Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Direcció d'Art, Disseny Artístic i IL·luminació

Codi: 105011 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OP 3

Professor/a de contacte

Nom:
Guillem Marca Frances
Correu electrònic:
guillem.marca@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’assignatura no té prerequisits i està dissenyada perquè l’alumnat pugui iniciar-se en els continguts sense experiència prèvia en la matèria.


Objectius

L’objectiu de l’assignatura és oferir a l’alumnat una introducció completa a l’àmbit de la direcció d’art, entenent-ne la complexitat i la diversitat d’aplicacions. Es treballarà la naturalesa polièdrica del concepte —amb especial atenció a les seves accepcions en diferents àmbits com el cinema, el teatre, la publicitat o els videojocs—, i es fomentarà una mirada oberta que permeti descobrir múltiples sortides professionals.

S’aprofundirà en el perfil professional del director o directora d’art i en el seu procés de treball, des de la conceptualització visual fins a la seva implementació tangible, posant especial èmfasi en la coherència estètica i narrativa. Es valorarà la capacitat de traduir idees en llenguatge visual a través de la gestió de recursos com la il·luminació, la caracterització de personatges, el disseny gràfic, l’escenografia, l’atrezzo i altres elements expressius del projecte.


Resultats d'aprenentatge

  1. CM14 (Competència) Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
  2. CM14 (Competència) Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
  3. CM14 (Competència) Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
  4. CM14 (Competència) Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
  5. CM15 (Competència) Organitzar la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes.
  6. CM15 (Competència) Organitzar la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes.
  7. CM15 (Competència) Organitzar la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes.
  8. KM19 (Coneixement) Aplicar les teories de comunicació audiovisual a produccions audiovisuals de tipus industrial.
  9. KM19 (Coneixement) Aplicar les teories de comunicació audiovisual a produccions audiovisuals de tipus industrial.
  10. SM19 (Habilitat) Construir composicions estàtiques i dinàmiques d'acord amb els principis clau de disseny i direcció d'art.
  11. SM19 (Habilitat) Construir composicions estàtiques i dinàmiques d'acord amb els principis clau de disseny i direcció d'art.

Continguts

La direcció d’art. Accepcions i disciplines

La direcció d’art és una disciplina clau dins dels processos creatius i de producció audiovisual. Fa referència al conjunt de decisions conceptuals i formals que donen identitat visual a una peça audiovisual, escènica o interactiva. El director/a d’art s’encarrega de definir l’univers visual, estètic i simbòlic d’un projecte, en coordinació amb la resta de departaments creatius i tècnics.

La seva funció es desplega en diverses disciplines:

  • Publicitat: construcció de missatges visuals impactants i coherents amb la marca i l’estratègia comunicativa.

  • Teatre: definició de l’espai escènic, vestuari, il·luminació i ambientació segons les necessitats dramatúrgiques.

  • Cinema: disseny de l’estètica global de la pel·lícula, incloent escenografia, vestuari i elements visuals que contribueixen a la narrativa.

  • Televisió: creació d’universos visuals per a programes, sèries o informatius, adaptats al format i la durada.

  • Videojocs: construcció de mons immersius, coherents i expressius a nivell visual, en col·laboració amb dissenyadors, programadors i artistes 3D.

 

La conceptualització visual. Ideació. Emoció

El procés de conceptualització visual és fonamental per transformar una idea o guió en una proposta artística concreta. Aquest procés implica tres fases:

  • Ideació: generació d’idees visuals a partir del guió, briefing o concepte narratiu.

  • Emoció: transmissió de sensacions i atmosferes que connectin amb el públic a través del color, la composició, la llum i els materials.

  • Eines visuals:

    • Moodboard: collage de referències visuals que defineixen el to, la paleta cromàtica i l’estètica general.

    • Esbós: dibuixos ràpids que permeten explorar i comunicar propostes visuals.

    • Storyboard: seqüència d’imatges o vinyetes que representen les escenes clau del projecte, amb indicacions d’enquadrament, acció i escenografia.

 

Departament artístic de preproducció: concepció, disseny, desenvolupament i implementació

El departament artístic intervé en les primeres fases de preproducció, treballant estretament amb direcció, producció i guió. Les seves funcions inclouen:

  • Concepció visual: definició de l’univers estètic del projecte.

  • Disseny: elaboració dels elements visuals (decorats, vestuari, ambientació).

  • Desenvolupament: realització de maquetes, proves de llum i color, esbossos detallats, etc.

  • Implementació: coordinació de la construcció i execució dels elements visuals al rodatge o a l’escena.

  

La il·luminació com a eina expressiva i narrativa

L’il·luminació és un dels elements fonamentals en la construcció de la imatge i de l’ambient dins d’un projecte audiovisual, escènic o interactiu. Més enllà de la seva funció tècnica, la llum esdevé una eina narrativa i emocional que contribueix a definir l’atmosfera, el temps, l’espai i l’estat anímic dels personatges.

Els coneixements bàsics que es treballaran inclouen:

  • Característiques de la llum: intensitat, color, direcció, duresa i difusió.

  • Tipologies de llum: natural, artificial, puntual, ambiental, de farciment, contrallum, etc.

  • L’esquema de llum clàssic (three-point lighting): llum principal (key), de farciment (fill) i contrallum (back).

  • Temperatura de color i coherència visual: ús expressiu de llums càlides i fredes per transmetre emocions o marcar diferències temporals o espacials.

  • Integració amb la direcció d’art: la llum ha d'estar en harmonia amb els decorats, el color, el vestuari i l’escenografia per crear una imatge cohesionada.

Es fomentarà una mirada creativa sobre la il·luminació com a mitjà per reforçar l’estètica general del projecte, explorant també referents cinematogràfics, teatrals i experimentals. L’alumnat desenvoluparà esquemes d’il·luminació per a escenes concretes, participant en pràctiques de disseny i simulació lumínica mitjançant programari específic o laboratoris pràctics.

 

Àmbits d’actuació

Els àmbits en què el departament d’art té incidència directa inclouen:

  • Atmosfera i ambientació: creació d’un entorn coherent i significatiu amb l’emoció i el temps narratiu.

  • Il·luminació: col·laboració amb el departament de fotografia o tècnic per definir la llum com a eina expressiva.

  • Decorats i escenografia: disseny i construcció dels espais físics o digitals on es desenvolupa l’acció.

  • Objectes i atrezzo: selecció d’elements funcionals i simbòlics que reforcen el relat visual.

  • Vestuari: definició de la imatge dels personatges segons context històric, psicològic o simbòlic.

  • Maquillatge i perruqueria: caracterització dels personatges a nivell físic, amb criteris estètics o narratius.

  • Locució i rètols: elements gràfics o sonors que poden formar part de la direcció d’art (per exemple, en motion graphics o títols).

 

El director d’art: coordinació de projectes

El/la director/a d’art és una figura que combina creativitat amb capacitat de gestió i lideratge. Les seves tasques inclouen:

  • Coordinació d’equips: supervisió de dissenyadors, il·luminadors, constructors, figurinistes, etc.

  • Relació amb proveïdors: selecció i gestió de materials, serveis i recursos tècnics externs.

  • Gestió de pressupost: planificació i optimització dels recursos econòmics del departament artístic.

  • Calendarització: establiment de terminis i seguiment del calendari de producció, assegurant que totes les fases s'executin a temps i amb la qualitat requerida.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Avaluació 10 0,4 CM14, CM15, KM19, SM19
Pràctiques d'implementació 40 1,6 CM14, CM15, KM19, SM19
Sessions teòriques 20 0,8 CM14, CM15, KM19, SM19
Tipus: Supervisades      
Tutories 20 0,8 CM14, CM15, KM19, SM19
Tipus: Autònomes      
Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs 60 2,4 CM14, CM15, KM19, SM19

L’assignatura es realitzarà en base a quatre metodologies: Sessions teòriques i pràctiques d’implementació (a l’aula o als laboratoris), sessions de tutories i treball autònom en el que l’alumne ha de desenvolupar els treballs, fer lectures i preparar les pràctiques de l’aula.

El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques d'implementació 30% 0 0 CM14, CM15, KM19, SM19
Projecte 50% 0 0 CM14, CM15, KM19, SM19
Proves avaluatives 20% 0 0 KM19

L’avaluació es durà a terme en base a tres sistemes:

  • Proves avaluatives de desenvolupament obert (examen de desenvolupament o assaig teòric) (20%): 2 proves, una d'acció a l'aula i una de redacció (10% + 10%). Recuperables. Repetir la prova.
  • Realització de dues pràctiques breus (30%): 2 pràctiques (15% cadascuna) Recuperables. Repetir la entrega.
  • Realització de projectes (50%): Realització de 2 projectes (25%+25%).

No Avaluable. Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, "quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable".

Plagi. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

IA. En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Bowie, José Antonio Pérez. “La adaptación cinematográfica a la luz de algunas aportaciones teóricas recientes.” Signa (Madrid, Spain) 13.13 (2004): 277–300. Print.

Castello Sirvent, Fernando, and Vanessa Roger Monzó. “DIRECCIÓN DE ARTE Y PRODUCCIÓN PUBLICITARIA: ANALIZAR, CONECTAR, EXPERIMENTAR Y CREAR.” Vivat academia (Alcalá de Henares) 22.147 (2019): 65–85A. Web.

Heller, Eva. (2004). Psicología del color: Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón (3.ª ed.). Gustavo Gili.

Hernández Serrano, Gloria. Dirección de arte para producciones audiovisuales. Madrird: Ministerio de Educación de España, 2017. Print.

López Fernández, Jesús, and Leonor Balbuena Palacios. “Comunicando a través de la seducción : análisis de la dirección de arte en la publicidad de perfumes.” (2019): n. pag. Print.

Lupton, Ellen. (2011). Graphic design thinking: Intuición, acción, creación. Editorial Gustavo Gili.

Oejo, Eduardo. Dirección de arte / Eduardo Oejo Montano. Madrid: Eresma & Celeste, 1998. Print.

Quintas Froufe, Eva, and Natalia Quintas Froufe. “Moulin Rouge : dos estilos de direccion artistica.” Revista FAMECOS 40 (2009): 84–. Print.

Rizzo, Michael. Manual de dirección artística cinematográfica / Michael Rizzo ; traducción: Sylvia Steinbrecht Aleix. Barcelona: Omega, 2007. Print.

Rom Rodríguez, Josep A. Diseño gráfico publicitario : diseño gráfico y direcciónde arte publicitaria. N.p., 2018. Print.


Programari

Possible software de suport: 

Adobe Photoshop – Edició d’imatges, creació de concept art i matte painting.

Adobe Illustrator – Disseny de gràfics vectorials, logotips i senyalètica.

Adobe Color – Eina per a la creació de paletes cromàtiques coherents.

Adobe After Effects – Per provar com es comportarà la llum en postproducció (VFX, ambientació).

Storyboarder (de Wonder Unit) – Eina gratuïta per crear storyboards digitals.

Toon Boom Storyboard Pro – Eina professional que permet passar del storyboard a l’animàtic.

Substance Painter – Texturització d’objectes 3D per aconseguir un acabat realista.

Vectorworks Spotlight – Estàndard de la indústria per al disseny tècnic d’il·luminació en teatre, concerts i cinema.

Lightwright – Utilitzat juntament amb Vectorworks per a la gestió d’equips, plànols de llums, canals DMX, etc.

Capture – Programari de disseny i simulació d’il·luminació en temps real, molt usat en espectacles en viu i adaptable al cinema.

DaVinci Resolve (Color Page) – Encara que està pensat per a l’etalonatge, també s’utilitza per anticipar com influirà la il·luminació en la correcció de color.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 41 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt