Logo UAB

Aspectes Biopsicològics de la Persona

Codi: 105047 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació social FB 1
Pedagogia FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Xavier Borras Hernandez
Correu electrònic:
xavier.borras@uab.cat

Equip docent

Nair Elizabeth Zárate Alva
Joel Guillen Cots

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Essent aquesta una assignatura de primer curs, no té prerequisits formals, però es recomana a l'alumnat que revisi els coneixements bàsics de biologia que han adquirit durant els seus estudis previs (cervell, sistema nerviós, genètica, hominització, evolució i d'altres conceptes relacionats). Es considera igualment desitjable una revisió d'aspectes psicològics que hagin pogut estudiar prèviament (sensació, atenció, percepció, consciència, aprenentatge, memòria, motivació, emoció, pensament, llenguatge, intel·ligència i personalitat).

A més són desitjables una alta motivació, capacitat per a l'organització de la informació, estratègies de síntesi, d'anàlisi i reflexió crítica.


Objectius

Aquesta assignatura té com a finalitat apropar l'alumnat a l'estudi de la realitat humana, tant des del punt de vist filogenètic com ontogenètic (vida, desenvolupament, processos psicològics, gènere, cultura, societat, etc.). S'espera que l'estudiantat comprengui i reflexioni críticament al voltant de les bases biològiques i psicològiques que permeten descriure i explicar el comportament i els processos mentals de l'ésser humà.


Competències

    Educació social
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere. 
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
    Pedagogia
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i formatives i la seva incidència en la formació integral.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprendre com els aspectes biològics i psicològics afecten el desenvolupament al llarg del cicle vital.
  2. Comprendre i analitzar les implicacions educatives de les teories i models d'aprenentatge.
  3. Conèixer i analitzar les bases biològiques dels processos psicològics.
  4. Conèixer i identificar els principals trastorns del desenvolupament i de la personalitat, la seva incidència en el desenvolupament i implicacions educatives.
  5. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.

Continguts

1. Processos psicològics bàsics aplicats a l'educació (2 ECTS) (Bloc 1) / Unitat de Psicologia Bàsica

 

1.1. L'accés al coneixement: la naturalesa de la sensació, la percepció i l'experiència conscient.
1.2. L'elaboració del coneixement: l'aprenentatge i la memòria.
1.3. L'activació de la conducta: la motivació i l'emoció.

 

2. Bases biopsicosociales de la conducta humana (2 ECTS) (Bloc 2) / Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social

 

2.1. Vida, genètica i evolució. La complexitat dels éssers vius.

2.2. Cervell i processos mentals: sistema afectiu-emotiu, cognitiu-productiu i conatiu-volitiu.

2.3. El sistema nerviós i els processos biopsicosocials: aferrament i trauma.

 

3. Factors biopsicosocials condicionants del desenvolupament i l'aprenentatge (2 ECTS) (Bloc 2) / Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social

 

3.1. Aspectes filogenètics del comportament humà (activitats motores, estímuls clau primaris, processos cognitius complexos per a l’aprenentatge).

3.2. Factors protectors i de risc en la salut mental.

3.3. Bioètica amb un enfocament interdisciplinari, intercultural i de gènere.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2
Seminaris pràctics 15 0,6
Tipus: Supervisades      
Tutories 30 1,2
Tipus: Autònomes      
Treball autònom (estudi, reunions, consultes) 75 3

La metodologia docent que es proposa en aquesta assignatura té com a línies generals:

 -  Classes magistrals (30 hores): presentació per part del professorat dels continguts centrals de l'assignatura, presentacions a càrrec de grups d'estudiants per a aprofundir en la reflexió i/o aplicació relacionada amb temes específics, visionat de vídeos o pel·lícules d'interès per a l'assignatura, entre d'altres.

 -  Seminaris (15 hores): treball en grups més reduïts per a l'organització de diferents tasques (localització d'informació, preparació de presentacions orals, etc.), anàlisi i discussió de casos, articles de recerca i/o textos, ampliació, il·lustració i comentari dels continguts de les classes magistrals i de la bibliografia obligatòria, elaboració de mapes conceptuals, organització i desenvolupament de pràctiques, grups de discussió, entre d'altres.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluacio Biologia 33,3% 0 0 1, 3, 4
Avaluacio de Processos Psicologics Basics 33,3% 0 0 2, 3, 4
Treball Grupal-Biologia 33,3% 0 0 1, 3, 5

Aquesta assignatura té tres apartats de continguts (veure Continguts) distribuïts en dos blocs temàtics. Es requereix que l’alumnat adquireixi una formació mínima bàsica en tots i cadascun d'ells. Per tant, l'estudiant haurà de mostrar evidències d'aquests mínims en els diferents blocs temàtics de l'assignatura, estructurats de la següent manera:

Bloc 1 (33,3%): apartat 1.

Bloc 2 (66,7%): apartats 2 i 3.

L'avaluació es basarà en exàmens escrits i treballs pràctics. En el BLOC 1 hi haurà un examen individual al tancament del mateix: 24 de març de 2026 a les 10 h (PEDAGOGIA) i 25 de març de 2026 a les 10 h (EDUCACIÓ SOCIAL). El BLOC 2 tindrà a) un treball en grup escrit (20%), que s'exposa a classe i la presentació del qual dona lloc a una nota individual (30%); i b) un examen individual al final del bloc (50%): 16 de juny de 2026 a les 9 h (PEDAGOGIA) i 17 de juny de 2026 a les 9 h (EDUCACIÓ SOCIAL). Així, en general, l'avaluació de l’assignatura és producte de l'esforç individual.

L'assistència a les sessions de treball pràctic (seminaris) és obligatòria. En tot cas es podran valorar algunes absències justificades sempre i quant la presencialitat total sigui d'un mínim del 80%. En totes les sessions es requereix puntualitat i un ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.).

Per a superar l'assignatura s'hauran de mostrar evidències d'assoliments mínims en cadascun dels dos blocs mencionats. Si l'estudiant supera els dos blocs amb una nota mínima de 5 punts (sobre 10), la qualificació final s'extraurà de la mitjana ponderada dels dos blocs temàtics (33,3% bloc 1 i 66,7% bloc 2), en correspondència amb el seu pes percentualen ECTS (2 ECTSi4 ECTS, respectivament).

Si l'estudiant no aprova/supera algun dels blocs, la seva qualificació final correspondrà a la qualificació del bloc suspès (o a la mitjana ponderada dels dos blocs suspesos), i haurà de fer l'avaluació programada com a recuperació del bloc. Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.

Les proves de recuperació d'ambdós blocs són individuals. La nota obtinguda en l’examen de recuperació del bloc 1 (sobre 10 punts) substituirà en qualsevol cas —sigui superior o inferior— la nota prèviament obtinguda en l'examen del bloc. Igualment, la nota obtinguda en l’examen de recuperació del bloc 2 (sobre 10 punts) substituirà la nota prèviament obtinguda en l’examen del bloc, i que correspon al 50% de la nota total del bloc, mantenint-se les notes derivades del treball, que no són recuperables.

L'examen de recuperació del BLOC 1 tindrà lloc el 23 de juny de 2026 a les 10 h (PEDAGOGIA) i l'1 de juliol de 2026 a les 11:30 h (EDUCACIÓ SOCIAL). L’examen de recuperació del BLOC 2 tindrà lloc el 30 de juny de 2026 a les 9 h (PEDAGOGIA) i l'1 de juliol de 2026 a les 9 h (EDUCACIÓ SOCIAL).

Si finalment l'estudiant no aprova amb una nota mínima de 5 punts (sobre 10) algun dels blocs, significarà que no ha assolit els mínims esperats i suspendrà l'assignatura amb la qualificació corresponent al bloc suspès (o a la mitjana ponderada dels dos blocs suspesos).

L’estudiant que no s’hagi presentat a cap de les avaluacions d'un dels blocs durant el curs ni en l'avaluació de recuperació obtindrà la qualificacióde No avaluable. Quan es faci una de les avaluacions dintre d'un bloc es considerarà presentat al bloc corresponent, i per tant haurà de fer la resta de les avaluacions obligatòriament; en cas contrari, es farà la mitjana amb la qualificació de l'avaluació a la qual s'hagi presentat i els "zeros" corresponents a la resta de les avaluacions no realitzades dintre d'aquell bloc.

Els resultats de cadascuna de les avaluacions es publicaran al campus virtual en el termini màxim de 20 dies hàbils després de la seva realització, i es podrà sol·licitar la seva revisió dins dels 7 dies naturals posteriors a la seva publicació, a excepció dels exàmens de recuperació, la revisió dels quals s’haurà de sol·licitar durant les 24 h posteriors a la seva publicació.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) en què correspongui es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.

Per als treballs i presentacions d'aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca d’informació o bibliogràfica, la correcció de textos o les traduccions, que sempre caldrà contrastar i verificar. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb ajut d'aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA comportarà una penalització parcial o total en la nota de l'activitat.

La còpia o plagi, així com la detecció durant les proves d'avaluació d'algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, serà motiu de Suspens de l'assignatura amb una qualificació de 0, sense opció de recuperació.

La coordinació de l'assignatura vetllarà perquè els criteris finals d'avaluació pel que fa a la nota global de l'assignatura siguin adoptats de forma consensuada per part de tot l'equip docent.

L'alumnat que no es matricula per primera vegada a l'assignatura serà avaluat amb les mateixes activitats que el de primera matrícula. No es preveu prova de síntesi.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.

Aquesta i d'altres informacions addicionals es penjaran a l'inici del curs en el campus virtual (Moodle) de l'assignatura, que farem servir com a eina de comunicació actualitzada amb l’alumnat.


Bibliografia

Achotegui, J. (2017). La inteligencia migratoria. Manual para inmigrantes en dificultades. Ned Ediciones.

Almendro, M. (2018). El laberinto de la ayahuasca. Barcelona: Kairós.

Alloway, T., Wilson, G. i Graham, J. (2006). Sniffy. La rata virtual. Madrid: Thomson (inclou CD-ROM).

Barlow, D., Farchione, T., Sauer-Zavala, S., Murray, H., Ellar, K., Bullis, J., Bentley, K., Boettcher, H., y Casiello-Robbins, C. (2019). Protocolo Unificado para el tratamiento transdiagnóstico de los trastornos emocionales. Madrid: Alianza Editorial.

Bauman, Z. (2009). Modernidad líquida. Buenos Aires: fondo de Cultura.

Bessel Van de Kolk. (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Barcelona: Olivella.

Budayicioglu, G. (2019). La chica de la ventana. Sevilla: Lantia Publishing S.L.

Bueno, D. (2016). Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro. Barcelona: Plataforma Editorial.

Burke, N. (2021.). El pozo más profundo. Sanar los efectos a largo plazo de las experiencias infantiles de la vida. Barcelona: Eleftheria.

Carrasco, J. L. (2024). La personalidad y sus trastornos. Barcelona: Arpa.

Castellanos, N. (2022). Neurociencia del cuerpo. Cómo el organismo esculpe el cerebro. Barcelona: Kairós.

Corazzini, C. (2025). Personas bestias. ¿Cómo funciona la mente de un asesino? Barcelona: RBA.

Damasio, A. (2913). El error de Descartes: La emoción, la razón y el cerebro humano. Barcelona: Crítica.

Davies, J. (2022). Sedados. Madrid: Capitán Swing.

Draaisma, D. (2006). Por qué el tiempo vuela cuando nos hacemos mayores. Madrid: Alianza.

Ekman, P. (1991). Cómo detectar mentiras. Una guía para utilizar en el trabajo, la política y la pareja. Barcelona: Paidós.

Estupiña, F. (2022). Manual de Telepsicología. Nuevos medios para aplicar a la picología en el siglo XXI. Alianza Editorial.

Ezquerro, A. (2023). Apego y desarrollo a lo largo de la vida. Madrid: Sentilibros.

Fernández, C. (2019). Melancolía clínica y transmisión generacional. Barcelona: Xoroi.

Gibson, L. (2015). Hijos adultos de padres emocionalmente inmaduros. Cómo recuperarse del distanciamiento, del rechazo o de los padres autoinvolucrados. Málaga: Sirio.

Godfrey-Smith, P. (2017). Otras mentes. El pulpo, el mar y los orígenes profundos de la consciencia. Barcelona: Taurus.

Gonzalez, A. (2023). ¿Por dónde se sale?. Barcelona: Planeta.

González, R., Gullón, P., González, A y Carmona, M. (Coords). (2022). Transformar los barrios para evitar el sufrimiento psíquico. Una mirada salubrista a la salud mental. Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría.

Jay, M. (2016). La década decisiva. Por qué son importantes de los veinte a los treinta años y cómo sacarles el máximo partido ahora. Madrid: Asertos.

LeDoux, J. (1999). El cerebro emocional. Barcelona: Ariel/Planeta.

Levine, A. y Kline, M. (2016). El trauma visto por los niños. Barcelona: Eleftheria.

Martí, J.J. (coord.). (2022). Manual de telesalud mental. Tecnologías digitales en la práctica clínica. Madrid: Pirámide.

Morgado, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: Ariel.

Morgado, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: Ariel.

Morgado, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: Ariel.

Morris, C. G. i Maisto, A. A. (2009). Psicología (13a. ed.). Mèxic: Pearson-Prentice Hall.

Nanzer, N. (2015). La depresión postparto. Salir del silencio. Barcelona: Octaedro.

Perry. B. y Szalavitz (2016). El chico a quien criaron como perro. Madrid: Capitán Swing Libros.

Petersen, H. (2021). No puedo +. Cómo se convirtieron los Millennials en la generación quemada. Madrid: Capitán Swing Libros S.L.

Pinker, S. (2022). El efecto aldea. Cómo el contacto cara a cara te hará más saludable, feliz e inteligente. Madrid: Funambulista.

Porges, S. (2018). Guía de bolsillo de la Teoría Polivagal. El poder transformador de sentirse seguro. Barcelona: Eleftheria.

Ramachandran, V. S. i Blakeslee, S. (1999). Fantasmas en el cerebro. Madrid: Debate.

Schacter, D. L. (2003). Los siete pecados capitales de la memoria. Barcelona: Ariel.

Schore, A. (2022). El desarrollo de la mente inconsciente. Barcelona: Eleftheria.

Velasco, P. (2018). Criminal-Mente. Barcelona: Ariel.

Villar, F. (2022). Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia. Barcelona: Herder.

Williams, M. i Penman, D. (2013). Mindfulness. Barcelona: Paidós.


Programari

Cap programari


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 111 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 112 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 113 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 211 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 213 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt