Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Comunicació de les Organitzacions | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Coneixements bàsics d'informàtica a nivell d'usuari.
Introducció als processos de disseny en comunicació visual.
La investigació com a base fonamental per al desenvolupament d’infografies i materials gràfics.
Anàlisi de públics, mercats i entorns comunicatius.
Desenvolupament conceptual i generació d’idees visuals.
Teories bàsiques de la imatge i del text aplicades al context organitzacional.
Planificació, organització i execució de projectes gràfics.
El disseny com a eina estratègica de comunicació.
Elements primaris de la composició visual: punt, línia, pla i espai.
Definició i caracterització d’elements visuals: textura, escala i proporció.
Introducció a les nocions de temps i moviment en el disseny.
Principis de la teoria Gestalt aplicats a la percepció visual.
Organització visual: ritme, equilibri i coherència compositiva.
Principis bàsics de maquetació i estructuració visual.
Elecció de mida i format segons suports i canals comunicatius.
Ús de la retícula i establiment de regles visuals.
Estils de maquetació i aplicació segons identitat organitzacional.
Construcció del ritme visual i contrast dins el projecte.
Coordinació gràfica i coherència d’identitat visual.
Integració de fotografia i il·lustració en projectes gràfics.
Anatomia de la lletra i classificació tipogràfica.
Criteris per a la selecció tipogràfica segons el context comunicatiu.
Espaiat: interlletratge, interlinia i proporcions visuals.
Lecturabilitat i llegibilitat: eines per a una comunicació clara.
Jerarquia i èmfasi tipogràfic dins la composició.
El text com a element gràfic i expressiu.
Terminologia i classificació bàsica del color.
Criteris d’ús del color per a la llegibilitat, contrast i harmonia.
Significats i associacions simbòliques del color en contextos culturals i organitzacionals.
Funcions del color en la transmissió d’informació i suport a la narrativa visual.
Introducció pràctica a eines digitals per al disseny i la visualització de dades.
Aplicació de programaris específics.
Desenvolupament de projectes gràfics adaptats a contextos organitzacionals reals.
Pràctica de fluxos de treball i lliurament de peces gràfiques segons requisits professionals.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria | 15 | 0,6 | 1, 5, 7 |
Pràctiques de laboratori | 24 | 0,96 | 1, 4, 6, 7, 8, 11, 14 |
Seminaris: eines TIC | 9 | 0,36 | 6, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de seguiment | 10 | 0,4 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
El·laboració de treballs | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 14 |
Estudi i cerca de dades | 35 | 1,4 | 5, 7, 9 |
Elaboració de treballs i cerca d’informació:
L’aprenentatge basat en projectes és una metodologia activa d’ensenyament i aprenentatge que es desenvolupa mitjançant la realització d’un projecte dins d’un període determinat, amb l’objectiu de resoldre un problema o completar una tasca. El procés inclou diverses fases, i requereix la cerca, selecció i síntesi d’informació rellevant per part de l’estudiantat.
Classes magistrals:
Els continguts teòrics es presenten a l’aula mitjançant exemples i casos pràctics en sessions magistrals. Aquestes es combinen amb una metodologia d’aula invertida, en què l’estudiantat accedeix prèviament a materials de lectura (articles, capítols, recursos digitals, etc.) i arriba a la sessió amb coneixements previs per facilitar l’anàlisi col·lectiva, el debat i l’aplicació dels conceptes en activitats col·laboratives. Aquesta dinàmica fomenta la participació activa i la construcció compartida del coneixement.
Pràctiques de laboratori:
L’aprenentatge del disseny requereix la pràctica continuada amb eines específiques: des del quadern d’esbossos per a la conceptualització, fins a la realització de miniatures per estructurar maquetacions. També es treballarà amb programari especialitzat en els laboratoris d’informàtica per al desenvolupament de gràfics i projectes visuals.
Seminaris:
Els seminaris es basen en el treball cooperatiu per reflexionar sobre situacions reals del sector professional. A partir de la presentació de briefings, l’anàlisi de casos i el debat d’idees, s’afavoreix la participació crítica, el raonament compartit i l’adquisició d’aprenentatges significatius a través de l’experiència.
Tutories:
El progrés en les competències i coneixements pot variar segons els interessos i trajectòries prèvies de cada persona. Per aquest motiu, s’estableix un pla de tutories individualitzat que ofereix acompanyament personalitzat i orientació adaptada a les diferents realitats de l’estudiantat.
El contingut de l’assignatura tindrà en compte la perspectiva de gènere, promovent la igualtat i la inclusió, tant en els exemples i materials emprats com en l’ús d’un llenguatge inclusiu i respectuós amb la diversitat.
El calendari detallat de les sessions es presentarà el primer dia de classe i estarà disponible al Campus Virtual, on també es podran consultar els materials docents i tota la informació necessària per al seguiment de l’assignatura.
En cas de modificació de la modalitat docent per causes de força major, segons indiquin les autoritats competents, el professorat informarà puntualment de qualsevol canvi en la programació i metodologia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament de treballs | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Pràctiques de laboratori | 50% | 12 | 0,48 | 4, 6, 11, 14 |
Prova teoria | 15% | 2 | 0,08 | 6 |
Tutories de seguiment | 5% | 2 | 0,08 | 4, 6, 9, 11, 14 |
L’assignatura es pot superar mitjançant avaluació contínua (AC). La prova teòrica serà de caràcter escrit. Les activitats avaluables són les següents:
Activitat A: Pràctiques de laboratori (50% de la nota final).
Activitat B: Prova de coneixements teòrics (15% de la nota final).
Activitat C: Lliurament de treballs (30% de la nota final).
Activitat D: Participació a les tutories de seguiment (5% de la nota final).
Per superar l’assignatura, és imprescindible lliurar totes les activitats de les activitats A i C, amb una qualificació mínima de 4 punts en cadascuna per tal de poder fer mitjana.
L’estudiantat té dret a una prova de recuperació, sempre que hagi estat avaluat en un conjunt d’activitats que representin com a mínim dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.
Les activitats A, B i C amb una qualificació suspesa (entre 0 i 4,99) són recuperables. El professorat indicarà, segons el cas, el procediment específic de recuperació.
L’activitat D, per la seva naturalesa participativa i vinculada al procés de seguiment, no és recuperable.
En cas de recuperació, la nota final de l’activitat afectada es calcularà a partir de la ponderació amb la qualificació inicial.
L’assistència a les pràctiques de laboratori és obligatòria. L’absència no justificada comportarà una qualificació de 0 en aquesta activitat.
Plagi. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
IA. En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre queel resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Adams, Sean. (2017). The Designer’s Dictionary of Color. Abrams.
Ambrose, Gavin, & Harris, Paul. (2011). Basics Design 02: Layout (2ª ed.). AVA Publishing.
Beier, Sofie. (2012). Reading Letters: Designing for Legibility. BIS Publishers.
Budelmann, Kevin, Kim, Yang, & Wozniak, Curt. (2010). Brand Identity Essentials: 100 Principles for Designing Logos and Building Brands. Rockport Publishers.
Coles, Stephen. (2012). The Anatomy of Type. Harper Design.
Dabner, David, Calvert, Sandra, & Casey, Abbie. (2010). Graphic Design School: The Principles and Practices of Graphic Design. Quarto Inc.
Davis, Meredith. (2012). Graphic Design Theory. Thames and Hudson.
Dondis, Donis A. (1995). La sintaxis de la imagen. Gustavo Gili.
Edwards, Betty. (2004). Color: A Course of Mastering the Art of Mixing Colors. Penguin.
Evans, Peter, & Sheri, Anne. (2014). The Graphic Design Reference & Specification Book.Rockport Publishers.
Freeman, Katie. (2018). Interactive Graphics: Engaging Audiences in Design. UX Books.
García, Ana. (2020). Color & Emotion: The Psychology behind Palette Choices. Universidad Creativa Press.
Graver, Amy, & Jura, Ben. (2012). Best Practices for Graphic Designers: Grids and Page Layouts. Rockport Publishers.
Henderson, Kathryn, et al. (2012). Typography, Referenced: A Comprehensive Visual Guide to the Language, History, and Practice of Typography. Rockport Publishers.
Heller, Steven, & Vienne, Véronique. (2015). Becoming a Graphic & Digital Designer: A Guide to Careers in Design. John Wiley & Sons.
Hernández, Raúl. (2017). Diseño Editorial: Técnicas y Tendencias. Editorial Comunicación.
Ibrahim, Sara. (2023). Digital Branding for Women Entrepreneurs. BrandLab.
Janda, Michael. (2013). Burn Your Portfolio: Stuff They Don’t Teach You in Design School, But Should. Pearson Education.
Johnson, Emily. (2016). Inclusive Design: Accessibilityin Graphics. Design Ethics Publishing.
Kaufmann, Stefan. (2015). User Experience Typography. TypoUX Press.
Labudovic, Ana, & Vukusic, Nikola. (2009). Field Guide: How to be a Graphic Designer.
Landa, Robin. (2018). Graphic Design Solutions. Cengage Learning.
Lawson, Bryan. (2005). How Designers Think. Elsevier.
Lee, Terry. (2006). Color Design Workbook: A Real‑World Guide to Using Color in Graphic Design. Rockport Publishers.
Leech, Joe. (2016). Psychology for Designers: A Pocket Guide. Mrjoe Press.
Lidwell, William, Holden, Kritina, & Butler, Jill. (2014). Universal Principles of Design. Rockport Publishers.
López, Carla. (2020). Más que un Logo: Estrategias de Marca. Editorial Empresarial.
Lupton, Ellen. (2010). Thinking with Type: A Critical Guide for Designers, Writers, Editors, Students. Princeton Architectural Press.
Lupton, Ellen. (2011). Reading and Writing.Princeton Architectural Press.
Lupton, Ellen. (2014). Type on Screen. Princeton Architectural Press.
Lupton, Ellen, & Cole, Jennifer. (2015). Graphic Design, the New Basics. Princeton Architectural Press.
Marín, Paula. (2022). Diseño Sostenible: Ética y Estética. Editorial Verde.
Millman, Debbie. (2007). How to Think Like a Great Graphic Designer. Allworth Press.
Morley, Mark. (2016). The Fundamentals of Graphic Design. Bloomsbury Visual Arts.
Niederst, Jennifer. (2018). Learning Web Design. O’Reilly Media, Inc.
Núñez, Francisco. (2019). Infografías para la Educación. Ediciones Visuales.
Opara, Eddie, & Cantwell, John. (2010). Color Works: Best Practices for Graphic Designers. Rockport Publishers.
Pipes, Alan. (2009). Production for Graphic Designers. Laurence King Publishing.
Poulin, Richard. (2011). The Language of Graphic Design.Rockport Publishers.
Quintana, Diego. (2021). Gestión del Proceso Creativo. Creativa Editorial.
Remiers Design. (2011). Pequeño Diccionario del Diseñador. www.bocetosgraficos.com.ar
Roberts, Lucienne. (2019). Good: An Introduction to Ethics in Graphic Design. AVA Publishing.
Samara, Timothy. (2005). Making and Breaking the Grid. Quarto Knows.
Shaughnessy, Adrian. (2010). How to Be a Graphic Designer Without Losing Your Soul. Princeton Architectural Press.
Sherwin, David. (2010). Creative Workshop. HOW Books.
Skaggs, Steven. (2017). FireSigns: A Semiotic Theory for Graphic Design. MIT Press.
Skolos, Nancy, & Wedell, Thomas. (2011). Graphic Design Process. Laurence King Publishing.
Tondreau, Beth. (2009). Layout Essentials. Rockport Publishers.
Valdés, Gustavo. (2012). Dela“Alfabetidad Visual” a la Semiótica. Centro de Estudios en Diseño y Comunicación.
Walter, Aaron. (2011). Designing for Emotion. A Book Apart.
Wang, Shaoqiang. (2017). Infografía: Diseño y visualización de la información. Promopress.
Pel correcte seguiment de l'assignatura utilitzarem el següent programari disponible a la Facultat:
Es podran fer servir progrmari particular i online.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 71 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 7 | Català | primer quadrimestre | tarda |