Logo UAB

Consum i Sostenibilitat

Codi: 103688 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Sociologia OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Marc Barbeta Viñas
Correu electrònic:
marc.barbeta@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha cap.


Objectius

1. Coneixement i visualització de les característiques de la societat de consum a España i Catalunya.

2. Comprendre les aportacions teòriques del comportament del consumidor

3. Analitzar les relacions entre classe, gènere, cicle de vida i consum

4. Comprendre els límits del model actual de consum: Sostenibilitat

5. Contextualitzar, les perspectives teòriques alternatives.


Competències

  • Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar la qualitat del propi treball.
  • Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la qualitat del propi treball.
  2. Definir els conceptes sociològics que interpreten la interacció entre la societat i el medi ambient.
  3. Definir la interacció societat-medi ambient des d'aquests enfocaments.
  4. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  5. Discriminar la visió de la societat que aquests actors donen per descomptada.
  6. Expressar els supòsits epistemològics des dels quals s'ha llegit aquesta interacció.
  7. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  8. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  9. Relacionar aquests conceptes i aquestes visions amb els debats teòrics i metodològics sobre la societat i el medi ambient.
  10. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques de la sociologia ambiental amb els debats teòrics i metodològics generals.
  11. Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre, el canvi social i el capitalisme.
  12. Utilitzar-ne l'anàlisi per retre compte de la realitat social i ambiental d'Espanya i de Catalunya.

Continguts

       I. Introducció: el consum com a “fenomen social total”.

    II. Teoria general de la societat de consum: gènesi i estructura de les societats de consum.

  1. La formació del mercat capitalista de consum i els models arquetípics de consumidor.
  2. L’estructura real del mercat i creació de la norma de consum: oligopolització i transformació en el procés de consum.

 III. La societat de consum a Catalunya i Espanya.

  1. Procés de configuració històrica i desenvolupament de la societat de consum: etapes i models de consum.
  2. El paper de les imatges de marca/producte i la publicitat en els models de consum.
  3. Consum i canvi climàtic.

 IV. Paradigmes teòrics per a la investigació social del consum.

  1. Model psicoanalític enfocament motivacional.
  2. Model de l'estructuralisme genètic: classe, gènere i estil de vida.
  3. Estudis culturals: la cultura material.
  4. Model semiològic: els signes de la comunicació.

    V. Temes actuals de la sociologia del consum.

  1. El debat de l'omnivorisme cultural.
  2. Sostenibilitat i consum: el consum polític.
  3. Economia de plataformes i consum digital.

 VI. Investigant el consum: revisió de fonts estadístiques sobre consum i l’ús de les tècniques d’investigació social per a l’anàlisi del consum.

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i seminaris 42 1,68
Tipus: Supervisades      
Tutoria 3 0,12
Tipus: Autònomes      
Lectura de textos, treball en equip, elaboració i presentació seminaris i assaig 105 4,2

Les sessions combinaran a) les presentacions docent de caràcter teòric i b) seminaris de discussió de textos.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projecte de recerca 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Prova escrita 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Treballs breus vinculats a activitats pràctiques 20% 0 0 1, 2, 4, 5, 8, 12

L’alumnat haurà de lliurar les següents evidències:

1) Prova escrita individual. A principi de curs es lliuraran les orientacions per a la realització d'una prova escrita sobre les temàtiques vistes durant el curs. Serà una prova a desenvolupar a final de curs. La prova plantejarà de forma crítica, i amb revisió de la literatura, alguns dels debats clàssics i/o actuals de la sociologia del consum i la problemàtica de la sostenibilitat ambiental.

2) Treball en grup: l'alumnat haurà de realitzar -en grup- una breu recerca empírica sobre un fenomen o objecte/marca de consum. El treball es lliurarà a final de curs. A principi de curs el professor donarà les orientacions concretes del treball, donant a escollir entre algunes opcions: treball basat en reptes, treball convencional.

3) Treballs/presentacions breus vinculats a activitats pràctiques de classe: l'alumnat haurà de lliurar les activitats pràctiques vinculades a la discussió de textos sobre consum i publicitat que es proporcionaran durant el curs.

Les activitats avaluables que no superen el mínin d'un 5, hauran que ser repetides per passar l'assignatura.

L'alumnat que ho demani serà atès de manera individual al despatx o virtualment, per tal de donar les explicacions pertinents a la correcció de les proves i orientar la possible recuperació.

Definició de no avaluable: L'estudiant que no hagi realitzat totes les evidències d'avaluació serà qualificat/da com a "no avaluable"

El plagi en qualsevol prova d'avaluació comportarà la suspensió immediata de la prova en qüestió. En cas de repetir-se una segona irregularitat l'assignatura quedarà suspesa.

Avaluació única: aquell alumnat que s'hi vulgui adscriure haurà d'avisar durant les primers 2 setmanes de curs al professor que es té la voluntat d'adscriure's a l'avaluació única. Aquest sistema d'avaluació constarà de dues activitats d'avaluació: a) una prova final sobre el temari del curs; b) la realització d'un treball de recerca individual sobre alguna de les temàtiques desenvolupades durant el curs, havent pactat el tema amb el professor. En aquest cas, el pes de cada activitat serà de 60% la prova escrita i 40% el treball sobre la nota final.

Ús d'intel·ligència artificial (IA):

Model 1 - Ús prohibit : "En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclou fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o de sancions greus en casos."

 


Bibliografia

 

ALONSO L.E. (2017) “Consumo colaborativo: Las razones de un debate” Revista Española de Sociologia RES nº26 pp 87-95

ALONSO L. E. (1989), ‘Proceso de trabajo y objeto de consumo. Apuntes para un análisis de su evolución conjunta’, Sociología del Trabajo, 8, pp.59-80 .

ALONSO, L.E. (1998), "Consumo, signo y deseo:las limitaciones del análisis semiológico en los estudios de consumo", a La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Fundamentos.

ALONSO L .E. (2009), Prácticas económicas y economía de las prácticas. Crítica del posmodernismo liberal, Madrid, Ed. Catarata

ALONSO L.E (2005) La era del consumo. Madrid SIglo XXI.

ALONSO L. E., CONDE F. (1994), Historia del consumo en España: Una aproximación a sus orígenes y primer desarrollo, Madrid, Debate.

ALONSO L. E., CALLEJO J. (1994) “ Consumo e individualismo metodológico: Una perspectiva crítica” a Política y Sociedad, 16 pp111-134.

ALONSO L. E.; FERNANDEZ C.; (2013) Los discursos del presente. Un análisis de los imaginarios sociales contemporáneos. Madrid, Siglo XXI.

ALONSO, L. E., FERNADEZ, C., IBÁÑEZ, R. (coord.) (2020). Estudios sociales sobre el consumo. Madrid: CIS.

ALONSO L.E. PÉREZ L.(2003) ‘Problemas actuales en el estudio de la jubilación y la edades del trabajo: la perspectiva sociológica’ Revista del ministerio de trabajo y asuntos sociales. nºExtra Seguridad social.

ANDRES ORIZO F. (1977), Las basessociales del consumo en España, Madrid, Confed. Española de Cajas de Ahorro.

 

BARBETA-VIÑAS, M. (2021). Más allá del amor y la muerte: relaciones entre sociología del consumo y psicoanálisis. A: Alonos, L.E. Fernandez Rodriguez, C. i Ibáñez, R. Estudios sociales sobre el consumo. Madrid: CIS.

BARBETA-VIÑAS, M. (2020). La marca de consumo como “totalidad en marcha”: la perspectiva histórica, sociológica y libidinal del consumo de marcas en Alfosno Ortí. A: Luque, I. i Gómez-Benito, C. En trono a Alfono Ortí: la sociología crítica como sociohistoria. Madrid: UNED.
BARBETA VIÑAS, M. (2015). Entre renúnices, temors i deures: anàlisi de l'estructura motivacional del consum ecològic. Papers: revista de sociologia, vol.100, num.1.

BARBETA VIÑAS, M. (2011). Lo que “marcan” las marcas: una aproximación socio-histórica al consumo de marcas. Política y Sociedad, vol.48, num1.

BAUDRILLARD J. (1969), El sistema de los objetos, Madrid, Siglo XXI.

BAUDRILLARD J. (1987), Crítica de la economía política del signo, Madrid, Siglo XXI.

BOCOCK R. (1993), El consumo, Madrid, Talasa Ediciones.

BORRÀS CATALÀ V. (1998) El consumo, un análisis sociologico. Barcelona, Cedecs.

BORRAS V. (2007), “Las desigualdades en el consumo a traves del género” RES nº8 pp139-156.

BAUMAN Z. (2007), Vidade consumo, Madrid, Fondo de Cultura Económica

BOURDIEU P. (1991), La distinción. Criterio y bases sociales del gusto,. Altea, Taurus Humanidades.

CONDE, F. (2025). Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020). PUV.

CASTILLO CASTILLO J. (1987), Sociedad de consumo a la española, Madrid, Eudema Actualidad

CASTILLO CASTILLO J. (1988), ‘La singular sociología de Thorstein Veblen: el caso de la condición femenina’, REIS, 43, pp. 7-22.

CORTINA A. (2002) Por una ética del consumo. Madrid, Taurus.

CRUZ j. (2014) “El buen tono y la cultura del consumo” en Cruz J. El surgimiento de la cultura burguesa,Madrid, Siglo XXI.

FEATHERSTONE M. (1992), Consumer Culture and Postmodernism, London, Sage.

FERNANDEZ C. J.; HEIKKILÄ R. (2011) “El debate sobre el Omnivorismo Cultural. Un aproximación a nuevas tendencias en sociología del consumo” Revista Internacional de Sociología Vol 69 nº 3 pp 585-605

FREIXENET M.(coord) (2011) Sostenibilitas, Polítiques públiques des de el feminisme i l’ecologisme. Barcelona, ICPS.

GALBRAITH J. K. (1992), La Sociedad Opulenta, Barcelona, Ariel.

GARCÍA RUIZ, P. (2009). Repensar el consumo. Madrid: Ediciones Univesritarias.

GRANDE I. (2002) El consumo de la tercera edad. Madrid. Esic.

Grignon c. Paseron j.p.(1992) Lo culto y lo popular. Miserabilismo y populismo en socilogía y en literatura, Madrid, La piqueta.

DURAN Mª A. (1988), De puertas adentro. Madrid, Instituto de la Mujer.

IBAÑEZ j. (2012) Por una sociología de la vida cotidiana. Madrid, Siglo XXI.

ILLOUZ, E. y BENGER, Y. (2009). Emotions in Consumer Studies (pp.239-251). A: Frederick Wherry i Ian Woodward (eds.) The Oxford Handbook of Consuption. Oxford University Press.

KLEIN N (2001) No Logo, el poder de las marcas. Barcelona, Paidos.

KÖHN, J.; GOWDY, J.; HINTERBERGER, F.; STRAATEN, J.van der (1999) Sustainability in Question. The Search for a Conceptual Framework. Cheltenham: Edward Elgar.

LEONINI L. (1990-91), ‘A che servono le cose? A proposito di due contributi sui consumi’, Quaderni di Sociologia, 29, pp. 168-178.

LATOUCHE S. (2006) La apuesta por el decrecimiento. Barcelona, Icaria.

LIPOVETSKY G. (1986), La era del vacío, Barcelona, Anagrama.

LIPOVETSKY G. (1990), El imperio de lo efímero, Barcelona, Anagrama.

MARAFIOTI R. (1988), Los significantes del consumo. Semiología, medios masivos y publicidad, Buenos Aires, Biblos.

MILLER, D. (1999). Ir de compras. Mexico:Siglo XXI.

MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO (2000). La tercera edad y el consumo. Madrid. INC.

ORTÍ, A. (1994) La estretgia de la oferta en la sociedad neocapitalista de consumo: genesis y praxis de la investigacional motivacional de la demanda. Política y Sociedad, vol.16.

POLÍTICA Y SOCIEDAD, vol.39, num1. 2002: Monogràfic sobre sociologia del consum amb articles diversos.

Prades, A.; Horlick-Jones, T.; Barnett, J.; Constantin, M.; Enander, A.; Espluga, J.; Konrad, W.; Poumadère, M.; Rosenhead, J. (2013) “Shining a light on sustainability: making visible, and promoting policy reflection upon, knowledge about citizen’s everyday environment-related behaviours”. A: A. Martinuzzi and M. Sedlacko (eds.) Knowledge Brokerage for a Sustainable Europe. Innovative tools for enhancing the connectivity of research and policy making on sustainable development issues.(Springer book series Interdisciplinary Studies in Economics and Management).

PRETECEILLE E. (1975), ‘Besoins sociauxet socialisation de la consommation’, La pensée, 180, pp. 22-60.

PRETECEILLE E., TERRAIL, J. P. (1985), Capitalism, consumption and needs, Oxford, Basil Blackwell.

PAHL J. (1990), ‘Housedold speeding, personal speeding and the control of money in marriage’, Sociology, 24, 1, pp. 119-138

REQUENA M. ‘Juventud y dependencia familiar en España’. Estudios de juventud. nº58/2.

SCHWART R. (2011) “La ‘revolución industrial’ en el hogar: tecnología doméstica y cambio social en el sxx” en Carrasco C.; Borderias T.; Torns T.; El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas, Madrid Ed Catarata.

TAYLOR-GOOBY P. (1985), ‘Personal Consumption andGender’, Sociology, 19, 2, pp. 273-284.

TERRAIL J-P (1975), ‘Production des besoins et besoins de la production’, La pensée, 180, pp. 6-21.

VEBLEN T. (1944), Teoría de la clase ociosa, Mexico, Fondo de Cultura Económica.

VICTOROFF, D. (1980). Publicidad e imagen. Barcelona: Gustavo Gili.


Programari

Cap en específic.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 51 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 51 Català segon quadrimestre tarda