Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Relacions Internacionals de l'Àsia Oriental

Codi: 101526 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Estudis d'Àsia Oriental OB 3
Relacions Internacionals OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Just Castillo Iglesias
Correu electrònic:
just.castillo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No hi ha requisits previs formals per cursar aquesta assignatura. Tanmateix, s’espera que els estudiants mostrin un interès genuí per la política internacional de l’Àsia Oriental i de la regió Àsia-Pacífic en un sentit ampli. Es recomana molt especialment tenir l’hàbit de llegir notícies i articles d’anàlisi des de perspectives diverses. Així mateix, cal disposar d’un domini suficient de l’anglès (nivell mínim B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües) per poder seguir les classes i comprendre els materials escrits i audiovisuals utilitzats en aquesta llengua.


Objectius

L’objectiu d’aquesta assignatura és dotar els estudiants de les eines analítiques i del context històric necessaris per comprendre i interpretar la política internacional de l’Àsia Oriental en l’actualitat. La Guerra Freda s’utilitza com a punt de partida temporal, ja que va establir les bases de moltes de les tensions i alineaments que encara persisteixen a la regió. A partir d’aquest rerefons històric, l’assignatura se centra en les dinàmiques contemporànies, incloent la competència estratègica entre la Xina i els Estats Units, les relacions entre actors regionals com la Xina, el Japó i Corea del Sud, així com els llegats no resolts de la Guerra Freda, com la península coreana i l’estret de Taiwan.

Es fa especial èmfasi en la creixent complexitat de l’escenari geopolític regional, marcat per processos de realineament estratègic, visions en competència sobre l’ordre regional i una intensificació de la modernització militar i de la despesa en defensa. També s’hi examinen altres àmbits de competència, com la rivalitat econòmica en un context d’interdependència, la projecció de poder tou i la cursa pel lideratge tecnològic. Aquestes dinàmiques s’analitzen dins dels debats més amplis sobre el futur del multilateralisme i l’equilibri de poder a l’Àsia Oriental.

En finalitzar l’assignatura, els estudiants seran capaços de:

  • Demostrar coneixement dels principals paradigmes de la disciplina de les Relacions Internacionals.
  • Comprendre el paper històric i contemporani de les grans potències en la configuració de l’ordre regional a l’Àsia Oriental.
  • Analitzar la naturalesa de les relacions internacionals a la regió, en particular les interaccions entre la Xina, el Japó, la península coreana i els Estats Units.
  • Identificar continuïtats i ruptures clau en la política internacional de l’Àsia Oriental des de la Guerra Freda.
  • Aplicar coneixements teòrics i empírics per interpretar les dinàmiques actuals de conflicte i cooperació en la geopolítica de la regió.

Competències

    Estudis d'Àsia Oriental
  • Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  • Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Resoldre situacions de conflicte.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre'n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
  • Analitzar l'estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d'emergència), tant a l'àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar les diferents eines d'anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
  2. Analitzar el funcionament dels subsistemes internacionals regionals i funcionals, la seva estructura i dinàmica i les tendències evolutives presumibles.
  3. Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
  4. Analitzar les polítiques i les respostes als impactes de la globalització, establint-ne les diferències i les semblances, en cadascun dels estats dels subsistemes regionals estudiats.
  5. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  6. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
  7. Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
  8. Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
  9. Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
  10. Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
  11. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  12. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  13. Explicar les característiques de cadascun dels subsistemes regionals estudiats, les traces de canvi i de continuïtat en clau històrica i comparada, així com el paper que juguen els diversos actors estatals i no estatals en cada subsistema.
  14. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  15. Identificar les institucions i les organitzacions internacionals rellevants en cada subsistema regional (Orient Mitjà, Àsia oriental, Amèrica Llatina) i analitzar-ne els rols i l'actuació, en funció de l'assignatura.
  16. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  17. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  18. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  19. Resoldre situacions de conflicte.
  20. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  21. Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
  22. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
  23. Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
  24. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  25. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Part I. Eines analítiques per a l’estudi de la política internacional de l’Àsia Oriental
La disciplina de les Relacions Internacionals i l’estudi de la política internacional.
La configuració de l’ordre mundial contemporani i de l’ordre regional a l’Àsia-Pacífic.
El paper de la teoria en les Relacions Internacionals: realisme, liberalisme, constructivisme i enfocaments crítics.
Nivells d’anàlisi: sistema, estat, individu.
Fonaments teòrics i conceptes rellevants per a l’Àsia Oriental: ordre regional, equilibri de poder, rivalitat estratègica, potències mitjanes, estratègies de hedging.

Part II. Fonaments històrics de l’ordre regional contemporani a l’Àsia-Pacífic
L’ordre regional asiàtic després de la Segona Guerra Mundial.
La creació de la República Popular de la Xina i les seves implicacions internacionals.
L’ocupació nord-americana i la reconstrucció del Japó com a estat pacifista.
La divisió de la península coreana i l’aparició de dos règims rivals.
Dinàmiques de la Guerra Freda a l’Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic, incloent l’estratègia de contenció dels EUA, la diplomàcia triangular, el compromís regional del Japó, la reintegració internacional de la Xina, el paper de la Unió Soviètica i la transició post-Guerra Freda.

Part III. Qüestions contemporànies en la política internacional de l’Àsia Oriental
La presència i el paper dels Estats Units a la regió: continuïtat, transformació i la possible fi de la Pax Americana.
L’ascens de la Xina i lesseves estratègies i objectius de política exterior.
La competència estratègica entre la Xina i els Estats Units i les seves implicacions globals i regionals.
Visions en competència sobre l’ordre regional: aliances, minilateralisme i lideratge regional.
L’evolució del paper internacional del Japó: normalització i reposicionament estratègic.
La península coreana: relacions intercoreanes i diplomàcia nuclear de Corea del Nord.
L’estret de Taiwan: dissuasió, ambigüitat i riscos d’escalada.
L’arquitectura de seguretat de l’Àsia Oriental i la transformació de les xarxes d’aliances.
La modernització militar i la cursa armamentista a la regió.
Interdependència econòmica, desconnexió parcial i estratègies de connectivitat regional (p. ex. BRI, CPTPP, IPEF).
Competència en altres àmbits: supremacia tecnològica, governança digital i projecció de poder tou.
El paper d’altres actors regionals: ASEAN, Rússia, Mongòlia, Austràlia, Índia.
Potències mitjanes i estats petits: estratègies d’adaptació a la nova realitat geopolítica.
Cooperació i integració regional: assoliments, límits i perspectives de futur.
Perspectives teòriques sobre el futur de la regió: bipolaritat, multipolaritat, fragmentació?


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 50 2 1, 9, 11, 12, 19, 20, 21, 22, 23, 25
Tipus: Supervisades      
Treballs 34 1,36 1, 8, 9, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25
Tipus: Autònomes      
Lectura i estudi 45 1,8 1, 9, 10, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25

Per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge, l’assignatura combina classes teòriques amb activitats pràctiques i de reflexió crítica. El desenvolupament del temari segueix una seqüència ordenada i progressiva, amb materials seleccionats per afavorir la comprensió dels continguts i la seva aplicació analítica.

Es recomana seguir amb regularitat el calendari de lectures i activitats proposat pel professorat, ja que aquestes constitueixen la base per a les sessions presencials i per al treball autònom de l’estudiant. L’assoliment dels objectius exigeix no només l’assistència i la participació activa a classe, sinó també un compromís ferm amb l’estudi individual.

Les principals activitats formatives inclouen:

  • Lectura i anàlisi de textos acadèmics i materials complementaris.
  • Assistència a les sessions teòriques i participació activa en les discussions.
  • Realització de treballs individuals o en grup sobre temes relacionats amb el temari.
  • Preparació i participació en debats i activitats pràctiques plantejades a classe.
  • Estudi personal i revisió continuada dels continguts tractats.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat a classe (en grup) 15% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Activitat de desenvolupament, individual o en grup 20% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25
Prova 1 30% 2 0,08 3, 6, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 22, 23
Prova 2 35% 2 0,08 1, 3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 22, 23, 25

Avaluació continuada

L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula del final d’aquesta secció de la Guia Docent.

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.

Recuperació

Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

Avaluació única

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.  

L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.  

L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.  

El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).    

Activitats d’avaluació única  

La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:

  • Examen tipus test. L’estudiant haurà de respondre una bateria de preguntes tipus test amb una única opció correcta.Les respostes errònies descomptaran punts. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova examen de desenvolupament. L’estudiant haurà de desenvolupar de forma escrita un tema o pregunta a triar entre dues opcions. El valor d’aquesta prova és del 35% de la nota final.
  • Prova oral de comentari o desenvolupament. El professor plantejarà una pregunta oberta relacionada amb els principals reptes geopolítics a què s’enfronta la regió d’Àsia Oriental en l’actualitat. L’estudiant haurà de respondre demostrant un domini adequat dels continguts i dels conceptes i eines propis de la disciplina de les Relacions Internacionals. El valor d’aquesta prova és del 30% de la nota final.

Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.

Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html


Bibliografia

Bibliografia de consulta recomanada

  • Baylis, John, Steve Smith, & Patricia Owens, (eds.). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations. 7th ed. New York: Oxford University Press, 2017.
  • Connors, M. K., Rémy Davison, and Jörn Dosch. The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge, 2018.
  • Li, Xiaobing. The Cold War in East Asia. London: Routledge, 2018.
  • Miller, Alice, & Richard Wich. Becoming Asia: Change and Continuity in Asian International Relations since World War II. Stanford: Stanford University Press, 2011.
  • Yahuda, Michael. The International Politics of the Asia-Pacific. Taylor & Francis Group, 2019.                                                                                         

Bibliografia addicional

  • Acharya, Amitav (2003). «Will Asia's Past Be Its Future?», International Security 28(3): 149-164.
  • Barbé, Esther (2007). Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos.
  • Beeson, Mark, and Stubbs, Richard (2012). Routledge Handbook of Asian Regionalism. London and New York: Routledge.
  • Breslin, S (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.
  • Buzan, Barry (2010). «China in International Society: Is 'Peaceful Rise' Possible?», Chinese Journal of International Politics 3(1): 5-36.
  • Buzan, Barry (2003). Security architecture in Asia: the interplay of regional and global levels. The Pacific Review, 16(2), 143-173.
  • Feng, Huiyun (2009). «Is China a Revisionist Power?», Chinese Journal of International Politics 2(3): 313-334.
  • Friedberg, Aaron (2004). «Will Europe's Past be Asia's Future?», International Security, 28(3): 149-164
  • Gaddis, J. L (2006). The Cold War: A New History. London: Penguin. 
  • Hook, G. D., Gilson, J., Hughes, C. W., & Dobson, H. Japan's International Relations: Politics, Economics and Security (3rd ed.). London: Routledge, 2012. 
  • Hsiung, J. C (2007). China and Japan at Odds: Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.
  • Ikenberry, G. John; Mastanduno, Michael [eds.] (2003) International Relations Theory and the Asia-Pacific. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2010). East Asia before the West. Five Centuries of Trade and Tribute. New York: Columbia University Press.
  • Kang, David (2007). «Power, Interests, and Identity in East Asian International Relations, 1300 to 1900», China Rising. Peace, power and order in East Asia, New York: Columbia University Press.
  • Kang, D. C., & Ma, X (2018). Power Transitions: Thucydides Didn’t Live in East Asia. The Washington Quarterly, 41(1), 137-154. doi:10.1080/0163660X.2018.1445905
  • Khandekar, G., & Gaens, B. (eds.). Japan’s Search for Strategic Security Partnerships. London: Taylor & Francis, 2018. 
  • Kissinger, Henry (2001). Diplomacia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
  • Kissinger, Henry (2012). China. Barcelona: Debate.
  • Lankov, A (2017). Why Nothing Can Really Be Done about North Korea’s Nuclear Program. Asia Policy, 23(1), 104-110.
  • Mearsheimer,John. J(2001). The Tragedy of Great Power Politics. New York: W.W. Norton.
  • Qin, Yaqing (2012). «Cultura y pensamiento global: una teoría china de las relaciones internacionales», Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 100: 67-90.
  • Ramo, Joshua Cooper (2004). The Beijing Consensus. London: The Foreign Policy Centre.
  • Seth, M. J. The Routledge Handbook of Modern Korean History. London: Routledge, 2016.
  • Shambaugh, D., & Yahuda, M. B (2008). International relations of Asia. Rowman & Littlefield Publishers.
  • Wang Hui (2011). The Politics of Imagining Asia. Cambridge: Harvard University Press.
  • Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M (2011). Japan as a "Normal Country"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.

Programari

No es farà ús de cap programari específic. 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt