Recursos Metodològics per a L’elaboració del Treball de Final de Grau
Codi: 104141 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Logopèdia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Maria Losilla Vidal
- Correu electrònic:
- josepmaria.losilla@uab.cat
Equip docent
- Eduardo Doval Diéguez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisitis específics.
Objectius
L'objectiu general de l'assignatura és que l'estudiant adquereixi les competències necessàries per a dur a terme de forma metodològicament correcta un Treball de Fi de Grau orientat a la producció científica en logopèdia.
Per aconseguir aquest objectiu general, l'estudiant haurà de ser capaç de:
- Entendre les recerques logopèdiques publicades prototip que es presenten.
- Aprendre a redactar els informes científics amb base en els patrons que es proporcionen.
Resultats d'aprenentatge
- CM28 (Competència) Planificar propostes sobre mètodes d'adquisició de noves evidències en logopèdia per donar resposta a una necessitat.
- KM68 (Coneixement) Explicar els avantatges i les limitacions de l'aplicació del mètode científic per a l'obtenció i l'acumulació d'evidències a logopèdia.
- KM69 (Coneixement) Identificar correctament els components fonamentals que intervenen i participen en el procés de recerca científica.
- SM51 (Habilitat) Jutjar a partir de casos la bibliografia científica i situar-la dins d'un marc epistemològic.
- SM52 (Habilitat) Fer servir estratègies per possibilitar la comunicació amb pacients amb determinades limitacions.
- SM53 (Habilitat) Justificar la utilitat de diferents models teòrics sobre patologies del llenguatge i dels mètodes i instruments que se'n deriven.
- SM54 (Habilitat) Inferir el contingut i l'abast d'una demanda i la necessitat d'evidència científica i el tipus d'estudi més adequat per atendre-la.
Continguts
L'assignatura revisa els continguts relatius als aspectes metodològics fonamentals dels 3 tipus principals de Treballs de Fi de Grau orientats a la producció científica:
- Treballs de revisió: revisions sistemàtiques amb anàlisis de resultats narratius.
- Treballs empírics que impliquen recollida de dades: dissenys experimentals, quasi-experimentals, de cas únic o observacionals (enquesta, ex-post facto o d'obervació sistemàtica).
- Treballs d'elaboració d'instruments de mesura: creació o adaptació de tests o qüestionaris.
Els continguts es presenten a partir de recerques publicades prototípiques i estructures de reportestandarditzades.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicicons i activitats a l'aula | 36 | 1,44 | KM68, SM51, SM53, SM54 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria | 7,5 | 0,3 | KM69, SM51, SM53, SM54 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos i articles, resums conceptuals, preparació i realització de treballs i estudi personal. | 100,5 | 4,02 | CM28, KM68, KM69, SM52 |
En aquesta assignatura es combinen tècniques didàctiques tradicionals amb altres recursos orientats a fomentar l'aprenentage significatiu (e.g., presentació oral, traeball cooperatiu, debat).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1. (Primer període avaluatiu). Treball escrit individual o en parella de lliurament a través de Moodle. Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques. | 2,5 punts | 2 | 0,08 | CM28, KM69, SM51, SM53 |
| Ev2. (Primer període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Continguts: Análisi de dades | 4,0 punts | 2 | 0,08 | KM68, KM69, SM52, SM54 |
| Ev3. (Segon període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris. | 3,5 punts | 2 | 0,08 | KM68, KM69, SM52, SM54 |
En aquesta assignatura pretenem que l'avaluació compleixi una funció pedagògica i no només acreditativa, i totes les evidències es programen de manera que puguin tenir el corresponent retorn formatiu.
A continuació, indiquem les evidències d'aprenentatge que l'alumnat haurà de realitzar, tant en el cas de l'avaluació continuada (AC) com de l'avaluació única (AU), el seu tipus i el seu pes en la qualificació final:
- Evidència 1 (Ev1; AC: 1er període avaluatiu; AU: 2on període avaluatiu). Treball escrit individual o en parella de lliurament a través de Moodle. Continguts: Documentació científica i revisions sistemàtiques. Permet obtenir fins a 2,5 punts.
- Evidència 2 (Ev2; AC: 1er període avaluatiu; AU: 2on període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Durada: 1,5h. Continguts: Anàlisi de dades. Permet obtenir fins a 4,0 punts.
- Evidència 3 (Ev3; AC i AU: 2on període avaluatiu). Prova escrita individual a l'aula. Durada: 1,5h. Continguts: Creació i adaptació de tests i qüestionaris. Permet obtenir fins a 3,5 punts.
En el cas de l'AU, les evidències d'aprenentatge presencials es realitzaran el mateix dia i en el mateix lloc que l'evidència del 2on període avaluatiu i tindran la mateixa durada; primer es realitzarà l'Ev3 i a continuació l'Ev2; l'Ev1 es lliurarà també el mateix dia.
Retorn de resultats de les evidències d'aprenentatge:
| Tipus de retorn | Evidències | Setmana |
| Escrit | Ev1 | 3 |
| Eina digital | Ev2 / Ev3 | 9 / 20 |
| A l'aula | Ev1 / Ev2 | 3 / 9 |
| Tutoria | Ev3 | 20 |
Ús de la Intel·ligència Artificial (IA): En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Estudiant "avaluable" (AC i AU): quan hagi presentatevidències d'aprenentatge amb un pes major o igual a 4,0 punts; en cas contrari constarà en actes com a "no avaluable".
Assignatura superada (AC i AU): quan s'ha obtingut una qualificació mínima de 5,0 punts i s'han realitzat totes les evidències d'aprenentatge.
Recuperació (AC i AU): per aquell alumnat que no hagi assolit els criteris per superar l'assignatura i hagi obtingut una puntuació total d'almenys 3,5 punts. L'alumnat que hagi seguit l'AC ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Totes les evidències d'aprenentatge previstes són recuperables. Per l'AU s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per lAC.
Revisió de la qualificació final: l'AC i l'AU segueixen el mateix procediment.
L'AU es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació a la web de la Facultat).
No es preveu que l’alumnat de 2a o posterior matrícula s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
El lliurament dela traducció de les proves d'avaluació presencials es realitzarà si es compleixen els requeriments establerts en l'article 263 i es realitza la seva sol·licitud la setmana 4 telemàticament (e-formulari) (més informació a la web de la Facultat).
Enllaç a les pautes d'avaluació de la Facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Els estudiants tindran accés a través del moodle als documents en format pdf que constitueixen la bibliografia bàsica i els manuals de referència de l'assignatura.
Bibliografia complementària
Abad, F., Olea, J., Ponsoda, V. i García, C. (2011). Medición en Ciencias Sociales y de la Salud. Madrid: Síntesis.
American Psychological Association (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC: Author.
American Psychological Association Publications and Communications Board Working Group on Journal Article Reporting Standards (2008). Reporting standards for research in psychology. Why do we need them? What might they be? American Psychologist, 63(9), 839-851.
APA Presidential Task Force on Evidence-Based Practice. (2006). Evidence-based practice in psychology. American Psychologist, 61, 271-285.
Atkins D.C., Bedics J.D., McGlinchey J.B., & Beauchaine T.P. (2005). Assessing clinical significance: does it matter which method we use? Journal of Consulting and Clinical Psychology, 73(5)5, 982-989. doi: 10.1037/0022-006X.73.5.982
Babbie, E. (2000). Fundamentos de la investigación social. México: Thomson.
Botella, J. & Sánchez Meca, J. (2015). Meta-análisis en ciencias sociales y de la salud. Madrid: Síntesis.
Botella-Ausina J., Suero-Suñe M., & Ximénez-Gómez C. (2012). Análisis de datos en Psicología I. Madrid: Ediciones Pirámide.
Espelt, A., Viladrich, C., Doval, E., Aliaga, J., García-Rueda, R. i Tárrega, S. (2014). Uso equitativo de tests en ciencias de la salud. Gaceta Sanitaria, 28, 408-410.doi: 10.1016/j.gaceta.2014.05.001
Guardia-Olmos J., Freixa-Blanchart M., Peró-Cebollero M., & Turbany-Oset J. (2010). Análisis de Datos en Psicología (2a Ed). Madrid: Delta publicaciones.
Higgins, J. P. T., Green, S., & Cochrane Collaboration. (2008). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions. Chichester, England; Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
Higgins, J. P. T. & Green, S. (Eds.) (2011). Cochrane handbook for systematic reviews of interventions Version 5.1.0. The Cochrane Collaboration. Disponible a: www.cochrane-handbook.org. Versió española disponible a: http://www.cochrane.es/?q=es/node/269
Jacobson N, & Truax P. (1991). Clinical significance: a statistical approach to defining meaningful change in psychotherapy research. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 59 (1), 12–19. doi:10.1037/0022-006x.59.1.12.
Kazdin A.E. (1999). The meanings and measurement of clinical significance. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 67(3), 332-339.
León, O. y Montero, I. (2003). Métodos de investigación en Psicología y Educación (3ª ed.). Madrid: McGrawHill.
Martínez Arias, M.R., Hernández, M.J. i Hernández, M.V. (2006). Psicometría. Madrid: Alianza Editorial.
Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen I: Exploración de Datos y fundamentos. Madrid: EOS Universitaria.
Meneses, J. (Co.). (2013). Psicometría. Barcelona: FUOC.Martínez-Arias R, Castellanos-López MA, & Chacón-Gómez JC. (2015). Análisis de Datos en Psicología y Ciencias de la Salud. Volumen II: Inferencia Estadística. Madrid: EOS Universitaria.
Moreno, R.; Martínez, R.J. y Chacón, S. (2000). Fundamentos metodológicos en psicología y ciencias afines. Madrid: Pirámide.
Muñiz, J. (2009). Teoría clásica de los tests. Madrid: Pirámide.
Pardo A., Ruiz M.A., & San Martín R. (2009). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (I). Madrid: Editorial Síntesis.
Pardo A, & San Martín R. (2010). Análisis de datos en ciencias sociales y de la salud (II). Madrid: Editorial Síntesis.
Portell, M. & Vives, J. (2013). Mètodes d'investigació.Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Sánchez-Meca, J., & Botella, J. (2010). Revisiones sistemáticas y meta-análisis: herramientas para la práctica profesional. Papeles del Psicólogo, 31(1), 7-17.
Silva, L.C. (2000). Diseño razonado de muestras y captación de datos para la investigación sanitaria. Madrid: Diaz de Santos.
Solanas, A., Salafranca, L., Fauquet, J. y Núñez, M.I. (2005). Estadística descriptiva en Ciencias del Comportamiento. Madrid: Thomson.
Viladrich, C. i Doval E. (Eds.). (2008). Psicometria. Barcelona: Editorial UOC.
Programari
S'utilitzarà el programari d'accés lliure Zotero (https://www.zotero.org/) per dur a terme la gestió bibligràfica.
S'utilitzarà el programari d'accés lliure jamovi (https://www.jamovi.org/) per dur a terme les anàlisis estadístiques i psicomètriques.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |