Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Informació i Seguretat

Codi: 102769 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Enginyeria Informàtica OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Fernandez Cordoba
Correu electrònic:
cristina.fernandez@uab.cat

Equip docent

Adrià Figuerola Torrell
Pau Quintas Torra
Hector Cancio Andel
Sebastià Mijares Verdú
Julián Salas Piñón

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits. En tot cas és aconsellable que l’estudiant domini les qüestions més bàsiques d'algorísmica i programació. També és convenient que l'estudiant tingui nocions d'àlgebra lineal, anàlisi matemàtica i probabilitats.


Objectius

L'assignatura “Informació i Seguretat” forma part de la MATÈRIA 9 : ALGORÍSMICA I INFORMACIÓ. Alguns dels temes dels quals s'ocupa són: mesurar la informació; codificació de la font i del canal; criptografia; privacitat, autenticitat i accessibilitat; infraestructura de clau pública (PKI), etc.


Competències

  • Adquirir hàbits de pensament.
  • Capacitat per concebre, redactar, organitzar, planificar, desenvolupar i signar projectes en l'àmbit de l'enginyeria informàtica que tinguin per objecte la concepció, el desenvolupament o l'explotació de sistemes, serveis i aplicacions informàtiques.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar, seleccionar i avaluar aplicacions i sistemes informàtics, assegurant-ne la fiabilitat, la seguretat i la qualitat, d'acord amb els principis ètics i la legislació i la normativa vigents.
  • Conèixer i aplicar els procediments algorítmics bàsics de les tecnologies informàtiques per dissenyar solucions a problemes i per analitzar la idoneïtat i la complexitat dels algoritmes proposats.
  • Tenir una actitud personal adequada.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar el pensament sistèmic.
  2. Desenvolupar la curiositat i la creativitat.
  3. Dissenyar, desenvolupar, seleccionar i avaluar aplicacions, assegurant la seva fiabilitat i seguretat.
  4. Gestionar la informació incorporant de manera crítica les innovacions del propi camp professional, i analitzar les tendències de futur.
  5. Identificar els principals atacs que pot rebre un sistema informàtic, així com els possibles mètodes de protecció, detecció i aplicació de polítiques de seguretat que permetin evitar el dany al sistema o minimitzar la seva repercussió.
  6. Identificar la complexitat computacional d'un algorisme en termes de recursos de memòria i temps d'execució.

Continguts

  1. Motivació. Planteig dels problemes de la comunicació (1 hora)

    1. Esquema de comunicació. Elements.

    2. Soroll, errors de transmissió.

    3. Espies: privacitat i autenticitat.

  2. Conceptes bàsics de teoria de la informació (4 hores)

    1. Mesura de la informació.

    2. Model de Shannon de font discreta sense memòria.

    3. Entropia d’una variable aleatòria discreta.

    4. Informació mútua entre dues v.a. discretes. Capacitat d’un canal.

  3. Codificació de la font (3 hores)

    1. Codis de longitud fixa, variable, a descodificació única i instantanis.

    2. Primer teorema de Shannon. Existència de codis òptims.

    3. Construcció de codis òptims: mètode de Huffman.

  4. Compressió de dades (3 hores)

    1. Tipus de compressió.

    2. Mètodes estadístics i tècniques de diccionari.

  5. Codificació del canal (3 hores)

    1. Models importants de canals discrets sense memòria.

    2. Regles de descodificació.

    3. Segon teorema de Shannon.

  6. Codis detectors i correctors d’errors (4 hores)

    1. Codificació. Codis bloc. Errors.

    2. Codis binaris lineals. Paràmetres.

    3. Matrius generadora i de control.

    4. Descodificació.

    5. Alguns codis importants.

  7. Criptografia i seguretat (8 hores)

    1. Conceptes bàsics. Seguretat i autenticitat.

    2. Criptografia de clau simètrica.

    3. Criptografia de clau pública.

    4. Certificats digitals i infrastructures de clau pública.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes de problemes 12 0,48 1, 3, 5, 6
Classes de teoria 26 1,04 1, 3, 5, 6
Pràctiques obligatòries 12 0,48 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Tutories i consultes 17 0,68 1, 3, 5, 6
Tipus: Autònomes      
Preparació de problemes i pràctiques 25 1 1, 3, 5, 6
Preparació examen final 25 1 1, 3, 5, 6
Treball personal 25 1 1, 3, 5, 6

Les classes de teoria es basaran en lliçons magistrals, si bé s’intentarà fomentar la participació de l’alumnat en la resolució d’exemples, etc. A les classes de problemes, se seguirà una llista d’exercicis que l'estudiant intentarà resoldre pel seu compte. Es fomentarà l’exposició de la resolució de problemes per part de l'alumnat. En les sessions de pràctiques es tractaran en profunditat temes relacionats: plantejament de casos reals, ampliació de determinats temes amb tècniques i algorismes alternatius als ja vistos. Es farà servir el Campus Virtual com a mitjà de comunicació del professorat cap a l'alumnat (material, notícies, etc.).

Competències transversals. Seran treballades i avaluades en diversos moments al llarg del curs. Concretament:

  • T01.04 - Desenvolupar el pensament sistèmic: Al llarg de tot el curs, considerem les diferents parts que intervenen en un sistema de transmissió de la informació i veurem com estan relacionades entre elles. L'avaluació d'aquesta competència està inclosa en l’avaluació de la resolució d’exercicis i en les proves parcials i final.
  • T06.02 - Desenvolupar la curiositat i la creativitat: Especialment en la resolució de reptes que es poden presentar al llarg del curs, com a la resolució de problemes, es pretén desenvolupar la curiositat i és necessària la creativitat per portar a terme la resolució.
  • T06.04 - Gestionar la informació incorporant de manera crítica les innovacions del propi camp professional, i analitzar les tendències de futur: En la realització de les pràctiques és necessari fer ús de tècniques que s’estan fent servir avui dia. En aquesta part valorem quines són les tendències de futur i com es fan servir en la resolució de les pràctiques.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 6 2 0,08 1, 3, 4, 5, 6
Pràctiques obligatòries 2.5 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6
Proves individuals d'avaluació continuada 6 3 0,12 1, 3, 6
Resolució d'exercicis 1.5 1 0,04 1, 3, 5, 6

Les dates d'avaluació continuada es publicaran al Campus Virtual i a les transparències de presentació de l'assignatura i poden estar subjectes a canvis de programació per motius d'adaptació a possibles incidències. Sempre s'informarà al Campus Virtual sobre aquests canvis ja que s'entén que aquesta és la plataforma habitual d'intercanvi d'informació entre professorat i alumnat.

L’avaluació de l’assignatura, sobre 10 punts, es farà de la forma següent:

  • Dues proves parcials individuals, 6 punts (3 punts cadascuna). Com a part de l’avaluació continuada la primera prova es farà en hores de teoria i la segona en la data especificada per la coordinació. La primera prova parcial es realitzarà en finalitzar els primers cinc capítols del curs, i la segona prova parcial en finalitzar tots els capítols del curs. Cal obtenir almenys 3 punts (dels 6 punts) de mitja dels dos parcials per poder superar l’assignatura.
  • Resolució d’exercicis, 1.5 punts. Com a part de l’avaluació continuada, s'hauran de realitzar activitats o bé resoldre exercicis via qüestionaris en línia. En algun cas es podria programar alguna altra activitat d'avaluació i es posarà en coneixement de l'alumnat a través del Campus Virtual.
  • Pràctiques obligatòries, 2.5 punts. Com a part de l’avaluació continuada, s'hauran de realitzar pràctiques en grup en el laboratori. Les qualificacions de les pràctiques es validaran a l'aula o, en cas de dubte, mitjançant un examen final. Cal obtenir almenys 1 punt (dels 2.5 punts) per poder superar l’assignatura.
  • Examen final, 6 punts. Qui no hagi superat l'assignatura arran de les proves parcials individuals i tingui almenys 1 punt (dels 2.5 punts) de les pràctiques, tindrà l'opció de presentar-se a l'examen final per recuperar tota la matèria de l'assignatura. Per tant, no hi ha recuperació dels parcials per separat sinó que l'examen és de tot el curs. Cal obtenir almenys 3 punts (dels 6 punts) per poder superar l’assignatura.

En les proves parcials, l'examen final, la resolució d'exercicis i les pràctiques es valoraran els coneixements adquirits de la matèria així com el pensament lògic i sistèmic en la resolució d'exercicis fent servir aquests coneixements.

 

Activitats que no es poden recuperar:

D’acord amb la coordinació del Grau i la direcció de l’Escola d’Enginyeria les activitats següents no es podran recuperar:

  • Resolució d'exercicis.
  • Pràctiques obligatòries.

 

Alumnat repetidor:

En el cas d'estudiants repetidors, es podrà validar la nota de les pràctiques del curs anterior, sempre que aquesta sigui superior o igual a 1.25 (sobre 2.5).

 

Integritat acadèmica:

Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, les activitats d'avaluació (pràctiques, problemes o exàmens) amb irregularitats comeses per un/a estudiant que puguin conduir a una variació de la qualificació es qualificaran íntegrament amb un zero (0). Les activitats d'avaluació qualificades d'aquesta forma i per aquest procediment no seran recuperables. Si és necessari superar qualsevol d'aquestes activitats d'avaluació per aprovar l'assignatura, aquesta quedarà suspesa directament, sense oportunitat de recuperar-la en el mateix curs. Aquestes irregularitats inclouen, entre d'altres:

  • la còpia total o parcial d'una pràctica, informe, o qualsevol altra activitat d'avaluació;
  • deixar copiar;
  • presentar un treball de grup no fet íntegrament pels membres delgrup;
  • presentar com a propis materials elaborats per un tercer, encara que  siguin traduccions o adaptacions, i en general treballs amb elements no originals i exclusius de l'estudiant;
  • l’ús no autoritzat de la IA (p. ex, Copilot, ChatGPT o equivalents);
  • tenir dispositius de comunicació (com telèfons mòbils, smart watches, etc.) accessibles durant les proves d'avaluació teorico-pràctiques individuals (exàmens).

Per  aprovar  és  necessari  que  l'avaluació  de  cadascuna  de  les  parts  superi  el  mínim  exigit  i  que l'avaluació  total  superi  els  5  punts. En cas de no superar l'assignatura degut a que alguna de les activitats d'avaluació no arriba a la nota mínima requerida, la nota numèrica de l'expedient serà el valor menor entre 4.5 i la mitjana ponderada de les notes. Amb les excepcions de que s'atorgarà la qualificació de "no avaluable" a qui no participi en cap de les activitats d'avaluació, i de que la nota numèrica de l'expedient serà el valor menor entre 3.0 i la mitjana ponderada de les notes en cas que s'hagi comès irregularitats en un acte d'avaluació (i per tant no serà possible l'aprovat per compensació).

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Matrícules d'honor:

Per poder obtenir una MH la nota final ha deser igual o superior als 9 punts.Com que el nombre de MHno pot superar el 5% del nombre d'estudiants matriculats, es concediran a qui tingui les notes finals més altes. En cas d'empat, es tindran en compte les resolucions de les proves parcials.

 

Realització i revisió de les activitats d'avaluació:

És important tenir en compte que els casos en que es pot demanar una reprogramació d'una prova, i el procediment per fer-ho, està descrit a: https://www.uab.cat/ca/enginyeria/doc/criteris-avaluacio-esola-enginyeria.pdf.

En el cas d'avaluacions en línia de qüestionaris, es podrà demanar una revisió posteriorment a la data de tancament del qüestionari. Per a la resta d'activitats d’avaluació, s’indicarà un lloc, data i hora de revisió en la que l'estudiant podrà revisar l’activitat amb el/la professor/a. En aquest context, es podran fer reclamacions sobre la nota de l’activitat, que seran avaluades pel professorat responsable de l’assignatura. Si l'estudiant no es presenta a aquesta revisió, no es revisarà posteriorment aquesta activitat.

 

Avaluació única:

Aquesta assignatura no preveu avaluació única.

Podeu consultar la normativa acadèmica de la UAB aprovada pel Consell de Govern de la UAB: http://webs2002.uab.es/afers_academics/info_ac/0041.htm


Bibliografia

Bibliografia bàsica

  • L. Huguet i J. Rifà. Comunicación Digital. Ed. Masson, 1991.
  • D. Salomon: Data compression - The Complete Reference, 4th Edition. Springer 2007.
  • R.B. Ash. Information Theory. John Wiley and Sons Inc, 1965.
  • G. Alvarez. Teoría matemática de la información. Ediciones ICE, 1981.
  • T.C. Bell, J.G. Cleary i I.H. Witten. Text Compression. Prentice Hall, 1990.
  • J. Domingo i Ferrer and J. Herrera i Joancomartí, Criptografia per als Serveis Telemàtics i el Comerç Electrònic, Col·lecció Manuals no. 31, Barcelona: Editorial UOC, 1999. ISBN 84-8429-007-7.
  • A. Menezes, P. van Oorschot and S.Vanstone.: Handbook of Applied Cryptography, CRC Press. (1996). Available at http://www.cacr.math.uwaterloo.ca/hac .

Bibliografia complementària

  • C.E. Shannon, "A mathematical theory of communications," Bell Syst. Tech. J., 27, 379-423, 1948.
  • B. McMillan, "The basic theorems of Information Theory," Ann. Math. Stat., 24, 196-219, 1953.
  • A.I. Khinchin. Mathematical foundations of Information Theory. Dover Publications, Inc., 1957.
  • R. W. Hamming. Coding and Information Theory. Prentice Hall, Inc., 1980.
  • M. Mansuripur. Introduction to Information Theory. Prentice Hall, Inc., 1987.
  • G.J. Chaitin. Algorithmic Information Theory. Cambridge University Press., 1987.
  • An Introduction to Computer Security: The NIST Handbook. Special Publication 800-12. NIST(1995). http://csrc.nist.gov/publications/nistpubs/800-12/handbook.pdf
  • D. E. Robling Denning. Cryptography and Data Security. Addison-Wesley Publishing Company (1988).
  • B. Schneier. Applied Criptography, John Wiley and Sons, Inc. 1996.
  • G.S. Simmons. Contemporary Criptology. The Science of Information Integrity, IEEEPress (1991).
  • R. Anderson. Security Engineering: A Guide to Building Dependable Distributed System,Wiley (2001).
  • C.P. Pfleeger. Security in Computing. , Prentice Hall (1997).
  • V. Shoup. A computational Introduction to number theory and Algebra. http://shoup.net/ntb/

Programari

Les activitats pràctiques es realitzaran en un entorn dockeritzat, amb un contenidor de Jupyter Notebook que contindrà com a kernel una de les últimes versions de SageMath.  
 
SageMath és un sistema de programari de matemàtiques de codi obert gratuït amb llicència GPL. Es basa en molts paquets de codi obert existents: NumPy, SciPy, matplotlib, Sympy, Maxima, GAP, FLINT, R i molts més. S'accedeix a la seva potència combinada mitjançant un llenguatge comú basat en Python o directament mitjançant interfícies. Des de la versió 9.0 publicada el gener del 2020, SageMath utilitza Python 3. (https://www.sagemath.org/)
 
Jupyter Notebook és un projecte dirigit per la comunitat amb l'objectiu de “desenvolupar programari de codi obert, estàndards oberts i serveis per a la informàtica interactiva en dotzenes de llenguatges de programació”. (https://jupyter.org/)
 

Docker és un projecte de codi obert que automatitza el desplegament d'aplicacions dins de contenidors de programari, proporcionant així una capa addicional d'abstracció i automatització de virtualització d'aplicacions en diferents sistemes operatius. (https://www.docker.com/resources/what-container/)


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 411 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 412 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 431 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 432 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 451 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 452 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 471 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 411 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 412 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 413 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 414 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 415 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 416 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 417 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 418 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 419 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 420 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 421 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 422 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 423 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 41 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 43 Català/Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 45 Català/Espanyol segon quadrimestre tarda