Teoria i Tècnica del Disseny
Codi: 104732 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació Interactiva | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pep Sanchez Rios
- Correu electrònic:
- jose.sanchez.rios@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements previs de composició visual i informàtica per a usuari
Objectius
Té en general com a objectiu l'estudi de tots els grafismes en webs i mòbils, des del punt de vista del disseny i composició visual. Permet reflexionar sobre la seva implicació en les necessàries representacions gràfiques i documentals associades a imatge i continguts.
Resultats d'aprenentatge
- CM14 (Competència) Dissenyar interfícies per a projectes comunicatius interactius que mantinguin un equilibri entre un disseny tècnicament funcional amb gust estètic i personalitzable i s'adaptin a tot tipus de públics d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i respecte vers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- CM14 (Competència) Dissenyar interfícies per a projectes comunicatius interactius que mantinguin un equilibri entre un disseny tècnicament funcional amb gust estètic i personalitzable i s'adaptin a tot tipus de públics d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i respecte vers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- CM14 (Competència) Dissenyar interfícies per a projectes comunicatius interactius que mantinguin un equilibri entre un disseny tècnicament funcional amb gust estètic i personalitzable i s'adaptin a tot tipus de públics d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i respecte vers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- CM15 (Competència) Avaluar l'eficiència de la interacció entre usuaris i qualsevol tipus de productes i aplicacions per detectar els seus problemes i resoldre'ls des d'un punt de vista tècnic, funcional i estètic.
- CM16 (Competència) Aplicar l'anàlisi i la visualització de dades per elaborar infografies, panells de control i empaquetat de dades que valorin i millorin l'eficiència de projectes en l'àmbit de la comunicació interactiva.
- CM17 (Competència) Treballar en equip en els processos d'ideació, concreció i implementació del disseny d'interfícies en projectes comunicatius interactius.
- CM17 (Competència) Treballar en equip en els processos d'ideació, concreció i implementació del disseny d'interfícies en projectes comunicatius interactius.
- KM11 (Coneixement) Identificar els fonaments teoricopràctics dels conceptes i principis bàsics del disseny gràfic, disseny d'interacció, disseny centrat en l'usuari i disseny d'interfícies en productes, aplicacions i serveis en l'àmbit de la comunicació interactiva.
- KM11 (Coneixement) Identificar els fonaments teoricopràctics dels conceptes i principis bàsics del disseny gràfic, disseny d'interacció, disseny centrat en l'usuari i disseny d'interfícies en productes, aplicacions i serveis en l'àmbit de la comunicació interactiva.
- KM11 (Coneixement) Identificar els fonaments teoricopràctics dels conceptes i principis bàsics del disseny gràfic, disseny d'interacció, disseny centrat en l'usuari i disseny d'interfícies en productes, aplicacions i serveis en l'àmbit de la comunicació interactiva.
- KM12 (Coneixement) Descriure les metodologies, tècniques i models de recerca aplicables al disseny i avaluació dels projectes comunicatius interactius
- KM12 (Coneixement) Descriure les metodologies, tècniques i models de recerca aplicables al disseny i avaluació dels projectes comunicatius interactius
- KM13 (Coneixement) Identificar els fonaments teoricopràctics de l'anàlisi visual de dades en l'àmbit de la comunicació interactiva.
- KM13 (Coneixement) Identificar els fonaments teoricopràctics de l'anàlisi visual de dades en l'àmbit de la comunicació interactiva.
Continguts
1. Tipografia
2. Teoria del color
3. Infografia
4. Experiència d'usuari - web
5. Usabilitat - web
6. Accessibilitat - web
7. Disseny de prototips web
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals amb suport TIC | 15 | 0,6 | KM11, KM12, KM13 |
| Pràctiques de laboratori | 33 | 1,32 | CM14, CM15, CM16, CM17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories (activitat presencial individual o en grup orientada a resoldre problemes d'aprenentatge ) | 15 | 0,6 | CM14, CM15, CM16, CM17, KM11, KM12, KM13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi: Lectura i síntesi de documents científics | 39 | 1,56 | KM11, KM12, KM13 |
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
El desenvolupament de l'assignatura implica la realització de diferents tipus d'activitats formatives:
- Activitats dirigides
a) Classes magistrals: explicació dels conceptes teòrics i anuncis i regles per a pràctiques.
c) Pràctiques al Laboratori. Els principals objectius són que l'alumne / a realitze pràctiques de disseny.
- Activitats supervisades
a) Tutories presencials individuals o en grup. La seva finalitat és resoldre problemes d'aprenentatge.
- Activitats autònomes
a) Els alumnes / as hauran de fer les lectures indicades com a obligatòries i totes les activitats planificades per a un correcte desenvolupament de la teoria i les pràctiques en el Laboratori; a més de l'estudi amb una lectura comprensiva de la bibliografia bàsica.
Activitats d'avaluació
(Part d'una sessió presencial es dedicarà a la realització d'un examen escrit).
En total, hi participen 1 professor / a que s'encarrega de les classes magistrals de la teoria i dos professors / es en pràctiques que desenvolupen activitats individuals o en grup.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit | 40% tenen de demostrar coneixements teòrics de les lectures i lliçons magistrals | 15 | 0,6 | KM11, KM12, KM13 |
| Lliuraments treballs pràctics colectius | 60% totes les activitat de les participacions, presentacions i defenses davant del grup | 33 | 1,32 | CM14, CM15, CM16, CM17 |
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt de
activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5.
Les activitats que queden excloses del procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
Tenint en comte que el pes de la teoria és de l' 40%, serà obligatori aprovar-la atès que la resta de l'assignatura obté qualificacions grupals de dues o quatre persones.
Per poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, caldrà haver obtingut una nota de 3,5. Les activitats que queden excloses de l' procés de recuperació són algunes pràctiques col·lectives que representen un 25% de la qualificació.
En cas de segona matrícula, l’ alumnat podrà fer una única provade síntesi que consistirà en un examen global. La qualificació de l’ assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
L’ estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’ identitat,...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’ un acte d’ avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’ avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’ assignatura serà 0.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, complementació del temari ofert a les classes teòriques. En qualsevol cas, l’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Aguado, Juan Miguel, (coord.), Feijóo, Claudio (coord.) y Martínez,Inmaculada (coord.). (2013). La comunicación móvil: hacia un nuevo ecosistema digital. Barcelona: Gedisa.
Albers, Josef. (2017). Interacción del color. Alianza Editorial (colección Alianza Forma).
Andreu-Sanchez, Celia. y Martín-Pascual, Miguel Ángel. (2020). “Imágenes falsas del coronavirus SARS-CoV-2 en la comunicación de la información al comienzo de la pandemia del Covid-19”. El Profesional de la Información. e-ISSN: 1699-2407. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2020/may/andreu-martin_es.pdf
Aumont, Jacques. (1998). La estética hoy. Madrid: Cátedra.
Caballero, Víctor., Sánchez, Silvia. y Codina, Lluís. (2014). Estrategias y gestión de la comunicación online y offline. Barcelona: Editorial UOC.
Cairo, Alberto. (2011). El arte funcional. Madrid: Alamut.
Costa, Joan. (2005). Identidad televisiva en 4 D. Design.
Crovi, Delia. Educar en la red. Nuevas tecnologías y procesos educativos en la sociedad de la información. Incom.com https://incom.uab.cat/portalcom/wp-content/uploads/2020/01/9_esp.pdf.
De Pablos, José Manuel. (2001). La red es nuestra. Barcelona: Paidós.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Color. Barcelona: EDB.
Fabris, Stefano. y Germani, Remo. Fundamentos del proyecto gráfico. Barcelona: EDB.
Gifreu, Arnau. (2013). Pioneros de la tecnología digital:ideas visionarias del mundo tecnológico actual. Barcelona: Editorial UOC.
Hervàs, Christian. (2002). Eldiseñográfico en televisión. Madrid: Cátedra.
Huguet, Enric. (2016). 60 años de la historia del diseño gráfico catalán. Barcelona: CODGC.
Itten, Johannes (2020). El arte del color. Editorial Gustavo Gili, S.A. (GG).
Jute, André (1996‑1997). Retículas. La estructura del diseño gráfico. Index Book (Barcelona).
Krug, Steve. (2006) NO ME HAGAS PENSAR: Una aproximación a la usabilidad en la web. Pearson Educación S.A. (sello de Prentice Hall).
Lapolli, Mariana. y Vanzin, Tarzisio. (2016). Infografía na era da cultura visual. Florianópolis: Pandion.
Martín, Euniciano. (1974). La composición en artes gráficas. Tomos I y II. Barcelona: EDB.
Martín, Euniciano. (1995). Composición gráfica. Barcelona: EDB.
Morera, Francisco José. (2017). Aproximación a la infografía como comunicación efectiva. (Tesis doctoral). Barcelona: Publicaciones UAB. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_457366/fjmv1de1.pdf
Owen, William. (1991). Diseño de revistas. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.
Perfect, Christopher. (1994) Guía completa de la tipografía: Manual práctico para el diseño tipográfico. Ed. Blume, Barcelona
Puente, María Luz y Viñals, Francisco. (2019). Grafología digital, tipográfica y del diseño visual. Barcelona: Editorial UOC.
Ràfols, Rafel. y Colomer, Antoni. (2003). El diseño audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili. ISBN: 84-252-1538-2.
Ricarte, José María. (1999). Creatividad y comunicación persuasiva. 2ª ed. Barcelona: Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona y otros.
Riva José Luis. y Maldonado, Juan. Diseño y dirección de arte en periódicos y revistas. Barcelona: JLR Editor.
Valero, José Luis (2012). Infografía digital. La visualización sintética. Barcelona: Bosch.
Valero, José Luis. (2008): “Tipología del grafismo informativo” , en Estudios sobre elmensaje periodístico, 14. Madrid: Universidad Complutense. |http://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/ESMP0808110631A.
Escudero, S. y Valero, J.L. (2021) “Efectividad de la síntesis audiovisual presentada a través del smartphone”. Textual & Visual Media: revista de la Sociedad Española de Periodística, https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7985515
Programari
Disseny de prototips web (FIGMA)
Diseny gràfic (Affinity Designer i Affinity Photo)
Arquitectura de la informació i catàleg de continguts web (XMIND)
Accessibilitat web (Adobe Color i WebAIM Contrast Checker)
Google Fonts
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 61 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 62 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 6 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |