Logo UAB

Teoria de Circuits i Electrņnica

Codi: 102709 Crčdits: 9
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Enginyeria Electrņnica de Telecomunicació FB 1
Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Juan Jose Garcia Garcia
Correu electrņnic:
joan.garcia@uab.cat

Equip docent

Maria Aranzazu Uranga del Monte

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits

Objectius

L'assignatura pretén familiaritzar l'alumnat amb la teoria, les tècniques i els dispositius bàsics utilitzats en l'anàlisi de circuits electrònics per a telecomunicacions
 

Resultats d'aprenentatge

  1. KM09 (Coneixement) Definir els conceptes bąsics de teoria de circuits elčctrics i circuits electrņnics.
  2. KM09 (Coneixement) Definir els conceptes bąsics de teoria de circuits elčctrics i circuits electrņnics.
  3. KM11 (Coneixement) Enumerar les diferents fonts d'energia i els fonaments de l'electrņnica de potčncia.
  4. KM11 (Coneixement) Enumerar les diferents fonts d'energia i els fonaments de l'electrņnica de potčncia.
  5. SM08 (Habilitat) Analitzar teņricament, i amb l'ajuda de simulació assistida per computador, circuits elčctrics de primer i segon ordre en operació contķnua, en rčgim transitori i en rčgim permanent.
  6. SM08 (Habilitat) Analitzar teņricament i amb ajuda de simulació assistida per computador circuits elčctrics de primer i segon ordre en operació contķnua, en rčgim transitori i en rčgim permanent.

Continguts

Temari de teoria
										
											
										
											
										
											Tema 1. Elements, variables i equacions dels circuits elèctrics.
										
											         1.1. Circuit elèctric o electrònic: introducció
										
											         1.2. Variables elèctriques dun circuit: variables fonamentals i derivades.
										
											         1.3. Elements de circuit i criteri de signes.
										
											         1.4. Resistències i fonts de tensió i corrent
										
											         1.5. Potència dissipada i subministrada per un element
										
											         1.6. Lleis de Kirchhoff: KCL i KVL
										
											         1.7. Fonts dependents. Lleis de Kirchoff amb fonts dependents
										
											         1.8. Circuits equivalents: associacions sèrie i paral·lel, transformació de fonts, divisor de tensió i corrent.
										
											
										
											Tema 2. Lleis i mètodes bàsics de resolució de circuits resistius.
										
											        2.1 Variables generadores i Mètode de nusos
										
											        2.2 Alguns teoremes de teoria de circuits
										
											                 2.2.1 Superposició
										
											                 2.2.2 Teoremes de Thevenin i Norton
										
											
										
											Tema 3. Circuits en règim temporal transitori: Circuits dinàmics de 1r ordre
										
											         3.1 Condensadors i autoinduccions: definició, propietats
										
											         3.2 Condensadors i autoinduccions en sèrie i paral·lel.
										
											         3.3 Equació dun circuit dinàmic de primer ordre.
										
											         3.4 Solucions analítiques per
										
											                3.4.1 excitació constant
										
											                3.4.2 excitació constant a trams

Tema 4. Règim estacionari sinusoïdal.
										
											          4.1 Introducció i estat estacionari sinusoïdal dun circuit.
										
											          4.2 Fasors
										
											          4.3 Formulació amb fasors de les equacions del circuit.
										
											          4.4 Impedància i Admitància.
										
											          4.5 Potència en estat estacionari sinusoïdal i definició del factor de potència
										
											
										
											Tema 5. Introducció a la física de semiconductors i de dispositius
										
											          5.1 Díode d'Unió PN
										
											          5.2 Models simples DC de díode PN i polarització. Recta de càrrega
										
											          5.3 Circuits amb díodes
										
											
										
											Tema 6. Amplificador Operacional
										
											         6.1 Introducció.
										
											         6.2 Mode lineal i mode no lineal de funcionament.
										
											         6.3 Aplicacions lineals:
										
											            6.3.1 Amplificador no inversor
										
											            6.3.2 Seguidor de tensió (buffer)
										
											            6.3.3 Amplificador inversor
										
											            6.3.4 Sumador
										
											            6.3.5 Integrador
										
											            6.3.6 Diferenciador
										
											        6.4 Aplicacions no lineals: comparadors.
										
											
										
											Tema 7. Circuits biporta. Representació matricial de circuits
										
											
										
											 
										
											
										
											Pràctiques de laboratori
										
											
 Práctica 1: PSPICE 1
Práctica 2: PSPICE 2
Práctica 3: Instruments del laboratori d'lectrònica
Práctica 4: Components bàsics pasius
Práctica 5: Circuits bàsics i components pasius: comportament transitori i permanent
Práctica 6: Diagrama de Bode de circuits RC
Práctica 7: Components bàsics actus: el diode, circuits bàsics
Práctica 8: L'amplificador operacional: circits bàsics
Práctica 9: Examen individual de práctiques

 


Activitats formatives i Metodologia

Tķtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sesions de Problemes 24 0,96 SM08, SM08
Sessions deTeoria 48 1,92 KM09, KM09, KM11, SM08
Tipus: Supervisades      
Sessions de prąctiques 28 1,12 KM09, KM09, KM11, SM08
Tipus: Autņnomes      
Hores d'estudi i preparació de prąctiques 94 3,76 KM09, KM09, KM11, SM08

A les sessions de Teoria s'exposaran els conceptes teòrics necessaris per poder afrontar la resta d'activitats de l'assignatura. Aquestes sessions es reforçaran eventualment amb seminaris destinats a aprofundir aspectes concrets del temari.
										
											
										
											Les classes de problemes estan destinades a posar en pràctica els conceptes teòrics exposats a les sessions de teoria. Es realitzaran en grups reduïts per afavorir la interacció entre professorat i alumnes.
										
											
										
											A les pràctiques l'alumnat entra en contacte amb els dispositius i instruments propis d'electrònica mitjançant la implementació de muntatges electrònics.
										
											
										
											 
										
											
										
											Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o el mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquč els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Tķtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dos exąmens parcials Cada examen parcial correspon al 35% de la nota final de lassignatura 4 0,16 KM09, KM11, SM08
Examen de prąctiques 50% de la nota de prąctiques 2 0,08 SM08
Informes previs de prąctiques 30% de la nota de cada sessió prąctica 18 0,72 KM09, SM08
Prova de sķntesi (procés de recuperació) Fins al 100% de la nota de teoria (70% de la nota de lassignatura) 3 0,12 KM09, KM11, SM08
Qüestionaris de prąctiques fets durant la sessió de prąctiques 70% de la nota de cada sessió prąctica 4 0,16 KM09, KM11, SM08

Aquesta assignatura no admet avaluació única

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant tres tipus d'activitats clarament diferenciades: pràctiques, dos exàmens parcials i un examen de síntesi.

Pràctiques.

La part pràctica consta de vuit pràctiques obligatòries i un examen final INDIVIDUAL. Les pràctiques de laboratori es valoraran amb un informe previ i un informe de pràctica. L'informe previ val el 30% de la nota de cada pràctica i l'informe de la pràctica el 70%.

Totes les pràctiques s'han de realitzar obligatòriament.

S'admetrà fer fins a 2 pràctiques fora del seu moment previst sempre que la no assistència a la pràctica tingui una causa justificada. En aquest cas, la nota d'aquestes dues pràctiques serà substituïda per la nota resultant de l'avaluació de treballs i/o activitats específiques proposades pel professorat.

La no assistència injustificada a alguna de les pràctiques previstes implicarà el suspens de les pràctiques (i per tant de l'assignatura).

En finalitzar les 5 pràctiques es realitzarà un examen de pràctiques que es qualificarà amb una nota que representarà el 50% de la nota final de pràctiques, si la nota obtinguda és superior a 5. En cas contrari, la nota de pràctiques serà la obtinguda en l'examen de pràctiques.

Exàmens Parcials alliberadors de matèria.

Es realitzaran dos exàmens parcials incloent cadascun d'ells aproximadament la meitat del temari de l'assignatura (part A i B respectivament).

Aquests exàmens tindran una durada de 2 hores. Donaran lloc a les notes de parcial NPA i NPB entre 0 i 10 punts.

Examen de síntesi final.

Es realitzarà al final del semestre.

Per participar en la prova de síntesi (examen de recuperació) és necessari haver aprovat les pràctiques i tenir una mitjana superior a 2 sobre 10 de les dues proves parcials.

Constarà de dues parts corresponents a la matèria inclosa a les parts A i B.

S'haurà de realitzar la part de l'examen que estigui suspesa (NPA i/o NPB <5). Els alumnes que tinguin aprovades les dues parts, no serà necessari que facin l'examen, a no ser que vulguin presentar-se per pujar nota. En aquests casos els alumnes renuncien a les notes anteriors i utilitzaran la nota obtinguda en l'examen per obtenir la nota final de l'assignatura.

Per aprovar l'examen de síntesi serà necessari una mitjana global de l'examen de 5.

Després de la qualificació d'aquest examen final, tots els alumnes tindran una nota entre 0 i 10 a les parts A i B, ja sigui obtinguda als parcials, en aquest examen, o en una combinació de les dues proves.

Telèfons mòbils i dispositius electrònics.

Durant la realització de les proves escrites, els telèfons mòbils i dispositius electrònics hauran d'estar apagats i sobre la taula. La infracció d'aquesta norma implicarà el suspens de la prova.

Nota Final de l'assignatura.

La nota final de l'assignatura es calcula com la mitjana ponderada de les notes dels exàmens parcials o final i pràctiques on les pràctiques compten un 30% i la part dels exàmens un 70%. Per poder fer mitjana amb la nota de pràctiques és necessari que la nota de l'examen de síntesi sigui superior o igual a 5.

Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que es considerin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, les irregularitats comesesper un estudiant que puguin conduir a una variació de la qualificacióes qualificaran amb un zero (0). Per exemple, plagiar, copiar, deixar copiar, ..., una activitat d'avaluació, implicarà suspendre aquesta activitat d'avaluació amb un zero (0). Les activitats d'avaluació qualificades d'aquesta manera i per aquest procediment no seran recuperables. Si és necessari superar qualsevol d'aquestes activitats d'avaluació per aprovar l'assignatura, aquesta assignatura quedarà suspesa directament, sense oportunitat de recuperar-la en el mateix curs.

Qualificacions especials

Només si no es presenta cap informe de pràctiques ni treballs fets a casa, ni exàmens la nota serà No Avaluable. En cas contrari, la nota final es calcularà en base als pesos de cada activitat d'avaluació. Si les pràctiques estan suspeses, la nota final es calcularà en funció dels pesos de cada activitat i, en cas de ser superior a 5, quedarà com un 4.

Per a cada assignatura d'un mateix pla d'estudis, es podran concedir globalment les Matrícules d'Honor resultants de calcular el cinc per cent o fracció dels alumnes matriculats en tots els grups de docència de l'assignatura. Només s'atorgarà a estudiants que hagin obtingut una qualificació final igual o superior a 9.00, i sempre que el professorat ho consideri oportú (en funció de l'excel·lència de l'alumne).

Revisions:
La revisió ordinària de les activitats d’avaluació començarà, com a mínim, vint-i-quatre hores després d’haver-se fet públiques les notes, o el mateix dia si abans s’ha anunciat públicament.

Ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Bibliografía principal

  • R. Boylestad y L. Nashelsky. "Introducción al análisis de Circuitos", Prentice Hall
  • R. Boylestad y L. Nashelsky. "Teoría de Circuitos y dispositivos electrónicos", Prentice Hall.

 

Altres llibres interessants

  • A.Bruce Carlson. Teoría de circuitos. Thomson-Paraninfo. 2002. (IBSB: 84-9732-066-2)
  • J. David Irwin. Análisis básico de circuitos en Ingeniería. Prentice Hall Hispanoamericana.1997. (ISBN:968-880-816)
  • Allan R. Hambley, "Electrónica", Segunda Edición, Prentice Hall, 2001
  • C. J. Savant Jr., Martin S. Roden, Gordon L. Carpenter, "Diseño Electrónico, Circuitos y sistemas", Tercera Edición, Prentice Hall, 2000.
  • Norbert R. Malik, "Circuitos Electrónicos, Análisis, simulación y diseño", Prentice may, 2000.

Programari

Software

Pspice 9.1 student edition


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaē. Per accedir a la informació, caldrą introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Prąctiques d'aula 311 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 312 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 331 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 332 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PAUL) Prąctiques d'aula 351 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PAUL) Prąctiques d'aula 352 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 311 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 312 Anglčs primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 313 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 314 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 315 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 316 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 317 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 318 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 319 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 320 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(PLAB) Prąctiques de laboratori 321 Catalą/Espanyol primer quadrimestre tarda
(PLAB) Prąctiques de laboratori 322 Catalą/Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 31 Catalą primer quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 33 Espanyol primer quadrimestre matķ-mixt
(TE) Teoria 51 Catalą primer quadrimestre tarda