Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis d'Àsia Oriental | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per realitzar aquesta assignatura és aconsellable haver superat tots els crèdits del primer, segon i tercer cursos del grau. És necessari tenir un nivell adequat de comprensió oral i lectora en anglès per poder fer un bon seguiment de les lectures i les produccions audiovisuals que es treballaran al llarg del curs.
L’objectiu de l’assignatura és estudiar en profunditat temes socials d'actualitat, repartits en mòduls, que afecten a la societat xinesa, sud-coreana i japonesa, i que seran impartits per diferents docents. Cada mòdul plantejarà aproximacions crítiques a diversos fenòmens socioculturals a partir de les metodologies pròpies de l’anàlisi social, amb perspectiva de gènere, ètica i cultural.
L’assignatura abordarà temes i casos d’estudi apropiats per a conèixer la contemporaneïtat de les societats xinesa, japonesa, i coreana que seran treballats en mòduls impartits per diferents docents. Per això, es plantejaran aproximacions crítiques a diversos fenòmens socials a partir de metodologies pròpies de l’anàlisi sociològic i cultural. Els continguts específics s’indicaran al programa de cada mòdul.
Mòdul Tecnologia i societat
Aquest mòdul se centrarà en el paper, des dels anys vuitanta fins a l'actualitat, de les tecnologies de comunicació en el desenvolupament dels processos socials d'Àsia Oriental. Per aquest motiu, el seu focus se centrarà en la forma i característiques que aquest impacte continu està tenint en l'àmbit social i polític d'aquests paíes. L'objecte central d'aquest mòdul, per tant, serà traçar la influència d'aquestes tecnologies en la configuració social i cultural de la Xina, Corea del Sud i el Japó.
Mòdul Noves generacions, tribus urbanes i societat civil
Aquest mòdul desenvoluparà una retrospectiva genealògica de diferents representacions i manifestacions d’agència femenina a Àsia Oriental a partir dels anys vuitanta fins l'actualitat. Emmarcant-se en l’aparició de noves generacions i tribus urbanes, tractarem aquests fenòmens des d’una perspectiva de gènere, senyalant els seus mecanismes de negociació amb diferents formes d’autoritarisme institucional i social patriarcals.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | 2, 3, 4, 6, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
tutories | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Treballs escrits, estudiar, llegir textos | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12 |
Cada mòdul s'estructura en classes teòric-pràctiques que requeriran la participació activa de l' estudiantat. La utilització del campus virtual serà l'espai comú per intercanviar informacions relatives a l'assignatura (avisos, notícies, materials i recursos complementaris, lectures, etc.).
La metodologia específica del curs es vincula especialment a: la lectura de textos i d'altres recursos docents; potenciació del treball cooperatiu a l'aula, incloent-hi anàlisis dels diversos recursos docents que s'emprin (textos, audiovisuals, imatges, etc.) amb discussions guiades; estudi de casos; fomentar la reflexió del procés autònom d'aprenentatge; utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposicions a classe i/o debats | 35% | 16,5 | 0,66 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Proves escrites | 30% (dues proves de 20% i 10% cadascuna) | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 12 |
Treballs escrits | 35% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
L'avaluació podrà ser continuada o única. L' estudiantat han de demostrar el seu progrés realitzant activitats i exàmens. Els terminis d’aquestes activitats d’avaluació s'indiquen en el calendari els primers dies de classe. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
Avaluació Continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula al principi d’aquesta secció de la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màximaque pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d’avaluació de la FTI.
L’estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat.
El dia de l’avaluació única el professorat sol·licitarà la identificacióde l’alumnat, que haurà de presentar un document d’identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb els següents percentatges:
40% Treball escrit i 20% avaluació oral: El alumnat haurà de presentar un treball escrit individual que es seleccionará a partir de les línies de recerca ofertes al principi del bloc. Una vegada omplit, l'alumne haurà de defensar-lo en una breu evaluació oral en el qual es valorarà la seva capacitat de síntesi i argumentació, el seu coneixement del tema tractat com també la transversalitat del mateix al respecte dels continguts de classe.
40% Prova escrita: Es farà una prova escrita relativa als continguts i temàtiques del mòdul, que es estrucurará al voltant del material bibliogràfic presentat durant les classes. L'alumne haurà de demostrar haver comprès els conceptes i aportacions presents a aquestes lectures, així com la seva interpretació d'elles.
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura són els mateixos que s’apliquen a l’avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Allison, A. (2013). Precarious Japan. Duke University Press.
Azuma. H. (2009). Otaku: Japan's Database Animals. University of Minnesota Press.
Chang, K.; Kim, S. i Lee, K. (2025). Neoliberalization of South Korea: Economic Restructuring, Social Precarity, and Post-Developmental Democracy. Springer.
Dijck, J. v., Poell, T., i Waal, M. d. (2018). The Platform Society. Oxford Academic.
Galbraith, P. W. (2014). The Moe Manifesto. Tuttle Publishing.
Gottlieb, N. i McLelland, M. (2003). Japanese Cybercultures. Routledge.
Jin, D. Y. (2015). Digital Platforms, Imperialism and Political Culture. London: Routledge.
Li, L. (2019). Zoning China: Online Video, Popular Culture, and the State. MIT Press.
Kingston, J. (2014). Critical Issues in Contemporary Japan. Routledge.
Kloet, J. de i Fung, A. (2017). Youth Cultures in China. Polity.
Saito. T. (2013). Hikikomori: Adolescence without End. University of Minnesota Press.
___ (2011). Beautiful Fighting Girl. University of Minesota Press.
Sasakibara, G. (2004). Modern History of Beautiful Girls (美少女的現代史). Kodansha.
Steinberg, M. (2019). The Platform Economy: How Japan Transformed the Consumer Internet. University of Minnesota Press.
Yoon, K. (2020). Digital Mediascapes of Transnational Korean Youth Culture. Routledge.
No es farà ús de programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |