Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Ciència política i gestió pública | OT | 3 |
Ciència política i gestió pública | OT | 4 |
Relacions Internacionals | OT | 4 |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 3 |
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'assignatura no requereix cap requisit lingüístic previ. Tanmateix cal tenir en compte que serà necessari el domini passiu del castellà, també en el grup de docència en anglès. La naturalesa i característiques de l'assignatura requereix poder accedir a fonts, tant primàries com secundàries, que només són accessibles en castellà. No s'admetrà desconeixement d'aquesta llengua per evitar fer treballs, pràctiques i lectures durant el curs.
Malgrat això, en el grup en anglès tots els/les alumnes hauran de realitzar els treballs, les pràctiques i els exàmens en anglès, que és la llengua vehicular del grup.
- Proveir l'estudiant d'instruments analítics, introductoris, per aplicar a l'estudi de la política exterior espanyola.
- Situar l'estudi de la política exterior espanyola en perspectiva històrica, per tal d'esbrinar els factors de canvi i continuïtat i valorar la intensitat dels canvis i la solidesa dels seus inhibidors.
- Analitzar les característiques del procés d'elaboració (valors, interessos, decisions), execució (instruments, accions) i control de la política exterior, amb especial atenció a la interacció entre política interior i política exterior
- Identificar les prioritats temàtiques i geogràfiques de la política exterior espanyola, identificant els actors rellevants, l’evolució de l’agenda, els instruments, les aliances i els impactes de les polítiques desenvolupades pels governs del període democràtic.
- Comparar les característiques de la política exterior espanyola amb polítiques exteriors d’altres actors, especialment les d’altres estats europeus.
- Estimular la discussió entre l’alumnat sobre la capacitat de la política exterior espanyola per adaptar-se a les transformacions internacionals i internes.
Bloc I. UN MARC D'ANÀLISI PER A L'ESTUDI DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA
Tema 1. Marc conceptual
Tema 2. Instruments d'anàlisi
Tema 3. Orientacions per la reflexió en el cas espanyol
Bloc II. LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA EN PERSPECTIVA HISTÒRICA
Tema 4. Espanya en la societat internacional del segle XX. Període prefranquista (1898-1936)
Tema 5. Guerra Civil i primer Franquisme (1936-1957): internacionalització, de l’aïllament a la reinserció
Tema 6. Franquisme i tardofranquisme (1957-1975):
Tema 7. Inicis de la transició i política exterior
Bloc III. ACTORS I PROCÉS DE PRESA DE DECISIONS
Tema 8. El marc constitucional i l'estructura institucional
Tema 9. Control política, politització i debat social
Tema 10. El paper de les entitats subestatals a la política exterior espanyola
Bloc. IV AGENDA I EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA
Tema 11. Consideracions generals sobre les transformacions de la política exterior espanyola en democràcia
Tema 12: La política europea d’Espanya
Tema 13: La política iberoamericana d’Espanya
Tema 14: La política mediterrània d’Espanya
Tema 15: El (re)descobriment d’Àsia Oriental i Àfrica subsahariana
Tema 16: L’agenda de seguretat i les relacions transatlàntiques
Tema 17: La política de cooperació al desenvolupament
Tema 18: La política comercial
Tema 19: El poder suau: diplomàcia pública, diplomàcia cultural i esportiva
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i debat en grup | 44 | 1,76 | 10, 31 |
Debat sobre lectures obligatòries i articles complementaris | 2 | 0,08 | 8, 30 |
Seminaris avaluables | 4 | 0,16 | 18, 20, 24, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura supervisada i preparació de textos | 8 | 0,32 | 8, 17, 20, 24, 30 |
Redacció d'un treball grupal supervisat | 4 | 0,16 | 3, 18, 20, 24, 27 |
Tutories per comentaris d'exàmens, treballs i altres activitats | 3 | 0,12 | 5, 12, 16, 29 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats complementàries | 17 | 0,68 | 12, 14, 17, 18, 26 |
Estudi del temari | 30 | 1,2 | 12, 17, 18, 20, 24, 26, 29 |
Lectura de textos | 30 | 1,2 | 12, 17, 18, 20, 26 |
La metodologia de l'assignatura consisteix a una part dirigida d'aproximadament el 35% del total de les hores que l'estudiant ha de dedicar-hi, essencialment constituïda de classes magistrals durant les quals també es produeixen debats en grup. També com a activitats dirigides hi ha previstos debats sobre les lectures que fan els alumnes i seminaris avaluables sobre parts específiques de l'assignatura. A banda, prop del 10% del total d'hores seran dedicades a tutories de suport supervisades, dins de les quals s'inclouen les hores de supervisió d'un treball en grup i els comentaris i revisions de treballs i exàmens. Finalment, l'alumne ha de dedicar prop del 50% de les hores previstes a treball autònom d'estudi, lectura i altres activitats complementàries. El 5% restant del temps és dedicat a pràctiques avaluatòries escrites.
Ús d'Intel·ligència Artificial: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la correcció de textos o les traduccions però no com una eina per generar anàlisi. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació | 10% | 0 | 0 | 5, 6, 9, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 26, 27 |
Examen final | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 28, 29, 30, 31 |
Examen parcial | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 28, 29, 30, 31 |
Pràctiques | 30% | 4 | 0,16 | 3, 5, 8, 9, 12, 14, 16, 17, 18, 20, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 31 |
AVALUACIÓ:
L’avaluació d’aquesta assignatura consta de dues modalitats: ordinària i única. En ambdós casos, els estudiants dels programes d’intercanvi tindran les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants.
Avaluació ordinària:
Consta de les parts següents:
Un examen parcial dels dos primers blocs del programa (temes 1–7), que representa el 25 % de la nota final.
Un examen parcial de la resta del temari (temes 8–19), que representa el 35 % de la nota final.
Dues pràctiques, cadascuna de les quals val el 15 % de la nota final.
Avaluació continuada: la participació a classe i als debats, els comentaris de text i altres activitats programades pel professorat serviran per pujar nota (10 % de la nota final).
Consideracions importants:
Avaluació única:
L’alumnat que ho hagi sol·licitat en temps i forma podrà acollir-se a una avaluació única que consistirà en una prova composta per un examen (60 % de la nota) i una activitat pràctica (40 %).
Aquesta prova es durà a terme al final del quadrimestre, el dia fixat per la facultat per a l’avaluació ordinària, i es comunicarà amb antelació suficient. En cas de no superar l'examen (menys de 5 punts sobre 10), es podrà presentar en segona convocatòria en les dates que estableixi la facultat. La part pràctica no serà recuperable.
Bibliografia
Aquesta bibliografia recull una selecció de llibres, capítols de llibres, articles i pàgines que ajudaran a l'estudiant a seguir el programa. En la mesura del possible, s’ha recollit bibliografia en anglès, que serà prioritzada en el grup en què l’assignatura s’imparteix en aquesta llengua.
L'estudiant disposarà de materials (documents, cronologies, articles) per al seguiment detallat del curs al campus virtual. El professorat assessorarà als estudiants al llarg del curs sobre la bibliografia específica més apropiada per cada tema.
La bibliografia bàsica o obligatòria es composa de:
Un d'aquests llibres (fragments) en funció de les capacitats lingüístiques de l'alumnat
I els següents articles:
Gustavsson, J. (1999) “How Should We Study Foreign Policy Change?” Cooperation and Conflict, vol. 34, no. 1, 1999, pp. 73–95. http://www.jstor.org/stable/45083937
Bibliografia complementària o addicional:
General
Beneyto, J.M. i Pereira, J.C. (2011) Política exterior española: Un balance de futuro, ,Mardid: Biblioteca Nueva
Gillespie, R., Rodrigo, F., & Story, J. (1995). Democratic Spain: Reshaping External Relations in a Changing World. Routledge. (també disponible en castellà amb el títol Las Relaciones exteriores de la España democrática publicat per Alianza)
Gillespie, R. i Youngs, R. (eds.) (2001) Spain: The European and International challenges, Londres: Frank Cass.
Morán, F. (1980). Una política exterior para España. Planeta.
Bloc I
Hudson, Valerie M. (2005) “Foreign Policy Analysis: Actor-Specific Theory and the Ground of International Relations.” Foreign Policy Analysis, vol. 1, no. 1, pp. 1–30. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/24907278.
Putnam, Robert D. (1988) “Diplomacy and Domestic Politics: The Logic of Two-Level Games.” International Organization, vol. 42, no. 3, pp. 427–60, http://www.jstor.org/stable/2706785.
Bibliografia especifica pel bloc II
Balfour, S. i Preston,P. (2002), España y las grandes potencias en el siglo XX, Barcelona: Crítica, 2002. També es pot consultar la versió original en anglès (Routledge, 1999)
Barbé, E. (1990). La transición española: Cambio y continuidad en la política exterior y de seguridad. Papers Revista de Sociologia, 33, 103–120.
Cortada, J. W. (ed.) (1980), Spain in the Twentieth- Century World. Essays on Spanish Diplomacy, 1898- 1978. Londres: Aldwich Press,.
Mesa, R. (1988). Democracia y Política Exterior. Ediciones de la Universidad Complutense.
Bloc III
Aixalà, A. (2005). La política exterior española ante los retos de su politización: del consenso a la legitimidad. Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 69, 89–105.
Del Arenal, C. (2008). Consenso y disenso en la política exterior de España. Real Instituto Elcano Working Paper Series, 25, 1–34.
Mesa, R. (1988). Democracia y Política Exterior. Ediciones de la Universidad Complutense.
Mesa, R., "El proceso de toma de decisiones en política exterior", Documentación Administrativa, núm. 205, 1985, pp.143-162. https://revistasonline.inap.es/index.php/DA/article/view/4868/4922.
Molina, I. i Rodrigo, F. "Las transformaciones organizativas de la política exterior española", Revista de Estudios Políticos, Nº 17, Julio-Septiembre 2002, pp. 173-220. https://dialnet-unirioja-es.are.uab.cat/servlet/articulo?codigo=272251.
Bloc IV
Ayuso, A. (2014). The Recent History of Spain-Latin America Relations. In D. Garcia Cantalapiedra & R. Pacheco Pardo (Eds.), Contemporary Spanish Foreign Policy (pp. 106–130). Routledge.
Barbé, E. (1999). La política europea de España. Ariel.
Barbé, E. (2011). Spain and Europe. Mutual Reinforcement in Foreign Policy. In R. Wong & C. Hill (Eds.), National and European Foreign Policies (pp. 131–148). Routledge.
Barbé, E. (2022) “La europeización de la política exterior: Un “buen alumno” en Arregui, J. (ed), La europeización de las políticas públicas en España. Oportunidades y desafíos McGraw Hill. Disponible online: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/54997/Arregui_euro_spa.pdf (en castellà) i https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/54208/Arregui_euro.pdf?sequence=1&isAllowed=y (en anglès)
Closa, C. (Ed.). (2001). La europeización del sistema político español. Istmo
Del Arenal, C. (2011). Política exterior de España y relaciones con América Latina iberoamericanidad, europeización y atlantismo en la política exterior española. Fundación Carolina.
Hernando de Larramendi, M. (2009). The Mediterranean Policy of Spain. In I. Schäffer & J.-R. Henry (Eds.), Mediterranean Policies from Above and Below (pp. 38–62). Nomos
Hernando de Larramendi, M.& Mañé Estrada, A (Eds.) (2009), La política exterior española hacia el Magreb. Actores e Intereses (pp. 37–59). Ariel/Real Instituto Elcano.
Olivié, I., & Pérez, A. (2019a). Dónde está la ayuda española? Análisis del Real Instituto Elcano, 49, 21–33.
Olivié, I., & Pérez, A. (2019b). Spain: The Rise and Fall of a Compliant Donor. In I. Olivié & A. Pérez (Eds.), Aid Power and Politics (pp. 131–148). Routledge.
Pérez, A. (2018). La ayuda internacional de gobiernos subnacionales y el caso particular de España. Real InstitutoElcano Working paper, 3, 1–58.
Piedrafita, S., Steinberg, F., & Torreblanca, J. I. (2007). The Europeanisation of Spain (1986–2006). Real Instituto Elcano Working Paper, 39, 1–12.
Piqué, J. (2001). Nuevas fronteras de la política exterior de España. PolíticaExterior, 15(79), 57–70.
Powell, C. T. (2001). España en democracia, 1975–2000. Plaza y Janés.
Powell, C. T. (2012). The Pain in Spain Madrid and the European Financial Crisis. In T. Couloumbis et al. (Eds.), Southern Europe in Trouble Domestic and Foreign Policy Challenges of the Financial Crisis (pp. 15–39). Istituto Affari Internazionali.
Sanahuja, J. A. (2012). Europeización y preferencia latinoamericana: dilemas y opciones para la cooperación española. Temas para el Debate, 215, 18–21.
Sanahuja, J. A. (2013). Spain: Double Track Europeanization, and the Search for Bilateralism. In L. Ruano (Ed.), The Europeanization of National Foreign Policies Towards Latin America (pp. 36–61). Routledge.
Soler i Lecha, E., & Morillas, P. (2020). Middle Power with Maghreb Focus: A Spanish Perspective on Security Policy in the Southern Neighbourhood. Fredrich Ebert Stiftung. Sotillo, J. Á. (2014). La política exterior y la política de cooperación: paradojas del caso español. Comillas Journal of International Relations, 1, 117–131.
Vaquer i Fanés, J. (2014). Spain in the Mediterranean and the Middle East; the Quest for Security and Status. In D. Garcia Cantalapiedra & R. Pacheco Pardo (Eds.), Contemporary Spanish Foreign Policy (pp. 131–150). Routledge.
Documents estratègics:
Gobierno de España (2021) Estrategia de Acción Exterior 2021-2024 / 2021-2023 Foreign Action Strategy, disponible en castellà i anglès a : https://www.exteriores.gob.es/es/Comunicacion/Noticias/Paginas/Noticias/20210128_MINISTERIO13.aspx
Gobierno de España (2021). Estrategia de Seguridad Nacional 2021 (també disponible en català i angles) a: https://www.dsn.gob.es/es/estrategias-publicaciones/estrategias/estrategia-seguridad-nacional-2017
Think-tanks i portals d’informació especialitzada
No es necessita programari específic per a seguir i superar l'assignatura, més enllà del domini de Moodle.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |