Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Teledetecció

Codi: 104272 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OP 4

Professor/a de contacte

Nom:
Lluis Pesquer Mayos
Correu electrònic:
lluis.pesquer@uab.cat

Equip docent

Mario Padial Iglesias

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Haver cursat un primer curs en Sistemes d’Informació Geogràfica és recomanable, però no imprescindible, així com tenir coneixements bàsics de Cartografia. 

Bona part de la bibliografia de l’assignatura és en llengua anglesa, per la qual cosa l’estudiant ha de ser capaç de com a mínim llegir en aquesta llengua.


Objectius

En els darrers anys, la Teledetecció es configura com una eina bàsica dins de l’anàlisi geogràfica gràcies a la disponibilitat sistemàtica d’imatges de satèl·lit i, cada cop més, d'imatges aeroportades, sigui des d'avions o, darrerament, des de dispositius UAV com els drons. La disciplina ha experimentat una espectacular evolució des de les primeres imatges disponibles per a ús civil a principis de 1970 fins l’actualitat. Avui en dia existeixen multitud de sensors orbitant al voltant de la superfície terrestre que permeten analitzar-la d’una forma mai vista. En aquest sentit, l’assignatura representa una interessant oportunitat per comprendre l'abast de la Percepció Remota com a disciplina.

En el curs no es pretén entrenar en un programari específic. El missatge és que davant d’un cas d’ús, l’estudiant ha de saber (o aprendre si cal) els conceptes necessaris, entendre quines estratègies és convenient aplicar i saber quines eines té al seu abast. Comprès això, la pròpia maduresa del cas d’ús li permetrà cercar quines funcionalitats necessita del programari en cada situació i escollir o adaptar-se a les possibilitats que anirà trobant en cada moment i lloc del desenvolupament futur de la seva activitat.

Entre els objectius que hom planteja en l’assignatura, que són tant de natura teòrica com pràctica, destaquen:

  • Conèixer les principals plataformes i sensors disponibles en Teledetecció. Aquest objectiu s’assolirà mitjançant el discurs teòric, l'estudi, i un exercici de recerca a realitzar pels alumnes.
  • Comprendre la naturalesa de las imatges multiespectrals i la resposta característica dels principals tipus de cobertes del sòl. El discurs teòric es vestirà amb un seguit d’exemples tant des del punt de vista més conceptual (banda espectral, signatures espectrals, espectre electromagnètic), com pràctic (avaluació i interpretació de les signatures espectrals de diferents cobertes, composicions en fals color, etc). La part pràctica de l’assignatura, doncs, s’iniciarà amb la definició de la llegenda i la demostració de la separabilitat espectral de diferents cobertes del sòl.
  • Saber realitzar el tractament bàsic de les imatges, des de la seva adquisició fins la seva explotació per a cartografia temàtica de tipus categòric. Aquest objectiu s’assolirà en diversos casos aplicats fins arribar a l’obtenció de l’exactitud temàtica de la cartografia obtinguda, així com a través de l’edició curosa dels mapes finals.
  • Conèixer exemples aplicats com el projecte CORINE-LandCover, les sèries de mapes d'usos i cobertes del sòl de Catalunya o la dinàmica dels incendis forestals.

Resultats d'aprenentatge

  1. CM27 (Competència) Fer servir els sistemes d'informació geogràfica com a un instrument per a obtenir respostes a determinades preguntes relacionades amb la informació geogràfica.
  2. KM41 (Coneixement) Identificar les plataformes i sensors principals disponibles en teledetecció.
  3. SM37 (Habilitat) Dur a terme el tractament bàsic de les imatges, des de l'adquisició fins a l'explotació per a cartografia temàtica de tipus categòric.
  4. SM37 (Habilitat) Dur a terme el tractament bàsic de les imatges, des de l'adquisició fins a l'explotació per a cartografia temàtica de tipus categòric.

Continguts

Els diversos aspectes a desenvolupar a l’assignatura són:

  1. Visió general de la Teledetecció.
  2. L’espectre electromagnètic i les signatures espectrals.
  3. Conceptes bàsics de la Teledetecció: la resolució espacial, radiomètrica, espectral i temporal.
  4. Tipus de plataformes i sensors. Principals satèl·lits i sensors.
  5. Naturalesa de les imatges. Formats. Nocions elementals de correccions geomètriques i radiomètriques.
  6. Transformacions de les imatges. Índexs de vegetació
  7. Tècniques de classificació digital. Verificació de resultats. Refinament cartogràfic final. Tècniques de post-classificació.
  8. Aplicacions de la Teledetección en diversos àmbits.

L’aplicació en casos pràctics anirà desenvolupant-se al llarg de tot el curs, de forma integrada en els diversos temes tractats a l’assignatura.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició de conceptes bàsics 32 1,28
Plantejament de l'objectiu i mètode de resolució de les pràctiques 13,5 0,54
Tipus: Supervisades      
Resolució guiada de les pràctiques a les aules d'informàtica 25 1
Tipus: Autònomes      
Elaboració i presentació de resultats 15 0,6
Estudi del material teòric 30 1,2
Pràctiques de classe realitzades de forma autònoma pels estudiants 30 1,2

Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats:

  • Exposicions orals i facilitació de materials i guies de lectura per part del docent o Lectura de capítols de llibres o d’articles (activitat individual dels estudiants complementària al treball d’aula).
  • Pràctiques de classe guiades pel docent i facilitació de guies de desenvolupament de la pràctica.
  • Pràctiques realitzades de forma autònoma pels estudiants en base a propostes del professorat.

Per a la realització de l’assignatura es compta amb programari específic (MiraMon).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració i presentació de treballs, o Comentari d'articles 10 % 0 0 KM41
Exàmens pràctics 20% 1,5 0,06 SM37
Exàmens teòrics 40% 3 0,12 KM41
Exercicis pràctics 30 % 0 0 CM27, KM41

Les activitats d'avaluació són:

  • Petits exàmens teòrics (40% de la qualificació) i petits exàmens pràctics (20% de la qualificació), realitzats al llarg del curs, en forma d’avaluació realment continuada. Aquests exàmens seran presencials, de curta durada (aproximadament 30’) i s’efectuaran a l’inici de la classe, amb periodicitat aproximadament quinzenal per anar comprovant que s’està estudiant i comprenent els temes del curs a mesura que s’aborden. A continuació es consolida el que calgui a l’aula amb el docent, es practica més temps, etc. A més, els resultats de les micro-avaluacions es tenen de forma pràcticament immediata, cosa que permet a l’estudiantat tenir un control molt fi de com porta el curs. Això ens acosta a una estratègia docent de classe inversa, en què els estudiants s'estalvien de preparar-se per a exàmens parcials o finals ja que preparen les classes per endavant, s'autoavaluen contínuament i així a l’aula es disposa de més temps per resoldre dubtes, consolidar coneixements i abordar tota mena d’exercicis pràctics (però basats en un bon coneixement de la teoria).
  • Exercicis pràctics lliurats al llarg de l’assignatura (30% de la qualificació), Comentaris d'articles o Elaboració i presentació de treballs (10%).

L’aprovat s’obté amb un 5. Es considerarà “no avaluable” tant l’estudiant que hagi presentat menys d’un 20% dels treballs demanats com aquell que no s’hagi presentat a cap de les proves teòrico-pràctiques.

La recuperació serà de tot el temari teòric i pràctic, dintre de les dates estipulades a l'efecte per la Facultat.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 Ús de la Intel·ligència Artificial: 

Ús restringit de la Intel·ligència Artificial: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial ototal en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Manuals i cartografia de referència

  • Arbiol, R., O. Viñas, J.M. Camarasa i V. Palà (1986). “Mapa d'usos del sòl de Catalunya a partir de dades del satèl·lit Landsat-2”. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 154 pàgs. + 1 mapa.
  • Barret, E. C. i L. F. Curtis (1999). “Introduction to Environmental Remote Sensing”. Cheltenham, Stanley Thornes Publishers Ltd.
  • Campbell, J. B. i Wynne, R.  (2011). “Introduction to Remote Sensing”, New York, The Guilford Press. 667 pàgs. 5ª edició.
  • Chuvieco, E. (2010). “Teledetección Ambiental”, Barcelona, Ariel. 592 pàgs. 3ª edició.
  • Colwell, R.N. (1983). “Manual of Remote Sensing”. American Society of Photogrammetry. Falls Church. Virginia. 2 vol.
  • Conway, E. D. (1997). “An introduction to satellite image interpretation”, Baltimore, John Hopkins University Press.
  • Cracknell, A. P. i L. W. B. Hayes (2007). “Introduction to Remote Sensing”, London, CRC Press, Boca Ratón. 335  pàgs. 2ª edició (1ª edició de 1991).
  • Díaz-Delgado, R., Lucas, R. and Hurford, C. (Eds.) (2017). "The Roles of Remote Sensing in Nature Conservation. A Practical Guide and Case Studies". Springer International Publishing AG2017. Pp. 318. Springer, Cham, Switzerland.
  • Emery, W. i A. Camps (2017). "Introduction to Satellite Remote Sensing. Atmosphere, Ocean, Land and Cryosphere Applications". Elsevier. 860 pàgs.
  • Fra, U. (2011). "Diccionari terminològic de fotogrametria". Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana. 351 p
  • Girard, M.C. i C.M. Girard (1999). “Traitement des données de télédétection”. Dunod. Paris. 529 pàgs. ISBN 2-10-004185-1.
  • Gandía, S. i J. Melià (1991). “La teledetección en el seguimiento de los fenómenos naturales. Recursos renovables: Agricultura”. Departament de Termodinàmica. Universitat de València.
  • Institut Cartogràfic de Catalunya (1992) "Mapa d'usos del sòl de Catalunya". Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 118 pàgs. + 20 làmines + 1 mapa.
  • Jensen, J.R. (2016). "Introductory Digital Image Processing. A Remote Sensing Perspective". Prentice Hall. Englewood Cliffs. 656 pàgs. 4ª edició.
  • Lillesand, T.M., R.W. Kiefer i J. Chipman (2015). "Remote Sensing and Image Interpretation". John Wiley & Sons. N.Y. 736 pàgs. 7ª edició.
  • Mather, P.M. i M. Koch (2010). "Computer Processing of Remotely-Sensed Images". J. Wiley & Sons. Chichester. 460 pàgs. 4ª edició.
  • Nunes, J. (2012). “Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica”. Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona. 551 p.
  • Paine, D.  i J. Kiser. (2003). "Aerial Photography and Image Interpretation". J. Wiley & Sons. Chichester. 648 pàgs. 2ª edició.
  • Pinilla, C. (1995). “Elementos de Teledetección Espacial”. Madrid, RA-MA.
  • Pons, X., Arcalís A. (2012). “Diccionari terminològic de Teledetecció”. Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona. 597p. Disponible online: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197
  • Rabella, J.M., Panareda, J.M., Ramazzini, G. (2011). “Diccionari terminològic de cartografia”. Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona. 417 pàgs.
  • Rees, W.G. (2012) "Physical principles of remote sensing", Cambridge University Press. Cambridge. 3ª edició. 492 pàgs.
  • Richards, J. A. i X. Xia (2005). “Remote Sensing Digital Image Analysis. An Introduction”. Berlin, Springer-Verlag. 439 pàgs. 4ª edició.
  • Schowengerdt, R. A. (2006). “Remote Sensing. Models and methods for image processing”.  San Diego, California, Academic Press. 560 pàgs. 2ª edició.
  • Sobrino, J. A. (Ed.) (2000). “Teledetección”. València, Servei de Publicacions, Universitat de València.
  • Ustin, S. (Ed.) (2008). “Remote Sensing for Natural Resource Management and Environmental Monitoring”. (Manual of Remote Sensing - Third Edition), Wiley and American Soc. of Photogrammetry and Remote Sensing. New York. 768 p.

Principals revistes científiques

  • Remote Sensing of Environment. Elsevier Science Publishing Co. Inc.
  • IEEE Transactions on Geoscience and Remote Sensing. Institute of Electrical and Electronics Engineers. També editen IEEE Geoscience and Remote Sensing Letters, amb articles més curts i una més ràpida dinàmica de publicació.
  • Photogrammetric Engineering & Remote Sensing. American Society for Photogrammetry and Remote Sensing.
  • International Journal of Remote Sensing. Taylor & Francis Ltd.
  • Canadian Journal of Remote Sensing. Canadian Aeronautics and Space Institute
  • ISPRS Journal of Photogrammetry and Remote Sensing. International Society for Photogrammetry and Remote Sensing.
  • International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation. Elsevier Science Publishing Co. Inc.
  • Remote Sensing. MDPI
  • Revista de Teledetección  de la Asociación Española de Teledetección.
  • GeoFocus de la Asociación de Geógrafos Españoles

Programari

MiraMon. Sistema d'Informació Geogràfica i programari de Teledetecció. 1994-2024.

La versió que s'utilitzarà és la d'escriptori, Professional, per a Windows de 64 i 32 bits, descarregable lliurement des de https://www.miramon.cat/Index.htm i també disponible a l'aula.

Apliació web de la plataforma Google Earth Engine. Gratuïta amb un compte Google.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 1 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt