Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Sociologia | OT | 4 |
Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura examina la relació entre cultura i societat i introdueix una perspectiva sociològica sobre la cultura i l’art, analitzant la producció i la recepció de les obres com a processos socials, així com els aspectes culturals relacionats amb l’oci i el temps lliure. Es contempla la formació històrica i el caràcter del camp de producció cultural i les seves dinàmiques d’autonomia i mercantilització. L’assignatura també es centra en la posició i el paper social dels i les productores culturals a partir de la concepció romàntica de geni, la creativitat i el treball en les noves indústries culturals. Finalment, la relació entre economia i cultura esdevé l’objecte de reflexió a partir de teories sociològiques sobre el paper canviant de la cultura en el capitalisme actual.
1. Introducció
Introducció i periodització. Cultura i societat.
2. La producció social de l’art
Becker: els mons de l’art. Bourdieu: el camp cultural. Elias: sociologia d’un geni.
3. La cultura de la modernitat
Benjamin i la cultura de la modernitat. Alta cultura, baixa cultura. El modernisme i l’avantguarda.
4. Aproximacions sociològiques a formes culturals
Sociologia de la novel·la. Fotografia i sociologia.
5. De les indústries culturals a l’economia de l’enriquiment
De la indústria cultural a les indústries creatives. Boltanski: la cultura i la transformació del capitalisme.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes i seminaris | 39 | 1,56 | 1, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Reunions individuals o en grups reduïts per resoldre dubtes i supervisar el treball oral i escrit | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 7, 10, 11, 12, 15, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi, lectura de textos, elaboració d'un assaigs | 73 | 2,92 | 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 20 |
Classes magistrals.
Exercicis pràctics a l’aula.
Classes magistrals.
Seminaris.
Tutories individuals.
Lectura i exposició de textos.
Redacció d’un assaig sobre un tema escollit.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració d'un assaig | 35% | 20,5 | 0,82 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20 |
Exposició oral sobre un text | 15 % | 10 | 0,4 | 1, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 16, 17, 18, 20, 21 |
Prova escrita | 50 % | 2,5 | 0,1 | 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 20 |
L'assignatura s'avaluarà de la següent manera:
1) Exposició de seminari sobre un text. L'organització, el funcionament i els criteris d'avaluació s'explicaran a classe i es difondran pel campus virtual. Individual. 15% de la nota final.
2) Elaboració d’un assaig original. Individual. 35% de la nota final.
3) Prova escrita. Individual. 50% de la nota final.
Per calcular la mitjana final, s'exigeix una nota mínima de 3 en cada activitat avaluativa.
Cal tenir en consideració que:
a) La naturalesa de l'assignatura i el caràcter de l'avaluació fa imprescindible l'assistència regular a les sessions de classe.
b) El bon funcionament del curs dependrà de que els/les estudiants exposin el dia assignat i lliurin l’escrit de la presentació.
c) La qualificació de ‘No avaluable’ implica no haver estat avaluat/da en algun o en cap dels tres apartats anteriors.
d) Tenint present la desaparició de la segona convocatòria dins del mateix curs, els/les estudiants que obtinguin una qualificació igual o superior a 3,5 i inferior a 5 tindran dret a un examen de recuperació per assolir l'aprovat (amb una nota màxima de 5), que es celebrarà poc dies desprès de la publicació de l'avaluació.
Avaluació única
Es realitzarà mitjançant una prova escrita al final del curs. S'haurà de respondre a les sis preguntes de l'examen (en la modalitat d'avaluació continuada s'han de respondre dues preguntes de les sis proposades). 100% de la nota final. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.
Plagi
El plagi consisteix en utilitzar el treball d’altres com si fos propi. Quan s’utilitzin llibres, articles, pàgines d’internet o qualsevol altre material, és obligatori especificar-ho mitjançant l’ús de referències i, en el cas de citar un fragment paraula per paraula, entre cometes. El plagi és una infracció greu, equivalent a copiar en un examen. El plagi comportarà una nota de zero per l’assaig i suspendre l’assignatura.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia bàsica
La bibliografia bàsica del curs es penjarà al campus virtual.
Bibliografia complementària
Introduccions i obres generals
Back, L. et al. (2012) Cultural Sociology. An Introduction. Chichester: Wiley-Blackwell.
Harrington, A. (2004) Art and Social Theory. Cambridge: Polity Press.
Heinich, N. (2003) La sociología del arte. Traducción de P. Mahler. Buenos Aires: Nueva Visión.
Inglis, D. (2005) Culture and Everyday Life. London and New York: Routledge.
Rius Ulldemolins, J. i Pecourt Gracia, J. (2021) Sociología de la cultura en la era digital. Publicacions de la Universitat de València.
Sapiro, G. (2016) La sociología de la literatura. Traducción de L. Fólica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Williams, R. (1982) The Sociology of Culture. New York: Schocken Books.
Wolff, J. (1993) The Social Production of Art. Second edition. London: Macmillan.
Les següents obres col.lectives poden resultar útils per a consultes sobre temes concrets i ofereixen un bon mapa de l’abast de la sociologia de la cultura, la literatura i l’art:
Grindstaff, L., Lo, M.-C.M. and Hall, J.R. (eds) (2019) Routledge Handbook of Cultural Sociology. Second edition. London and New York: Routledge.
Hanquinet, L. and Savage, M. (eds) (2015) Routledge International Handbook of the Sociology of Art and Culture. London and New York: Routledge.
Inglis, D. and Almila, A.-M. (eds) (2016) The Sage Handbook of Cultural Sociology. Los Angeles, London, New Delhi: Sage.
Producció i recepció cultural
Adorno, T.W. (2003) Notas sobre literatura. Madrid: Akal.
Adorno, T.W. (2009) Disonancias: Introducción a la sociología de la música. Madrid: Akal.
Adorno, T.W. (2008) Crítica de la cultura y sociedad I. Madrid: Akal.
Becker, H.S. (1974) ‘Photography and Sociology’, Studies in the Anthropology of Visual Communication, 1(1), pp. 3–26.
Becker, H.S. (1982) Art Worlds. Berkeley: University of California Press.
Benjamin, W. (2008) ‘La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica’, en Obras. Libro 1, Vol. 2. Madrid: Abada Editores.
Bielsa, E. and Aguilera, A. (2024) Benjamin y la traducción. Barcelona: Ediciones del subsuelo.
Bourdieu, P. (1988) La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Traducción de M. del C. Ruiz. Madrid: Taurus.
Bourdieu, P. (1990) Sociología y cultura. Traducción de M. Pou. Ciudad de México: Grijalbo.
Bourdieu, P. (1993) The Field of Cultural Production. Cambridge: Polity Press.
Bourdieu, P. (1995) Las reglas del arte. Traducción de Thomas Kauf. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P. (2003) Un arte medio: ensayo sobre los usos sociales de la fotografía. Traducción de T. Mercado. Barcelona: Gustavo Gili.
Casanova, P. (2001) La república mundial de las letras. Traducción de J. Zulaika. Barcelona: Anagrama.
Freund, G. (1993) La fotografía como documento social. Traducción de J. Elias. Barcelona: Gustavo Gili.
Moulin, R. (2012) El mercado del arte. Traducción de M.-J. Cardinal. Buenos Aires: La marca editora.
Sontag, S. (2009) Sobre la fotografía. Traducción deC. Gardini. Barcelona: Debolsillo.
Williams, R. (1977) Marxism and Literature. Oxford: Oxford University Press.
Williams, R. (2005) Culture and Materialism. London and New York: Verso.
Williams, R. (2008) Historia y cultura común [antología]. Madrid: Los Libros de la Catarata.
L’artista i la societat
Abbing, H. (2002) Why Are Artists Poor? Amsterdam: Amsterdam University Press.
Baudelaire, C. (2008) El pintor de la vida moderna. Traducción de S. Acierno and J. Baquero. San Lorenzo del Escorial: Langre.
Benjamin, W. (2008) ‘Charles Baudelaire. Un lírico en la época del altocapitalismo’, en Obras. Libro 1, Vol. 2. Madrid: Abada Editores.
Bürger, P. (1987) Teoría de la vanguardia. Traducción de J. García. Barcelona: Península.
Clark, T.J. (1999) The Painting of Modern Life. Revised. Princeton N.J.: Princeton University Press.
Elias, N. (1998) Mozart: sociología de un genio. Traducción de M. Fernández and O. Strunk. Barcelona: Península.
Menger, P.-M. (2014) The Economics of Creativity. Traducción de S. Rendall et al. Cambridge Mass. and London: Harvard University Press.
Sholette, G. (2011) Dark Matter: Art and Politics in the Age of Enterprise Culture. London and New York: Pluto Press.
Sholette, G. (2017) Delirium and Resistance. London: Pluto Press.
Stallabrass, J. (2004) Art Incorporated. Oxford and New York: Oxford University Press.
Williams, R. (2007) The Politics of Modernism: Against the New Conformists. London: Verso.
Turisme, oci i temps lliure
Casellas, A. (2006) ‘Las limitaciones del «modelo Barcelona». Una lectura desde Urban Regime Analysis’, Documents d’Anàlisi Geogràfica, (48), pp. 61–81.
Casellas, A. (2016) ‘Urban development, power coalitions and citizens participation in Barcelona: A narrative from a critical geography approach’, Boletin de la Asociacion de Geógrafos Españoles, 70 (April 2016).
Degen, M. and García, M. (2012) ‘The Transformation of the “Barcelona Model”: An Analysis of Culture, Urban Regeneration and Governance’, International Journal of Urban and Regional Research, 36(5), pp. 1022–1038.
Delgado, M. (2017) La ciudad mentirosa. Madrid: Catarata.
Marshall, T. (ed.) (2004) Transforming Barcelona. London and New York: Routledge.
Rius Ulldemolins, J. (2014) ‘Culture and authenticity in urban regeneration processes: Place branding in central Barcelona’, Urban Studies, 51(14), pp. 3026–3045.
MacCannell, D. (2003) El turista: una nueva teoría de la clase ociosa. Traducción de E. Casals. Barcelona: Melusina.
Papastergiadis, N. (2020) Museums of the Commons. London and New York: Routledge.
Zukin, S. (2010) Naked City: The Death and Life of Authentic Urban Places. Oxford and New York: Oxford University Press.
De les indústries culturals a l’economia de l’enriquiment
Bell, D. (1996) The Cultural contradictions of capitalism. 20th anniversary edition. New York:Basic Books.
Bielsa, E. (2021) ‘Ignored works’, Thesis Eleven, 166(1), pp. 40–53.
Boltanski, L. y Chiapello, E. (2002) El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.
Boltanski, L. y Esquerre, A. (2022) Enriquecimiento. Traducción de J. de Sola. Barcelona: Anagrama.
Lipovetsky, G. y Serroy, J. (2015) La estetización del mundo. Translated by A.-P. Moya. Barcelona: Anagrama.
McGuigan, J. (2009) Cool Capitalism. London and New York: Pluto Press.
McRobbie, A. (2016) Be Creative: Making a living in the new culture industries. Cambridge: Polity Press.
Reckwitz, A. (2020) The Society of Singularities. Traducción de V.A. Pakis. Cambridge: Polity.
Reckwitz, A. (2023) La invención de la creatividad: sobre el proceso de estetización social. Traducción de C. Sánchez. Madrid: La Catarata.
Cap.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |