La Poesia D’horaci
Codi: 104203 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OB | 3 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gemma Puigvert Planaguma
- Correu electrònic:
- gemma.puigvert@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És aconsellable haver superat l'assignatura l'Eneida (segon curs, segon semestre). Altrament l'estudiant haurà de fer un esforç suplementari important per poder aprovar-la. Horaci presenta una dificultat superior a la de Virgili.
Objectius
Es tracta d'una assignatura inclosa dins la matèria Filologia Llatina. En certa manera suposa la continuïtat de l'assignatura l'Eneida, cursada el segon semestre del segon curs.
Descripció de l'assignatura (segons el pla d'estudis de Ciències de l'Antiguitat): "La poesía lírica en Roma. Características del género. Horacio. Contexto histórico. Traducción y comentario filológico".
Objectius: el treball a les classes presencials i, si escau, als seminaris i tutories, tindrà per objectiu que l'estudiant, en acabar el semestre, sigui capaç de:
1) Aplicar les tècniques que permeten la comprensió ràpida del text llatí.
2) Comprendre un text llatí sense usar el diccionari.
3) Traduir un text d'Horaci d'entre 20 i 25 versos en 1.30h.
4) Respondre qüestions gramaticals, de mètrica i d'estilística referides al text.
5) Respondre qüestions sobre el context històric en què s'emmarca el gènere i sobre la seva tradició posterior.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i comprensió dels textos grecs i llatins.
- Comentar un text literari aplicant-hi coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar textos escrits en llatí i en grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Estudis d'Anglès i de Clàssiques
- Aplicar la metodologia d’anàlisi i els coneixements sobre gèneres, mètrica i estilística per comentar textos literaris i analitzar la cultura i la història dels països de parla anglesa i del món antic.
- Demostrar coneixements gramaticals de les llengües grega i llatina i la seva aplicació a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Dur a terme treballs escrits o presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat en diferents llengües.
- Identificar i interpretar els textos literaris de diferents llengües i analitzar-ne els trets genèrics, formals, temàtics i culturals d’acord amb conceptes i mètodes propis del comparatisme i de la teoria literària.
- Interpretar textos escrits en llatí i grec per conèixer la història i les civilitzacions clàssiques.
- Interrelacionar coneixements lingüístics i històrics del món antic amb coneixements d’altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura i de l’arqueologia.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els components morfosintàctics d'un text llatí, identificant aquells que són propis d'un gènere literari o variant lingüística determinada.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
- Elaborar un comentari mètric d'un text llatí en vers.
- Elaborar un comentari morfosintàctic d'un text llatí.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Explicar el context de les obres literàries, els personatges i els temes i tòpics que s'han transmès a la tradició posterior.
- Explicar el sentit general d'un text sense necessitat d'aplicar l'anàlisi morfosintàctica prèvia ni d'utilitzar el diccionari.
- Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
- Extreure informació dels textos llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
- Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l’espanyol i, si escau, d’altres llengües romàniques.
- Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
- Reconèixer els temes i els tòpics emanats de les obres llatines objecte d’estudi a les tradicions literària i artística europees.
- Traduir fragments de les obres llatines proposades.
- Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.
Continguts
CONTINGUTS
LA POESIA D'HORACI
I. LA LITERATURA DE L’ÈPOCA D’AUGUST. CONTEXT HISTÒRIC, POLÍTIC I SOCIAL
Lectures suggerides:
- Bieler, Ludwig, “La época de Augusto”, en Id., Historia de la literatura romana, ed. Gredos, Madrid 1972, pp. 175-185.
- Moralejo, José Luis, Horacio, Gredos, Madrid 2012.
II. HORACI. DADES BIOGRÀFIQUES. OBRES
Lectures suggerides:
- Suetoni, De uiris illustribus, Vida d’Horaci.
- Albrecht, Michael von, Historia de la literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio. Volum I, Herder, Barcelona 1997, pp. 662-688.
- Beard, Mary, SPQR. Una historia de la antigua Roma, Crítica, Barcelona 2016.
- Moralejo, José Luis, Horacio, Gredos, Madrid 2012.
- Odes I, 3; II, 7.
- Sàtires I, 4;I, 6.
Vegeu també:
- Codoñer, Carmen (ed.), Historia de la literatura latina, Cátedra, Madrid 1997.
III. LA POESIA LÍRICA A ROMA
|
Lectures suggerides:
|
IV. ELS TÒPICS HORACIANS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA LITERATURA UNIVERSAL
|
Lectures suggerides:
Vegeu també:
|
V. TEXTOS. TRADUCCIÓ I COMENTARI
- Lectura i comentari d’una selecció d’Epístoles:
I, 13 (lliurament a August dels tres primers llibres de les Odes).
- Lectura i comentari d’una selecció d’Epodes:
2 (Beatus ille), 8 (a una vella nimfòmana), 9 (alegria per la victòria d’Acci), 13 (carpe diem), 15 (A Neera).
- Lectura i comentari d’una selecció d’Odes:
I. 4 (la vida humana és breu); I. 5 (a Pirra); I. 9 (carpe diem); I. 11 ( carpe diem); I. 14 (al.legoria de l’Estat); I. 23 (a Cloe); I. 31 (Frugaliter) I. 37 (suïcidi de Cleòpatra); I. 38 (lloança dels petits plaers de la vida); II. 7 (antic esperit republicà d’Horaci); II. 10 (aurea mediocritas); II. 14 (tempus fugit); II. 20 (la immortalitat de l’artista); III. 9 (a Lídia; vegeu també Odes I, 8; I, 13 i I, 25); III. 13 (a la font de Bandúsia); III. 30 (consciència de la fama immortal del bon escriptor)
-
Lectura i comentari d’una selecció de Sàtires:
I, 5 (viatge a Bríndisi); I, 6, 45-99 (aspectes de la vida de l’autor explicats per ell mateix).
VI. NOCIONS SOBRE PROSÒDIA I MÈTRICA APLICADES A LA POESIA HORACIANA. NOCIONS SOBRE EL DÍSTIC ELEGÍAC
Lectura suggerida:
- Ceccarelli, Lucio, Prosodia y métrica del latín clásico, ed. Universidad de Sevilla, Sevilla 1999.
VII. LECTURES RECOMANADES
- Horaci, Odes i Epodes.
- Moralejo, José Luis, Horacio, Gredos, Madrid 2012.
En aquesta assignatura s'han tingut en compte els aspectes de gènere de la manera següent:
- Seleccionant aquelles poesies d'Horaci en què les protagonistes o personatges secundaris són dones.
- No permetent un ús sexista del llenguatge tant en les contribucions orals com escrites dels estudiantat.
- Garantint a classe una atmosfera de respecte envers la diversitat i pluralitat d'idees, persones i polítiques.
- Evitant l'estereotipificació de gènere en els exemples.
- Escrivint el nom sencer dels autors/-res de la bibliografia, en comptes de citar-los per la inicial.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| CONTINGUTS TEÒRICS | 6 | 0,24 | 8 |
| EXERCICIS DE MÈTRICA I TRADUCCIÓ | 8 | 0,32 | 4, 5, 13, 15 |
| TÈCNIQUES DE COMPRENSIÓ RÀPIDA D'UN TEXT LLATÍ | 4 | 0,16 | 9, 16 |
| TRADUCCIÓ DIÀRIA | 45 | 1,8 | 1, 4, 5, 9, 10, 15 |
| TRADUCCIÓ I COMENTARI FILOLÒGIC DELS TEXTOS | 35 | 1,4 | 1, 4, 5, 8, 9, 10, 13, 14, 15 |
| Tipus: Supervisades | |||
| EXERCICIS DE LECTURA I MORFOSINTAXI | 7 | 0,28 | 1, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| ESTUDI DE LÈXIC I REVISIÓ DE GRAMÀTICA | 15 | 0,6 | 2, 3, 9, 16 |
| LECTURES OBLIGATÒRIES | 15 | 0,6 | 8, 13 |
L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el text proposat per a la traducció i el comentari filològic (nulla dies sine linea).
La tasca de traducció diària és fonamental si es vol superar amb èxit l'assignatura.
A classe la professora dedicarà temps a:
1) Llegir, traduir i comentar la selecció de textos proposada.
2) Proporcionar als estudiants mecanismes que els permetin augmentar progressivament el volum de text traduït.
3) Corregir els textos traduïts diàriament per l'estudiantat.
4) Comentar el contingut lingüístic, literari i sociocultural dels textos traduïts, amb èmfasi singular als aspectes relatius a la seva tradició posterior.
5) Explicar els continguts gramaticals, mètrics i estilístics.
6) Explicar continguts de realia que ajudin a contextualitzar el text.
L'estudiantat haurà d'emprar un diccionari universitari llatí-català/castellà; no els serà permès usar un diccionari escolar.
NORMATIVA D'AULA
Atès que nombrosos estudis científics demostren que la lectura sobre paper millora la comprensió i la memorització dels continguts, tot facilitant-ne la reflexió crítica, es recomana vivament que s'imprimeixin tots els materials disponibles al Campus Virtual i que les activitats i els exercicis es treballin sempre sobre paper. D'altra banda, l'ús dels dispositius digitals (tablets o ordinadors) i dels mòbils a l'aula quedarà restringit a activitats docents i sempre a petició del professorat.
Les classes començaran puntualment. Transcorreguts 15 minuts ja no es podrà entrar a l'aula. Tampoc no se'n podrà sortir abans si no s'ha avisat prèviament el professorat.
NOTA IMPORTANT:
AQUESTA ASSIGNATURA NO PREVEU EL SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| PROVA DE TRADUCCIÓ AMB COMENTARI MORFOSINTÀCTIC I ESTILÍSTIC + TEORIA | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 13, 14, 15 |
| PROVA DE TRADUCCIÓ DE TEXTOS VISTOS A CLASSE | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 15 |
| PROVA FINAL DE TRADUCCIÓ D'UN TEXT AMB COMENTARI MORFOSINTÀCTIC I ESTILÍSTIC | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 15, 16 |
| PROVA ORAL DE TRADUCCIÓ D'UN TEXT VIST A CLASSE | 10% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 10, 11, 15 |
| TRADUCCIÓ D'UN TEXT BREU AMB COMENTARI MORFOSINTÀCTIC I ESTILÍSTIC | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 15 |
I. EXERCICIS I PROVES D'AVALUACIÓ
L'avaluació de l'estudiant es farà a partir de 5 activitats:
1) Prova de traducció d'un text breu, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 10%
2) Prova de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 25%
3) Prova oral de traducció d'un text vist a classe. Percentatge: 10%
4) Prova de traducció d'un text no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 30%
5) Prova de traducció de textos treballats prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques i de realia. Percentatge: 25%
L'arrodoniment d'una qualificació es podrà fer a l'alça o a la baixa (serà a la baixa si l'estudiant comet errors de normativa en català o castellà).
AQUESTA ASSIGNATURA NO PREVEU EL SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA.
II. CONDICIONS PER SER AVALUAT
NO AVALUABLES
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" quan no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
AVALUABLES
Per estar en condicions de superar l'assignatura (aprovat-MH), l'estudiant, com a mínim, haurà d'haver realitzat:
La prova final de traducció d'un text no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques i de realia i haver obtingut una qualificació major o igual a 4.
III. CONDICIONS DE LA RECUPERACIÓ
Per poder-se presentar a la recuperació s'haurà de tenir com a mínim un 3,5 de nota mitjana de curs.
En la fase de recuperació, l'estudiant només podrà recuperar la prova final de traducció d'un text no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques i de realia.
IV. CALENDARI DE LES PROVES D'AVALUACIÓ
1) Prova de traducció d'un text breu, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 10% (dia 12 de març de 2026)
2) Prova de traducció d'un text, no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 25% (dia 16 d'abrilde 2026)
3) Prova oral de traducció d'un text vist a classe. Percentatge: 10% (dia 30 d'abril de 2026)
4) Prova de traducció d'un text no treballat prèviament, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques. Percentatge: 30% (dia 4 de juny de 2026)
5) Prova de traducció de textos treballats prèviament a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques, estilístiques i mètriques i de realia. Percentatge: 25% (dia 16 de juny de 2026)
En cas que un/una estudiant no pugui assistir a una prova parcial o a la prova final de recuperació el dia fixat, no tindrà oportunitat de repetir l'examen, si no és que el professor ho considera oportú a la vista de la documentació acreditativa del motiu de l'absència.
En la prova de reavaluació, que serà programada per l'Equip de Deganat de la Facultat, els/les estudiants només podran recuperar la part corresponent a l'exercici final de traducció d'un text d'Horaci no treballat prèviament (30%).
V. PROCEDIMENT DE REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
L'estudiant té el dret de revisar tots els exercicis i exàmens parcials i finals a classe i/o a les hores de tutoria de l'assignatura.
Per a la revisió de la qualificació final provisional i la de la prova de recuperació es fixarà un dia que serà anunciat al CV de l'assignatura.
Els/les estudiants tenen l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans del seu tancament per assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de notes per part de la professora.
VI. PLAGI
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta serà 0.
VI. INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Aquesta assignatura permet l'ús d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o d'informació. La no transparència en l'ús de la IA en activitats avaluables es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Històries de la literatura romana (obres de referència):
ALBRECHT, Michael Von, Historia de la literatura romana, 2 vols., Herder, Barcelona 1997.
CITRONI, Mario – CONSOLINO, Franca Ela, LABATE, Mario, NARDUCCI, Emanuele, Letteratura di Roma antica, Laterza, Roma-Bari 1997.
CODOÑER, Carmen (ed.), Géneros literarios latinos, Salamanca 1997.
CODOÑER, Carmen (ed.), Historia de la literatura latina, Cátedra, Madrid 1997.
KENNEY, Edward John – CLAUSEN, Wendell Vernon (eds.), Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina, Gredos, Madrid 1989.
MARTIN, René – GAILLARD, Jacques, Les genres littéraires à Rome, Nathan, París 1992.
ZEHNACKER, Hubert – FREDOUILLE, Jean Claude, Littérature latine, PUF (Presses Universitaires de France), París 1993.
Per a la contextualització històrica de les obres recomanem:
BEARD, Mary, SPQR. Una historia de la antigua Roma, Crítica, Barcelona 2016.
GRIMAL, Pierre, La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona 1999.
GRIMAL, Pierre, Historia de Roma, Paidós, Barcelona 2005.
HACQUARD, Georges et al., Guía de la Roma Antigua, Atenea, Madrid 2000.
LANE FOX, Robert, El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma, Crítica, Barcelona 2007.
Per a la tradició en la literatura europea de les obres clàssiques recomanem:
CURTIUS, Ernst Robert, Literatura europea y edad media latina, 2 vols., Mèxic 1978.
HIGHET, Gilbert, La tradición clásica, 2 vols., Mèxic 1954.
JENKINS, Richard (ed.), El legado de Roma. Una nueva valoración, Crítica, Barcelona 1995 (caps. V, VII).
És obligat tenir com a diccionari de capçalera, al costat dels bilingües, el de HOWATSON, M. C., Diccionariode la Literatura Clásica, Alianza Editorial, Madrid 1991.
HORACI
Edicions:
Q. Horatii Flacci Opera, ed. de David Roy Shackelton Bailey, Stuttgart 1985 (Munic-Leipzig 2001).
Q. Horatii Flacci Opera, ed. de Edward Charles Wickham, Oxford Classical Texts, 1901 (revisada per Heathcote William Garrod 1912).
Traduccions:
Horaci, Sàtires i epístoles. ed. i trad. d'Isidor Ribas i Llorenç Riber, FBM, Barcelona 1926.
Horaci, Odes i Epodes, 2 vols., ed. i trad. de Josep Vergés, FBM, Barcelona 1978-81.
Horaci, Odes, trad. de Jaume Juan, Adesiara, Barcelona 2020.
Horaci, Epodes, trad. de Joan Carbonell, La Magrana, Barcelona 2004.
Horaci, Sàtires. Pròleg i trad. de Jaume Juan, Adesiara, Barcelona 2008.
Horacio, Odas y Epodos. Ed. bilingüe de Manuel Fernández-Galiano i Vicente Cristóbal. Trad. de Manuel Fernández- Galiano. Introd. de Vicente Cristóbal, Cátedra, Madrid 1990.
Horacio, Epodos, Odas y Carmen Secular, introd., versió rítmica i notes de Rubén Bonifaz Nuño, Universidad Nacional Autónoma de México 2007 (versió bilingüe).
Horacio, Sátiras, Epístolas, Arte Poética, ed. bilingüe i trad. d’Horacio Silvestre, Cátedra, Madrid 1996.
Horacio, Sátiras, Epístolas, Arte Poética, introd., trad. i notes de José Luis Moralejo, Gredos, Madrid 2008.
Comentaris:
LEJAY, Paul, Les satires d’Horace, Hildesheim 1966.
MAcLEOD, Colin William – RUDD, Nail, Horace. Epistles. Epistle to the Pisones (Ars Poetica), 2 vols., Cambridge 1989.
NISBET, Robert George Murdoch – HUBBARD, Margaret, Horatius, Carmina 1-2, Oxford 1970-78.
PLESSIS, Frédéric – LEJAY, Paul – GALLETIER, Édouard, Oeuvres d’Horace. I. Odes, Épodes et Chant Séculaire, Hildesheim 1966.
QUINN, Kenneth, Horace. The Odes, Londres 1980.
Estudis sobre Horaci i el seu temps:
CORTÉS TOVAR, Rosario – FERNÁNDEZ CORTE, José Carlos (Eds.), Bimilenario de Horacio, Salamanca 1994.
CREMONA, Virginio, La poesia civile di Orazio, Milano 1986.
ENCICLOPEDIA ORAZIANA, 3 vols., Roma 1996-1998.
HARRISON, Stephen John (Ed.,), Homage to Horace. A Bimilenary Celebration, Oxford 1995.
LANA, Italo, Orazio: dalla poesia al silenzio, Venosa 1993.
LA PENNA, Antonio, Orazio e l’ideologia del principato, Torí 1963.
MORALEJO, José Luis, Horacio, Gredos, Madrid 2012
RUDD, Nail, Horace 2000: a Celebration. Essays for the Bimillennium, Londres 1993.
SHACKLETON BAILEY, David Roy, Profile of Horace, Londres 1982.
Estudis sobre la poesia d’Horaci:
ARMSTRONG, David, Horace, New Haven-Londres 1989.
BRINK, Charles Oscar, Horace on Poetry, 3 vols., Cambridge 1963-82.
CUPAIUOLO, Fabio, Lettura di Orazio lirico. Struttura delle Ode oraziane, Nàpols 1967.
DELLA CORTE, Francesco – FEDELI, Paolo – CARENA, Carlo, Q. Orazio Flacco. Le opere. II. Le Satire. Le Epistole. L’Arte Poetica, 2 vols., Roma 1994.
GHISELLI, Alfredo, Orazio, Bolonya 1983.
PASOLI, Elio, Le epistole letterarie di Orazio, Bolonya 1964.
PASQUALI, Giorgio, Orazio lirico, Florència 1964.
RONCONI, Alessandro, Orazio satiro, Bari 1964.
RUDD, Nail, Themes in Roman Satire, Londres 1986.
WITKE, Charles, Horace’s Roman Odes. A Critical Examination, Leiden 1983.
Programari
CAP
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |