Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Educació Infantil | OB | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable haver fet abans els Pràcticums I, II i III.
Per a poder cursar aquesta assignatura és imprescindible disposar del certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals. És responsabilitat de l'alumna/e demanar-lo per poder aportar-lo al centre abans d'iniciar el període de pràctiques.
Requisits mínims per ser avaluat al centre
Per procedir a l’avaluació dels i les estudiants en pràctiques, cal que compleixin tots aquests indicadors d’avaluació. En cas que algun no es compleixi, la qualificació final serà un suspens (qualificació de 3).
Criteris |
Sí |
No |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Contextualització:
Les pràctiques de quart (Pràcticum IV) estan pensades perquè l’alumnat conegui i s’integri en un projecte d’intervenció dissenyat entre l’escola i la facultat. Els projectes es duran a terme tant a l’escola bressol, com al parvulari. L’alumnat haurà de dissenyar i dur a terme un projecte educatiu dins el centre.
Aquesta assignatura està impartida per professorat de les diferents àrees de didàctica: Ciències Socials, Expressió Musical, Expressió Plàstica, Expressió Corporal, Ciències Experimentals, Matemàtica, Llengua i literatura; i també de Psicologia Evolutiva i de Pedagogia aplicada. El seu disseny i ubicació al Pla d’Estudis permet que es relacioni amb les assignatures cursades al llarg de tot el grau.
Objectius:
1.- Anàlisi i diagnosi
2.- Conceptualització i disseny
3.- Ús d'un llenguatge oral i escrit català adequat al context acadèmic
4.- Desenvolupament i experimentació
5.- Reflexió i valoració professional
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Estada al centre de pràctiques | 203 | 8,12 | 7 |
Seminari i tutories individuals | 22 | 0,88 | 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 75 | 3 | 25 |
Activitat i dedicació |
Descripció de les activitats |
Seminari i tutories individuals 22 hores |
Reunions de preparació del pràcticum. Seminaris d'intercanvi, discussió i avaluació dels processos dissenyats en grup. Conferències i tallers sobre temes específics del pràcticum. Tutories individuals. Preparació dels documents derivats de la modalitat de projecte de pràcticum. |
Estada al centre de pràctiques 203 hores |
Observació de les diferents realitats del centre educatiu, elaboració d'informes, anàlisi de documents. |
Activitat autònoma 75 hores |
Lectura de bibliografia recomanada. |
Total 300 h |
|
Modalitat A: Unitat de programació (com a mínim adaptada al tarannà de l’escola o si pot ser, més innovadora)
Modalitat B: Intervenció vinculada al projecte de centre
Modalitat C: Aprenentatge i Servei
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Informe del professorat del centre de pràctiques | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Memòria final | 30% | 0 | 0 | 4, 7, 10, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 27 |
Tutories i seminaris 30%; participació i exposició a la jornada de tancament del PIV 10% | 40% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 15, 17, 24, 25, 26 |
L’avaluació consta de tres indicadors: (1) Informe d’avaluació del centre, (2) Memòria de pràctiques, (3) Participació en els seminaris (grup) i les tutories individuals i la jornada de tancament del PIV. Les activitats d'avaluació d'aquesta assignatura, són individuals, i no són recuperables. Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar cadascun dels indicadors per separat. Un resultat < 5 (sobre 10) a la memòria, a l'informe o a la participació als seminaris indica que cal repetir el pràcticum IV. L'evidència 1 s'haurà de lliurar per part de les escoles, màxim el darrer dia d'estada de l'estudiantat als centres. L'evidència 2 l'haurà de lliurar l'estudiantat màxim dues setmanes després de la jornada de tancament. El professorat tutor de facultat haurà de lliurar la nota de l'evidència 3 juntament amb la nota de l'evidència 2 no més tard de 20 dies hàbils després del lliurament per part de l'estudiantat de l'evidència 2. Totes les dates estan marcades al calendari de pràctiques: https://www.uab.cat/doc/DOC_Calendari_Practiques_GEI_PIV_25-26
En el cas que se suspengui un bloc d’activitats i la mitjana amb la resta de blocs fos superior a 5, per defecte la qualificació final de les pràctiques serà de 4.
L'assistència als seminaris de treball a la facultat és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 90% de seminaris, en cas contrari es considerarà no presentat.
L'assistència presencial a l'escola en horari complert és requisit imprescindible (generalment de 9 a 17h, en funció de l'horari de l'escola). Cal haver estat un mínim de 203h. al centre.
La memòria final s’entregarà pel Moodle en la data que s’anunciarà en iniciar-se l'assignatura, i la retroacció de la tutora o tutor també es realitzarà per aquesta aula virtual.
Els resultats de cada una de les avaluacions es retornaran a l'alumnat en el termini màxim de 20 dies hàbils després de la seva entrega, i s’oferirà una data de revisió en els dies següents a la seva publicació.
IMPORTANT:
L’alumnat ha de mostrar una actitud compatible amb la professió. Si no és així, en qualsevol moment de l'estada, tant el centre de pràctiques com la universitat poden decidir que l’alumna/e ha d’aturar l’estada al centre. En aquests casos hi haurà un contacte entre la facultat i el centre, que elaborarà/n un informe raonat d’interrupció de pràctiques justificat on s'evidenciarà que l'estudiant no pot continuar fent les pràctiques. Si això passa, aquesta persona suspendrà automàticament el pràcticum (la nota numèrica que quedarà serà un 3 i no podrà optar a reavaluació).
L'alumne/a que abandoni les pràctiques injustificadament tindrà una qualificació de 0.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html)
La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el bloc on es situï el treball. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat de qui, s’aplicarà la sanció a tots dos alumnes. Volem recordar que es considera “còpia” un treball que reprodueix tot o gran part del treball d’un/a altre/a company/a. “Plagi” és el fet de presentar tot o part d'un text d’un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital a Internet. (veure documentació de la UAB sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
L’alumnat ha de complir amb el marc regulador de les pràctiques https://www.uab.cat/web/practicum/normativa-1345881466711.html. En aquest sentit no es pot repetir centre de pràctiques en dos pràcticums diferents. Tampoc es pot fer les pràctiques a un centre on hi ha familiars de primer ordre o on es treballa sense autorització de la coordinació de la universitat https://www.uab.cat/doc/RegulacioPractiquesBOEDOC.
El calendari de l’estada de pràctiques als centres, dels seminaris i alguns aspectes de la memòria d’aquest pràcticum pot variar per aquells estudiants que el fan vinculat a una estada Nacional o Internacional a través del programa propi UAB (Bressola, Richmond, Munich...), un ERASMUS o SICUE.
Seguint la normativa acadèmica, aquesta assignatura no contempla la possibilitat d'avaluació única.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent
Anton, Montserrat. (2007). Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y su práctica cotidiana. Col·lecció Biblioteca d’Infantil 21. Barcelona: Graó.
Bassedas, Eulàlia.; Huguet, Teresa. i Solé, Isabel. (1996).Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona: Graó.
Blanch, Sílvia., Gimeno, X. i Careta, A. (2016). Com podem i com volem relacionar-nos amb les famílies des dels serveis d'atenció a la petita infància. In-fàn-ci-a, 211, 36-41.
Blanch, Sílvia., Pérez, Eulàlia. i Silvente, Jennifer. (2016). Com citar i referenciar en els textos acadèmics i científics. Bellaterra: Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
Castellví, J. (2024). Medi Social a Educació Infantil. Com Aprenem Sobre el Medi Social a l’Escola? Universitat Autònoma de Barcelona.
Edo, Mequè. (2012). Ahí empieza todo. Las matemáticas de cero a tres años. Números, Revista de Didáctica de las Matemáticas, 80, 71-84.
Edo, Mequè., Blanch, Sílvia. i Anton, Montserrat. (Coord.) (2016). El juego en la primera infancia. Barcelona: Ediciones Octaedro.
Gimeno, X. i Careta, A. (2018). Taula d’observació qualitativa per a la recollida d’informació en entorns d’interacció grupal. DipòsitDigital de Documents de laUAB, https://ddd.uab.cat/record/199180
Giovannini, Donatella. (2004). Les activitats a l'escola bressol. In-fàn-ci-a, 136, 15-22.
Laguía, María José. i Vidal, Cinta. (1990). Racons d'activitat a l'escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó.
Majem, Tere. i Òdena, Pepa. (2007).Descubrir jugando. Barcelona: Octaedro.
Morgandi,Tiziana. (2012). Les activitats quotidianes, Temes d'Infància, 182, 12-15.
Sugrañes, Encarna.; Alós, Montserrat.; Andrés, Neus.; Casal, Soledad.; Castrillo, Carmen.; Medina, Nereida. y Yuste, Micaela. (2012): Observar para interpretar. Actividades de vida cotidiana para la educación infantil (2-6). Barcelona: Editorial Graó
Tognett, Gloria. (2010). La documentació com a instrument per donar valor a les relacions entre els nens en les experiències quotidianes compartides a l’escola bressol, Temes d'Infància, 62, 29-4.
Vegas, Fina. (1999). Quan endreçar és una activitat. In-fàn-ci-a, 111, 21-22.
Vila, Berta. i Cardo, Cristina. (2005).Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó.
Revistes:
In-fàn-cia.
Infància a eu-ro-pa
Guix d'infantil
Web d'interès:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/edinfantil
Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya 0-6. http://xarxaterritorial.blogspot.com/
Bibliografia d'aprofundiment
Chavkin, Wendy., & Maher, JaneMaree. (2010). The globalization of motherhood : deconstructions and reconstructions of biology and care. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203850510
Foo, K. H. (2019). Intercultural parenting : how Eastern and Western parenting styles affect child development. Routledge.
Janssen, D. (2008). Re-Queering Queer Youth Development: A Post-Developmental Approach to Childhood and Pedagogy. Journal of LGBT Youth, 5(3), 74–95. https://doi.org/10.1080/19361650802162326
Kradin, R. (2009). The family myth: its deconstruction and replacement with a balanced humanized narrative. Journal of Analytical Psychology, 54(2), 217–232. https://doi.org/10.1111/j.1468-5922.2009.01771.x
Mac Naughton, G. (2005). Doing Foucault in Early Childhood Studies: Applying Post-Structural Ideas (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203465332
Marfo, Kofi, and Robert Serpell. Child Development in Africa : Views from Inside. Jossey-Bass, 2014.
Mercer, Jean. Child Development : Myths and Misunderstandings. SAGE Publications, 2013.
Robinson, K. H., & Jones-Diaz, Criss. (2006). Diversity and difference in early childhood education : issues for theory and practice. Open University Press.
Smidt, S. (2013). The developing child in the 21st century : a global perspective on child development (Second edition.). Routledge.
No es requereix programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura