Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Informatius en Ràdio i Televisió

Codi: 103118 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Periodisme OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Ana Belen Monclus Blanco
Correu electrònic:
belen.monclus@uab.cat

Equip docent

Vicenç Tamborero Viadiu
Ana Belen Monclus Blanco

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Les classes s'impartiran en català. S'han de tenir coneixements d'aquesta llengua per a poder seguir correctament la docència.


Objectius

L’assignatura s’integra dins de la matèria de “Producció periodística”. Aquesta matèria, en el grau de Periodisme, la formen les següents assignatures:

  • Producció, expressió i disseny en premsa:  2on curs 1er semestre
  • Producció i expressió periodística en multimèdia i interactius:  2on curs 2on semestre
  • Producció i expressió audiovisual: 2on curs 2on semestre
  • Informatius a ràdio i televisió (aquesta mateixa): 3er curs 1er semestre
  • Disseny i composició visual: 3er curs 1er semestre
  • Fotoperiodisme: 3er curs 2on semestre
  • Documental periodístic: 4art curs, menció en Periodisme especialitzat en cultura i societat
  • Producció periodística multi plataforma: 4art curs, menció en Ciberperiodisme i noves plataformes de comunicació

L’assignatura, dins del bloc formatiu, aporta els conceptes generals i les bases teòriques de com construir un programa informatiu, tant a ràdio com a televisió.

Els continguts de l'assignatura ofereixen els coneixements essencials per a la concepció i producció de programes informatius audiovisuals pels mitjans ràdio i televisió.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
  • Aplicar l'ètica i la deontologia professionals del periodisme, així com l'ordenació jurídica de la informació.
  • Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  • Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  • Demostrar l'esperit crític i autocrític.
  • Gestionar el temps de manera adequada.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Transmetre informació periodística en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació, en les seves formes combinades modernes o en suports digitals, i aplicar els gèneres i els diferents procediments periodístics.
  • Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
  4. Buscar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i document útil per a l'elaboració de productes comunicatius.
  5. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  6. Conèixer i utilitzar professionalment instruments necessaris per a enregistrar veu i imatge.
  7. Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  8. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  9. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  10. Gestionar el temps de manera adequada.
  11. Identificar i distingir les prescripcions tècniques necessàries per a comunicar en el llenguatge propi de cada un dels mitjans de comunicació (premsa, audiovisual, multimèdia).
  12. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  13. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  14. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  15. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  16. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  17. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  18. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  19. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  20. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  21. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  22. Usar adequadament els recursos comunicatius d'Internet.
  23. Utilitzar criteris de responsabilitat social en els diversos processos de producció informativa.
  24. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  25. Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Continguts

Tema 1

-La informació com a fonament de les graelles dels mitjans audiovisuals

-Actualització de la Informació

Tema 2

-Tipologia de programes informatius 

  • Butlletí/Avanç
  • Informatiu diari d'actualitat
  • Monogràfic

 Tema 3

-Tipologia de programes informatius

  • Informatius diaris i no diaris especialitzats
  • Col·loquials
  • Magazins

 Tema 4

-La hibridació de la informació: l'infoentreteniment.

Tema 5

-Podcasting: noves possibilitats narratives per la informació

 

Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 15 0,6 6, 11, 23
Pràctiques de Laboratori 33 1,32 6, 11, 23
Tipus: Supervisades      
Prova práctica de laboratori 3 0,12 11
Prueba teòrica 2 0,08 6, 11, 23
Tutories 5 0,2
Tipus: Autònomes      
Activitat Autònoma 71 2,84 6, 11, 23

L'adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen diferents tipus d’activitats, agrupades principalment en classes magistrals i pràctiques en els laboratoris de ràdio i televisió, i també a través de treballs d'anàlisi.

En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els exercicis pràctics als laboratoris. Pel que fa a les pràctiques, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques. En els treballs d'anàlisi s’afavorirà la reflexió crítica d'exemples i productes informatius actuals relacionats amb els continguts del programa.

En aquesta assignatura s'utilitzen metodologies docents innovadores en les sessions teòriques i pràctiques, com ara ABR, APS i gamificació, entre d'altres.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i Participació a classe 5% 0 0 8
Prova teòrica 35% 2 0,08 1, 2, 3, 5, 8, 11, 17, 18, 19, 20, 24
Proves pràctiques de laboratori 50% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25
Treballs d'anàlisi 10% 4 0,16 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 20, 21, 22, 23, 24

Les competències d’aquesta assignatura s’avaluaran mitjançant diferents activitats:

- Prova teòrica (35%)

- Proves pràctiques de laboratori (50%)

- Treballs d'anàlisi (10%) 

-Assistència i Participació a classe (5%)

La nota final serà la suma de la puntuació obtinguda. És imprescindible realitzar les quatre parts corresponents a les proves d'avaluació per a superar la assignatura.

Es farà la ponderació de les quatre parts avaluables, encara que una d'elles estigui suspesa. Però no es realitzarà la ponderació si dues o més parts estan suspeses.

El sistema d'avaluació d'aquesta assignatura es correspon a avaluació continuada.

En relació a l'assistència i participació a classe, l'alumne/a haurà d'assistir a un mínim del 80% de les seves activitats avaluatives corresponents per a poder seguir l'avaluació continuada. Sense aquest requisit, no podrà ser evaluat/evaluada en cap de les quatre parts que conforman l'avaluació de l'assignatura. 

L'assistència a les pràctiques de laboratori és obligatòria. L'absència no justificada de l'alumnat en aquestes sessions comportaun 0 a la nota d'aquesta activitat.

SISTEMA DE RECUPERACIÓ OPTATIU:

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Només es podran recuperar les pràctiques de laboratori suspeses i la prova teòrica, sempre i quan en aquesta última l'alumnat hagi obtingut una nota mínima de 3,5. Els treballs d'anàlisi no són recuperables i per tant no són reevaluables.

D'altra banda, els alumnes que en la prova teòrica hagin obtingut una nota mínima de 8 podran presentar-se de nou a aquesta activitat per a pujar nota. 

La nota obtinguda en les activitats recuperades serà la nota final d'aquestes activitats.

 

L'assignatura obtindrà la qualificació de “No avaluable” quan l'alumnat no hagi realitzat ni completat les diferents activitats avaluatives.

 

Plagi

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

 IA:

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en les tasques i activitats que el professorat determinarà en cada cas i sessions corresponents. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

 


Bibliografia

Bibliografia

Alsius, Salvador (ed.). (2010). The ethical values of journalists. Field research among media professionals in Catalonia. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Cebrián, Mariano (2013). Información en radio. Madrid: Síntesis.

Cebrián, Mariano (2004). La información en televisión. Obsesión mercantil y política. Barcelona: Gedisa.

Cebrián, Mariano (1995). Información radiofónica: mediación técnica, tratamiento y programación. Madrid: Síntesis.

Gutiérrez, M.; Sellas, T.; Esteban, J.A. (2019). Periodismo radiofónico en el entorno online: el podcast narrativo. A Pedrero Esteban, L.M.; García-Lastra Núñez (eds.), La transformación digital de la radio. Diez claves para su comprensión profesional y académica. Valencia: Tirant Humanidades.

Lindgren, M. (2014). Personal narrative journalism and podcasting. The Radio Journal – International Studies in Broadcast & Audio Media, Vol. 14 (1), 23-41.

Marín, Carles (2017). El informativo de televisión. Producción, guión y edición audiovisuales. Barcelona: Gedisa.

Marín, Carles (2017). Reporterismo en televisión. Guía de buenas prácticas del reportero audiovisual. Barcelona: Gedisa.

Merayo, Arturo (2000). Para entender la radio. Salamanca: Servicio de Publicaciones de la Universidad Pontificia de Salamanca.

Milià, Ramón. (2002). La realitat en directe. Realització d’informatius diaris a televisió. Barcelona: Pòrtic.

Orduña, Guillermo (2016). El periodista de radio. Madrid: IORTV.

Perrota, Marta (2025). Podcast in the future of Journalism. Exploring forms and formats of aduio storytelling in digital news media. Roma: RomaTrE-Press.

Soengas, Xose (2003). Informativos radiofónicos. Madrid: Cátedra.

Salgado, Alejandro (2007). La credibilidad del presentador en programas informativos en televisión. Definición y cualidades constitutives. Comunicación y Sociedad, 20(1), 145-180.

VVAA: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2011). Llibre d'estil de la CCMA. Manual d'ús. Disponible en: http://www.ccma.cat/llibredestil/

 

Bibliografia complementària

Balsebre, Armand, Mateu, Manel y Vidal, David (2008). La entrevista en radio, televisión y prensa. Madrid: Cátedra.

Cuní, Josep (1999). La ràdio que triomfa: l'abecedari d'alló que en diem magazín. Barcelona: Pòrtic.

Ferrer, Carme (ed). (2013). Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Barcelona: Ed. UOC.

García Avilés, José Alberto (2007). El infoentretenimiento en los informativos líderes de audiencia en la UE. Análisi, 35, 47-63.

Martí, Josep María (1990). Modelos de programación radiofónica. Barcelona: Feed-Back.

Martín Sabaris, Rosa María (1999). La organización informativa y los procesos de producción de la notícia. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

Monclús, Belén y Vicente Mariño, Miguel (2009). Mensajes y masajes: la expansión del infoentretenimiento en los noticiarios televisivos españoles. Trípodos, extra 2009, 1, 467-480.

Pestana, José. (2008) Tendencias actuales en la estructura y contenidos de los informativos de televisión. Revista Latina de Comunicación Social, 63, 453-462.

Rodríguez Pastoriza, Francisco (2003). La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid: Fragua.

Soengas, Xose (2003). El tratamiento informativo del lenguaje audiovisual. Madrid: Ediciones del Laberinto.

Toral, Gotzon (1998). Tertulias, mentideros y programas de radio. Irún: Alberdania.

Vicente Mariño, Miguel y Monclús, Belén (2009). Noticiarios televisives en España: mayor oferta, menor diversidad. Comunicação e Sociedade, 15, 77-101.

VVAA: Codi deontològic dels Periodistes de Catalunya. Disponible en:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/MC/SMC/Documents/Arxius/codi%20deontologic%20periodistes.pdf

VVAA: UNESCO (1983). Código Unesco de ética periodística.

 


Programari

Per el seguiment de l'assignatura, l'alumnat ha de tenir coneixements de softwares d'edició de vídeo (com per exemple Premiere, Da Vinci, entre d'altres) i d'àudio (com per exemple Audacity, Zara Studio, entre d'altres). Al menys, l'alumnat ha de tenir coneixement d'un software d'edició de vídeo i d'un software d'edició d'àudio per la realització de les pràctiques de laboratori.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 13 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 21 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 22 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 23 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt