Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Context Social i Gestió Escolar

Codi: 102007 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Educació Infantil FB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Isabel Garcia Gracia
Correu electrònic:
maribel.garcia@uab.cat

Equip docent

Saida Lopez Crespo
Rosa Maria Pallarés Mercader
Enric Sauri Saula

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha requisits previs, tot i que es recomana fer aquesta assignatura si l'alumne/a es matricula del pràcticum 1.


Objectius

L’assignatura Context Social i Gestió Escolar està orientada a comprendre les relacions entre educació i societat, i més particularment, la influència de les desigualtats socials i de l’entorn sobre l’alumnat i les escoles. Igualment, pretén donar una perspectiva global sobre els centres educatius.

Està impartida per professorat de les àrees de Sociologia i Didàctica i Organització Educativa. El seu disseny i ubicació al Pla d’Estudis permet que estigui perfectament complementada amb l’assignatura Practicum I, i amb els continguts treballats a l’assignatura Contextos Educatius.

 

Objectius:

 1. Analitzar la relació entre l’entorn social i l’escolar i les relacions socials que es produeixen en el si de l’escola.

 2. Aplicar la perspectiva sociològica a l’anàlisi de la realitat educativa i dels diferents contextos socials.

 3. Conèixer les funcions socials de la institució escolar i els efectes dels canvis (socials, culturals, demogràfics, etc.) sobre l’educació i l’escola.

 4. Comprendre els factors de desigualtat social i els seus efectes sobre l’educació i el rendiment escolar, amb especial referència a les desigualtats d'origen social i a les desigualtats de gènere.

 5. Identificar les variables organitzatives que configuren un centre educatiu i la seva interrelació.

 6. Comprendre les relacions entre els diferents plantejaments institucionals de centre i la seva dinàmica.

 7. Comprendre l'estructura organitzativa de l’escola.

 8. Analitzar els principals òrgans de govern, participació i suport dels centres educatius.

 9. Identificar els condicionants espacials, temporals i materials queinflueixen en l’activitat educativa i la seva gestió.

 10.Comprendre la importància de les relacions en el si de la comunitat escolar per assegurar la convivència i assolir els objectius que es planteja el centre.

 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar i incorporar de manera crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals multiculturalitat i interculturalitat discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
  • Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
  • Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
  • Demostrar que coneix l'evolució de les escoles d'Educació Infantil i altres serveis d'atenció a la primera infància així com la diversitat d'accions que comprenen el seu funcionament.
  • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  2. Aplicar les dades obtingudes en el diagnòstic socio- educatiu en el procés de planificació educativa.
  3. Comprendre el funcionament de les diferents estructures organitzatives del centre escolar.
  4. Conèixer la natura de les qüestions més rellevants de les societats complexes en termes de gènere, edat, classe i ètnia i incorporar una lectura crítica respecte a les diverses formes de desigualtat i exclusió social.
  5. Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
  6. Definir els elements que constitueixen un centre educatiu com a organització complexa.
  7. Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
  8. Diagnosticar la realitat socio-educativa dels centres a partir de la identificació dels factors socials que la condicionen.
  9. Identificar el marc d'autonomia del Mestre en la societat actual.
  10. Identificar la influència de la desigualtat social sobre l'alumnat i les dinàmiques dels centres educatius.
  11. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  12. Reconèixer la importància de la participació de les famílies en el procés educatiu i en les dinàmiques institucionals.
  13. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

 BLOC 1. ESCOLA I SOCIETAT.

 Diversitat i desigualtat social a l’escola.

1. Pobresa, desigualtat social i desigualtat educativa

2. Segregació urbana, segregació escolar i immigració.

3. Escola mixta versus escola coeducativa: Les desigualtats de gènere.

4. Alumnat i famílies a l’escola.

5. Sociologia del currículum ocult i les pedagogies

6. Política educativa, infància i equitat social.

 

BLOC 2. ASPECTES BÀSICS DE L'ORGANITZACIÓ ESCOLAR

1. Elements per a l’anàlisi de les institucions educatives.

2. Els plantejaments institucionals del centre educatiu.

     2.1 Els plantejaments a llarg termini.

     2.2 Els plantejaments a mig termini.

     2.3 Els plantejaments a curt termini.

3. Les estructures als centres educatius.

     3.1 L’Estructura vertical:òrgans de gestió.

     3.2 L’Estructura horitzontal: agrupament d’alumnat i equip educatiu.

     3.3 L’Estructura de suport.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Amb tot el grup classe 30 1,2
Seminaris: Anàlisi de documents, articles, dades i filmacions. Elaboració de mapes conceptuals. 15 0,6 2, 8, 12
Tipus: Supervisades      
Acompanyament: Tutories de seguiment, d'avaluació formativa i de supervisió 30 1,2
Tipus: Autònomes      
Estudi de la matèria, realització de les tasques encomanades i preparació de l'examen 75 3 2, 8, 12

Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura són de tipus presencial, supervisat i autònom:

-  Les classes presencials estan dirigides per les professores de l’assignatura i es realitzen en els espais de la facultat. Poden ser classes en grup o  seminaris: la classe en grup permet l’exposició dels principals continguts i elements de discussió dels diferents blocs temàtics. Els seminaris són espais de treball, en grup petit, per analitzar i debatre les activitats proposades pel professorat, per tal de complementar les sessions teòriques. Els seminaris són d’assistència obligatòria. Els/les estudiants s’adscriuran a un dels tres grups programats a principi de curs.

-  Les activitats supervisades per les professores fora de l’aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, presencials i virtuals, que han de servir per resoldre dificultats, orientar tasques i assegurar la comprensió dels aprenentatges de l’assignatura. 

- El treball autònom és el que realitza l’alumnat de forma independent i suposa la preparació de lectures, casos i altres tipus de tasques, exercicis o treballs, per tal de treure el màxim aprofitament de les sessions i assolir els objectius de l’assignatura.

- Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent (A2)

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita (Individual) 50% (individual) 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Seminaris Bloc 1 25% (15% grup i 10% individual) 0 0 1, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Seminaris Bloc 2 25% (15% grup i 10% individual) 0 0 3, 5, 6, 8, 9, 12

L’avaluació de l’assignatura Context Social i Gestió Escolar ha de permetre la constatació de l’assoliment de les competències identificades. Igualment ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques.

L’avaluació que es porta a terme en aquesta assignatura és continuada i final.

Pel que fa a l’avaluació continuada, de tipus formatiu, es tindran en compte els diferents blocs de contingut i la seva orientació general:

- Pel que respecta al Bloc 1 (25%) es considerarà: el lliurament d’un treball grupal sobre un dels temes de seminari (15%) i un treball individual sobre una lectura proposada (10%). 

- Pel que respecta al Bloc 2 (25%) cal lliurar un treball plantejat pel professorat a classe, que serà realitzat en parelles (15%)  i aportar, individualment, les 4 evidències requerides sobre els seminaris (10%).

L’avaluació final consta de dues proves escrites de caràcter final i sumatiu que inclou tots els continguts dels diferents blocs. Aquesta prova té una ponderació en l’avaluació final del 50% (25% del Bloc 1 i 25% del Bloc 2). L’avaluació del Bloc 1 serà realitzada el dia 28 d'octubre. L’avaluació del Bloc 2 serà realitzada el dia 13 de gener. L'horari de les probes avaluatives seran de 8 a 10 hores el grup 61 i de 16 a 18 hores el grup 62.

Per tal de superar l’assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per poder fer la mitjana amb les activitats cal treure almenys un 5 en cadascuna de les evidències empíriques dels blocs que integren el sistema d’avaluació de l'assignatura.  

Es considerarà NO AVALUABLE (NA) quan l'estudiant no s'ha presentat a qualsevol de les activitats d’avaluació (proves escrites, treballs individuals i grupals).

Caldrà mostrar una actitud compatible amb la professió docent, com ara: compromís i responsabilitat amb el treball grupal, respecte, participació, escolta activa, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, etc. També és imprescindible fer un ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, tauleta tàctil, etc.) a l'aula. Aquests dispositius NOMÉS es poden utilitzar per a la realització d'activitats relacionades amb l'assignatura.

En cas de no superació de les proves d’avaluació del Bloc 1 i/o del Bloc 2 o la prova d’avaluació única es preveu una recuperació que tindrà lloc el dia 3 de febrer de 8 a 10 hores (grup 61) i de 16 a 18 hores (grup 62). Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.

Per accedir a la recuperació, cal haver obtingut una nota mínima inicial de 3,5 a l'assignatura. El termini per lliurar alguna de les evidencies de recuperació serà la mateixa data d'examen (28 d'octubre si es tracta de la evidència individual relacionada amb el bloc 1 i dia 13 de gener si es tracta de la evidència individual relacionada amb el bloc 2). Quan la evidència a recuperar sigui el treball grupal del bloc 1 o el treball per parelles del bloc 2 la data de presentació serà el 3 de febrer.

En cas de no superar la prova de recuperació (Bloc 1 i/o Bloc 2) es farà constar a l'expedient la nota obtinguda en la part suspesa.

L’assistència és obligatòria. Es requereix un mínim del 80% d’assistència a les classes, en cas contrari les activitats desenvolupades durant els seminaris es consideraran no presentades. Totes les tasques d'avaluació dutes a terme durant el curs s'hauran de presentar en el termini indicat pel professorat en el programa.

Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats d’avaluació es lliuraran a l'estudiant mitjançant publicació dels resultats al moodle o a sigma, en els 20 dies hàbils posteriors al seu lliurament. Un cop lliurades les qualificacions l'estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories. L’estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en horari de tutories que el professorat té establert per a aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.

Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. El professorat podrà suspendre o baixar la nota de l'activitat que consideri que no reuneixi uns mínims acadèmics en els aspectes esmentats. Es tindrà en compte el rigor informatiu i la correcció conceptual, la claredat i la coherència expositiva (oral i escrita) i l’adequació i lacorrecció lingüístiques. Així mateix, es considerarà la participació, implicació i l'actitud de l'alumnat durant el desenvolupament de les activitats i les sessions d'aula.

En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació.

L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.

Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l’alumnat haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària.

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. Es considerar que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. Això aplica també en el cas de l’ús indegut d’eines d’intel·ligència artificial. L’espai de l’Aula Moodle disposa de l’eina URKUND per detectar el % de similituds dels documents lliurats. Es recomana seguir la normativa APA (7ª edició). Al següent enllaç hi trobareu més informació https://normas-apa.org/introduccion/

Us de l'IA. Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en alguna de les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta una penalització en la nota de l'activitat, que quedarà suspesa amb un 4.

Avaluació única

L’assignatura contempla l’opció d’avaluació única.

En cas d’acollir-se a l’avaluació única, cal fer la sol·licitud motivada a la Facultat dins els terminis fixats per aquesta, i també informar a inicis de curs al professorat de l’assignatura.

L’avaluació única d’aquesta assignatura consistirà, d’una banda, en la realització d’un examen del Bloc 1 de Context Social (40%) i d’un altre examendel Blocs 2 (40%) i, per altra banda,en la realització d’una activitat de curs sobre Context Social (10%)i una altra activitat de curs sobre Gestió Escolar (10%). L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única s’haurà de posar en contacte amb el professorat a inicis decurs per tal de rebre les instruccions corresponents respecte les activitats que haurà de desenvolupar.

Les activitats de curs es lliuraran el mateix dia en el qual es realitzaran els dos exàmens d’avaluació única. La data fixada per a l’avaluació única serà el 13 de gener. En el cas quel’alumnat que participa de l’avaluació única no superi l’examen o els treballs tindrà dret a recuperació, que serà el dia 3 de febrer.  L'horari serà de 8 a 10 hores,si l'alumnat està matriculat al grup 61 i de 16 a 18 hores, si està matriculat al grup 62. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que l’avaluació continuada.


Bibliografia

Bibliografia bàsica

Bibliografia bàsica

Alegre, M. A. (Coord). (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Col. Polítiques, 72.

Anyon, J. (1999). Clase Social y conocimiento escolar. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 615-627). Barcelona: Ariel

Armengol, C., Pallarès, R.M., Feixas, M. (2003). Seguint el fil de l’organització. Bellaterra: Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona

Bellver, C. (2018). Per què ens hauria de preocupar l'augment de les diferències entre escoles públiques? Crític. Recuperat de: https://www.elcritic.cat/reportatges/per-que-ens-hauria-de-preocupar-laugment-de-les-diferencies-entre-escoles-

Bonal, X. & Cuevas, J. (2019). Combatre la segregació escolar: de l'amenaça a l'oportunitat. Fundació Jaume Bofill.

Feito, R. (2014). Aprendiendo a trabajar: un tercio de siglo después. Sociología del Trabajo. Invierno de 2014. Siglo XXI de España Editores S. A.

Fernández F. (1988). El rechazo escolar: ¿alternativa o trampa social? Política y Sociedad, 1, 23. https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO8888110023A

OECD (2010): La naturalesa de l'aprenentatge: Utilitzant la recerca per inspirar la pràctica.. Traducció en català disponible en: https://serveiseducatius.xtec.cat/vallesoccidental5/wp-content/uploads/usu1111/2019/03/The_Nature_of_Learning-Practitioner_Guide-CAT.pdf

Troiano, H. (2015). Un modelo conceptual para el análisis de la decisión de ir a la universidad y de la elección de estudios. UAB - GRET

 

Bibliografia complementaria

Antunez, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: Horsori.

Antunez, S., Gairín, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Grao.

Bazarra, L. (2014). Ser profesor y dirigir profesores en tiempos de cambio. Madrid: Narcea.

Benito, R., Gonzalez, I. (2009). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col Polítiques 59.

Bisquerra, R. (2017). Educació emocional: de la recerca a la pràctica fonamentada. Revista Catalana de Pedagogia, 13 (2018), p. 145-171. DOI: 10.2436/20.3007.01.102. ISSN (edició electrònica): 2013-9594. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/index

Blejmar, B. (2018). Gestionar es hacer que las cosas sucedan. Buenos Aires: Noveduc.

Cantón, I., Pino, M. (coords). (2014). Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Madrid: Alianza Editorial.

Collet, J., Tort, A. (2017). Escoles, famílies i comunitat. Barcelona: Octaedro.

Coronel, J.M., López, J., Sánchez, M. (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Sevilla: Repiso.

Dronkers, J. (2008). l’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Fernández, F. (Coord) (2003). Sociología de la Educación. Madrid: Pearson.

Ferrer-Esteban. G. (2019). Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives i diversificació curricular: què funciona per millorar els aprenentatges i reduir l’abandonament? Fundació Jaume Bofill.  Què funciona en educació, núm 15. Recuperat de https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_15_diversificaciocurriacular251119.pdf

Fundació Jaume Bofill. (2019). LECXIT: Lectura per a l’èxit educatiu. Recuperat de https://www.fbofill.cat/lecxit

Gairín, J., Darder, P. (Coord.) (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Práxis.

Garcia, M. (2003). El sistema de enseñanza como construcción histórica y social. Dins Fernández, F. (Coord). Sociología de la educación (pp. 87-114). Madrid: Pearson.

Garcia, M. (2013). Absentismo y abandono escolar. Madrid: Síntesis.

Gratacós, P., Ugidos, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió social. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Lafuente M. Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes? Fundació Jaume Bofill.  Què funciona en educació, núm 16. Recuperat de: https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Que_funciona_16_aprenentage.pdf

Lorenzo, M. (2011). Organización de centros educativos. Modelosemergentes. Madrid: La Muralla.

OECD(2017): The OECD Handbook for Innovative Learning Environments. Traducció en català disponible en: https://drive.google.com/file/d/1r4mZPBDHPbBNbhLM6nrXTYzgM4JtYlub/view

Rist, R. (1991). Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado. Dins: Fernández, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. (pp.615-627). Barcelona: Ariel.

Santos, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.

Saurí, E., & González, S. (2022). Justificacions i condicionants de la tria de cura en el 0-3:¿ és la pública una opció per a mi?. Revista Papers, 2022, vol. 107, num. 3, p. 1-27.

Solís G., P, González B., i V (2017) El efecto Pigmalión en la práctica docente. Publicaciones Didacticas.  Nº 83. Recuperat de: http://www.sedcaldas.gov.co/alianza/images/Archivos_pesados/2018/el%20efecto%

20pigmalion%20en%20la%20practica%20docente.pdf

Taberner, J. (1999). Sociología y Educación.  Barcelona: Tecnos.

Tarabini, A. (2012). Sociologia del curriculum i la praxi educativa. Dins  Rotger. J.M. (coord.) Sociologia de l’educació per a professorat d’educació secundaria (pp. 289-315) Barcelona: El Roure.

UNESCOCAT. Educació 2030. Declaració d’Incheon i marc d’acció per a la implementació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Centre UNESCO de Catalunya, 2018.

Disponible a: http://unescocat.org/2019/02/28/declaracio-dincheon-i-marc-daccio-per-a-la-implementacio-de-lobjectiu-de-desenvolupament-sostenible-4/

 

Websites

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. (2023). Estudisociolingüístic de l’alumnat de sisè d’educació primària a Catalunya 2022. Generalitat de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.12694/4247

Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament 

https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/coeducacio/index.html

Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/

Instituto Nacional de Evaluación Educativa. Ministerio de Educación y Formación Profesional.  http://www.educacionyfp.gob.es/inee/portada.html

Ministerio de Educación y Formación Profesional.  https://www.educacionyfp.gob.es/portada.html 

OCDE. http://www.oecd.org/education/

Síndic de Greuges de Catalunya. (2023). Informe sobre els drets dels infants 2022. https://www.sindic.cat/site/unitFiles/9108/Informe%20anual%20infancia_2022_definitiu.pdf

 


Programari

No es requereix


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 611 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 613 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 621 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 622 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 623 Català primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 61 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 62 Català primer quadrimestre tarda