Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Sociologia | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap
L’assignatura Gestió de Projectes I es situa en el segon quadrimestre del segon curs com a resposta a la necessitat d’introduir la dimensió professionalitzadora dins del grau de Sociologia. Conjuntament amb Gestió de Projectes II, respon a l’objectiu d’oferir a l’alumnat els coneixements i competències necessàries per l’exercici professional de la sociologia dins del món de la intervenció social i la gestió de polítiques públiques. Es parteix del fet que bona part dels estudiants de sociologia treballen, o poden treballar, en diversos àmbits de l’administració pública dissenyant, gestionant, implementant i avaluant projectes d’intervenció social. A partir d’aquesta constatació, l’assignatura Gestió de Projectes I respon a l’objectiu d’oferir una mirada integral al context on es desenvolupen els projectes d’intervenció social. Mentre que l’assignatura Gestió de Projectes II té per objectiu preparar els estudiants per a ser capaços de dissenyar, gestionar i desenvolupar un projecte d’intervenció social.
Mòdul 1. MARC INSTITUCIONAL I TEMÀTIC DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació del marc institucional de la intervenció social, particularment dels principals actors que intervenen, dels diferents tipus de projectes socials que desenvolupen, i de les temàtiques que volen abordar
1. Els actors institucionals, associatius i empresarials que impulsen o intervenen en la gestió de projectes: Administracions públiques (especialment àmbit local), Tercer sector i món associatiu; Empreses i consultoria
2. Les temàtiques actuals i reptes socials que demanen intervenció i innovació: Habitatge; Soledats no volgudes; Regeneració urbana i política de barris; Inclusió – cohesió social; altres...
3. Els projectes i estratègies que s’estan posant en pràctica per abordar-los. Oportunitats i límits d’aquestes estratègies i projectes. Els paradigmes d’intervenció tecnocràtic i relacional. Noves perspectives d’intervenció: innovació, interseccionalitat, participació.
Mòdul 2. MARCS CONCEPTUALS, ESTRATÈGICS I ORGANITZATIUS DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL: presentació dels marcs conceptuals i estratègics de la intervenció social i la gestió de projectes, de les condicions organitzatives necessàries per posar-los en pràctica, i de les competències professionals.
1. Construint la nostra posició professional: Convivències i connivències entre tècnica y polític. Ètica i ideologia de la intervenció social. Les bases politico-metodològiques d’un projecte.
2. Què és un problema social o públic i com es defineix.
3. Què és un projecte d’intervenció social i com es construeix: Intencionalitat, marcs conceptuals i teories del canvi.
4. La implementació de projectes socials. Contextos organitzatius i condicionants socials de la intervenció.
5. Habilitats per a la resolució de problemes públics. Treballar en equips, treballar en organitzacions, treballar amb organitzacions.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals: Sessions expositives dels continguts del temari. Es realitza amb tot el grup classe, a través de la potenciació de la participació activa dels estudiants. | 38 | 1,52 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
Pràctiques a l'aula: Espais de treball amb grup dins laula per tal d'identificar, aplicar i exemplificar tot procés d'intervenció social en la gestió de polítiques públiques a partir dactivitats i exercicis que es resoldran a clase. | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories grupals programades:Tutories a laula amb els equips de treball per tal de fer el seguiment de les pràctiques grupals | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos: lectura comprensiva | 29 | 1,16 | 1, 6, 8 |
Preparació individual de la prova escrita: redacció d'esquemes, mapes conceptuals i resums. Estudi i comprensió dels coneixements transmesos a l'assignatura | 9 | 0,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Treball en equip: Cerca d'informació, anàlisi de la informació, redacció de les activitats que shan de lliurar per escrit. Preparació de lexposició en grup | 29 | 1,16 | 1, 2, 6, 7, 8 |
Atès el caràcter pràctic de l’assignatura, el procés d’ensenyament-aprenentatge que proposem: la metodologia docent i les activitats formatives de l’assignatura, pivoten al voltant de tres tipus d’estratègies: (1) experimentació: casos i pràctiques a l’aula, (2) conceptualització: exposicions i debats de contingut teòric, i (3) treball autònom en grup i individual. Més enllà de les dinàmiques docents, aquesta proposta incorpora les següents...
Activitats avaluables:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència a les pràctiques, lliuraments individuals i presentacions orals | 25% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Lliuraments grupals relatius a cada un dels temes que integren el programa | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Prova escrita individual per avaluar l'adquisició de conceptes i instruments bàsics de l'assignatura | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Activitats avaluables:
Avaluació continuada
Seguint el criteri de la Facultat de CCPP i Sociologia, en coherència amb l’estratègia docent, aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única
Condicions per ser superar l’assignatura:
- Que al final del curs, cadascuna de les activitats d'avaluació superi la mínima de 5: s’obté la qualificació segons les puntuacions obtingudes i els criteris de ponderació.
- Que al final del curs, encara que una de les activitats d'avaluació obtingui una puntuació <5, la puntuació final obtinguda, un cop aplicats els criteris de ponderació al conjunt de les activitats, sigui de Notable
Recuperació
Les activitats individuals (treballs o proves parcials) seran recuperables mitjançant activitats similars. A través de les recuperacions no es podrà obtenir una qualificació final superior a l’aprovat
No presentats
A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentades” aquelles persones que no hagin fet més activitats d’avaluació que les corresponents al 50% del total de les activitats avaluables
Plagi: En cas de detectar-se plagi l'avaluació de l'activitat serà 0
IA: En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos d’especial gravetat
La Bibliografia obligatoria i avaluable serà presentada a classe i els textos estaran disponibles al CV
Bibliografia complementària
Agència catalana de joventut (2011) Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1966). Cómo elaborar un proyecto. Buenos Aires: Ed. Lumen/Humanitas.
Aguilar Idánez, M.J.; Ander-Egg (1994). Evaluación de servicios y programas sociales. Buenos Aires: Ed. Lumen.
Batchelor, S, Fischer, C, Beynon, P (2013). Learning about Theories of Change and Embedding Reflection. IDS practice paper In Brief.
Botella, J. (1992). ; “La galaxia local en el sistema político español”. Revista de Estudios Políticos, 76:145-160.
Brugué, J.; Gomà, R. (1998); Gobiernos locales y políticas públicas: bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel
Diputació de Barcelona (2012) Com comuniquem els plans de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona
García Herrero, G-A.; Ramírez navarro, J.M. (1996). Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Ed. Libros Certeza.
Hancock, A.-M. (2007). When Multiplication Doesn’t Equal Quick Addition: Examining Intersectionality as a Research Paradigm. Perspectives on Politics, 5(1), 63–79.
Martí, J. (2000). “La investigación acción participativa: estructura y fases. A: Villasante, T.R.; Montañes, M; Martí, J. La investigación social participativa. Construyendo ciudadanía. Vol I. Barcelona: El Viejo Topo.
Martí, J. (2004). “Els diagnòstics comunitaris: estratègies metodològiques”. A Quaderns d’Educació Contínua, 11: 18-47.
Meny, I & Thoening, J.C. (1992) Las políticas públicas. Barcelona: Ariel.
Mille Galán, J.M. (2004). Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes. Barcelona: Participació ciutadana.
Mir, J. (2015) Ajuntament fácil. Barcelona: FMC https://www.fmc.cat/documents/20461/doc/AJUNTAMENT%20FACIL%202015.pdf
Nirenberg, O., Brawerman, J.; Ruiz, V. (2000).Evaluar para latransformación. Buenos Aires: Ed. Piados.
Palom Izquierdo, F.J.; Tort Raventós, Ll. (1991). Manegament en organitzacions al servei del progrés humà. Madrid: Ed. Espasa-Calpe.
Pérez Serrano, G. (1996). Elaboración de proyectos sociales. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.
Tayntor, C. (2010) Project Management Tools and Techniques for Success. Nova York: Taylor & Francis Group
Ubasart, G., Bonet, J. (2010) Guia de Govern Local. Barcelona: Icaria
Van Es, M, Guijt, I, Vogel, I (2015). Theory of Change. Thinking in practice. Hivos ToC Guidelines. The Hague:HIVOS.
Villafañe, J. (1999). La gestión profesional de la imagen corporativa. Madrid: Ed. Piràmide.
Enllaços:
Cercador d'Informació de Diaris Oficials: http://www.diba.cat/cido/NCIDO_2_3_1b.asp
Municat:http://www.gencat.cat/municat/
gestiodeprojectes.blogspot.com/
Cap
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |