús d'estratègies d'avaluació innovadores com ara la co-avaluació i l'auto-avaluació, així com el disseny compartit de rúbriques d'avaluació.

Finalment, des d'un marc competencial en el que s'ensenyen i aprenen ciències i matemàtiques per "actuar" en el món (és a dir, per reflexionar, argumentar, decidir, avaluar, etc. amb coneixement i pensament científic i matemàtic), aquestes activitats i seqüències d'ensenyament i aprenentatge han d'estar contextualitzades en contextos adients amb rellevància personal, social o global per l'alumnat.

Els objectius de l'assignatura són:

1) Aprofundir en la indagació, la resolució de problemes, la modelització i l'argumentació (fer, pensar i parlar) com a pràctiques científiques i matemàtiques escolars i planificar i avaluar activitats d'ensenyament i aprenentatge que les integrin.

2) Adaptar, dissenyar i avaluar seqüències d'activitats d'ensenyament i aprenentatge, projectes, caixes, espais i/o racons, ... d'acord a les idees de cicle d'aprenentatge, progressió de coneixement als nivells micro i macro de l'àmbit científico-matemàtic (STEM) i les metodologies seguides (com ara l'ABP, l'APS,...).

3) Adaptar, proposar i avaluar activitats d'avaluació des de la perspectiva de l'avaluació com a regulació dels aprenentatges.

4) Justificar i utilitzar contextos d'ensenyament i aprenentatge adequats per l'ensenyament de les ciències i les matemàtiques rellevants per l'alumnat des del punt personal, social i/o global.

 


Competències

  • Conèixer i aplicar a les aules les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  • Conèixer les àrees curricular de l'Educació Primària, la relació interdisciplinar entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn als procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant de forma individual com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Fomentar la lectura i el comentari crític de text dels diferents dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  2. Elaborar i aplicar els recursos relacionats amb el procés d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals.
  3. Identificar aspectes comuns a totes les ciències experimentals i aprofundir en ells.
  4. Identificar, descriure i analitzar les característiques pròpies de la gestió a l'aula de l'àrea de ciències experimentals i l'aplicació d'activitats d'experimentació i ús de les TAC.
  5. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  6. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  7. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  8. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  9. Relacionar la ciència amb les seves aplicacions tecnològiques, amb la seva incidència social en les situacions didàctiques pròpies de l'escola.
  10. Saber comunicar i argumentar en les classes de ciències.

Continguts

  • El marc de l’educació STEM (origen, interès, propostes...) des del punt de vista de les pràctiques científiques, matemàtiques i de l’enginyeria escolar a l’aula de primària:
    Com són les activitats que integren el fer, pensar i parlar ciències, matemàtiques i enginyeria a l’aula? Què és i com es pot promoure la indagació, la resolució de problemes, la modelització i la comunicació i/o argumentació en l’alumnat? Quina naturalesa de l’activitat científica, matemàtica i d’enginyeria reflecteixen aquestes activitats? Quins objectius han de perseguir les activitats, propostes i iniciatives STEM? Quines diferències hi ha entre l’educació STEM i STEAM?

  • La seqüenciació com a progressió del coneixement: Com s’aprenen les ciències i les matemàtiques?: idees prèvies i cicle d’aprenentatge. Com podem seqüenciar el coneixement d’acord amb el que sabem sobre com s’aprèn? Quins tipus d’activitats didàctiques existeixen?

    • Com dissenyar l’exploració: Com fem emergir els coneixements de l’alumnat? Amb quin objectiu?

    • Com dissenyar l’emergència del coneixement: Com fer emergir el coneixement científic-tecnològic imatemàtic a l’aula? (models científics escolars, grans idees i estratègies matemàtiques, pràctiques de l’enginyeria escolar,...) Com contraposar el punt de vista científic amb el punt de vista propi? (construir, utilitzar i/o avaluar el model)

    • Quines metodologies d’ensenyament i aprenentatge es poden utilitzar: indagació, aprenentatge basat en problemes, aprenentatge per projectes, etc.

    • Com dissenyar la síntesi dels coneixements: Com podem estructurar allò que hem après? (bases d’orientació, mapes mentals, esquemes, idees clau, diari d’aprenentatge,...) Per què cal estructurar el que hem après?

    • Com dissenyar l’aplicació dels continguts: Com podem aplicar els continguts apresos en diferents contextos? (comunicació/argumentació).

  • La importància dels contextos d’ensenyament i aprenentatge: Per què cal contextualitzar? Quins són bons contextos d’ensenyament i aprenentatge? Com utilitzar el context en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, les matemàtiques i l’enginyeria?

  • L’avaluació dels projectes de l’àmbit científic-tecnològic o STEM: Com són els bons projectes STEM a l’aula de primària? Quins podem dissenyar? Com incloure una perspectiva de gènere i equitat? Quins criteris puc aplicar per avaluar bons projectes STEM?


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Petites exposicions i activitats dirigides a l'aula 45 1,8 2, 3, 4, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Supervisió disseny UD/ activitats 30 1,2 2, 3, 4, 9
Tipus: Autònomes      
Disseny final UD, preparació microteaching, reflexió, presentació final, co-avaluació 75 3 2, 3, 4, 9, 10

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge són els i les estudiants, i és sota aquesta premissa que s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal com es mostra en el quadre que hi ha a continuació:

1. Petites exposicions / píndoles per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe, com a comentari d'una lectura prèvia (que l'alumnat trobarà al campus virtual), permeten l'exposició dels principals continguts a través d' una participació oberta i activa per a part dels estudiants. S'inclouen activitats de reflexió, seguiment, construcció d'idees, etc. que es poden realitzar de forma individual o en petit grup "in situ" i es posen en comú en el grup classe.

2. Sessions d'activitats dirigides on s'aprofundiran aspectes relacionats amb l'exposat en les sessions de gran grup, incloent quan sigui necessari el treball al laboratori, amb eines TIC / TAC, visita d'espais Maker i d'exposició oral de produccions de l'alumnat. S'inclouen posades en pràctica d'activitats de micro-teaching (mini-intervencions d'ensenyament simulat a l'aula) amb auto i co-avaluació, tallers de disseny guiat tant de seqüències didàctiques com d'activitats d'avaluació així com les presentacions i co-avaluacions de les produccions finals.

3. Activitats autònomes i / o supervisades on l'alumnat elaborarà tasques relacionades amb les lectures, les exposicions i / o les activitats proposades a classe. En concret, s'haurà d'adaptar i / o dissenyar una activitat, seqüència d'ensenyament i aprenentatge / projecte incloent les activitats d'avaluació de la mateixa, així com altres activitats d'aula amb característiques concretes

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Reflexió presonal sobre el que s'ha après a l'assignatura 20% 0 0 2, 3, 4, 9, 10
Treballs i produccions grupals: disseny d'una SA, activitat, seqüència, espai, etc. d'educació STEM 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 9, 10
Treballs i produccions individuals: co-avaluació UD d'un company 30% 0 0 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10

L’avaluació continuada de l’assignatura inclou activitats en grup i activitats individuals. Per poder fer mitjana, cal obtenir com a mínim un 4 en cadascuna de les tasques d’avaluació presentades.

Bloc 1. Treballs en grup:

  • Proposta justificada d’una Situació d’Aprenentatge de l’àmbit científic-tecnològic i/o matemàtic o STEM completa (incloent justificació, activitats dissenyades a nivell d’alumnat i guia docent). L’alumnat haurà d’incloure un document de repartiment de tasques al treball en grup que especifiqui quina activitat ha liderat cada membre del grup i el percentatge de feina desenvolupat per cadascun.

  • Presentació oral de la Situació d’Aprenentatge dissenyada en grup.

Bloc 2. Treballs individuals:

  • Coavaluació justificada d’un o més aspectes d’una Seqüència d’Ensenyament-Aprenentatge o Situació d’Aprenentatge dissenyada per companys i companyes (segons una pauta d’avaluació dissenyada per l’alumne/a d’acord amb els criteris establerts al llarg de l’assignatura).

  • Reflexió personal sobre allò que s’ha après a l’assignatura.

Ponderació de la nota final:

Treballs en grup

  • 40 % de la nota corresponent a la proposta de Situació d’Aprenentatge (ajustada, si escau, pel grau de dedicació de cada membre): les SA es presentaran al grup el 17/12/2025 i s’entregaran per escrit just després de les presentacions.

  • 10 % corresponent a la presentació oral final de la SA.

Treballs individuals

  • 25 % per la coavaluació justificada d’una altra SA (segons criteris de bona SA en educació STEM) — data d’entrega: 14/01/2026.

  • 25 % per la reflexió personal sobre l’aprenentatge a l’assignatura, amb evidències del canvi entre abans i després — data d’entrega: 14/01/2026.

Dates d’avaluació:

  • Avaluació ordinària de la part grupal: 17/12/2025 (data límit per a l’entrega completa de la SA i la seva presentació oral).

  • Avaluació ordinària de la part individual: fins al 14/01/2026 (coevaluació i reflexió individual).

  • Avaluació única: 14/01/2026, inclourà l’entrega i presentació de l’activitat o SA (individual o en grup si és possible), la reflexió individual i la coavaluació realitzada in situ sobre la SA d’altres companys/es (amb presentació el mateix dia o accés al material).

  • Recuperació: 04/02/2026 (nota: a la versió original posava 2025; aquí es corregeix per coherència temporal). Consistirà en una prova escrita individual llarga (4 h), que inclourà:

    1. Preguntes obertes sobre els coneixements bàsics de les lectures i píndoles de contingut STEM.

    2. Crítica fonamentada d’una activitat STEM, incloent la redacció d’una rúbrica d’anàlisi i la seva redisseny.

    3. Esbós d’una Situació d’Aprenentatge STEM per a l’ensenyament i aprenentatge d’un contingut concret (per exemple, una SA per treballar la flotabilitat amb alumnat del primer cicle de primària).

Durant el curs es poden sol·licitar tasques complementàries d’entrega obligatòria, encara que no formin part directa de l’avaluació.

Les entregues es faran preferentment a través del campus virtual. Es podran habilitar altres vies d’entrega, prèvia aprovació del professorat, informades a classe i/o mitjançant el campus.

No s’acceptaran treballs lliurats per canals no acordats, en formats incorrectes, sense el nom dels autors/es, o lliurats fora de termini.

Les notes es publicaran com a màxim 20 dies hàbils després de la data d’entrega.

D’acord amb la normativa de la UAB, el plagi o còpia d’un treball, així com l’ús abusiu d’intel·ligències artificials, serà penalitzat amb un 0, sense possibilitat de recuperació. En cas de treballs en grup, la penalització afectarà tot el grup.

Si durant la realització d’un treball individual a classe el professorat detecta que un alumne/a intenta copiar o fa ús de documents o dispositius no autoritzats, el treball es qualificarà amb un 0, sense opció a recuperar-lo.

La metodologia docent i l’avaluació poden ser modificades en funció de les restriccions sanitàries vigents.

Les sortides programades dins l’horari de l’assignatura són d’assistència obligatòria.

En el cas d'avaluació de l'assignatura a partir de la segona matrícula, l'assignatura no preveu prova de síntesis.


Bibliografia

Albalat, Anna. (2017). Design Thinking en STEAM. Revista Ciències, 34.

Albalat, Anna; Couso, Digna; Domènech-Casal, Jordi; Mateo, Eva. (2022). STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola. Revista Ciències, 44.

Benjumeda, Francisco Javier; Romero, I. M. (2017). Ciudad Sostenible: un proyecto para integrar las materias científico-tecnológicas en Secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 14(3), 621-637.

Bogdan, R.; Greca, Ileana M. (2016). Modelo interdisciplinar de educación STEM para la etapa de Educación Primaria. III Simposio internacional de enseñanza de las Ciencias.

Couso, Digna. (2017). Per a què estem a STEM? Un intent de definir l’alfabetització STEM per a tothom i amb valors. Revista Ciències, 34.

Couso, Digna; Domènech-Casal, Jordi; Grimalt-Álvaro, Carme; López, Víctor; & Simarro, Cristina. (2022). Perspectives, Metodologies i Tecnologies en el desplegament de l'educació STEM. Revista Ciències, 44.

Couso, Digna; Jimenez-Liso, Rut; Refojo, Cintia; & Sacristán, Jose Antonio (Coords). (2020). Enseñando Ciencia con Ciencia. FECYT & Fundacion Lilly. Madrid: Penguin Random House.

Domènech-Casal, Jordi. (2018). Aprendizaje Basado en Proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la Competencia Científica. Ápice. Revista de Educación Científica, 2(2), 29-42.

Domènech-Casal, Jordi. (2019). STEM: Oportunidades y retos desde la Enseñanza de las Ciencias. Universitas Tarraconensis (2019), 155-168.

EduGlobalSTEAM. (2020). Educació Científica i Justícia Global: contribucions i reflexions de la 1ª Escola d’Estiu del grup EduglobalSTEM. Revista Ciències, 40.

Grimalt-Álvaro, Carme; Couso, Digna. (2019). “No va amb mi” La influència del disseny d’activitats STEM sobre el posicionament de l’alumnat en aquest àmbit. Universitas Tarraconensis (2019), 133-144.

López, Víctor; Couso, Digna; & Simarro, Cristina. (2020). STEM en y para un mundo digital: el papel de las herramientas digitales en el desempeño de prácticas científicas, ingenieriles y matemáticas. RED. Revista de Educación a Distancia, Núm. 62, Vol. 20. Artíc. 07.

Pérez-Torres, Miquel. (2019). Enfocant el disseny de projectes per fomentar una activitat científica escolar a secundària a través de l’ABP. Revista Ciències, 38, 18-26.

Pérez-Torres, Miquel; Couso, Digna; & Márquez, Conxita. (2021). ¿Cómo diseñar un buen proyecto STEM? Identificación de tensiones en la co-construcción de una rúbrica para su mejora. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 18(1), 1301.

Perales Palacios, Francisco Javier; Aguilera, David. (2020). Ciencia-Tecnología-Sociedad vs. STEM: ¿evolución, revolución o disyunción?. Ápice. Revista De Educación Científica, 4(1), 1-15.


Programari

S'utilitzaran diferents tipus de programari útil en educació STEM, com ara Scratch junior o equivalent (programació per blocks)


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 70 Català primer quadrimestre matí-mixt