Logo UAB

Institucionalització del Sistema Internacional

Codi: 102258 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Dret OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Patricia Toro Lozano
Correu electrònic:
patricia.toro@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha prerequisits formals per a aquesta assignatura, tot i que es recomana haver cursat prèviament Dret Internacional Públic.

El domini de l'anglès, tant parlat com escrit, és un requisit indispensable. L'assignatura s'imparteix íntegrament en anglès, per la qual cosa és imprescindible un nivell mínim de B2 per a una participació i comprensió efectives.

La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible


Objectius

Aquesta assignatura busca proporcionar a l'alumnat una comprensió profunda de l'origen, el desenvolupament, el funcionament i la rellevància actual de les organitzacions internacionals i el seu paper en la configuració del sistema internacional. En finalitzar el curs, s'espera que els estudiants siguin capaços de:

  • Analitzar críticament el funcionament de les organitzacions que operen en l'àmbit internacional, incloent-hi la seva evolució històrica i els seus marcs teòrics fonamentals.

  • Conèixer en profunditat el sistema de les Nacions Unides, avaluant la seva estructura, òrgans principals i el seu impacte en l'actualitat global.

  • Identificar i comprendre els diversos àmbits materials (econòmic, mediambiental, social, cultural, de seguretat) en els quals les organitzacions internacionals despleguen la seva activitat, i la seva contribució a la governança global.

  • Avaluar el paper i la influència de les organitzacions internacionals en la resolució de reptes globals i la promoció de la cooperació internacional.

  • Desenvolupar habilitats de pensament crític, recerca i anàlisi per abordar les complexitats del sistema internacional institucionalitzat.


Competències

  • Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
  • Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
  • Demostrar que es comprèn el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics.
  • Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  • Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  • Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
  • Identificar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals.
  • Identificar, valorar i posar en pràctica els canvis en la jurisprudència.
  • Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
  • Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
  • Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  • Reconèixer i resoldre problemes.
  • Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  • Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
  2. Buscar, interpretar i aplicar les normes jurídiques pròpies del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  3. Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  4. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  5. Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  6. Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
  7. Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
  8. Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  9. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  10. Reconèixer i resoldre problemes.
  11. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  12. Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
  13. Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
  14. Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.

Continguts

 

          I. ASPECTES GENERALS DE LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL 

          Lliçó 1. Origen, teoria general i funcions de les organitzacions internacionals

           Introducció. Evolució històrica. Concepte i classes d'organitzacions internacionals. Teories sobre les organitzacions internacionals. Distinció d'altres actors internacionals. Formes de participació. Paper i funcions de les organitzacions internacionals en la societat internacional actual.

           Lliçó 2. Estructura, financiació i presa de decisions de les organitzacions internacionals

           El tractat constitutiu i les competències de les organitzacions internacionals. Estructura orgànica. Principals manifestacions de la seva subjectivitat (treaty making power, ius legationis, responsabilitat, etc.). Els agents internacionals i el seu status. Els sistemes de financiació. Procés de presa de decisions.

           Lliçó 3. Els actes de les organitzacions internacionals

 La funció normativa interna. La funció normativa externa. Interpretació i solució de controvèrsies. Poders de supervisió. Sancions.

          II. LES NACIONS UNIDES

          Lliçó 4. Gènesi i funcions de les Nacions Unides

          Antecedents. Natura jurídica de la Carta i la seva reforma. Propòsits i principis de l'organització. El seu paper actual a la societat internacional.

          Lliçó 5. Estructura, membres i financiació

          Estructura orgànica. La condició de membre i altres formes de participació. Suspensió i pèrdua del status de membre. El sistema de financiació de l'organització.

          Lliçó 6. Els òrgans principals de les Nacions Unides

          El Consell de Seguretat: especial referència al seu paper en el manteniment de la pau i la seguretat internacional. L'Assemblea General. L'ECOSOC i les seves relacions amb l'Assemblea General, les Comissions Econòmiques Regionals i les organitzacions del sistema de les Nacions Unides. La Secretaria. El TIJ. El Consell d'Administració Fiduciaria.

          III. LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL INSTITUCIONALITZADA EN AMBITS ESPECIFICS

          Lliçó 7. La cooperació econòmica internacional

Antecedents. Propòsits i principis de la cooperació enl’àmbit econòmic  internacional. Institucions i òrgans implicats en aquest àmbit de cooperació. El seu paper actual a la societat internacional.

          Lliçó 8. La cooperació al desenvolupament i al medi ambient

Antecedents. Propòsits i principis de la cooperació al desenvolupament i al medi ambient. Institucions i òrgans implicats en aquest àmbit de cooperació. El seu paper actual a la societat internacional.

          Lliçó 9. La cooperació en matèria socio-cultural

 Antecedents. Propòsits i principis de la cooperació socio-cultural. Institucions i òrgans implicats en aquest àmbit de cooperació. El seu paper actual a la societat internacional.

          Lliçó 10. La cooperació en seguretat internacional

Antecedents. Propòsits i principis de la salvaguarda de la seguretat internacional. Institucions i òrgans implicats en aquest àmbit de cooperació. El seu paper actual a la societat internacional.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 22 0,88 1, 3, 6, 7, 8, 12, 13
Treball en aula (discussió i resolució de pràctiques, comentaris, debats, simulacions de judicis...) 22 0,88 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14
Tipus: Autònomes      
Treball i estudi fora de l'aula 101 4,04 1, 3, 4, 6, 8, 10, 11, 12, 14

Aquest curs fa servir un mètode d'avaluació continuada que posa èmfasi en la participació activa de l'alumnat. L'assistència obligatòria és un pilar fonamental d'aquest enfocament, ja que el procés d'aprenentatge és altament interactiu i es construeix a partir de la participació a l'aula.

La metodologia està dissenyada per fomentar una comprensió profunda i pràctica dels continguts del curs a través d'una varietat d'activitats engrescadores. Aquestes inclouran:

  • Debats: Fomentant el pensament crític i l'articulació d'arguments raonats.

  • Simulacions: Proporcionant experiència pràctica i una comprensió aplicada d'escenaris complexos.

  • Qüestionaris participatius: Facilitant la retroalimentació immediata i avaluant la comprensió dels conceptes clau.

  • Presentacions grupals i individuals: Desenvolupant habilitats de comunicació i la capacitat de sintetitzar i transmetre informació de manera efectiva.

  • Anàlisi de textos: Millorant les habilitats de lectura analítica i la interpretació de la literatura rellevant.

  • Supòsits pràctics: Aplicant els coneixements teòrics a situacions del món real i la resolució de problemes.

Aquestes activitats es duran a terme tant en format grupal com individual

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Debat (obligatòria) 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14
Participació a classe 40% 2 0,08 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14
Presentació oral (obligatória) 20% 1 0,04 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14
Simulación (obligatòria) 20% 1 0,04 1, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 14

  1. Avaluació

Avaluació Contínua

A. Tasques Pràctiques Obligatòries (60% de la Nota Final) Aquest component comprèn tres tasques preceptives, cadascuna amb una ponderació del 20% sobre la nota final:

  • Simulació de Negociació en un Òrgan de l'ONU (20%)

  • Anàlisi Crítica d'una Situació o cas d’un organisme o tribunal Internacional (20%)

  • Elaboració d'un Informe/Assaig relatiu a una Organització Internacional (20%)

L'assistència a les activitats designades com a obligatòries és de caràcter preceptiu. La possibilitat de recuperació o realització en dates alternatives s'acceptarà únicament davant d'absència degudament justificada mitjançant documentació que ho acrediti (p. ex., proves mèdiques, citacions administratives o judicials, etc.).

B. Activitats Complementàries (40% de la Nota Final) Al llarg del període lectiu, es proposaran diverses activitats complementàries que contribuiran a la qualificació final. Entre aquestes s'inclouen, a títol enunciatiu:

  • Participació activa en les sessions de classe.

  • Realització de presentacions orals breus.

  • Anàlisi crítica de notícies internacionals.

  • Redacció d'assajos breus sobre controvèrsies contemporànies.

  • Elaboració de resums comentats de lectures addicionals.

  • Creació de productes multimèdia educatius (p. ex., pósters,podcasts, vídeos).

  • Recerca bibliogràfica sobre temes emergents.

  • Etc. 

Polítiques Generals d'Avaluació Contínua

  • Elegibilitat per a l'Avaluació: Per ser considerat elegible en la modalitat d'avaluació contínua, l'estudiant ha d'haver completat activitats amb un pes combinat que representi almenys 2/3 de la qualificació total de l'assignatura. En cas contrari, la qualificació podria ser de "No Avaluable".

  • Reavaluació (Examen de Recuperació): Aquells estudiants que no assoleixin la qualificació mínima de 5.0 en el sistema d'avaluació contínua podran accedir a un examen de recuperació que abastarà la totalitat dels continguts del programa. La qualificació màxima que es pot obtenir en aquest examen de recuperació és de 5.0. L'accés a aquest examen requereix haver lliurat prèviament totes les tasques pràctiques obligatòries. No es contemplen reavaluacions addicionals si no es supera aquest examen.

Avaluació Única

S'ofereix l'opció d'una avaluació única i global, prèvia aprovació de la Facultat, la qual es durà a terme en la data establerta per la Facultat per a l'examen final. Aquesta avaluació constarà dels elements següents:

  • a) Examen Escrit (40%): Prova destinada a avaluar els conceptes teòrics desenvolupats durant el curs.

  • b) Resolució d'un Cas Pràctic (40%): Avaluació basada en la resolució d'un cas pràctic que es proporcionarà al començament del curs, amb qüestions que es plantejaran el dia de l'examen.

  • c) Elaboració i Defensa Oral d'un Pòster (20%): Creació, presentació i defensa oral d'un pòster que analitzi una notícia o esdeveniment d'actualitat mitjançant l'aplicació dels conceptes tractats en l'assignatura.

Nota: Els criteris d'elegibilitat per a la qualificació de "No Avaluable" són els mateixos que els aplicats a la via d'avaluació contínua.

  1. Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En el context d'aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament per a tasques de suport. Això inclou, entre d'altres, la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció estilística de textos, les traduccions o la generació d'idees preliminars. En cas d'utilització d'aquestes eines, s'exigeix la identificació clara de les parts del treball generades amb aquesta tecnologia, l'especificació de les eines emprades i la inclusió d'una reflexió crítica sobre la influència de la IA en el procés i el resultat final de l'activitat.

La manca de transparència en l'ús de la IA en qualsevol activitat avaluable serà considerada una infracció de la integritat acadèmica. Aquesta conducta pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l'activitat, o sancions més severes en casos de gravetat, d'acord amb la normativa universitària vigent.

  1. Integritat Acadèmica

Plagi i Frau: Qualsevol acte de còpia en un examen resultarà en una qualificació de 0 per a la totalitat de l'assignatura. Qualsevol treball que contingui plagi rebrà un 0 en la tasca específica i una advertència oficial. La reiteració d'aquesta conducta implicarà la suspensió de l'assignatura.

  1. Calendari

Un calendari detallat amb les dates específiques de totes les activitats avaluables serà accessible al campus virtual abans de l'inici de les sessions lectives. S'establirà, generalment, que les tasques pràctiques obligatòries es lliurin al final de cada mòdul temàtic.

 


Bibliografia

Bibliografia Bàsica (Recomanada)

Per al seguiment de l'assignatura, es recomana disposar d'almenys un dels següents manuals, que serviran com a base fonamental per a la comprensió dels continguts teòrics. S'han prioritzat les edicions més recents disponibles:

  • Díez de Velasco Vallejo, M. (2023). Las Organizaciones Internacionales. Tecnos.

  • Pastor Ridruejo, J. A. (2023). Curso de Derecho Internacional Público y Organizaciones internacionales. Tecnos.

Textos de consulta complementaris

Aquests textos clau amplien la comprensió dels temes.

  • Abbott, K. W., & Snidal, D. (2000). Hard and Soft Law in International Governance. International Organization, 54(3), 421–456.

  • Barnett, M., & Finnemore, M. (2004). Rules for the World: International Organizations in Global Politics. Cornell University Press.

  • Bjola, C., & Kornprobst, M. (2020). Understanding International Diplomacy: Theory and Practice (4th ed.). Routledge.

  • Charlesworth, H., & Chinkin, C. (2000). The Boundaries of International Law: A Feminist Analysis. Manchester University Press.

  • Crawford, J. (2014). Chance, Order, Change: The Course of International Law. General Course on Public International Law. Hague Academy of International Law.

  • Crawford, J. (2014). The International Law Commission's Articles on State Responsibility: Introduction, Text and Commentaries. Cambridge University Press.

  • State responsibility — Analytical Guide to the Work of the International Law Commission

  • Fassbender, B., & Peters, A. (Eds.). (2022). The Oxford Handbook of the History of International Law. Oxford University Press.

  • Held, D., & McGrew, A. (2007). Globalization/Anti-Globalization: Beyond the Great Divide. Polity Press.

  • Klabbers, J. (2022). An Introduction to International Institutional Law (4th ed.). Cambridge University Press.

  • Krisch, N. (2014). The Decay of Consent: International Law in an Age of Global Public Goods. American Journal of International Law, 108(1), 1–45.

  • Krisch, N. (2021). Autonomy and Authority in International Law. Cambridge University Press.

  • Peters, A. (2021). International Law: A Very Short Introduction. Oxford University Press.

  • Slaughter, A.-M. (2004). A New World Order. Princeton University Press.

  • Wallensteen, P. (2015). Peace Research: 50 Years of Conflicts and Peace. Routledge.

  • Zwingel, S. (2016). Gender and International Organizations: A Critical Study. Routledge.

 

Recursos digitals clau

Els següents enllaços proporcionen accés directe a fonts primàries, bases de dades i anàlisis rellevants per a l'estudi de les organitzacions internacionals. Es recomana explorar-ne els continguts regularment.

Nacions Unides (ONU)

Unió Europea (UE)

Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya

 

Llocs web d'Organitzacions No Governamentals (ONGs)

Publicacions Periòdiques i Think Tanks (Recomanats per seguir l'actualitat)

Aquests recursos són útils per mantenir-se al dia sobre els desenvolupaments actuals en el dret internacional i les relacions internacionals, oferint anàlisis i perspectives diverses.


Programari

L'assignatura no exigeix un programari específic


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt