Teoria de la Comunicació
Codi: 104765 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació de les Organitzacions | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaime Soriano Clemente
- Correu electrònic:
- jaume.soriano@uab.cat
Equip docent
- Angel Castellanos Diaz
- Jordi Alcover Quilez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es requereixen coneixements específics.
Objectius
L'assignatura pertany a la matèria Comunicació i està qualificada com a fonamental al grau de Comunicació de les Organitzacions. Es considera que existeix una lògica progressiva entre les assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació basada en una llarga experiència docent i estructurada de la manera següent:
1. Història de la Comunicació. Introdueix en l'evolució històrica de la comunicació des dels primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.
2. Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i lògiques estructurals.
3. Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors/es i perspectives d'anàlisi de la comunicació.
Els objectius formatius generals de l'assignatura són: 1) identificar les principals teories del camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que fonamenten el seu coneixement; i 2) afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat i les seves relacions amb les organitzacions socials.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a l'elaboració de missatges.
- Demostrar un coneixement adequat del món contemporani en les dimensions social, econòmica, política i cultural.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicació de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaç de planificar tasques a curt, mitjà i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoració.
- Definir els conceptes bàsics de la comunicació.
- Descriure l'estructura dels mitjans de comunicació i les seves dinàmiques.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anàlisis realitzades.
- Identificar els fonaments de les teories i de la història de la comunicació.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la comunicació.
- Planificar i executar treballs acadèmics en l'àmbit de la teoria, la història i l'estructura de la comunicació.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificació individual o grupal aplicada.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Relacionar els sistemes de comunicació amb l'evolució cultural de la societat contemporània.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
Introducció i planificació del curs. Presentació del programa
Comunicació interpersonal
Comunicació interpersonal no verbal
Comunicació mediàtica. Inicis de la recerca en mitjans de comunicació
Comunicació mediàtica. Paradigma funcionalista. Teoria d'usos i gratificacions
Comunicació mediàtica. Teoria crítica
Comunicació mediàtica. Teoria de l'agenda setting
Comunicació mediàtica. Teoria de l'espiral del silenci
Comunicació mediàtica. Mitjans de comunicació i construcció social de la realitat
Comunicació mediàtica. Escola de Birmingham. Economia política de la comunicació.
Comunicació mediàtica. Teoria de la mediatització
Comunicació mediàtica. Economia de l'atenció/Postveritat
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 30 | 1,2 | 2, 5, 11 |
| Seminaris | 13 | 0,52 | 4, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 19 | 0,76 | 1, 8, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i lectures orientades | 65 | 2,6 | 1, 3, 5, 7, 8, 9, 11 |
La metodologia docent es basarà en classes teòriques, aprenentatge mitjançant la discussió, lectures, tutories, realització de treballs i proves. Es fomentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats d'avaluació continuada | 5 | 2 | 0,08 | 2, 5 |
| Participació als seminaris | 10 | 6 | 0,24 | 4, 7, 8, 9 |
| Presentació oral de treballs | 10 | 2 | 0,08 | 4, 9 |
| Prova 1 | 22,5 | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 11, 12 |
| Prova 2 | 22,5 | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 11, 12 |
| Treball de curs | 30 | 9 | 0,36 | 1, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
Avaluació
A.- Avaluació continuada
L'avaluació continuada de l'assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Dos exàmens parcials (format tipus test) sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 22,5% de la qualificació final. Si s'aproven, tots dos exàmens són alliberatoris de matèria.
Per superar l'assignatura, s'han d'aprovar (Nota mínima: 5) obligatòriament els dos exàmens parcials (condició indispensable). Si no es fa un dels dos exàmens, la qualificació final serà "no avaluable".
2. Activitats d'avaluació continuada a les sessions de teoria, 5% de la nota final.
3. Realització d'un treball de curs en el seminari de l'assignatura, que representarà el 30% de la qualificació.
A l'inici del curs el professorat del seminari donarà les indicacions per a la realització i avaluació del treball, juntament amb el calendari. Igualment, el professorat del seminari s'encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs i d'avaluar-lo.
La realització i presentació del treball és obligatòria. En cas que un/una estudiant no el presenti, es considerarà com a «No avaluable». Atès que l'assignatura té un model d'avaluació continuada, el «No avaluable» en el treball de curs representarà també un «No avaluable» en l'assignatura.
4. Exposició oral als seminaris, 10%. Als seminaris es presentaran i debatran lectures obligatòries. Aquestes lectures estan planificades per a afavorir l'aprenentatge de l'alumnat i l'aplicació de les teories de la comunicació a l'anàlisi de la realitat i l'actualitat. Les lectures obligatòries seran, juntament amb el contingut de les classes teòriques, un dels eixos principals dels exàmens parcials.
5. Assistència als seminaris, 10% de la nota final.
Recuperació
Els dos exàmens són recuperables: no hi ha nota mínima per anar a la recuperació però és imprescindible haver fet la prova (el parcial o els parcials corresponents). L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
La recuperació consistirà en una prova tipus test. Si no es fa un dels dos exàmens parcials, la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi un dels dos exàmens parcials, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les activitats d'avaluació desenvolupades als seminaris (treball, exposició i assistència) no seran recuperables.
B.- Avaluació única
L'avaluació única de l'assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 50% - Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l'assignatura. Per superar l'assignatura s'ha d'aprovar obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).
2. Realització, lliurament i defensa oral d'un treball individual de curs: 30%.
3. Exposició oral d'una de les lectures obligatòries del curs. 10%
4. Realització d'una prova d'assaig extens (desenvolupament) sobre les lectures del curs. 10%
Recuperació
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per anar a la recuperació, no hi ha nota mínima però és imprescindible haver fet la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el supòsit que no se superi, la qualificació de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen.
Les activitats 2, 3 i 4 no són recuperables.
C.- Alumnat a partir de segona matrícula
A partir de la segona matrícula l'alumnat pot triar entre avaluació continuada (descrita més amunt) o avaluació per prova de síntesi mitjançant un examen final (tipus test) i amb opció de recuperació (no hi ha nota mínima, és imprescindible haver fet l'examen per optar a recuperació). La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (recuperació).
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.
CALENDARI
Les dates de les activitats d'avaluació i de recuperació seran anunciades eldia de presentació de l'assignatura. La informació també serà disponibleal Campus Virtual.
Plagi
En cas que l'alumnat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
Revisió ordinària de la qualificació de les activitats d'avaluació:
En cas de disconformitat amb la qualificació de les diferents activitats d'avaluació, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària d'aquestes activitats. En les proves test i de síntesi, la revisió ordinària es farà amb el professorat responsable del grup corresponent de teoria. En el treball i de curs i la participació i l'assistència al seminari, la revisió ordinària es farà amb el professorat del seminari corresponent. Les dates i hores de la revisió ordinària es faran públiques a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB.
Revisió extraordinària de la qualificació final de l'assignatura:
En cas de disconformitat amb la qualificació final de l'assignatura, l'alumnat tindrà dret a sol·licitar-ne la revisió extraordinària. Haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals desprès de publicada la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació i lliurar-la a la Gestió Acadèmica. La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovadesper la Junta deFacultat del dia 5 de maig de 2016, modificades el 14 de maig de 2019 i el 3 de març de 2023, i publicades al web de la Facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/revisio-extraordinaria-de-la-qualificacio
NOTA: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. El professorat podrà usar eines de detecció de similituds o plagi i eines de detecció d’ús d’Intel·ligència Artificial generativa.
Bibliografia
Altheide, David. 2014. Media Edge. Media Logic and Social Reality. Nueva York: Peter Lang.
Andrejevic, Mark.2009. "Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade". Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51.
Austin, John L. 1971. Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]
Berry, David M. 2014. Critical theory and the digital. Nova York: Bloomsbury Academic.
Boynton, Robert i Richardson Jr, Glenn. 2016. "Agenda setting in the twenty-first century". New Media & Society, 18(9): 1916-1934.
Celis Bueno, Claudio 2017 The Attention Economy: Labour, Time and Power in Cognitive Capitalism Londres, Rowman & Littlefield International Ltd.
Curran, James, Michael Gurevitch i Janet Wollacot, eds. 1981. Sociedad y comunicación de masas. Mèxico: Fondo de Cultura Económica. [Ed. original: 1947]
Fuchs, Christian 2020 Communication and Capitalism: A Critical Theory. University of Westminster Press
Curran, James, David Morley i Valerie Walkerdine, comps. 1998. Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]
Goffman, Erving. 2009. Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]
Jay, Martin. 1974. La imaginación dialéctica. Historia de la Escuela de Frankfurt y el Instituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus. [Ed. original: 1973]
Knapp, Mark L., Judith A. Hall i Terrence G. Hogan. 2014. Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.
Lippman, Walter. 2003. La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]
McCombs, Maxwell. 2006. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 2004]
Moragas, Miquel. 2011. Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.
Morley, David. 1996. Televisión,audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]
Muñoz López, Blanca. 2007. “De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico”. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 29: 19-36.
Musarò, Pierluigi. 2017. "Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea". Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28.
Noëlle-Neumann, Elisabeth. 1995. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]
Noelle-Neumann, Elisabeth. 1993. La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28.
Nothias, Toussaint. 2018. "How Western Journalists Actually Write About Africa. Reassessing the myth of Representations of Africa". Journalism Studies,19 (8):1138-1159.
Rosenberry, Jack i Lauren A. Vicker. 2017. Applied Mass Communication Theory: A Guide for Media Practitioners. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/reader.action?docID=4862639 (Consulta: 15-06-2018).
Rui, Jian Raymond i Michael A. Stefanone. 2016. “The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory”. Communication Studies, 67 (4): 399-418.
Thompson, John B. 2005. "The New Visibility". Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51.
Thompson, John B. 2020."Mediated Interaction in the Digital Age". Theory, Culture and Society Vol. 37(1):3-28.
Walsh, Mihael J. i Stephanie A. Baker. 2017. "The Selfie and the transformation of the public-private distinction". Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203.
Wolf, Mauro 1987 La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas Barcelona, Ediciones Paidós.
Wu, Tim (2020) Comerciantes de atención. La lucha épica por entrar en nuestra cabeza Madrid, Capitán Swing.
Programari
Aquesta assignatural no requereix el domini d'un programari específic més enllà del coneixement informàtic per a la redacció de treballs universitaris i per a la comunicación telemàtica.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 71 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 72 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 7 | Català | primer quadrimestre | tarda |